Brussel·les incrementa la pressió sobre Donald Trump. El president estatunidenc manté congelada una part dels aranzels que va anunciar contra la Unió Europea i ha deixat en l'aire què acabarà fent. Davant d'aquesta incertesa, el bloc europeu no vol quedar-se de braços plegats i la Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou llistat de productes estatunidencs als quals amenaça d'incrementar les taxes de duanes si Trump no reconsidera la seva estratègia comercial i tira pel dret en la guerra aranzelària.

Ursula von der Leyen manté la mà allargada a Donald Trump fins a l'últim moment, però avisa que no li farà cap mena de recança de pagar amb la mateixa moneda i d'aplicar l'estratègia de l'ull per ull. "Europa té moltes cartes [per respondre] i tots els instruments estan sobre la taula", va advertir dimarts la presidenta de la Comissió Europea en un discurs a l'Eurocambra.

El president dels Estats Units ha tornat a revolucionar els mercats amb un nou anunci per sorpresa. Després d'aclarir el malentès sobre els aranzels de Mèxic i el Canadà que va provocar ahir durant la reunió del gabinet presidencial, el magnat també ha anunciat un 10% més d'aranzels per a la Xina que entraran en vigor el pròxim 4 de març. Es tracta d'un augment que se suma al 10% que ja va entrar en vigor el mes passat i que s'afegeix també als aranzels ja existents que es van aplicar durant l'anterior administració.

Crides a l'annexió, una invasió de Groenlàndia, aranzels del 25% a tots els productes mexicans i canadencs (suspesos durant un mes), tarifes a l'alumini i l'amenaça de taxar també les importacions europees. Els estirabots geopolítics de Donald Trump respecte als socis de l'Amèrica del Nord i Europa de moment no s'han materialitzat, però han encès les alarmes a les dues bandes de l'Atlàntic. I en el cas del Canadà i la Unió Europea, han obert el debat sobre una integració econòmica més gran.

Els nous aranzels nord-americans a les importacions del Canadà, Mèxic i la Xina i les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d'imposar-ne de nou als productes de la Unió Europea i altres països tenyeixen de vermell les borses d'Europa i l'Àsia aquest dilluns. A més, l'anunci de barreres comercials als Estats Units ha enfortit el dòlar respecte a la majoria de les monedes del món i ha encarit el petroli.

El dogma del lliure comerç fa aigües. Després d'anys de laissez faire, tornen els aranzels. Amb la presidència de Donald Trump als Estats Units, Washington va obrir diverses disputes comercials amb la Xina que Joe Biden no ha fet més que incrementar. La Unió Europea s'hi ha acabat afegint: els últims damnificats, els productors de carn de porc europeus (el porcí és un sector molt potent a Catalunya), víctimes col·laterals d'una nova escalada aranzelària entre Pequín i Brussel·les que també ha afectat el conyac francès i els cotxes de luxe per la banda europea, i els vehicles elèctrics, la vainilla o les canonades d'acer xineses. ¿Occident està entrant en una guerra comercial? Per què augmenten els aranzels?

Més inflació, més aranzels i una Europa estancada. Així es resumeix el retrat de l'economia mundial en els pròxims anys que fa Mark Blyth, catedràtic d'economia internacional a la Universitat de Brown, als Estats Units. Blyth, una petita celebritat dins del món econòmic per les seves provocadores conferències i llibres (i pel seu accent escocès, "com el de Shrek"), ha parlat aquest dimecres en el marc del congrés Global Seafood que té lloc a Barcelona.

Els Estats Units van importar el 2023 més productes de Mèxic que de la Xina. Es tracta de la primera vegada en dues dècades que es produeix aquest fet, fruit de la creixent tensió geopolítica entre Washington i Pequín, que se suma als costos cada vegada més elevats de produir al país asiàtic.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

Uns 134 vaixells esperen per travessar el canal de Panamà per una congestió derivada de la falta d'aigua per la forta sequera d'aquest any. La sequera històrica que està vivint el país centreamericà ha deixat sota mínims els embassaments que alimenten el canal, cosa que provoca que els vaixells hagin d'esperar entre 9 i 11 dies per poder travessar. Aquest fet està causant un embús al Canal que ja està tenint un fort impacte en el comerç internacional.

Els països del Caucas i Turquia s'han convertit en la plataforma d'entrada a Rússia per als productes procedents d'Occident, i el comerç exterior català no n'és una excepció. Geòrgia, l'Azerbaidjan i Armènia, tres antigues repúbliques soviètiques, van registrar forts increments en el volum d'exportacions procedents del Principat el 2022, l'any en què va començar la invasió russa d'Ucraïna i es va aprovar el gruix de sancions econòmiques contra Moscou.

Des dels anys 80 del segle passat, la producció transnacional va possibilitar l’expansió del comerç a nivell mundial i els baixos preus de les mercaderies, que van contribuir de manera significativa al creixement econòmic. Tanmateix, l’impacte de la pandèmia del coronavirus i de la guerra d’Ucraïna ha mostrat a les empreses que les millores de l’eficiència derivades de la divisió mundial del treball –i de la producció just a temps– tenen un preu: la resiliència. Davant de les escasses probabilitats que els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament mundials es resolguin a curt termini, les empreses han passat a concentrar els seus esforços en la repatriació o almenys en una relocalització cap a països amics, a la recerca d’una combinació de més proximitat geogràfica i tranquil·litat geopolítica.

El dictador Francisco Franco va tenir en Europa el seu principal suport econòmic. Durant dècades, les diferents comunitats europees i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) –predecessors de l’actual Unió Europea– van donar accés als seus mercats a l’economia espanyola sense reclamar cap canvi polític ni institucional al règim que va dominar Espanya quasi 40 anys.

L'empresa de calçat Camper ha suspès temporalment les operacions comercials a Rússia. Així ho ha traslladat la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, després d'una visita a la fàbrica a Inca, acompanyada per la presidenta del Govern, Francina Armengol.

Els càstigs a l'economia russa per la invasió d'Ucraïna no es queden només en les sancions i el boicot a la importació de combustibles. Aquest divendres, l'aliança gegantina dels Estats Units, la Unió Europea i els membres del G7 han anunciat que començaran els tràmits necessaris per revocar el tracte de Rússia com a soci comercial preferent, i, per tant, encetar un procés en el qual sigui fàcil i ràpid imposar i elevar els aranzels a les importacions des de Rússia. No només això: també veta la importació de productes estratègics i altament simbòlics russos, com el vodka o el caviar.

La crisi econòmica provocada per la pandèmia del covid-19 tindrà “uns efectes sobre la desigualtat molt molt importants”, segons ha alertat Pol Antràs, economista i catedràtic de Harvard. Especialista en comerç internacional, Antràs ha assegurat que la crisi és preocupant perquè “molts en sortiran amb una pèrdua de renda molt important”. Això provocarà una successió d’esdeveniments indesitjables, ha avisat: primer un augment del populisme i, posteriorment, més pressió contra el comerç internacional i la globalització. Així ho ha explicat durant una conferència que ha impartit telemàticament durant la inauguració de la jornada anual del Col·legi dels Economistes de Catalunya.

El preu dels combustibles puja, l’electricitat puja i el preu del cereal també puja. La vida s’encareix i no ho fa a un ritme lent. Costa més omplir el dipòsit i també obrir la carta amb la factura del llum. Però, inevitablement, els productes d’alimentació bàsics també pugen el cost de producció. Un clar reflex d’això és el pa, que a causa de tots aquests factors ha començat a incrementar el seu preu final. La farina per si mateixa s’ha enfilat entre un 20% i un 30% en l’àmbit de l’Estat.

L’incident al canal de Suez, on un enorme vaixell mercant ha quedat travessat sis dies al mig barrant el pas a la circulació de vaixells, ens ha tornat a posar damunt la taula la fragilitat de la globalització del comerç mundial. El que creiem que són rutines són mecanismes complexos i vulnerables que es poden espatllar fàcilment i que poden ser difícils d’arreglar. La disputa sobre les responsabilitats potencialment multimilionàries del que ha passat ocuparà legions d’advocats durant anys.

Eufòria al canal de Suez després de sis dies d'angoixa. L'Ever Given, l'enorme vaixell de càrrega de 400 metres d'eslora i 220.000 tones de pes encallat al canal de Suez, ha pogut ser reflotat aquesta matinada i a primera hora de la tarda les autoritats han confirmat que es reprenia la circulació en aquesta ruta crucial per al comerç marítim. El president d'Egipte, Abdel Fattah al-Sissi, ha emès un comunicat a través del seu compte de Facebook: "Avui els egipcis hem aconseguit posar fi a la crisi tot i l'enorme complexitat tècnica que ha envoltat el procés". Per les xarxes socials circulava un vídeo en què es veien els treballadors d'un dels remolcadors que havia alliberat l'Ever Given: cantaven eufòrics i cridaven "Mashhour [el nom del remolcador] és el número 1".

Les negociacions entre la Unió Europea i la Xina s'han acabat aquest dimecres: Brussel·les i Pequín han tancat un acord d'inversió que discutien des de feia set anys. El pacte permet als inversors europeus tenir més accés al mercat xinès, inclosa l'obertura de noves oportunitats "importants", segons ha dit la Comissió Europea en un comunicat. "Les companyies de la UE es beneficiaran d'un tracte més just a l'hora de competir al mercat xinès", afegeix l'organisme. L'acord preveu millorar la transparència sobre els subsidis públics que atorga la Xina, prohibir que les empreses estatals discriminin els inversors estrangers i la transferència forçosa de tecnologia.