Tot just aquest dimecres passat, el dia de la Constitució, Bernat Solé, exconseller d'Exteriors i exdelegat del Govern a Lleida, deixava enrere la seva inhabilitació d'un any per un delicte de desobediència després que el jutge el vinculés amb l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Després d'aquella sentència, Solé va haver d'abandonar la política institucional i va tornar a les aules, a l'Institut d'Agramunt, d'on és professor. Això no vol dir que hagi abandonat la política ni que hagi renunciat a les seves conviccions, remarca a l'ARA: "L'objectiu és més ferm que mai". El que és cert, però, és que ell, igual que una vintena de persones vinculades a causes del Procés com el referèndum del 2017 o el 9-N, ha vist com la justícia els apartava de la política institucional i, fins i tot, com les seves opcions professionals en l'àmbit públic quedaven limitades.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a pagar una indemnització de 4.200 euros en concepte de "dany moral" a cada un dels jutges catalans que van denunciar a Estrasburg –després que el cas s'arxivés a l'Estat– la filtració al diari La Razón de dades personals dels 33 magistrats catalans que havien signat un manifest a favor del dret a decidir el febrer del 2014, uns mesos abans de la consulta del 9-N. El diari va publicar un ampli article amb els noms i les fotos dels DNI dels magistrats.

La causa judicial contra la consulta del 9-N fa via cap a les instàncies europees. L'exconseller Francesc Homs ha anunciat aquest dimarts des de Brussel·les que ha presentat el primer dels recursos davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). És el que està vinculat a la seva condemna per desobediència, que també el va inhabilitar durant un any i un mes. Homs ho ha anunciat aprofitant l'aniversari de la celebració d'aquesta consulta i des de la seu del Parlament Europeu, acompanyat de l'expresident i ara eurodiputat, Carles Puigdemont.

L'Audiència de Barcelona reobria dilluns el sumari contra una trentena d'alts càrrecs del Govern de Catanya per l'organització de l'1-O instruït pel jutjat número 13 de Barcelona. Aquesta és una de les múltiples causes en què la Caixa de Solidaritat ha ajudat a sufragar les fiances des que es va posar en marxa, primer sota la tutela de l'ANC i Òmnium i després com a entitat independent. Les xifres que ha mogut en tots aquests anys són molt elevades. "Des del 9-N fins ara hem aportat uns 14 milions d'euros", revela el seu president, Pep Cruanyes, que denuncia que "al dissident el penalitzen judicialment i li imposen una multa per arruïnar-lo". Ho compara amb el que passava durant el franquisme. "Tots els estats repressors apliquen la pena de presó i la pena econòmica. Durant la dictadura es va crear el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, que confiscava béns o imposava multes desorbitades i ara aquesta funció la fa el Tribunal de Comptes", etziba l'exvicepresident de l'ANC. Un tribunal que no ha donat treva durant el Procés.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per extingida la responsabilitat penal i civil de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau per la sentència del 9-N, segons informa l'ACN. El tribunal considera que tots tres ja han pagat les multes corresponents de 36.000, 30.000 i 24.000 euros respectivament, així com el temps d'inhabilitació fixat a la sentència de 13, 9 i 6 mesos. La decisió arriba després que el tribunal plantegés dubtes sobre si el sou de Mas com a expresident podia vulnerar la inhabilitació i també després que es qüestionés si la feina d'assessora d'Ortega durant uns mesos també podia haver vulnerat la inhabilitació.

La Sala de Justícia del Tribunal de Comptes ha confirmat avui la condemna a Artur Mas i alguns dels exconsellers per la organització del 9 de novembre. A més, augmenta lleugerament la quantitat a abonar –uns 41.831,95 euros més per despeses que el Tribunal no havia valorat fins ara–. En total, l'executiu que va organitzar la consulta del 2014 haurà de pagar 4,98 milions d'euros.

"El que està passant actualment a Espanya és el més greu que ha viscut la democràcia espanyola des del 23-F". Així de contundent s'ha mostrat avui el líder del PP, Pablo Casado, per la decisió del govern espanyol de Pedro Sánchez d'acceptar incloure un relator en la taula de partits sobre Catalunya. El màxim dirigent dels populars ha passat per alt que el govern de Mariano Rajoy va nomenar un mediador –i no pas un relator– abans de la consulta del 9-N del 2014, amb l'objectiu d'aturar la votació.

A escassos dies de l'inici del judici al Procés, el Tribunal Suprem ha difós aquest dimecres els detalls de la sentència del 9-N en contra d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau. El tribunal –que ja havia condemnat anteriorment Francesc Homs– aprofita l'ocasió per enviar ja les línies mestres que podrien mantenir-se en el judici al Procés, en què repeteixen dos dels mateixos magistrats que han jutjat l'expresident i les exconselleres.

El Tribunal Constitucional ha conclòs aquest dijous que el Parlament va intentar imposar la seva legitimitat per sobre de l'espanyola amb la ratificació dels objectius del 9-N al mes de juliol. Així ho exposa en la mateixa sentència que el 13 de desembre ja anul·lava part de la iniciativa del Govern català i que s'ha difós aquest matí.

El Tribunal Suprem (TS) tanca la carpeta del 9-N i avui ja se centrarà en l’1-O. Un dia abans de la vista per abordar si el judici se celebra a Madrid o a Catalunya, l’alt tribunal revisa la sentència a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau i els rebaixa un any a cadascú la pena d’inhabilitació pel procés participatiu del 2014. La sala penal va ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en tots els seus punts excepte en la incapacitat per assumir càrrecs públics. L’expresident de la Generalitat passa d’estar condemnat a dos anys d’inhabilitació a un any i un mes; l’exvicepresidenta, d’un any i nou mesos a nou mesos; i l’exconsellera d’Ensenyament, d’un any i mig a sis mesos. La inhabilitació comença a comptar, oficialment, ara, però a la pràctica tots tres porten més d’un any i mig sense poder optar a un càrrec públic.

La sala penal del Tribunal Suprem s'ha donat 30 dies més per dictar sentència sobre el 9-N. En una providència, els magistrats argumenten que necessiten més temps per la complexitat del tema, el volum de documentació i el nombre de recurrents. El 7 de novembre es va celebrar una vista al Tribunal Suprem per estudiar els recursos presentats per l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació Irene Rigau contra la decisió del TSJC d'inhabilitar-los per haver organitzat el 9-N l'any 2014. Ara el Suprem ha de decidir si confirma la condemna (tal com va sol·licitar la Fiscalia durant la vista) o si la modifica. Aquesta sentència ja serà ferma.

L'expresident Artur Mas ha refusat que renunciar a la unilateralitat com defensa el PSC pugui afavorir "el millor desenllaç" per al judici de l'1-O. "És un desconeixement de com funciona el poder judicial perquè els Jordis són a la presó abans de la DUI i fer un referèndum no està penat com a delicte", ha subratllat davant la petició que els socialistes han traslladat al president Torra. "No és la meva aposta la via unilateral, però no hem de renunciar a cap de les seves possibilitats de present o futur quan es juga una partida tan llarga", ha exposat. Sigui com sigui, ha tornat a posar de manifest que es va oposar a la DUI perquè no es podia aconseguir la independència: "Jo n'era conscient i ho vaig dir en diferents entrevistes públicament perquè no teníem reconeixement internacional i no podíem controlar les finances ni el territori". "Es podia proclamar com un gest simbòlic o polític, però se sabia que no tindríem la independència de manera efectiva", ha dit.

A les portes del judici per 1-O, a Madrid encara porta cua la consulta del 9-N. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament el 2014, Irene Rigau, van haver de comparèixer fa poques setmanes davant del Tribunal de Comptes i avui els seus advocats han parlat en representació seva en la revisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N davant del Tribunal Suprem després d'haver presentat diversos recursos de cassació. El TSJC va decidir el març de l'any passat inhabilitar-los per desobeir "deliberadament i inequívocament" el TC amb la consulta, i avui la Fiscalia ha demanat que es confirmi la sentència. Està previst que el tribunal es pronunciï abans de Nadal per marcar així el pas al judici de l'1-O. Coincidirà també amb la sentència del Tribunal de Comptes, que els reclama fins a 5,2 milions d'euros pel 9-N malgrat el TJSC haver-los absolt del delicte de prevaricació, pel qual la fiscalia demanava fins a 8 anys de presó.

El Tribunal Suprem ha fixat una vista el 6 de novembre per analitzar els recursos presentats per l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau a la sentència del 9-N. El març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes que van dels 24.000 euros als 36.000, la més alta per a l'expresident. En canvi, el tribunal els va absoldre d'un delicte de prevaricació, pel qual la fiscalia sol·licitava 8 anys de presó. Ara el Suprem haurà d'analitzar els recursos presentats i determinar si les condemnes del TSJC són fermes o les modifica.

Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar davant el Tribunal de Comptes en el judici pel cost del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Es preveu que l'interrogatori sigui aquesta tardor i està sobre la taula el mes d'octubre, tal com expliquen fonts consultades per l'ARA que han acudit a l'audiència prèvia celebrada aquest dijous. En aquesta sessió hi han assistit totes les parts –la fiscalia, l'advocacia de l'Estat, Societat Civil Catalana (SCC), Abogados por la Constitución i les defenses–. Es tracta d'un tràmit en el qual s'assenyala l'objecte de debat, la pràctica de prova i es fixa el judici. Els pròxims dies el tribunal notificarà oficialment la data, que probablement seran dos dies, segons expliquen les mateixes fonts.

El Tribunal de Comptes ha ordenat l'embargament preventiu de les propietats que els investigats pel procés participatiu del 9-N van dipositar com a garantia per cobrir la fiança de 5,2 milions d'euros. La jutge instructora de la causa ha acceptat aquests immobles i ara es notifica al Registre de Propietats que estan embargats. Aquesta mesura no implica, a la pràctica, que els implicats no pugui ser vivint en aquests domicilis. Es tracta del pis del carrer Tuset de l'expresident Artur Mas, la meitat d'un immoble de Francesc Homs a Taradell, finques de Joana Ortega a Barcelona i d'Irene Rigau a Ribes de Freser i una propietat de l'ex alt càrrec del Govern Jordi Vilajoana, també involucrat en el procediment. En total, sumen un valor d'aproximadament 2,2 milions d'euros. Els tres milions restants es van afrontar amb diners de la caixa de solidaritat de les entitats sobiranistes.