Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

L'assemblea del centre IES Politècnic ha compartit la seva carta dirigida als Reis d'Orient, en què fa befa del conseller d'Educació, Antoni Vera. La carta, en forma de vídeo, es titula 'En Vera no s'assabenta... de l'esperit del Nadal', i el primer que hi observam és un muntatge amb la cara del conseller que diu: "No vull embulls, eh".

"L'omnipotent En Jaume Coll Llinàs, / catedràtic emèrit de la UB, / marmessor d'un llegat podrint-se al ras, / ens ha creat la Càtedra Carner, / on, com a introductor que és, perspicaç, / de la ciència ecdòtica al terrer, / ensenya a porgar el text, amb fi sedàs, / d'alumnes diligents a un bell planter". Així comença un dels poemes satírics escrits "a la manera" del poeta Josep Carner (1884-1970) i centrats a criticar la divulgació actual de l'obra de l'anomenat Príncep dels Poetes. L'ha escrit un tal Norbert Planagumà i Mieres a Un i el doble, l'inèdit misteriós que l'ARA ha rebut recentment. "Norbert Planagumà és un pseudònim que aixopluga quatre individus que ens resistim a donar la cara –es pot llegir al pròleg, que porta per títol Full d'instruccions–. Valorar si això és un acte avorrible de covardia, ho deixem a la discreció de cada lector, sens dubte més imparcial que nosaltres. Se'ns cregui o no, si ens mantenim anònims és més aviat per raó de comoditat, perquè de moment ens estimem més viure mal acompanyats que residir en una garjola. Ni certes veritats es poden proclamar impunement ni nosaltres tenim la vocació de passar a la història com a herois".

El regidor de Vox a l'Ajuntament de Manacor, Esteban Sureda, ha denunciat aquest dijous el muntatge que l'artista Lluïsa Febrer va fer durant les festes de Sant Antoni amb motiu del fogueró de l'Assemblea Antipatriarcal. Concretament, Sureda ha condemnat una de les 18 obres que conformen la mostra, que fa befa de l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística impulsada pel partit i del diputat de la formació al Congrés, Jorge Campos. Així, Sureda ha titllat el muntatge de "lamentable" i ha criticat que Campos és "objecte de la crítica i la burla".

La revista satírica Mongolia s'ha proposat portar a la justícia europea la condemna que l'obliga a pagar a l'extorero José Ortega Cano una indemnització de 40.000 euros per haver utilitzat la seva imatge en uns cartells del 2016 que promovien un espectacle de la publicació a Cartagena (Múrcia), ciutat natal de l'exmatador. En aquell pòster es podia veure el viudo de Rocío Jurado amb un cos de marcià i la cara afegida a sobre amb Photoshop. De la cara en sortia una bafarada que portava escrita la cèlebre frase que va pronunciar ell el dia del casament de la filla gran de la cantant, Rocío Carrasco: "Estamos tan a gustito". També incloïa el missatge "Divendres de dolors... dissabte de ressaca", una frase que faria referència als problemes amb l'alcohol que ha tingut Ortega Cano.

Desvetllar els que dormen i encoratjar els que vetllen. Aquest era el propòsit al qual s'encomanava la revista L'Estevet en el seu número fundacional, aparegut fa un segle, el 26 d'agost del 1921. Aquest "setmanari nacionalista popular" és només una de les múltiples publicacions sorgides en aquella època efervescent i que feien servir la sàtira com a palanca de denúncia i eina per fer política. En aquest cas, amb Manuel Carrasco i Formiguera al davant, que va fer servir la capçalera per denunciar els militars espanyols i la participació de l'exèrcit en la Guerra del Marroc. Finalment, l'editor va ser jutjat i condemnat a sis mesos i un dia de presó, que va haver de complir lluny de Barcelona, a Burgos.