Assisteixo estupefacta al debat aquest entre el PSOE, que ha apujat un 61% el salari mínim interprofessional, i els seus socis de Sumar, que estan en contra que aquesta pujada tingui la retenció d’IRPF. Pel que sembla —ens ho explicaven els brillants Ot Serra i Andrea Zamorano, a l’ARA–, es veu que cada any, quan es proposa quin serà aquest mínim salari, hi ha un “acord polític” perquè no assoleixi el nou llindar i no tributi, però aquesta vegada “Hisenda ha tirat pel dret”. El líder del PP ha dit: “Quedar-se amb la meitat de la pujada de l’SMI ni és progressista ni és justícia social".

Mai abans una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) havia generat un xoc entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, com el que s'ha viscut aquestes últimes hores. Però el que ha desencadenat la picabaralla no ha estat l'increment de l'SMI del 2025 –50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts–, sinó la decisió del ministeri d'Hisenda (PSOE), sota la batuta de María Jesús Montero, de no adaptar el mínim exempt en l'IRPF a la pujada del salari mínim. La mesura implica que per primera vegada una part de les persones que cobren el salari hagin de tributar per l'IRPF, cosa que la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha afanyat a censurar: "He sabut la decisió [d'Hisenda] pels mitjans de comunicació i no s'ha deliberat [al consell de ministres]", ha afirmat Díaz durant la roda de premsa posterior al consell.

Enguany, el salari mínim interprofessional (SMI) pujarà 50 euros al mes i se situarà en 1.184 euros bruts mensuals en catorze pagues, tal com ha anunciat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimecres al migdia. Això suposa un increment d'un 4,4% en comparació amb el salari mínim actual, que és de 1.134 euros mensuals, també en catorze pagues. Alhora, significa aplicar la part alta de la forquilla que va plantejar el comitè d'experts de l'SMI: d'una pujada del 3,4%, a una pujada de com a màxim un 4,4%, com ha acabat passant.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

La setmana passada es va aprovar una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 5%. Un èxit per a Yolanda Díaz, que aconsegueix així mantenir el seu compromís amb les millores salarials, i per a moltes persones treballadores que veuran com els seus ingressos augmenten fins als 1.134 euros mensuals en catorze pagues. I alhora, una decisió no exempta de polèmica. Pel fons i les formes.

Cada cop que s'apuja el salari mínim apareix a la premsa econòmica de Madrid algun crit d’alarma sobre el mal que fa la mesura a bona part de les províncies de l’Estat. Els articles es basen en mapes que comparen el salari mínim i el salari mitjà per província. M’agraden aquestes comparacions perquè tracten el tema que és més tabú en la tensió entre els arguments econòmics i els polítics. El salari mínim és uniforme per a tota Espanya, i encareix excessivament el treball a les províncies i comunitats autònomes amb els nivells salarials més baixos, fins al punt que la diferència entre salari mínim i salari mitjà és petita. En canvi, a les províncies on els salaris mitjans són alts, els canvis en els salaris mínims afecten proporcions petites de treballadors. Aquests articles reclamen –i ho comparteixo– una revisió del salari mínim diferenciada per nivells de renda o, per ser més exactes, pel cost de la vida. Però aquest mateix argument no l’apliquen a la distribució del finançament autonòmic. Tanmateix, m’agraden, perquè el cost de la vida és un tema innombrable –un veritable tabú– que ajuden a trencar.

Si els empresaris no firmen l'acord per a un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI), la pujada pot ser superior a la plantejada inicialment pel ministeri de Treball, és a dir, superior a un 4%. Aquesta ha estat l'advertència que el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha llançat aquest dilluns just abans de reunir-se amb empresaris i sindicats per intentar tancar un acord per apujar un cop més l'SMI. La intenció del ministeri de Treball és que aquest vegi la llum en els pròxims dies i, de fet, està previst que hi hagi una nova trobada dijous o divendres, segons han informat els sindicats.

Ningú dubta que el 2024 arrencarà amb un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). La incògnita, per ara, és si serà acordat o no entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals. Tot i que els tres actors s'han mostrat predisposats a arribar a un pacte tripartit, no seria el primer cop que un d'ells, en concret la patronal, es fa enrere.

Un símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

"Som conscients que la majoria social a Espanya té un poder adquisitiu massa baix", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el ple del Senat d'aquest dimarts a la tarda. Tot seguit, Sánchez ha anunciat un augment del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest 2023 d'un 8%, fins als 1.080 euros bruts al mes en 14 pagues –l'actual SMI era de 1.000 euros al mes–. Malgrat que el nou augment s'aprovarà en un consell de ministres del mes de febrer, entrarà en vigor amb efecte retroactiu des de l'1 de gener d'aquest any.

Si una cosa ha marcat l'agenda d'Unides Podem i el PSOE ja des d'abans de compartir govern és el salari mínim interprofessional (SMI). Quan governava el PSOE tot sol, el 2018, els dos partits van acordar un augment històric de l'SMI per al 2019 de fins a 900 euros mensuals bruts en 14 pagues. A canvi, la formació lila donaria suport als pressupostos de l'Estat. Es tractava d'un increment d'un 22,3% en comparació amb el salari mínim aleshores vigent (735,9 euros mensuals). Però no seria l'últim. Després va arribar l'augment per a l'any 2020 (950 euros); el del 2021, en plena crisi del covid-19 (965 euros) i, finalment, la xifra actual, un sou mínim interprofessional de 1.000 euros al mes. Totes aquestes pujades, això sí, amb estira-i-arronses inclosos entre els dos socis de govern i també amb les patronals i els sindicats.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha anat carregat de normes en matèria laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol no només ha donat llum verda a l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts al mes aquest 2022, sinó que també ha habilitat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes per després fer el salt als expedients vinculats a la reforma laboral, el pla MeCuida fins al juny i, finalment, ha aprovat en segona lectura l'avantprojecte de llei que regula el fons públic per als plans de pensions col·lectius. Una norma que ara fa el salt al Congrés dels Diputats per tal de ser negociada amb els partits polítics.

Com és sabut, les patronals han criticat durament la decisió del govern central d’apujar el salari mínim interprofessional a 1.000 euros al mes (en 14 pagues), i, segons el comunicat de la comissió executiva de la CEOE, ho han fet adduint que “és inassumible per sectors com l’agrícola, la neteja o l’hostaleria”.

Espanya fa un pas més per aconseguir que el salari mínim interprofessional (SMI) sigui el 60% del sou mitjà. El govern espanyol aprovarà un increment de l'SMI de fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues i seria retroactiu, és a dir, que ja s'aplicaria des de l'1 de gener. Això situa l'Estat en setena posició dins la Unió Europea amb un salari mínim més alt i deixa Bulgària i Letònia com els dos únics països que no han tocat el seu SMI aquest 2022. 

A la foto de l'increment del salari mínim interprofessional aquest 2022 no hi apareixerà, de nou, la patronal. Aquest dimarts la CEOE ha rebutjat l'augment de fins a 1.000 euros al mes que el govern espanyol va proposar ahir dilluns. La decisió l'ha pres el comitè executiu de la patronal, que de manera "unànime" ha rebutjat un augment de l'SMI que considera "indiscriminat", ha apuntat la patronal en un comunicat. Per als empresaris, l'augment del salari mínim suposaria "un risc per a l'ocupació i per als treballadors no qualificats", sostenen. De fet, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ja havia expressat públicament el seu rebuig a l'increment. Finalment, es tornaran a despenjar d'un possible acord tripartit com ja van fer l'any passat amb l'augment dels 15 euros mensuals.

Comença un nou curs i molts reactivem plans que havíem aturat, en part, per la pandèmia. A diferència de fa un any, aquest setembre no tenim dubtes sobre si els nens i nenes podran tornar a l’escola, i per a alguns el treball presencial tornarà a ser la normalitat. Però hi ha un debat que teníem fa 365 dies i que es reobre de nou aquesta setmana: què passarà amb el salari mínim interprofessional (SMI)?

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha apuntat que la recuperació de l'economia i la bona evolució de l'ocupació des del març han de permetre que el govern reprengui "com més aviat millor" els augments del salari mínim interprofessional. La ministra d'Economia ha tret pit aquest dijous del ritme de creixement econòmic a Espanya, el mateix dia que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat dades sobre la facturació de les empreses a l'Estat, que entre el maig i el juny va créixer un 2,1%.

Les discrepàncies de principis d'any entre la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els ministres d'Economia i Seguretat Social, Nadia Calviño i José Luís Escrivá, sobre el salari mínim interprofessional (SMI) les ha acabat resolent una comissió d'experts. El debat sobre si aquest 2021 s'havia d'apujar l'SMI en plena crisi del covid o endarrerir la pujada als dos anys restants de legislatura, va portar al govern central a encarregar una valoració i un calendari a un grup d'acadèmics.

El 2021 arrencarà amb una congelació del salari mínim interprofessional (SMI). El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la congelació de l'actual SMI de 950 euros mensuals, a l'espera de reprendre les negociacions amb els agents socials -sindicats i patronals- per abordar un futur increment. "Ens hem de centrar en salvar empreses, salvar vides i reincorporar les persones que estan en expedients de regulació temporal d'ocupació o a l'atur", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha tancat la porta a un increment del SMI, com a mínim, en el context de crisi actual.