Quan Pedro Sánchez el va escollir perquè ocupés el ministeri de Justícia del seu primer govern de coalició, Juan Carlos Campo (Osuna, Sevilla, 1961) era reconegut fins i tot pels seus rivals polítics per l’experiència i la solvència de la seva carrera anterior com a magistrat. Membres del PP veien en la seva figura un ministre moderat. No obstant això, l’acabarien assenyalant per tirar endavant una de les mesures que la dependència de les forces independentistes va obligar a prendre: l’aprovació dels indults als presos polítics. Qui els havia condemnat, el jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena, és amic seu –s’hi referia en una entrevista el 2019 en què lloava la feina del Manolo al Suprem–. Els indults van ser pràcticament l’únic que va poder complir com a ministre, perquè el seu pas pel govern espanyol va ser més aviat curt: tan bon punt es va aprovar la mesura de gràcia, el president espanyol el va destituir. Divuit dies més, va durar al càrrec.

La llei d'amnistia pretenia ser un instrument àgil per acabar amb la persecució judicial de molts càrrecs i activistes independentistes. Per això es va fixar un termini d'aplicació màxim de dos mesos, que evidentment ja no s'ha complert en la majoria dels casos. Els tribunals, començant pel Suprem i l'Audiència Nacional, retorcen els terminis plantejant recursos a Europa i també al Tribunal Constitucional (TC). I aquest últim, segons fons jurídiques consultades per l'ARA, no resoldrà fins d'aquí a sis mesos o un any. Dimarts que ve el tribunal de garanties decidirà l'admissió a tràmit sobre el primer cas que ha arribat: la qüestió d'inconstitucionalitat que ha plantejat el Suprem pel cas d'un manifestant encausat per desordres públics. N'arribaran més, i el PP també s'hi ha sumat amb un recurs d'inconstitucionalitat registrat aquest mateix dijous.

S'ha de reconèixer que els últims dies Alberto Núñez Feijóo ha animat molt la campanya gallega. Ho ha fet mitjançant la trobada d'una "alta font" del PP amb setze periodistes que podien publicar el que van sentir, però no revelar qui ho va dir. En tot cas, la font en qüestió va reconèixer que el PP havia estudiat l'agost passat la proposta d'amnistia, i que havia acabat descartant-la per inconstitucional en 24 hores. Però sobre l'alternativa de nous indults, va dir que "l'indult és una possibilitat". "Si és legal i hi ha un compromís explícit de tornar a l'estat de dret, es podria haver considerat. Si tenen interès en reconciliar-se de veritat, si volen, parlem", va afegir. Ara bé, tres dies més tard el mateix Feijóo va manifestar: "Jo no soc Pedro Sánchez, jo no accepto l'amnistia ni l'acceptaré”. I va subratllar: "Jo no accepto els indults ni els acceptaré". La pregunta és: per què el líder del PP va deixar caure primer que el seu partit va estudiar la proposta d'amnistia? Per què va valorar la hipòtesi dels indults? I, finament, què va fer que poc després negués radicalment tot desig de fer experiments polítics en aquesta matèria?

Mentre PSOE i Junts negocien a correcuita per evitar el fracàs de la llei d'amnistia, comencen a verbalitzar-se noves opcions per esquivar els efectes jurídics dels nombrosos processos que encara estan oberts contra l'independentisme. Aquest divendres ha estat el ministre de Transport, Óscar Puente, qui ha obert la porta a nous indults. En declaracions recollides per Efe, el ministre ha emfatitzat la voluntat del govern espanyol d'evitar "que hi hagi conseqüències de caràcter penal" per a les persones que tenen causes vinculades amb el Procés i ha assegurat que el seu executiu està "obert a solucions que condueixin a un final, ja, d'aquest episodi". "No crec que sigui cap disbarat el que diu [Carles] Campuzano", ha assegurat Puente fent referència a les declaracions del conseller de Drets Socials, que aquest dijous va apuntar que el govern espanyol indultaria tots aquells que no acabessin entrant en l'amnistia.

El PP es juga molt més que sumar la cinquena majoria absoluta a Galícia en les eleccions d'aquest diumenge. El 18-F és com una mena d'examen per al lideratge d'Alberto Núñez Feijóo en clau estatal i, des de dissabte, la cursa cap als comicis gallecs li està sent un autèntic camí ple de pedres. Els contactes que van mantenir els populars amb Junts i l'oferta d'indults condicionats han dinamitat l'estratègia dels populars d'utilitzar l'amnistia com a esquer per impulsar Alfonso Rueda però també reforçar Feijóo al capdavant del partit. Tot plegat, però, encara ha anat una mica més enllà aquest dimarts, quan ERC també ha airejat l'acostament que va provar el PP a canvi d'investir Feijóo. Per intentar redreçar una campanya que se li ha complicat més cada dia que passa, el mateix Feijóo ha tirat d'ironia per rebaixar aquestes informacions: "No descarteu que demà diguin que vaig oferir el ministeri de l'Interior a ERC i el de Defensa a Otegi", ha afirmat en un míting a Oroso (la Corunya).

Amb alguna excepció, aconseguir o mantenir el govern és una màxima bàsica i irrenunciable per a un partit polític. Així s’explica que, quan falta una setmana per a la cita a les urnes a Galícia, crucial per al PP, Alberto Núñez Feijóo hagi fet marxa enrere sobre un possible indult a Carles Puigdemont. "Jo no accepto l’amnistia ni l’acceptaré. Jo no accepto els indults ni els acceptaré", ha assegurat en un míting aquest dilluns a Marín (Pontevedra). Aquesta vegada ja no ha puntualitzat que "no es dona cap condició" per concedir la mesura de gràcia, tal com havia dit diumenge, de manera que deixava la porta oberta a plantejar-se'l si l'expresident era condemnat, mostrava penediment i renunciava a la via unilateral.

Feijóo i el PP duen una inèrcia que consisteix, d'una banda, a atacar la llei d'amnistia com si fos el dimoni, i de l'altra, a mantenir a tot preu els acords de govern amb Vox, com s'ha vist a la crisi que han tancat –en fals– a Balears fa uns dies. L'intent d'aquest cap de setmana de revertir aquesta inèrcia i obrir-se a indultar Puigdemont (l'home del sac, l'enemic número u de la “gent de bé” que Feijóo diu representar) a canvi d'una petició de perdó i el compromís de no tornar-ho a fer, era una proposta desconcertant i, com s'ha vist també, de recorregut escàs o nul.

Mentre l'aparent gir del PP respecte als indults ha fet sortir en tromba el PSOE i Sumar per acusar de mentider Alberto Núñez Feijóo, a l'independentisme la reacció ha estat més tímida i ha basculat entre el silenci i la incredulitat. Junts no ha volgut pronunciar-se ni sobre la suposada predisposició de Feijóo a atorgar un indult a l'expresident Carles Puigdemont si mostra penediment i demana perdó, ni tampoc sobre les converses que el PP va mantenir amb Junts durant les negociacions per constituir la mesa del Congrés. Unes converses que els populars han tornat a airejar aquest cap de setmana per dir que van trigar "24 hores" a descartar la proposta d'aprovar una llei d'amnistia a canvi de fer president Feijóo.

El 28 de juny de 1996, quinze membres de la ja aleshores extinta organització Terra Lliure eren indultats pel govern espanyol en un dels primers consells de ministres del nou executiu, encapçalat per... José María Aznar. La firma dels indults va anar a càrrec de la ministra de Justícia, Margarita Mariscal de Gante. Una decisió que el PP prefereix oblidar, tot i que des de les files socialistes insisteixen a recordar-los-hi cada cop que en tenen ocasió. Aquest mateix dimecres ha estat el president en funcions, Pedro Sánchez, qui ho ha fet servir durant el seu discurs. "Res del que estem vivint és inèdit en la nostra democràcia, perquè tot ja va ser fet abans per governs del PP", ha començat a dir mentre defensava l'amnistia. "El govern del PP va indultar membres de Terra Lliure, sentenciats per terrorisme. Quin escàndol, senyor Feijóo", ha ironitzat el candidat.

De la Diada queden moltes reflexions, uns quants serrells, escassa unitat aparent, una reacció feréstega i, també, una xifra. Com és sabut, el recompte estimat que Òmnium Cultural ha fet públic sobre l’abast d’una hipotètica amnistia se situa en la xifra mínima de 1.432 persones –ja condemnades, sancionades o amb causa encara oberta–. La xifra no té res d’incompatible amb el nombre global actualitzat de represaliats: 4.381. Perquè els ferits, els absolts o les causes arxivades, que paradoxalment són un fotimer que venen a ratificar el caràcter general polític de la causa i la general manca de proves, no requereixen ser amnistiats, malgrat que requereixin justícia restaurativa. Com és sabut també, José María Aznar –net de Manuel Aznar, crític amb la Constitució a finals dels anys setanta, el més envilit del trio de les Açores i el responsable de tantes altres perles que tots vostès coneixen–, ha sortit irat a la contra cridant a la rebel·lió i, com és habitual, ha arrossegat el bloc dretà i ultradretà que sempre tensa, quadra i militaritza. Ja em permetran, com a resposta lacònica, recórrer a l’hemeroteca. Perquè era l’u de desembre de l’any 2000 i d’una sola tacada i d’una sola revolada Aznar va indultar 1.443 persones. Equivalències antagòniques còsmiques: mentre que l’amnistia –que no està prohibida enlloc de l’ordenament jurídic i que respon sobretot a una decisió política– impactaria en la situació penal o processal de 1.432 persones, l’indult general –expressament prohibit, ara sí, a la carta magna– va afectar 1.443 condemnats. Entre ells, 460 insubmisos, el jutge Gómez de Liaño i 68 condemnats per corrupció, tres d’ells del cas Filesa del PSC-PSOE. 

El Tribunal Suprem avala els indults de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La secció cinquena de l'alt tribunal ha inadmès aquest matí els recursos de Vox i Ciutadans, els primers que han acabat la seva tramitació, per "falta de legitimació". Després de derogar la sedició i incloure-hi el nou delicte de desordres públics agreujats, hi havia un cert risc de presó si el Suprem acceptava els recursos dels dos partits. El debat d'aquest matí, que ha durat menys de dues hores, era una patata calenta que podia impactar de ple en els contactes entre el govern espanyol i l'independentisme. Finalment, però, res es mou i Sànchez i Cuixart continuaran en llibertat.

Inevitablement, amnistia ha sigut una de les paraules més anomenades aquest dijous al Tribunal Suprem, amb motiu de l’acte solemne d’obertura de l’any judicial. I no perquè fos en els discursos, sinó en les converses als passadissos entre jutges, fiscals, vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), polítics i periodistes. En canvi, gairebé no s’ha parlat d’indults, i això que, segons ha pogut saber l'ARA, dijous que ve la sala tercera de l’alt tribunal resoldrà si manté o revoca la mesura de gràcia que Pedro Sánchez va concedir als presos polítics. Els primers recursos a arribar al final de la tramitació són els de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tots dos tenen perdonada avui dia la pena de presó i, en cas que el Suprem tombés els indults, Manuel Marchena hauria d'estudiar en quina situació queden els expresidents d'Òmnium i l'ANC.

"L'acatament de la sentència significa el seu íntegre compliment", expressava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'octubre del 2019 després de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés. Amb aquella frase, Sánchez tancava la porta a la possibilitat d'indultar els líders independentistes condemnats, per bé que només un any després començaria a tramitar la mesura de gràcia i seria aprovada, finalment, el juny del 2021. Aquella decisió va portar de corcoll l'executiu espanyol, sobretot el soci majoritari de la coalició, el PSOE, que a diferència d'Unides Podem sempre s'hi havia mostrat reticent –Miquel Iceta a part–. A més, tenia la dreta al damunt exigint un compromís explícit a no indultar els presos.

El dret, com a organització social, es basa en dues premisses: certesa i igualtat. Davant de les societats que es basen en l’arbitrarietat dels poderosos o la força bruta, el dret ofereix aquests dos avantatges essencials. Permet regir-nos a través de normes que són les mateixes per a tots i que podem conèixer per endavant. Aquesta objectivitat és la que ens dona tranquil·litat i permet que ens reconeguem com a ciutadans i ciutadanes.

Sense cap cobertura legal i infringint les formes que cal observar en el procediment contenciós administratiu, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de reforma plantejat pels partits polítics Vox, Partit Popular i Ciutadans, l'única finalitat dels quals és crear, sense cap fonament legal, un conflicte polític d'imprevisibles i indesitjables conseqüències, per desgastar el govern amb l'ajuda, en aquest cas, ni més ni menys que del Tribunal Suprem. De moment, de manera insòlita i contrària a la normalitat processal, revoca una decisió d'aquesta mateixa sala per la qual, d'acord amb el dret, s'havia rebutjat la legitimació dels partits polítics per impugnar l'exercici del dret de gràcia.

El govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a més de nou anys de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa a les parts de la decisió presa al consell de ministres del passat 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.

Via lliure als indults dels presos polítics. La sala tercera del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos que van presentar PP, Vox i Cs perquè considera que no estan legitimats per impugnar-los. Els jutges de l'àmbit contenciós administratiu ni tan sols hauran d'entrar al fons de la qüestió i determinar si el govern de Pedro Sánchez va incomplir la llei a l'hora de concedir la mesura de gràcia als líders del Procés. El motiu: el procediment no ha superat la fase prèvia de reconèixer com a legítims els diputats, partits i entitats que van intentar tombar els indults. L’Advocacia de l’Estat, en representació de l’executiu espanyol, havia al·legat en aquest sentit i aquest dijous la sala tercera li ha donat la raó. La decisió, però, no ha comptat amb l’aval unànime de tots els components de la secció cinquena. El Suprem ha informat que s'ha pres “per majoria”, però el PP ha subratllat en un comunicat que tres magistrats van votar a favor de tombar els recursos i dos en contra. El contingut íntegre de la resolució judicial –els partits de la triple dreta ja han anunciat que la recorreran– i l’argumentació es coneixeran en els pròxims dies.

"Ni la jurisdicció contenciosa administrativa ni aquesta sala són el lloc adequat per dirimir controvèrsies de caràcter polític". Així ha reprès la sala quarta del Tribunal Suprem el PP i Vox per haver intentat fer servir la via judicial contra la designació de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. És la cirereta del pastís de l'exposició de motius que l'alt tribunal ha fet pública aquest dimecres per descartar la legitimació d'aquests dos partits polítics contra el nomenament de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado. Bàsicament perquè, com ja va avançar fa dues setmanes el Suprem, la decisió no els perjudica directament: la sala reserva aquesta possibilitat "als actes en matèria electoral, als relatius a l'exercici de drets fonamentals, a l'àmbit sancionador, tributari i qualsevol altre que afecti, com a qualsevol persona jurídica, la seva esfera de drets i interessos legítims". Així doncs, ni el PP ni Vox havien d'haver fet servir la via judicial per resoldre un conflicte de naturalesa política perquè, afegeixen els magistrats, tenen eines al seu abast tant al Congrés de Diputats com al Senat.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa –la sala tercera del Tribunal Suprem– ha desestimat aquest dimarts els recursos del Partit Popular i de Vox contra el nomenament de l'exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat el gener del 2020. La secció, que s'ha format aquesta vegada amb set magistrats, ha resolt que els dos partits no tenen legitimitat per recórrer, sense entrar a considerar si, com plantejaven els recurrents, Delgado era idònia o no, imparcial o parcial, per ocupar el càrrec.

Aval indirecte de la justícia als indults als presos polítics. El Tribunal Suprem ha rebutjat per primera vegada una querella contra el president del govern espanyol per indultar els nou líders independentistes condemnats per l'1-O, segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat posteriorment l'alt tribunal. Els jutges de la sala penal han rebutjat l'acusació de prevaricació que va presentar el partit ultradretà Dreta Liberal Espanyola a través de l'advocat José Ignacio Sánchez Rubio. El veredicte del tribunal, presidit per Manuel Marchena i amb ponència de la magistrada Susana Polo, és taxatiu i retreu que el querellant no ofereixi "la mínima anàlisi dels elements de tipus delictiu que invoquen" i recalca que la mesura de gràcia "s'ha exercit per qui és competent" sense que per això es pugui afirmar "la seva injustícia o arbitrarietat".