Aquest diari explica que el Barça pretén blindar Lamine Yamal. Després del nou Camp Nou, és l’operació més transcendent en una dècada. Si el Barça vol aspirar a tornar a regnar a Europa, necessita un futbolista franquícia al voltant del qual pivoti tot. No només a nivell esportiu, sinó també comercial. Lamine és negoci, com ho era Leo Messi. L’argentí continuava sent extremadament rendible malgrat arribar a cobrar més de 100 milions. Espònsors, gires, aficionats... Messi era l’imant per portar el Barça a una altra dimensió. I, com Lamine, també era la peça fonamental per construir el relat.

Joan Laporta ha tornat al Barça, Xavi ha tornat al Barça i Gerard Piqué ha tornat al "Se queda" que va revolucionar les xarxes ara fa set anys. Aquest dijous a la nit l'exblaugrana va penjar un vídeo a Instagram rememorant la fotografia que va penjar amb Neymar el 2017. Des de llavors ha plogut molt. El que llavors havia de significar la continuïtat del brasiler al club, i que pocs dies després va acabar en un comiat, ara és un record de dos companys de vestidor que mantenen la bona sintonia dels anys coincidint al terreny de joc.

Fa poc més d'un mes, Neymar i Bruna Biancardi anunciaven amb una fotografia d'Instagram que acabaven de ser pares de la Mavie. També a través de la mateixa xarxa social, ara Biancardi ha fet públic que la seva relació amb l'exblaugrana s'ha acabat. L'anunci, que no menciona en cap moment el brasiler, ha estat clar i concís: "Confirmo que no tinc parella". La model i el futbolista van iniciar la relació el 2021, però des de llavors la seva història ha estat immersa en diferents rumors d'infidelitat per part del brasiler, cosa que els ha fet estar separats durant un temps.

Jo era dels que no volien veure Neymar tornant al Barça. I mira que un Neymar lesionat i mig coix em sembla millor que Dembélé. Suposo que m'estic fent gran i enyoro un futbol que va desapareixent, però considero que no tot s'hi val. Ja sé que els grans esportistes solen ser gent egoista amb morts a l'armari. Ja sé que els altres grans jugadors no són sants, però Neymar ho ha portat tot massa lluny.

Un estiu més, hi ha una nova temporada del serial Barça-Neymar. L'astre brasiler va abandonar Barcelona fa sis temporades i des d'aleshores s'ha especulat amb el seu retorn, any rere any. Aquest cop no n'és una excepció. Segons ha informat L'Équipe aquest dilluns a la tarda, el brasiler ha demanat sortir del París Saint-Germain abans que acabi el mercat de fitxatges. La notícia arriba després que el club de París hagi ofert l'extrem al conjunt català en diverses ocasions, malgrat que Xavi s'ha oposat a la seva tornada en tot moment.

A Madrid estan preocupats perquè Vinícius Júnior s’està convertint en l’ase dels cops. Recorda força els estirabots que hi havia a Barcelona fa alguns anys amb Neymar. Perquè, més enllà de compartir nacionalitat i posició al camp, Vinícius i Neymar tenen moltes similituds. Al camp reben molt. Moltíssim. Però no més que Leo Messi, per exemple. I, en canvi, les polèmiques giren sempre al voltant d’ells i mai al voltant de l’argentí. Perquè Messi respecta els rivals. No es tira, no fa gestos ostentosos, no provoca, no humilia. Simplement, juga a futbol i, si pot avançar després d’una batzegada d’un central matusser, s’aixeca i mira de continuar.

Un a un han anat caient tots, com un castell de cartes que es desploma fins que no en queda cap dempeus. Les últimes setmanes s'ha vist com els ídols futbolístics brasilers d'un parell de generacions de catalans s'anaven significant políticament. Tots cap a la mateixa combinació de colors: el verd i el groc. Els de la bandera del Brasil, però també els que ha adoptat Jair Bolsonaro en la campanya per revalidar la presidència del país, comicis en els quals s'ha enfrontat, i perdut, contra Lula da Silva, representat amb el color vermell. Aparentment, no ha importat que els esportistes tinguessin orígens humils, ni que siguin persones racialitzades: han apostat pel candidat de la ultradreta, sovint acusat de racista. Rivaldo, Romário, Ronaldinho, Dani Alves, Neymar... tots han fet campanya, més o menys activa, pel president sortint. I això pel que fa als culers. També cal sumar-hi noms com Lucas Moura, Felipe Melo, Cafú o Donato, un clàssic de la Lliga espanyola, migcampista bregador als anys noranta que en plena follia ha apel·lat a un cop d'estat militar per evitar la proclamació de Lula.

El segon judici pel fitxatge de Neymar pel Barça, que ha assegut al banc dels acusats l'astre brasiler, els seus pares i els dos últims expresidents del Barça, ha quedat vist per a sentència a l'Audiència de Barcelona aquest dilluns amb l'al·legat final dels acusats. Sandro Rosell ha apel·lat a la seva absolució primer a través del seu advocat, Rafael Alcázar, que s'ha referit a les "injustícies" del passat en referència al temps que va ser a la presó per ordre de l'Audiència Nacional, i després en primera persona, per treure pit de la seva gestió al capdavant del club: "Estic orgullós d'haver estat el president del Barça", ha dit Rosell. El seguia la veu de l'entitat en aquest judici, el compliance Sergi Atienza, que assegura que el club "ha estat acusat erròniament" en un cas que va sorgir "de la querella d'un farmacèutic que era soci del Barça", recordava Josep Maria Bartomeu.

Sorpresa majúscula a l'Audiència de Barcelona. En la penúltima sessió del judici a Neymar, la Fiscalia ha decidit retirar els càrrecs a tots els acusats. És a dir, que no veu indicis de delicte en el fitxatge del futbolista pel Barça. El ministeri públic no acusava l'expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, però sí el seu antecessor, Sandro Rosell, Neymar, els seus pares i els representants del Santos i el Barça, per als quals demanava entre dos anys i cinc anys de presó. D'aquesta manera, només l'acusació particular, de l'empresa DIS, manté les peticions, amb excepció de la mare del futbolista, per a qui també ha retirat els càrrecs i, per tant, queda automàticament absolta.

La declaració de Neymar a l'Audiència de Barcelona, on es jutja el litigi amb DIS per una presumpta estafa, va ser molt breu. Tres minuts escassos. El davanter brasiler tan sols va respondre a les preguntes del fiscal i de la seva advocada. El més destacat que va dir és que ell va deixar-se aconsellar pel seu pare i va signar la documentació que, quan encara era menor d'edat, el vinculava amb el Santos. Uns anys enrere, quan un altre futbolista, Leo Messi, va asseure's al banc dels acusats per un delicte fiscal, l'exblaugrana va dir més o menys el mateix: que ell va confiar en els documents que li havia donat el seu pare. Fora de l'esport, quan l'infanta Cristina també va ser jutjada, també va dir que havia signat un seguit de documents sense ni mirar-se'ls, només perquè confiava cegament en el seu marit. O fins i tot Montserrat Caballé, que acabaria sent condemnada per frau, va arribar a justificar que signava tot el que li deia el seu assessor, amb qui hi tenia màxima confiança.

Neymar ha arribat a l’Audiència de Barcelona pels volts de les 11. Ja feia una hora i mitja que havia començat la segona jornada del judici pel litigi amb DIS. La seva presència era tan esperada mediàticament com curta ha sigut la seva intervenció. Només tres minuts, temps per respondre a les preguntes del fiscal i de la seva advocada. S’ha espolsat les culpes i ha dit que ell només firmava el que li deia el seu pare. Una horeta després, quan el seu pare i la seva mare també havien declarat, ha pogut tornar a marxar.

No és gaire habitual que les persones que s'asseuen al banc dels acusats puguin riure a plaer en el primer dia d'un judici. Però ha passat en el cas Neymar-DIS, que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona. La sessió inaugural, on es despatxen les qüestions prèvies, ha barrejat la fase més protocol·lària amb algunes ocurrències futbolístiques, metàfores i comentaris a peu de pàgina. No semblava, en alguns moments, que s'estigués jutjant una presumpta estafa i que els acusats s'enfrontin a penes de presó.

Deia Villoro a Dios es redondo que la resignació és el pal de paller emocional del futboler a l’hora d’enfrontar-se als atzars i desastres de la pilota. I així, resignats, havíem arribat al final de l’era Messi, pensant que era normal no jugar bé, que era normal haver perdut la coralitat del joc, que podíem viure sota el dogma de l’austeritat generant cinc ocasions per partit, amb sort. Que era normal no semblar el Barça.

Consti que he sigut un rendit admirador de Neymar des dels seus inicis al Santos, que vaig pensar que el Barça l’encertava fitxant-lo per convertir-lo en l’hereu de Messi i que fins i tot vaig entendre el brasiler –llevat de les formes– quan va fugir al PSG perquè ser cap de cartell era l'única manera de ser reconegut com el millor futbolista del món. Però la realitat és que, per un all o per una ceba, no se n’ha sortit.

La polèmica festa que el futbolista brasiler Neymar organitzarà per acomiadar el 2020, i que reunirà 150 persones, compta amb els permisos necessaris i complirà "totes" les normes sanitàries per prevenir contagis de covid, segons ha assegurat l'empresa responsable de l'organització. L'agència de promoció d'esdeveniments Fábrica, assenyalada com a organitzadora de la festa, va divulgar un comunicat a les xarxes socials per donar alguns detalls de l'esdeveniment que està organitzant a Mangaratiba, un balneari al litoral sud de Rio de Janeiro en què el jugador del PSG té una mansió, però sense esmentar el futbolista.

Segons El Mundo, el Barça exigeix a Neymar la devolució de 10 milions d'euros que li va pagar de més. Després de concloure la inspecció d'Hisenda, el club assegura que va calcular malament els impostos i el va retribuir en excés. Si no ho soluciona, considerarà l'enriquiment injust com una donació.

El clàssic francès disputat al Parc dels Prínceps va condemnar el París Saint-Germain, superat per l'Olympique de Marsella (0-1) en un partit aspre que va acabar amb cinc expulsats, tres del conjunt parisenc i dos del seu rival, a causa d'una batussa final. El partit va deixar accions molt lletges sobre el terreny de joc, on hi va haver escopinades, acusacions de racisme i entrades violentes.

Luis Suárez viu definitivament les seves últimes hores com a futbolista del Barça en l’estiu de les tarifes telefòniques sense limitació, els rumors i el full de ruta de les mil i una alternatives. La sortida del davanter uruguaià al Juventus escenificarà definitivament en els pròxims dies l’aposta institucional per un canvi de cicle que trenca amb l’ statu quo del vestidor blaugrana. Que Leo Messi mantingui la condició d’imprescindible per necessitats primàries, entre la gestió de l’egocentrisme i un criteri econòmic justet, afecta directament l’ascendència del seu nucli dur.

El París Saint-Germain disputarà la final de la Lliga de Campions per primera vegada a la història després de golejar ahir el Leipzig (0-3) per la via ràpida. Va ser una classificació de força, que va demostrar les possibilitats d’un equip que aquesta temporada sembla haver trobat la tecla guanyadora després d’anys de modificacions del projecte, inversions milionàries i l’adaptació de les seves grans estrelles. Els francesos van guanyar perquè van saber minimitzar l’estil del Leipzig, que per primera vegada en el tram final de la competició continental va mostrar la seva condició de rookie amb marge per arribar al nivell dels grans favorits. Signar una victòria tan rodona a les semifinals és un avís a navegants directe al Bayern, principal favorit en la segona semifinal que es disputa avui amb el Lió (21.00 h, Movistar+).

El Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) ha desestimat íntegrament la demanda interposada pel Santos davant la FIFA, en què reclamava al Barça el pagament de 61.295.000 euros en concepte de danys i perjudicis, amb les corresponents sancions esportives, arran del fitxatge del jugador Neymar.