Fa un parell de setmanes vam presentar la meva primera novel·la al teatre principal de Ljubljana, Eslovènia. També va venir la televisió nacional a entrevistar-me. Situació: hi ha dos milions d’eslovens al món, la meitat parla la llengua, però tenen unes institucions fortes, un estat que els recull i una història que els protegeix. Ho dic a la presentació, el públic m’escolta, és el meu moment Pau Casals, penso, riuen quan dic que el català és una llengua fràgil, no ho entenen, si ens multipliqueu en parlants, repliquen, ho sé, ho sé, els responc, és que no és això, és una altra cosa, espereu: és aquest desplegament, la portada d’un autor català impresa pels carrers de la ciutat, la fortalesa que es mesura en autoestima, l’energia que té qui no ha de defensar-se ni emparar-se ni encomanar-se a la sort. Pau Casals mode off. Última ploradeta: em demana que li signi el llibre una noia bosniana musulmana que aprèn català a la universitat perquè sí, just imagine què arribo a sentir. ¿És aquest arravatament per dins el que significa sentir-se part d’un lloc? ¿És aquesta mena d’emoció el que vol dir formar part d’una comunitat? ¿És aquest trobar-te amb algú que se t’assembla lluny de casa el que representa tenir-ne una?

A més de donar classes a la Universitat de Ljubljana, Miha Kovač (1960) ha estudiat a fons durant l'última dècada els canvis provocats per les tecnologies de pantalla en els hàbits de lectura i la comprensió del que es llegeix. Autor d'assajos com Leer es respirar (Robinbook, 2022), l'any passat va comissariar la participació d'Eslovènia com a cultura convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt i va impulsar el Manifest de la Lectura de Ljubljana, que va comptar amb adhesions d'escriptors com Olga Tokarczuk, Margaret Atwood, Slavoj Zizek i Georgi Gospodinov i d'organitzacions com el PEN Club Internacional, l'Associació Internacional d'Editors i l'Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY). Fa poc ha passat per la Universitat Politècnica de Catalunya, que també s'ha volgut sumar al manifest.

Nou rampell al més pur estil trumpista de primer ministre d'Eslovènia, Janez Jansa, que ha fet enfurismar el seu homòleg holandès, Mark Rutte, i el president de l'Eurocambra, David Sassoli, fins al punt que Rutte ha cridat l'atenció a l'ambaixador eslovè a la Haia. Jansa porta actualment el barret de la presidència rotatòria de la UE, però això no li ha impedit qüestionar la feina de diversos eurodiputats enviats en una missió a Eslovènia per comprovar la salut del seu estat democràtic i de dret i, de retruc, aprofitar per criticar els Països Baixos. Un episodi que demostra el cisma creixent entre l'Europa que abandera l'euroescepticisme d'Orbán i el nucli dur de la UE i les seves institucions.

Va ser el primer (i únic) líder de la Unió Europea que va felicitar Donald Trump quan es va autoproclamar prematurament guanyador de les eleccions nord-americanes. També va ser un dels pocs caps d'estat i de govern que la setmana passada van fer costat al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, durant la cimera europea en què l'ultraconservador va haver de defensar la llei homòfoba que pretén prohibir parlar d'homosexualitat a les escoles del seu país. Parlem de Janez Jansa, el primer ministre d'Eslovènia i que a partir d'aquest dijous assumeix la presidència rotatòria de la Unió Europea en relleu de Portugal i durant els pròxims sis mesos.

Un terratrèmol de magnitud 6,4 va deixar almenys set morts a Croàcia aquest dimarts. La localitat de Petrinja, d’uns 20.000 habitants, al centre del país, va ser una de les més afectades, i hi va morir una nena de 12 anys. A la veïna Glina hi va haver cinc morts i també va morir l’organista de l’església de Zazine, prop de Sisak, que es va ensorrar. Almenys hi ha una vintena de ferits, sis dels quals en estat crític segons informava al vespre la policia. L’epicentre del sisme, que es va produir al migdia, es va situar a 50 quilòmetres de la capital, Zagreb, on molts veïns van sortir al carrer en estat de pànic. En tancar l’edició encara es buscaven víctimes entre la runa. El terratrèmol es va notar en 12 països i va obligar a tancar per precaució una central nuclear a la veïna Eslovènia.

Eslovènia s'ha convertit en el primer país europeu a donar per acabada l'epidèmia de coronavirus dins del seu territori. El govern eslovè ho va anunciar aquest dijous a la nit després que les dues últimes setmanes s'hagin detectat menys de set casos diaris. "En els dos últims mesos, Eslovènia ha domesticat l'epidèmia. Avui Eslovènia té la millor situació epidemiològica d'Europa", ha assegurat el primer ministre del país, el conservador Janez Jansa.

Vox es querellarà aquest dilluns contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per conspiració per a la rebel·lió. El partit d'extrema dreta considera que l'apel·lació de Torra a la via eslovena durant la presentació del Consell per la República és motiu suficient perquè els tribunals actuïn contra ell. Vox és, de fet, l'acusació popular en el judici de l'1-O, i demana més de 60 anys de presó per als presos polítics.

"Els eslovens ho van tenir clar. Van decidir determinar-se i tirar endavant en el camí cap a la llibertat amb totes les conseqüències fins a aconseguir-ho. Fem com ells, proposem-nos-ho. No hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat aquesta setmana de viatge oficial a Eslovènia i, en arribar a Brussel·les, el primer que ha fet ha sigut reivindicar la via eslovena per arribar a la independència. Segons ell, els independentistes "han perdut la por" a l'Estat i ara ha arribat el moment de tirar endavant.

El president, Quim Torra, ha assegurat aquest dijous des d'Eslovènia que no tenia "res a celebrar" en el dia de la Constitució espanyola, coincidint amb el 40è aniversari de la carta magna. "S'ha convertit en una gàbia i una presó per a molts catalans", ha denunciat, i ha reclamat una Constitució pròpia per a Catalunya, perquè l'espanyola "ja no serveix". Segons el president, suposa una "alteració dels drets fonamentals dels catalans" i està "atacant" els drets civils i el dret a l'autodeterminació. "Volem viure en un país on la democràcia regni per sobre de la unitat indivisible de l'Estat i on l'autèntica justícia es faci realitat", ha sentenciat.

El candidat euroescèptic i antiimmigració Janez Jansa, del conservador Partit Demòcrata Eslovè, va guanyar les eleccions legislatives anticipades, però sense majoria. Amb el 90,5% del vot escrutat, va obtenir el 25,16% dels vots, davant del nou partit liberal liderat per l’antic humorista Marjan Sarec, que es va quedar amb el 12,66% dels sufragis. Sarec va reconèixer la victòria de Jansa, va reiterar que no hi formarà coalició de govern i no va descartar buscar una aliança alternativa.

Janez Jansa, líder opositor amb el conservador Partit Demòcrata Eslovè (SDS), s'ha mostrat confiat en la seva victòria en les eleccions legislatives que se celebren avui a Eslovènia. "Espero que avui es faci un primer pas perquè Eslovènia sigui un estat que col·loqui els eslovens en primer lloc, sobretot la seva seguretat i benestar", ha dit en emetre el seu vot a Velenje.

Després d'haver visitat el president Carles Puigdemont a la presó alemanya de Neumünster, l'exministre d'Exteriors eslovè Ivo Vajgl ha manifestat aquest dimecres que "espera" que Alemanya "ni tan sols no es plantegi la possibilitat" d'extradir el president. En declaracions a la premsa, Vajgl ha assegurat que vol que el "final d'aquest procés sigui l'alliberament de Puigdemont" i que no contempla que "Alemanya retrocedeixi en la seva moral i els seus estàndards polítics" amb l'extradició "d'algú que és buscat en un altre país de la Unió Europea per les seves idees polítiques".

La situació a Catalunya segueix a l'ordre del dia de l'agenda internacional, i recull posicionaments de tot de líders, organitzacions i institucions mundials. El ministre d'Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, s'hi ha referit aquest matí, després que es coneguessin la resposta de Carles Puigdemont al requeriment de Mariano Rajoy i l'intercanvi de missives entre els dos presidents. Gabriel s'ha pronunciat a favor del diàleg i ha expressat tot el seu suport a "tothom que vulgui seure a la taula de negociacions" per "resoldre aquests assumptes" i arribar a una situació "estable" a Catalunya i a Espanya. L'alemany creu que ara hi ha "marge per maniobrar" per trobar una solució. "Estem molt contents que ara hi hagi espai [per al diàleg] perquè tothom està capacitat i, esperem, amb el desig de negociar i rebaixar les tensions", ha afirmat.

Les xarxes socials han revolucionat el món del treball. També el futbol. Segons ha explicat el diari 'L'Équipe', l'exespanyolista Álvaro Rodríguez Brachi va fitxar pel NK Domzale eslovè gràcies a Linkedin. El 7 de gener, l'entrenador del conjunt eslovè, Luka Elsner, va penjar un missatge a la xarxa de contactes: "Busco un lateral dret per al nostre equip NK Domzale. Ha de tenir passaport europeu i hauria de ser molt ofensiu per jugar en un 3-4-3", deia Elsner, que és un habitual a l'hora de penjar sol·licituds de jugadors a Linkedin: aquest mercat d'hivern va fer el mateix a finals de gener, en aquest cas, buscant un porter. "Necessito un porter, amb un salari de 2.000 a 2.500 euros nets, amb passaport europeu i preferentment que sigui experimentat. Ha de jugar bé amb els peus", deia el missatge.