"Creure en massa coses pot ser dolent per la salut". "Podem fer servir el passat per renovar el present, no només per enterrar-lo". "El socialisme és la culminació de la democràcia, no la seva negació". Aquestes tres frases són una ínfima mostra del pensament, directe, revolucionari i compromès, de Terry Eagleton (Salford, 1943), un dels professors universitaris, crítics literaris i assagistes més influents de la segona meitat del segle XX. Gairebé sis dècades després de debutar amb The new left church (Helicon, 1966) i després de publicar una quarantena de llibres més, l'autor britànic deixa de ser inèdit en català gràcies a Tigre de Paper, que ha publicat Per què Marx tenia raó, traduït per Lola Fígols Fornell. Aparegut en anglès el 2011, el llibre ha motivat la visita d'Eagleton a Barcelona, que ha estat un dels caps de cartell de la fira Literal, celebrada a la Fabra i Coats.

Tigre de Paper, el segell de la cooperativa Cultura21, té previst publicar el 2020 fins a 25 títols de pensament crític i radical, una línia que defineix la seva filosofia: "Som una de les editorials més crítiques de l'Estat i en català, la qual cosa és un valor i un tret identitari", defensa l'editor Marc Garcés. En menys de deu anys de vida, el segell s'ha anat fent un forat, i això sense grans inversions externes, mantenint la seva independència econòmica envers els grans grups. De moment, ja compten amb una comunitat formada per prop de mil persones associades a diversos projectes de la cooperativa. Per consolidar aquest creixement, que s'ha fet, tal com assenyala Garcés, "a poc a poc i des de la base", engegaran de cara a Sant Jordi una primera col·lecció infantil amb biografies de personatges catalans adreçades a nens i nenes d'entre 7 i 11 anys. Neus Català, Montserrat Roig i Salvador Puig Antich són els tres primers noms. "Són històries d'herois i heroïnes diferents d'aquells a què les criatures estan acostumats, perquè aquests són reals, són persones que han dedicat la seva vida a la justícia", opina l'editor. Els textos estan escrits per Oriol Gilibets i les il·lustracions són de David Agrio, mentre que Carles Viñas s'ocupa de l'assessorament històric.