Hi ha famílies que fa dies que tenen marcada al calendari la data del 8 de setembre. I també hi ha infants que ja estan desitjant tornar a l'escola per veure els amics i reprendre rutines. No obstant això, hi pot haver algú a qui aquesta tornada se li faci feixuga, a qui li costi tornar-se a llevar d'hora o a qui un canvi d'escola o institut se li faci una muntanya. És per això que us donem alguns consells fàcils de seguir per fer més plaent la tornada a la rutina.

Els aniversaris tenen alguna cosa que ens remou per dins. Tenen un significat molt més profund que bufar espelmes o rebre un regal. Quan ens convertim en mares i pares, els aniversaris adquireixen una altra dimensió. Ens serveixen per valorar tot allò que tenim, el temps que va passant i, d’alguna manera, tot torna a començar. Per als adults és un moment de fer balanç i marcar-nos propòsits nous.

¿Quins són els secrets de les persones ordenades per mantenir la casa sempre endreçada? És una creença molt estesa que els apassionats de l’ordre es passen la vida endreçant, recollint, recol·locant coses, comprant gadgets d’ordre i tirant tot el que no els fa feliços. Però res més lluny de la realitat. El secret més ben guardat és que les persones endreçades pràcticament no endrecen. I com ho aconsegueixen? Doncs viuen amb una sèrie d’hàbits que els distingeixen de la resta de mortals desordenats i que els faciliten la vida perquè tot sigui sempre allà on toca.

"El nen menja a la una". Sis paraules que poden caure com una llosa sobre els amics o la família extensa (cunyats, sogres...) i que transmeten un missatge implícit: "Com que apliquem unes rutines determinades al dia a dia del nostre fill, us hi haureu d’adaptar tant sí com no". La imposició més o menys conscient dels hàbits de la canalla als adults que l’envolten, és lícita? Fins a quin punt?

Traço una ruta amb Google Maps que em porti des del poble de l’Empordà on soc fins a casa meva, a Sant Cugat. Per defecte, el senyor Google em diu que he d’anar per la ruta més curta tot i que, molt amablement, em dona altres opcions més llargues. Decideixo agafar una ruta llarga. M’agrada conduir, miraculosament tinc temps, vull gaudir del paisatge i potser descobrir un camí que segurament no he fet mai perquè sempre vaig amb pressa. Tanmateix, en un moment determinat, el senyor Google decideix canviar-me la ruta. Ell està convençut que jo vull arribar com més aviat millor i, sense ni demanar-m’ho, em redreça cap a la ruta més curta.