Josep Vallverdú fa 100 anys aquest diumenge i ho celebrarà amb l'acte institucional de culminació del seu centenari al Palau de la Generalitat amb el president Pere Aragonès i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. 100 anys de dedicació a la llengua que enguany s'han posat a la palestra amb diversos actes i publicacions, l’última de les quals relata la seva experiència vital del darrer mig segle, des de la Transició i fins a l’1 d’Octubre. "Han passat a Catalunya, Espanya, Europa i al món tantes coses tan terribles. La mort de Franco, la mala explicada Transició, el 25% de castellà a les escoles, la desaparició de l’URSS, les protestes estudiantils del 68, la mort de Martin Luther King", enumera Vallverdú, que descriu un món boig en el qual el que més li preocupa és el medi ambient i la situació de Catalunya: "No sortim de l’atzucac en què nosaltres mateixos ens hem posat".

Un dia em va parlar de quan va veure el primer vampir. No havia sentit mai aquells xiscles de les víctimes com esgüells de la matança del porc. Va ser el primer cop que veia una pel·lícula sonora: M, el vampir de Düsseldorf (Fritz Lang). Tenia encara set anys. 1931. I el cinema Rambla de Lleida era un gran abric de persones. Descriu les cadires, les làmpares, la pantalla, les pel·lícules... Moltes vegades he parlat de cinema amb Josep Vallverdú.

Josep Vallverdú es defineix com un "escriptor de vocació i amb vocació de professional". Durant la presentació al Palau Marc de l'any dedicat al seu centenari, i amb la murrieria de sempre, intacta als 99 anys i mig, afegeix: "Però a Catalunya ha estat i és pràcticament impossible viure de la literatura". És per això que l'escriptor lleidatà, nascut el 9 de juliol de 1923, es va guanyar la vida durant dècades com a professor i traductor. Mentrestant, aixecava una de les obres literàries més versàtils i esponeroses dels últims setanta anys en català, que inclou gairebé 200 títols entre novel·les infantils i juvenils, dietaris, llibres de viatges, reculls de contes i poemaris, l'últim dels quals, Atresorat silenci (Pagès Editors, 2022) es presenta a Balaguer aquest dijous.

Filòleg, narrador, novel·lista i poeta, traductor, mestre, assagista, dibuixant i articulista, autor de més de 200 obres, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or de la Generalitat, doctor honoris causa per la UdL i membre numerari de l’IEC. Per escriure la seva biografia caldrien moltes pàgines, i, com a colofó, el 2023 es commemora el seu centenari.

Tot i que als llibres fa viatjar els personatges per llocs insospitats i èpoques remotes, Josep Vallverdú (Lleida, 1923) no és gaire partidari de sortir de casa. Aquest dimecres ha trencat la rutina diària d'escriure –"Procuro no fallar mai", afirma– i ha passat el dia a Barcelona per presentar el seu nou llibre, El vuitè nan. Es tracta d'un doble retorn: primer, a la novel·la juvenil –feia anys que no en treia cap–; en segon lloc, a La Galera, on ha publicat una cinquantena de títols des de Rovelló (1969) i on no apareixia cap llibre seu des de Blai Joncar, el 2009. La creativitat de Vallverdú, que aquest juliol farà 99 anys, no s'atura. Té un nou llibre de poemes acabat, està enllestint un volum de memòries i continua escrivint articles periòdicament. L'edat l'obliga a caminar ajudat per un bastó, però l'escriptor lleidatà continua sent el mateix conversador àgil i directe de sempre.

Amb un gest subtil carregat d'humilitat, l'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) es col·loca bé la Medalla d'Or de la Generalitat al voltant del coll i la sospesa abans de parlar. "Aquesta medalla pesa. Però pesa amb un pes immaterial, espiritual", ha afirmat amb un somriure l'escriptor davant la plana major del Govern. Després de rebre aquest dilluns la màxima distinció de la Generalitat, l'escriptor no ha pogut amagar la seva alegria: "No m’han donat la medalla, la medalla m’ha pres. M’he sentit immediatament envaït, m’ha omplert de llum", ha assegurat Vallverdú en el seu discurs a la cerimònia, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, que també ha guardonat la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré (Barcelona, 1943).

L'escriptor Josep Vallverdú serà l'encarregat d'iniciar el curs 2013-2014 de la Universitat de Lleida (UDL) amb una conferència inaugural que tindrà lloc el 18 de setembre. L'autor analitzarà la tradició cultural a Catalunya, com es transmet de pares a fills i el paper que juguen entitats com els orfeons i els centres excursionistes per mantenir i promoure la cultura catalana.

El premi Jaume Fuster és concedit anualment per l'AELC en votació dels seus associats a la trajectòria d'un escriptor de reconegut prestigi pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en català. Vallverdú ha alternat la docència amb la traducció, l'assaig, la narrativa i el teatre. Llicenciat en filologia clàssica, és autor d'una prolífica i diversificada obra, especialment coneguda per les narracions per als lectors més joves. El també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes relleva Emili Teixidor, que va guanyar el premi l'edició passada.