"L'autora s'oposa al fet que aquesta novel·la sigui utilitzada per entrenar qualsevol tipus d'intel·ligència artificial, sigui ara o més endavant", es pot llegir a la pàgina de crèdits de Te siguen (Random House, 2025), la nova novel·la de Belén Gopegui Durán (Madrid, 1963). L'advertència casa a la perfecció amb un dels temes principals del llibre: com la societat de la vigilància en què vivim –concepte popularitzat per la sociòloga Shoshana Zuboff– erosiona els nostres drets, sigui a través de l'obtenció de dades personals, de la tendenciositat que propaguen determinades xarxes socials o dels algoritmes que guien programes com ChatGPT.

Una trentena d'homes raquítics, alguns dels quals amb prou feines poden aguantar-se drets, arriben en una barca precària a la costa sud-oest del Brasil. La tripulació assegura que són els únics supervivents del Wager, un navili de guerra britànic que havia sortit de Portsmouth gairebé dos anys enrere amb més de 250 oficials i mariners. El 1742, gairebé un any després que al vaixell se li perdés la pista al sud de Xile, la reaparició de part de l'expedició és considerada un miracle.

Les novel·les de Salman Rushdie (Bombai, 1947) l'han convertit en una de les grans figures de la literatura universal, potser en un dels ferms candidats al Nobel, però el seu nom també va lligat a la polèmica que va néixer amb la tristament famosa fàtua que va emetre el règim de l’aiatol·là Khomeini en aquell llunyà 1989 contra els seus Versos satànics, i que li va retornar com el pitjor dels bumerangs en l’intent d’assassinat que va patir l’estiu del 2022, quan es disposava a intervenir en un acte públic a l’estat de Nova York. Aquest fet és la clau de volta de Cuchillo, escrit des de la ratlla que separa la vida de la mort amb totes les ganes de viure que es poden desprendre de la superació d’un episodi així. Ben bé que reprèn el fil allà on l’havia deixat la monumental Joseph Anton, una de les autobiografies d’escriptor més apassionants que es poden llegir: després de més vint anys de vida clandestina, amb comportaments com el d’un refugiat o espia, semblava que la vida als Estats Units li havia comportat la pau definitiva. S’havia enamorat de nou d’una dona, amb qui compartia el que li semblava l’última gran història d’amor de la seva vida i vivia en un estat de llibertat no vigilada gairebé ingenu.

L'escriptor James Ellroy té un mètode singular per avaluar els periodistes: abans de la primera pregunta els ensuma, com si olfactivament pogués preveure amb quina mena de peticions es trobarà; mitja hora després, a l'hora d'acomiadar-se, gruny o udola en funció de si ha quedat insatisfet o no. Fa anys que el nord-americà es va autoproclamar "gos diabòlic" de la literatura nord-americana.

El dolor mal tractat, crònic o puntual, és un malson per a milions de persones i representa també un mercat potencial gegantí. La desconeguda Purdue Pharma va saber identificar-ho, i es va convertir en pionera a l’hora de combatre'l amb píndoles d'oxicodona, que, per evitar-ne l'abús i l'addicció, alliberaven progressivament aquest analgèsic opioide. En principi, les pastilles havien estat testades per la farmacèutica, el regulador en garantia la seguretat i la validesa científiques, els metges en regulaven l'ús mitjançant la necessària prescripció i el prospecte informatiu i la promoció entre els professionals s'ajustaven a la legislació vigent. En realitat, res va ser així.

“La Salinger de la generació Snapchat”. Amb aquestes paraules es va etiquetar Sally Rooney quan va debutar el 2017 amb la novel·la Conversaciones entre amigos. L’últim article que parlava de la seva obra, a Lithub, la setmana passada, la considerava el súmmum de la literatura de l’aparença i defensava que en la ficció contemporània “la veu literària està morint” sota una pàtina de correcció política, asèpsia estilística i ansietat existencial. Entre l’un i l’altre, han passat quatre anys, durant els quals l’escriptora irlandesa s’ha consolidat a nivell global com una de les veus més populars de la nova narrativa anglosaxona gràcies a Gent normal (Periscopi/LRH, 2019) i a l’adaptació televisiva de la BBC.

L'escriptor António Lobo Antunes, una de les veus més destacades de les lletres en llengua portuguesa, ha visitat Barcelona per presentar la novel·la De la naturaleza de los dioses (Random House) i participar en el cicle Converses a la Pedrera. "A Barcelona em sento com a casa i hi tinc molts amics", ha dit durant la roda de premsa prèvia a la xerrada. Amics com ara Juan Marsé, Anna Maria Moix o Carmen Balsells. "Hi ha dues coses que valen la pena en aquesta vida, l'amor i l'amistat, la resta és una merda", ha etzibat.

Editors, autors, periodistes, col·legues d’una banda i altra de l’Atlàntic, ningú no se’n sabia avenir. Divendres a la nit la notícia de la mort del director editorial de Penguin Random House, Claudio López Lamadrid (Barcelona, 1960), s’escampava com una taca de tinta i deixava el sector del llibre desolat, incrèdul, paralitzat. La mort li va arribar abruptament –un infart cerebral– mentre treballava a la tarda a les oficines centrals de Penguin Random House a Barcelona. Deixa dos fills, i la seva parella actual era l’exministra Ángeles González Sinde. El funeral serà al Tanatori de Sant Gervasi el dilluns a les 12.45h.

David Foster Wallaceva sentir des de jove una intensa passió pel tenis. Hi va coquetejar abans de convertir-se en escriptor

Fins ara ha publicat tres llibres: els reculls de contes Drown (1996) i el recent I és així com la perds (2013), a més de La maravillosa vida breve de Oscar Wao (2008), premi Pulitzer. ¿L'experiència autobiogràfica és l'arrel de la seva obra de ficció?