Els preus han pujat a les Balears un 3,6% el mes de març respecte del mateix mes de l'any passat a causa de la guerra a l'Orient Mitjà i de l'encariment dels combustibles, segons les dades de l'INE publicades aquest dimarts. En els tres primers mesos de l'any, en comparació del mateix període del 2025, els preus s'han encarit un 1,3% i un 1,4% entre el març i el febrer.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha revisat l'índex de preus al consum (IPC) del mes de juny i l'ha situat en un 2,8% a les Balears, la taxa més elevada de l'Estat, igualada amb la del País Basc. L'IPC estatal ha pujat fins al 2,3%, una dècima més del que es va avançar fa dues setmanes i tres dècimes per sobre de la del maig. Pel que fa als aliments, la inflació ha repuntat tres dècimes i s'ha enfilat també fins al 2,8%.

La inflació a Espanya ha tornat a superar aquest mes de juny l'objectiu que marca el Banc Central Europeu (BCE), tot i que lleugerament, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'encariment dels carburants per la guerra al Pròxim Orient i, en grau més baix, dels aliments explica bona part de la pujada de preus.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Els preus de béns i serveis de consum s'han mantingut en conjunt sense canvis aquest mes de maig. Això ha fet que l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida de les famílies) registri aquest mes amb un creixement anual inferior al 2% que es marca com a objectiu màxim el Banc Central Europeu (BCE), segons dades provisionals avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La inflació ja es troba gairebé als nivells que marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE), gràcies sobretot a l'abaratiment de la llum i el gas. Així, els preus de béns i serveis de consum van créixer el mes passat un 2,1% en comparació amb l'abril del 2024, una taxa que se situa només una dècima per sobre de l'objectiu del 2% que marca la institució monetària europea, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida per a les famílies) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'economia espanyola va tancar el primer trimestre del 2025 amb una lleugera frenada del seu creixement, tot i que es manté a nivells molt superiors a la mitjana europea. Així mateix, l'Estat ha registrat aquest abril una petita caiguda de la inflació que l'acosta encara més a les taxes considerades òptimes pel Banc Central Europeu (BCE).

La caiguda dels preus de l'electricitat i els carburants dona un respir a la inflació. L'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució de cost de la vida) del març va baixar en set dècimes respecte al mes anterior, fins al 2,3% en taxa interanual, segons les dades avançades que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest abaratiment de l'energia respecte a fa un any també s'explica per les fortes pluges de les últimes setmanes a l'Estat. També els preus de l'oci i la cultura van pujar menys que el març del 2024.

Els presidents acostumen a fer tot el possible per evitar les recessions, fins al punt que eviten fins i tot pronunciar la paraula. Però el president Donald Trump i els seus assessors ofereixen un missatge molt diferent. Sí, una recessió és possible, han dit. I potser no estaria tan malament. Howard Lutnick, secretari de Comerç, ha dit que les polítiques de Trump "valen la pena", tot i que provoquin una recessió. Per Scott Bessent, secretari del Tresor, l'economia pot necessitar un "període de desintoxicació" després de fer-se dependent de la despesa pública. I Trump ha afirmat que hi haurà "un període de transició" quan les polítiques entrin en vigor.

L'encariment de l'electricitat, de la restauració i de l'oci va tornar a fer pujar el cost de la vida a Catalunya al febrer, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar un 3,6% a les Balears el febrer en taxa interanual, dues dècimes per sobre de la taxa interanual del gener, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Des del final de la pandèmia, i arran de la invasió russa d'Ucraïna, la inflació ha tornat a la vida dels ciutadans després de quasi dues dècades sense parlar-ne gaire. A Catalunya, la inflació, o el ritme de creixement dels preus de béns i serveis de consum, va créixer de cop sobretot el 2021 i el 2022, però es va tornar a moderar a partir del 2023. Malgrat la moderació inflacionària, governs, bancs centrals i agents econòmics van fer saltar les alarmes davant d'una possible espiral inflacionària o, en alguns casos, un episodi d'hiperinflació.

La inflació escala una dècima al mes de febrer, i la taxa anual se situa en el 3%, segons les dades de l'índex de preus de consum (IPC) avançat publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. Segons l'INE, el motiu de la remuntada és l'encariment dels preus de l'electricitat –afectada pel retorn de l'IVA de la llum a la taxa original del 21% des de principis del 2025–, enfront de la caiguda dels carburants i la moderació dels preus del petroli. Pel que fa a la inflació mensual, se situa en el 0,4% en comparació al mes de gener.

El cost de la vida ha repuntat aquest mes gener a causa de l'encariment dels carburants, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució de la inflació) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La inflació comença el 2025 sota control. Tot i tancar el 2024 encadenant tres mesos a l'alça, l'Índex de Preus de Consum (IPC) s'ha situat en el 2,8%, un valor més baix que els anys anteriors i, per tant, cada vegada més a prop del 2%, l'objectiu estipulat pel Banc Central Europeu (BCE). Aquesta primavera es compliran tres anys des que els preus es van disparar: primer el 2022, empesos pel cost de l'energia a causa de la guerra d'Ucraïna, i després el 2023, pel trasllat d'aquest impacte en els aliments. Ara, tres anys després d'iniciar una onada inflacionària que tot just estem abandonant, què podem esperar dels preus el 2025?

L'any acaba amb la inflació sota control. Els preus van pujar de mitjana a Espanya un 2,8% el 2024, segons la dada avançada publicada aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, la mitjana anual de l'IPC (índex de preus de consum) es manté al nivell del mes de novembre, percentatge amb el qual es revisen les pensions per al 2025, tot i el repunt de la inflació durant el mes de desembre. Per la seva banda, la inflació subjacent, que no té en compte els aliments i l'energia, amb preus més volàtils, s'ha situat en el 2,6%.

L’últim consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Entre les quals, la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023, encara que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia, en què també ha fet balanç de l'últim any. De moment, aquests són els elements clau.

Fa uns dies ho va fer l'OCDE, el think tank de les economies més avançades, i aquest dimarts ha estat el Banc d'Espanya amb la publicació d'un nou informe sobre projeccions macroeconòmiques. L'organisme supervisor que ara presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024, però també el del 2025. De fet, la seva previsió és la més optimista pel que fa a l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest any i ja el situa en el 3,1%, tres dècimes més en comparació amb la previsió elaborada al setembre i molt per sobre de la previsió del govern espanyol (2,7%). De cara al 2025, el Banc d'Espanya també revisa el creixement econòmic en tres dècimes i el situa en el 2,5%. Són previsions, però, damunt les quals planen riscos geopolítics: des de les polítiques aranzelàries que puguin desplegar els Estats Units, fins a l'evolució econòmica de dues potències com França i Alemanya.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar al 2,8% a les Balears durant el mes de novembre en taxa interanual, nou dècimes per sobre de la taxa interanual del mes anterior, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els preus tornen a repuntar al novembre a Espanya. L'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) ha crescut aquest mes un 2,4% respecte al novembre de l'any passat, cosa que situa la variació mitjana de l'IPC el 2024 al 2,8%. Així, segons ha informat en un comunicat el govern espanyol, aquest serà l'increment mitjà de les pensions que s'aplicarà a partir del gener del 2025.