A vegades se sent a dir, o es llegeix, que la profunda derrota electoral del PP a les Balears el 2015 va ser conseqüència directa de l’aixecament popular contra l’aberrant política anticatalanista del Govern de José Ramón Bauzá. No, no va ser per això.

El president de l’Aragó ha dit aquestes paraules sobre les obres de Sixena: “La sentència s’executarà de grat o per força”. Deunidó, la frase que ha deixat anar, mentre el MNAC manifestava “la incapacitat tècnica de dur a terme l’operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil”.

Quan Carlos Mazón va anunciar el pacte amb Vox per aprovar els pressupostos del País Valencià, a Génova van apuntar a dues comunitats autònomes més. El pas fet pel president valencià "podia apropar" els comptes públics de Múrcia i l'Aragó, van vaticinar des de l'equip d'Alberto Núñez Feijóo. Deu dies més tard, la negociació en aquestes dues autonomies governades en minoria pel PP no s'ha desbloquejat. "No hi ha novetat", responen des de l'executiu tant de Fernando López Miras com de Jorge Azcón a preguntes de l'ARA. Tant el president murcià com l'aragonès, especialment el primer, s'han acostat en declaracions públiques dels últims dies al discurs de Vox en immigració i contra el pacte verd. Ara bé, per a la formació d'extrema dreta no n'hi ha prou. "Encara queda molt camí per recórrer", advertia aquest dijous el secretari general de Vox, Ignacio Garriga.

Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

1. Divendres, a RAC1, el president del Barça va dir que Real Madrid TV és una vergonya i que, si tinguessin “una mica de decència”, no farien el que fan. Laporta es refereix a la campanya sistemàtica de la televisió oficial del club de Florentino Pérez per pressionar els àrbitres abans dels partits. La decència i la seva ombra, que és la indecència, són termes subjectius. Depèn del punt de vista de qui interpreta els fets. Segons el DIEC, l’adjectiu decent significa “que obra dignament”. El mateix divendres, dos protagonistes de l’actualitat van tenir un comportament, al meu entendre, indecent: el president de la Conferència Episcopal Espanyola i el president de l’Aragó. Anem a pams. 

Fa una dècada, el PP es va inventar dues llengües noves, les polèmiques lapao i lapapip. Així, el 2013 el català va desaparèixer de la Franja de Ponent i va passar a anomenar-se "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (lapao)", en una llei de llengües que promovien el PP i el Partit Aragonès (PAR), i per la qual l'aragonès també passava a denominar-se "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (lapapip)". L'invent va durar poc més de dos anys, perquè el 2016 el president Javier Lambán (PSOE), amb Podem, la Chunta Aragonesista i Esquerra Unida, van derogar aquella normativa i van tornar a reconèixer el català i l'aragonès com a llengües pròpies de l'Aragó i dignes de protecció, si bé només el castellà té estatus d'oficialitat.

El qüestionament de la violència masclista, dels drets del col·lectiu LGTBI i dels immigrants, de la memòria històrica, de l'escola i el marcat caràcter espanyolista i antiindependentista han quedat ben impregnats en el reguitzell d'acords que el PP ha anat signant els darrers mesos amb Vox. L'últim exemple, el de l'Aragó de la setmana passada, que ha acabat amb vuit anys de govern socialista a la comunitat. La coalició entre la dreta i l'extrema dreta governarà tres dels quatre territoris on es parla català a l'estat espanyol i precisament allà han adaptat els pactes per combatre la llengua catalana. Això és el que han acordat PP i Vox a l'Aragó, al País Valencià i a les Balears.

El 29 de juny del 1298, fa 725 anys, Jaume II de Mallorca el Bo i Jaume II d’Aragó el Just, oncle i nebot, es varen trobar a Argelers, a l’actual Catalunya francesa, un lloc que molts d’anys més tard es convertiria en un camp de concentració per als vençuts de la Guerra Civil. Va ser la conclusió d’unes llargues negociacions, per les quals el nebot tornava a l’oncle les Illes Balears, que el seu germà gran, Alfons el Franc, li havia arrabassat tretze anys enrere.

La diputada de Vox Marta Fernández (Saragossa, 1966) s'ha convertit aquest divendres en la presidenta de les Corts de l'Aragó gràcies a un pacte entre la formació d'extrema dreta i el PP, que ara continuaran negociant de cara a la formació d'un govern conjunt. Tot i que el líder del PP, Javier Azcón, havia estat en campanya un dels candidats populars més contraris a Vox, ara ha entregat la presidència del Parlament a una diputada d'aquesta formació amb l'esperança que això serveixi per esquivar la seva entrada a l'executiu. Però no és clar que li funcioni.

Tot i que el mapa d'Espanya s'ha tenyit de blau aquest diumenge, una ullada als resultats pot donar algun argument per a l'optimisme a Pedro Sánchez i justificar l'arriscada decisió d'avançar les eleccions. En realitat, tot i perdre per 750.000 vots de diferència amb el PP, si es fa l'extrapolació del resultat de les municipals al Congrés de Diputats (amb tots els matisos que això comporta) els dos partits de dreta no tindrien garantida la majoria absoluta. Això és així perquè la suma de vots del PSOE i de tots els seus socis habituals arriba al 41,7% mentre que el bloc conservador es queda en un 40,7% dels sufragis.

Javier Giralt va néixer circumstancialment a Barcelona el 1967, però va créixer a Sant Esteve de Llitera (Osca). Després de llicenciar-se en filologia hispànica a la Universitat de Saragossa, va fer una tesi sobre els parlars de la Franja. Allò li va obrir tot un món fins que es va convertir en el responsable de l'àrea de filologia catalana de la mateixa universitat. Des del 2021 també és president de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Fa temps que els països europeus competeixen en una cursa de fons: la de captar fàbriques, especialment al sector automobilístic. Un dels premis grossos és una fàbrica de bateries per al cotxe elèctric i Espanya l'ha seguit disputant després d'haver lligat la planta de bateries de Volkswagen a Sagunt, al País Valencià.

L'Aragó és una de les comunitats autònomes que celebren eleccions el 28 de maig i serà escenari d'una batalla clau entre el socialista Javier Lambán i el popular Jorge Azcón, que es disputaran la presidència. L'Aragó sempre ha sigut un termòmetre bastant exacte de la política espanyola, de manera que guanyar-hi té un significat especial. L'interès és més gran perquè Lambán s'ha convertit els últims anys en un autèntic maldecap per a Pedro Sánchez: és el baró més crític amb els seus pactes amb l'independentisme i és capaç fins i tot de fer descarrilar uns Jocs Olímpics al seu territori perquè no els volia compartir amb Catalunya.

Després de 15 anys treballant a Catalunya, l’enginyer industrial aragonès Javier Jiménez va decidir que havia arribat l’hora de tornar a casa. Va obrir l’ordinador, va entrar a Google i va clicar "projecte industrial Aragó" i allà va descobrir que BonÀrea estava preparant una macrocentre a Épila, a prop de casa seva. S’hi va posar en contacte a través de LinkedIn i avui és el responsable d’enginyeria d’un projecte d’una magnitud sense parangó a Espanya. La del Javier és una de les quatre històries que ens ajudaran a explicar l’Aragó actual, la seva puixança i també els seus problemes. També parlarem amb un alcalde que es va trobar un forat de 20 milions a l’ajuntament provocat per la bombolla eòlica, un jove català que travessa la frontera cada dia per anar a treballar a Fraga i un exjugador de futbol que ara es dedica a l’agricultura. Ens hi acompanyes?

Ni Catalunya ni tan sols la Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. El maldecap de la Moncloa els últims mesos és, inesperadament, l'Aragó, que tot i compartir color amb el govern espanyol -els dos executius estan liderats pel PSOE-, és ara mateix la comunitat autònoma que més topades té amb l'executiu de Pedro Sánchez. Unes topades que van més enllà de la crítica als gestos amb l'independentisme i que han afectat projectes clau del govern espanyol com els Jocs Olímpics d'Hivern i la deslocalització d'agències. Què ha passat?

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha destacat aquest dijous "la gran oportunitat" que suposen els fons europeus per treballar en "sinergies" entre les administracions públiques i l'empresariat de les Balears, València, Catalunya i Aragó. Així ho ha defensat durant la roda de premsa de la Cimera Empresarial per a l'Impuls de les Relacions Econòmiques entre els territoris de l'antiga Corona d'Aragó que s'ha fet aquest dijous a Saragossa, segons ha informat Europa Press. D'aquesta manera, la presidenta ha insistit en la predisposició del Govern per treballar i sumar amb Aragó i la resta de comunitats presents en la cimera per desenvolupar projectes estratègics. "Aquesta trobada de les patronals amb els governs facilita l'escolta activa", ha afegit.