Mentre Carlos Mazón s'aferra a la presidència de la Generalitat Valenciana tot i la creixent pressió al carrer, la direcció estatal del PP fa equilibris per no veure's arrossegada pel descrèdit de la gestió de la DANA. El president valencià, determinat a no dimitir, pretén limitar els efectes polítics de la crisi a una remodelació del seu executiu. Com a mínim, a curt termini. La situació és incòmoda per a Alberto Núñez Feijóo, que intenta desmarcar-se de l'agonia de Mazón i limitar els danys al seu partit, veient que la situació s'allarga. Alhora, busca posar el focus en el govern espanyol, malgrat que s'ha conjurat per evitar un to agre.

Ximo Puig (Morella, 1959) va aconseguir trencar 20 anys de governs del PP al País Valencià, i va presidir la Generalitat entre el 2015 i el 2023, quan va perdre les eleccions contra tot pronòstic. Ara es prepara per deixar la presidència del Partit Socialista del País Valencià.

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb l'expresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha anunciat aquest dissabte que proposarà a l'executiva nacional del partit la convocatòria d'un congrés extraordinari a principis del 2024 davant la necessitat de "nous lideratges d'equips i estratègies" en la formació amb l'objectiu de construir una "alternativa potent" a la dreta i l'extrema dreta. "És hora de fer un pas enrere perquè el projecte en faci dos endavant", ha assegurat. Ha justificat la renovació per la necessitat de comptar amb "noves idees, impuls i lideratge".

L'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig ha reclamat aquest dilluns a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que incorpori la denominació català/valencià en la proposta de permetre els idiomes oficials al Parlament espanyol amb un objectiu declarat: acabar amb "batalles que no aporten res", com la polèmica pel nom de la llengua que ha fet ressorgir el govern valencià del PP i Vox. "Valencià és la nostra manera de visualitzar la nostra llengua; creiem que la denominació català/valencià és la correcta", ha dit Puig després de reunir-se amb la direcció socialista a les Corts valencianes. De fet, ha avançat que Armengol està "alineada" amb la seva posició pel que fa al nom de la llengua.

El dia que al Congrés dels Diputats el PSOE acusava el PP d’actuar com els militars que intentaren donar un cop d’estat el 23 de febrer del 1981, o Vox matisava que el govern espanyol no és “filoterrorista”, sinó directament “terrorista”, al Palau de la Generalitat Valenciana, els presidents autonòmics Ximo Puig i Francina Armengol treien pit d’una “via mediterrània” en què “el diàleg s’imposa al renou”. La reforma del Codi Penal impulsada per Pedro Sánchez, per derogar el delicte de sedició, rebaixar la malversació i desbloquejar els nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, va portar el PP a elevar un recurs perquè els jutges paralitzassin una votació parlamentària. Tant Armengol com Puig ho qualificaren de “molt preocupant” i exigiren que “la separació de poders funcioni”.

El Govern i la Generalitat Valenciana impulsaran bons turístics conjunts perquè els ciutadans illencs puguin visitar el País Valencià i viceversa. Aquest és un dels principals acords sorgit de la segona cimera bilateral entre les dues comunitats, anunciat pels dos presidents autonòmics, Francina Armengol i Ximo Puig. El programa pioner a l'Estat 'Val-Bal' inclourà, així, descomptes d'un 15% en el turisme entre ambdós territoris, en temporada baixa, "per estrènyer els lligams culturals i humans dels nostres dos pobles", ha explicat Puig.

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana han iniciat aquest dimecres, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, la segona cimera entre els dos executius, després de la que va tenir lloc el juliol del 2021 a Palma. L'entesa entre els dos governs és notòria i tant el conseller de Model Econòmic illenc, Iago Negueruela, com el seu homònim valencià, Arcadi España, han posat en relleu que "el motor de la recuperació econòmica ha girat cap a la Mediterrània", amb un creixement econòmic que permet situar el PIB en els nivells anteriors a l'arribada del covid.

Avui, Nou d'Octubre, s'ha celebrat la diada nacional del País Valencià, una data força assenyalada en el calendari polític valencià. Aquest any s'ha tornat a la normalitat prepandèmica, amb la realització dels actes tradicionals: al matí, el discurs i lliurament de premis per part del president, Ximo Puig; al migdia, la processó cívica i desfilada de la senyera pels carrers de València, i a la tarda, les tres manifestacions organitzades per sindicats, associacions i partits.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha mostrat el seu respecte i reconeixement per la ja exvicepresidenta del Consell Mónica Oltra, que ahir va anunciar la seva dimissió un cop ha estat imputada en el cas que investiga el possible encobriment del seu departament de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit Luis Eduardo Ramírez. Segons Puig, ha estat una decisió adoptada “per protegir el Consell i beneficiar l’interés general de la Comunitat Valenciana".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha titllat de "greu irresponsabilitat democràtica" que el president de la Generalitat catalana, Pere Aragonès, no participi en el debat per revisar el sistema de finançament autonòmic, segons ha informat aquest dissabte Europa Press. "Pots defensar el projecte que vulguis democràticament, però has de tenir una responsabilitat com a president", ha advertit Armengol sobre Aragonès. També ha assenyalat que les negociacions com aquesta aborden qüestions que afecten Catalunya, i que, si no hi és el seu president, ningú defensa els interessos catalans.

El primer secretari electe del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Salvador Illa, ha assegurat que "el camí de la independència i l'amnistia no porta enlloc". Illa ha estat un dels convidats a participar aquest diumenge en el XIV Congrés del PSIB i ha estat un dels protagonistes del matí juntament amb el president de la Generalitat del País Valencià, Ximo Puig. Ambdós han debatut sobre l'eix mediterrani amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, com a moderadora. Els socialistes han deixat palesa la seva aposta pel federalisme i han destacat que la pandèmia ha reforçat la cogovernança entre l'estat espanyol i les comunitats autònomes.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, s'ha reunit avui amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, a Alacant per fer oficial la seu de la pròxima trobada del 5+5, una agrupació dels països que comparteixen les riberes de la mar mediterrània. El pròxim 7 d'octubre tindrà lloc aquesta cimera entre els ministres de Treball dels països europeus i africans a la Casa de la Mediterrània d'Alacant. Segons ha explicat Yolanda Díaz, aquesta trobada és "fonamental" per tirar endavant després d'una crisi que està afectant molt a tots els nivells el món laboral.

El 6 de juliol les Illes Balears i el País Valencià escenificaven en una cimera bilateral l'objectiu d'aconseguir que Espanya sigui un estat federal. Tant el president valencià, Ximo Puig, com la seva homòloga balear, Francina Armengol, van coincidir que en aquella fotografia hi faltava Pere Aragonès. Des del Govern responien que estan en una altra pantalla: el referèndum. En els últims mesos, les Balears i el País Valencià estan fent front comú per acumular forces amb les quals negociar aspectes com el finançament autonòmic, un debat que la Generalitat també es mira de reüll amb reticències. Amb tot, el Govern accepta que se senten lligats als seus territoris veïns amb temàtiques com la defensa de la llengua, el Corredor Mediterrani o els fons europeus. I, de fet, fonts de l'executiu català assumeixen l'objectiu d'establir ponts més sòlids amb València i Mallorca. La realitat, però, és que les relacions fa anys que van deixar de ser fluides: cap president català s'ha reunit de manera oficial amb el seu homòleg balear o valencià des del referèndum del 2017. Només Aragonès quan era vicepresident en funcions de president es va trobar el desembre del 2020 amb Ximo Puig i, ara, els governs mostren el compromís de tornar a reunir-se de cara a la tardor. Això, diu la Generalitat, canviarà.

Ha sigut acusat de "madrilenyofòbic" pel conseller d'Hisenda de la Comunitat de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty, de victimista que vol "dissimular els seus propis errors" pel portaveu de l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso, Enrique Ossorio, i de fomentar "greuges insensats", segons paraules de la mateixa presidenta madrilenya. El president valencià, Ximo Puig, s'ha convertit en el nou gran enemic del centralisme espanyol, especialment molest per la seva proposta de crear un impost específic –o una altra "eina" equivalent– que gravi les rendes altes de la Comunitat de Madrid i que compensi els beneficis que té la capitalitat respecte a altres territoris.

Més enllà de l'independentisme català, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ja fa temps que s'ha convertit en una de les veus que més han criticat el benefici econòmic de Madrid per la seva condició de capital, per l'actual sistema de finançament autonòmic i pel dúmping fiscal –la competència deslleial en matèria d'impostos– que practica la comunitat madrilenya. Aquest dimecres, el president valencià ha anat un pas més enllà i ha proposat crear un impost específic –o una altra "eina" equivalent– que gravi les rendes altes de la Comunitat de Madrid i que compensi els beneficis que té la capitalitat respecte a altres territoris de l'Estat. Ha llançat la proposta des de la mateixa capital espanyola, en un esmorzar informatiu organitzat per l'agència Europa Press.

Si a Pedro Sánchez li deu semblar difícil resoldre el conflicte polític català, que es prepari si algun dia es decideix a entomar la reforma del sistema de finançament autonòmic, que porta set anys caducat. Per parlar del segon tema, el Cercle d'Economia ha assegut aquest dijous a l'Hotel W de Barcelona els presidents de Galícia, Andalusia, el País Valencià i les Balears. El PP moderat i el PSOE federal de l'Espanya perifèrica, cara a cara per trobar la fórmula màgica. Conclusió: serà complicat.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, s'han reunit aquest dimecres per tractar els fons europeus. Arran d'aquesta trobada, Puig ha anunciat que ambdues comunitats proposen finançar amb els fons europeus les PCR d'anada i tornada dels ciutadans de la Unió Europea, per tal de garantir la mobilitat entre els estats membres.

Només en 4 de les 17 comunitats autònomes de l’Estat governa un únic partit. Les coalicions fins i tot van arribar l’any passat per primera vegada al govern espanyol i van acabar amb una anomalia històrica. Arreu d’Europa el multipartidisme s’imposa i les majories absolutes desapareixen, de manera que primen els acords però es dificulta el dia a dia.