Després de setmanes d'estira-i-arronsa, finalment el president espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat mantenir una reunió formal amb la cap de l'Executiu, Marga Prohens, aquest dilluns en la seva visita a Palma. La trobada tindrà lloc tard, a partir de les vuit del vespre, després que Sánchez mantingui una trobada amb el rei Felip VI, en el marc de les trobades que el monarca està mantenint amb representants institucionals a les Illes.

La Moncloa evita mullar-se de moment sobre el fons del Govern de Catalunya per pagar les fiances del Tribunal de Comptes en la causa per responsabilitat comptable contra l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha subratllat que l'executiu s'esperarà a conèixer els detalls de l'acord més enllà dels titulars per "fer-ne una consideració". Ara bé, ha avisat que "el govern d'Espanya vetlla per la legalitat existent a Catalunya" i que "totes les normes [autonòmiques] passen pel filtre de la legalitat".

Les declaracions del vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, en una entrevista a l'ARA en què assegurava que “a Espanya no hi ha una situació de plena normalitat democràtica” per l’existència de presos polítics i exiliats han arribat a Rússia, en plena polèmica per l’empresonament de l’opositor Aleksei Navalni. Moscou s’ha proposat burxar en les diferències en el si de la coalició de govern a Espanya, ja que la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, va afirmar que a Espanya “no hi ha presos polítics; hi ha polítics presos”, i va confiar que Navalni pugui fer campanya en les pròximes eleccions catalanes “com estan fent els líders independentistes catalans”.

Fa mesos que l’entorn de Miquel Iceta (Barcelona, 1960) el notava desanimat. Després de gairebé quaranta anys bregant en els alts i baixos de la política, el Procés i la manca de rumb d’un Govern dividit, així com la degradació de les institucions que sovint ha atribuït a l’independentisme, l’havien acostat a l’esgotament, però també a la frustració de no haver aconseguit bastir una alternativa prou atractiva als ulls dels catalans. “El dia que detecti que una persona ho pot fer millor, deixarà pas”, repetia els últims anys un dirigent molt proper a ell. I així ho ha fet. Cedint a Salvador Illa la possibilitat de presidir la Generalitat, el líder del PSC renuncia a un dels seus objectius personals i, a mitjà termini, engreixa encara més el seu relleu després de sis anys al capdavant del partit. A canvi, un bitllet d’AVE cap a Madrid per ser ministre, un dels pocs papers de l’auca que, malgrat aparèixer sempre a les travesses, encara tenia pendent. Denominacions del càrrec a banda (Política Territorial i Funció Pública), la seva cartera serà la catalana, i el seu objectiu, el diàleg. Ara ja oficialment a l’altra banda de la taula.

Pedro Sánchez tanca el 2020 amb un missatge d'optimisme i esperança davant el futur negre que ha dibuixat aquest dimarts el cap de l'oposició, Pablo Casado. Optimisme perquè el 2021 sigui l'any de la "gran recuperació" i esperança que serà possible girar full a l'any de la pandèmia amb l'arribada de la vacuna. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha xifrat aquest dimarts en un 23,4% els compromisos complerts per part del govern de coalició durant el primer any de la legislatura. La Moncloa ha presentat un informe amb l'avaluació d'un total de 1.238 promeses en què la majoria de les dedicades a Catalunya estan a mitges. Per començar, el desenvolupament de la taula de diàleg, la pedra angular de l'acord amb ERC a canvi de la investidura. I, per acabar, la promesa incomplerta per part del ministre de Justícia de portar la reforma del delicte de sedició al consell de ministres abans d'acabar l'any.

Un cop inhabilitat com a president, Quim Torra deixa de ser l'interlocutor vàlid de la Generalitat amb el govern espanyol. La presidenta del principal partit al govern espanyol, Cristina Narbona, ha deixat clar que el fins ara cap del Govern no pot continuar exercint aquesta "funció". Però a diferència del que van defensar inicialment els socialistes quan Torra va donar al gener la legislatura per esgotada, Narbona ha assegurat que mantenen la "disposició" a reunir la taula de diàleg entre els dos governs, que va quedar aturada arran de la pandèmia. Així ho ha confirmat posteriorment la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, encarregada de la valoració oficial del govern espanyol de la sentència del Suprem. "Creiem fermament que allà és on hi ha d'haver les sortides i les solucions que Catalunya i Espanya esperen", ha dit.

La geometria variable al Congrés ha vingut per quedar-se. I, si és possible, tota la legislatura. Aquesta és la consigna que ha volgut transmetre aquest divendres la Moncloa, després d'una setmana en què Ciutadans s'ha tornat a presentar com a un interlocutor vàlid per a Pedro Sánchez i no ha tancat la porta a negociar els pressupostos generals de l'Estat per al 2021. Una possibilitat que generaria turbulències en la coalició de govern: Unides Podem està totalment dividida sobre l'estratègia a seguir. El ministre de Consum i líder del PCE, Alberto Garzón, va defensar dimarts un pacte amb el partit taronja per donar estabilitat al govern espanyol. Dijous, però, el portaveu dels comuns a Madrid i president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, atribuïa les declaracions de Garzón a la mera "cortesia parlamentària" i tancava de ple la porta a una entesa, defensant una aliança amb Esquerra.

Pablo Casado va trucar a Pedro Sánchez la mateixa nit electoral del 10 de novembre, però el guanyador de les eleccions no li va respondre. L'endemà el líder del PP va rebre un missatge del llavors president espanyol en funcions dient que no havia pogut atendre la trucada i que estava en disposició de parlar. Però només un dia després el president espanyol segellava l'aliança amb Unides Podem per a un govern de coalició. La trucada no es va arribar a produir i Sánchez es va limitar a reunir-se amb Casado al desembre durant quaranta-minuts al Congrés mentre intentava aconseguir l'aval d'ERC per a la investidura. Des de llavors, durant dos mesos, com han lamentat incansablement des del PP, la Moncloa no s'ha posat en cap moment en contacte amb Casado. Fins ara.

A diferència de la majoria de socis europeus, l’estat espanyol no ha tingut mai un govern de coalició des de l’inici de la Transició democràtica el 1977, i abans ens hauríem de remuntar al 1936 amb Largo Caballero. No són uns antecedents gaire sòlids ni optimistes per analitzar la situació d’un país on històricament costa dialogar, no només en l’àmbit polític. L’atomització parlamentària ha crescut en les eleccions convocades pel PSOE després del fiasco d’aprovació del pressupost, i ha permès un joc de les cadires en el qual s’ha format un bloc de dretes clar mentre el PSOE es resistia a la formació d’un altre bloc, aquest d’esquerres, amb Unides Podem (UP).

En una roda de premsa que ha començat amb un reconeixement per "la paciència i el patiment" de les víctimes del terrorisme coincidint amb la detenció del líder d'ETA Josu Ternera, la ministra d'Educació en funcions i portaveu del govern Isabel Celaá ha demanat aquest divendres després del consell de ministres l'abstenció dels partits constitucionalistes "per donar estabilitat al nou govern", recordant que aquests partits, Ciutadans i PP, "sempre insisteixen que no es pot governar amb els independentistes". Ha estimat també que la investidura de Pedro Sánchez podrà produir-se principis de juliol o finals de juny.

"La mateixa democràcia que protegeix la llibertat dels que es manifesten avui és la que jutja els que se salten les seves normes". Aquesta ha sigut la primera reacció del govern espanyol després de la multitudinària manifestació contra el judici de l'1-O que s'ha fet aquest dissabte a la tarda a Madrid. Fonts de la Moncloa han deixat clar que "la democràcia i les seves normes han de ser iguals per a tots i per a tot", i han refermat el compromís de l'executiu del PSOE amb el marc constitucional. "El govern torna a sostenir que dins la Constitució tot, i a fora res", han afirmat les mateixes fonts, després que el PP i Cs carreguessin contra els socialistes per la marxa a la capital espanyola.

Eren moltes les esperances que el PP i Cs -també Vox- havien posat en la manifestació d’ahir a Colón contra la política de distensió de Pedro Sánchez amb l’independentisme, però va fracassar. Només 45.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol a Madrid -200.000 segons l’organització-, van ocupar la plaça i els carrers adjacents en una mobilització que havia de posar contra les cordes el president espanyol per forçar-lo a convocar eleccions. En canvi, el líder del PSOE en surt amb vida després que l’acompanyament dels ciutadans a les exageracions del tripartit de dreta no complís les expectatives. “La societat ha girat l’esquena a la crispació”, celebrava Ferraz, que s’agafava al clau i s’omplia de raons per allargar el mandat.

Pedro Sánchez es mirarà la manifestació de demà contra la seva política de diàleg amb els independentistes conscient que els ponts amb el Govern estan dinamitats. El president espanyol va cedir ahir a la pressió interna, d’una part del seu partit, i externa, d’una triple dreta desfermada en la crítica, i va enviar un ultimàtum a la Generalitat fent pública la seva última oferta, la “destinació final”, en paraules de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. La proposta inclou una taula amb partits espanyols i la figura d’un relator - facilitador, en el document que va entregar la Moncloa-, però exclou la possibilitat de parlar d’autodeterminació. El moviment va provocar la reacció immediata del Govern, que en les últimes hores ja havia palpat un canvi d’actitud del govern espanyol en la negociació que la portaveu, Elsa Artadi, i el vicepresident, Pere Aragonès, mantenien amb Madrid.

Les converses entre el Govern i la Moncloa continuen, però no es concreten. Malgrat que ahir semblava que els dos executius anaven en una línia similar sobre la possibilitat que una tercera persona fes de "testimoni" de la negociació entre partits polítics per resoldre el conflicte, aquest dimecres s'ha evidenciat la distància entre Madrid i Barcelona. Aquest perfil, que en termes de conflicte és una persona que ajuda a acostar les parts i a facilitar un acord, és una de les qüestions que separen els dos executius.

La Moncloa alerta, davant del pacte amb el partit d'extrema dreta a Andalusia perquè governin el PP i Ciutadans a la Junta, que estarà "vigilant i no cedirà" davant dels que "volen tornar a l'Espanya en blanc i negre". Fonts del govern espanyol lamenten que el PP i Ciutadans s'hagin "radicalitzant" abraçant "la nostàlgia ultra" amb una deriva cap al "masclisme i la xenofòbia". Recorden a més al partit d'Albert Rivera que ha "desatès" les crides dels partits europeus a "la moderació i a desemmascarar l'autoritarisme de la ultradreta". Al seu parer, Ciutadans ha propiciat que Vos "sigui un actor principal en el govern dels andalusos".

El govern espanyol respondrà “en el seu moment” als 21 punts per a la negociació que el president de la Generalitat, Quim Torra, va plantejar al cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió a Barcelona del 20 de desembre, segons van assenyalar a Europa Press fonts governamentals, que avisen que “políticament no té cap validesa” perquè no va ser pactat amb el Govern. La Moncloa confirma així que va rebre aquesta proposta de part de Torra, malgrat que cap dels dos governs es van referir al document quan els seus dos representants, la ministra Meritxell Batet i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, van comparèixer davant els mitjans de comunicació per explicar la trobada entre els dos presidents.