Fa uns dies conversava amb un bon amic que acaba de tornar d’un viatge per l’Argentina i Xile. Parlàvem dels ‘countries’ argentins, aquestes urbanitzacions tancades, vigilades i segures que les classes mitjanes-altes han hagut de construir per sentir-se segurs en un país on la fractura que provoca la desigualtat es tradueix no sols en un índex de criminalitat considerable, tot i que ha anat a la baixa, sinó en una percepció d’inseguretat que no recula, malgrat les estadístiques. L’explicació és fàcil, com em va fer veure el meu amic: els rics tenen por. No viuen a les seves torres de marfil, complexos d’apartaments exclusius i àtics de luxe per una qüestió estètica –o almanco no sols per això–, sinó també perquè estan acollonats. 

Magdalena Cabrer ha viscut tota la vida a l’Argentina, a Villa Cañás, però té vuit llinatges mallorquins perquè els seus repadrins i son pare varen néixer a l’illa. Això és una de les primeres coses que recalca quan coneix algú. Sempre que pot la visita i queda a casa de la cosina, al Port de Pollença. Torna a Mallorca per retrobar-se amb els seus, una cosa que molts dels familiars que emigraren a l’Argentina no varen poder fer mai. “La padrina ens contava que a ca seva de Pollença tenien garrovers. Abans de partir, el seu germà va clavar un clau a la soca d’un per veure si en tornar hi seria. Però no ho va fer mai”, conta entre llàgrimes asseguda a un balancí blanc davant la mar.

Des que el 10 de juny el Tribunal Suprem argentí va ratificar la condemna a sis anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics a l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, les bases del peronisme han atiat la bandera del lawfare o la instrumentalització de la justícia amb fins polítics. Al llarg de tota la setmana, centenars de persones s’han concentrat diàriament a la porta del domicili de l’expresidenta, al barri de Constitución de Buenos Aires, on Kirchner complirà condemna, ja que se li ha concedit la presó domiciliària donat que té més de 70 anys. L’expresidenta, figura clau d’un peronisme esquerdat i encara atordit per la victòria de Javier Milei a les urnes el 2023, ha sortit cada dia al balcó per saludar uns seguidors que la defensen amb fervor davant del que consideren un evident cas de persecució ideològica per part de l’estat. I és que la justícia ratificava la condemna només una setmana després que Kirchner anunciés el seu retorn a la política activa: pensava presentar-se com a candidata a diputada per la província de Buenos Aires a les eleccions del setembre.

La condemna a sis anys de presó contra l'expresidenta argentina Cristina Fernández ha entrat en vigor aquest dimarts quan la justícia li ha concedit la presó domiciliària i ha deixat sense efecte la seva compareixença davant els tribunals prevista per a aquest dimecres. "Correspon establir que a partir del dia de la data, Cristina Elisabet Fernández de Kirchner es troba en qualitat de detinguda sota la modalitat de presó domiciliària, complint la pena ferma de sis anys de presó, inhabilitació especial perpètua per exercir càrrecs públics, accessòries legals i les costes del procés que li van ser imposades en aquesta causa", deia el comunicat judicial.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).

El Parlament italià ha convertit en llei un decret impulsat pel govern de Giorgia Meloni que modifica el procés de reconeixement de la ciutadania italiana. El decret Tajani –anomenat així pel ministre d’Assumptes Exteriors, Antonio Tajani– limita el ius sanguinis (dret de sang) a dues generacions d’estrangers amb ascendència italiana; és a dir, d’ara endavant només qui tingui pares o avis nascuts a Itàlia podrà rebre el passaport. Fins a la setmana passada, el principi legal de ius sanguinis incloïa els descendents de qualsevol persona nascuda a Itàlia després del 1861, data del procés d’unificació. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda a l’Argentina, on uns 25 milions de persones –més de la meitat de la població– tenen cognoms italians, i on s’estima que entre 40.000 i 60.000 sol·licituds per tramitar la ciutadania quedaran ara descartades o, almenys, en pausa.

L’any 1985, l’Argentina va viure un dels processos polítics més rellevants de la seva història: després de set anys de dictadura militar (1973-1986), un tribunal civil va jutjar nou alts càrrecs de les Forces Armades, considerats els màxims responsables d’executar un pla sistemàtic de violència i repressió i de massives violacions dels drets humans. Alguns d’ells van ser condemnats a cadena perpètua i van morir entre reixes. Enguany, l’Argentina commemora el 40è aniversari del judici a les juntes militars, que va establir les bases de la seva democràcia i va canviar la vida política del país per sempre.

Un terratrèmol de 7,8 a l'escala de Ricther ha sacsejat l'extrem sud de Xile, a la regió de Magallanes, i ha disparat una alerta de tsunami. Les autoritats xilenes han instat inicialment a evacuar la costa d'aquesta regió de la Patagònia. Ara, però, es manté l'estat de precaució perquè "encara existeix l'amenaça d'un tsunami", però s'acota només a la zona de platja i a la costa de Magallanes i s'ha desactivat l'evacuació preventiva. A l'Argentina, les autoritats locals han recomanat evacuacions preventives a Ushuaia, segons informen diaris locals.

Quan sortia a la plaça de Sant Pere per trobar-se amb els fidels, el papa Francesc solia somriure quan algú li feia arribar una samarreta del San Lorenzo de Almagro, el club del qual era soci amb el número 88.235. Més d'un cop n'agafava una i la feia voleiar pel cel de Roma. Jorge Mario Bergoglio ha estat ben segur el papa de Roma més aficionat al futbol, com a bon argentí. Quan l'Argentina va guanyar el Mundial el 2022, més d'un compatriota feia broma afirmant que ell tenia alguna cosa a veure amb l'èxit. En un dels primers actes després de ser escollit cap de l'Església, va dir famosa la frase "que guanyi San Lorenzo" quan li van preguntar si era de Boca o de River, els clubs argentins més populars. No, ell era cuervo, com són coneguts els aficionats d'un club fundat precisament per un capellà, Lorenzo Massa. Tot encaixa.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

Milers de treballadors a l’Argentina s'han adherit a la vaga general de 24 hores convocada pels sindicats que integren la Confederació General del Treball (CGT) aquest dijous. El transport ha estat el sector més afectat, amb una aturada total de trens, metros, taxis i avions, mentre que a la ciutat de Buenos Aires han funcionat els autobusos, clau en la mobilitat de la capital. Les escoles públiques han obert amb normalitat, i algunes facultats de la Universitat de Buenos Aires (UBA) han mantingut les classes –de manera telemàtica a causa de l’aturada de transport–, com ha estat el cas de la Facultat de Dret. La de Filosofia i Lletres –històricament més combativa– ha suspès les classes i ha tancat les portes durant tot el dijous. El petit comerç i el sector privat en general no s'han adherit a la mesura de força.

Un edifici modern al mig del barri residencial de Parque Chacabuco, a Buenos Aires, té les portes obertes un diumenge a la tarda. S’hi congreguen diferents persones, joves, grans, infants, adolescents; se saluden, xerren, s’abracen. Falten pocs minuts per a les set de la tarda, quan comença la reunió. A la façana, de color negre, el dibuix il·luminat d’una campana i unes lletres que diuen “Catedral de la fe”. És una església evangèlica.

El judici per la mort de Diego Armando Maradona està trasbalsant la societat argentina. Una societat que viu dies complicats, amb les manifestacions contra les retallades i polítiques del govern de Javier Milei i on se segueix amb atenció el judici en què s'hauria d'aclarir si el futbolista va ser assassinat o víctima d'un tractament equivocat. El Pelusa, segurament l'argentí més estimat de tots malgrat els seus pecats, no descansa en pau. Tal com li va passar a un altre símbol argentí, Eva Perón, el seu cos no reposa després de la mort, amb autòpsies i debats.

Una manifestació contra les retallades de les pensions a l'Argentina ha desembocat aquest dimecres en l'episodi de repressió policial més gran que ha protagonitzat fins ara el govern de Javier Milei. El que va començar com una protesta contra les mesures d'austeritat del president argentí a Buenos Aires va derivar en una batalla campal entre manifestants i policia, amb un balanç de 124 detinguts i 46 manifestants ferits. Un d'ells, el fotògraf Pablo Grillo, es troba molt greu, després de patir una fractura de crani per l'impacte d'una càpsula de gas lacrimogen.

Javier Milei ha inaugurat el curs polític a l’Argentina amb un discurs de 70 minuts a la Cambra de Diputats, on ha fet un balanç del primer any de gestió i una projecció del que ve per a aquest 2025. Davant d’una cambra mig buida –diversos diputats peronistes i d’esquerres han decidit no assistir a l’obertura de les sessions legislatives–, Milei ha batejat el present any com el de la “reconstrucció de l’Argentina”: després d’un 2024 en què es va dir “prou” al “model de la casta”, el curs polític que ara comença servirà per “reconstruir els fonaments” del país. Per fer-ho, el president ultraliberal ha promès aplicar la “motoserra profunda”, que –diu– “no és només un programa de govern” sinó “una política d’estat” de “llarg termini”.

La indignació va escalar aquest dijous a l’Argentina quan es va viralitzar el butlletí oficial del govern corresponent al passat 16 de gener on s’especificaven els requisits per tal que una persona amb discapacitat pugui demanar una pensió per invalidesa. En el text es classificava les persones amb “retard mental” segons el seu coeficient intel·lectual en les categories ‘idiota’, ‘imbècil’, i ‘dèbil mental’ amb els graus ‘profund’, ‘moderat’ o ‘lleu’. Ha estat el compte d’X Arrepentidos de Milei qui ha recuperat el document i l’ha convertit en objecte de discussió.

La primera gran crisi del govern de Javier Milei a l'Argentina està vinculada amb les criptomonedes. El president del país llatinoamericà va promocionar dissabte al seu compte d'X el llançament d'una nova divisa digital anomenada $Libra i va argumentar que ajudaria a "incentivar el creixement de l'economia argentina". Després que apareguessin informacions sobre els possibles vincles entre aquest token i les estafes virtuals, però, el dirigent va recular i va esborrar la publicació de suport. Immediatament, el valor d'aquest criptoactiu –la capitalització s'havia disparat fins als 4.500 milions de dòlars– es va desplomar. Ara l'Oficina Anticorrupció argentina investigarà la relació del dirigent amb aquesta iniciativa a petició del mateix Milei.

El govern argentí de Javier Milei ha anunciat aquest dimecres que es retirarà de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per "profundes diferències" amb l'organisme "respecte a la gestió sanitària, especialment durant la pandèmia" de covid-19, segons ha anunciat el portaveu presidencial, Manuel Adorni. "Al costat del govern d'Alberto Fernández (2019-2023), ens van portar al tancament més llarg de la història de la humanitat i a la falta d'independència davant la influència política d'altres estats", ha argumentat Adorni sobre el confinament global de l'any 2020 per la covid, i ha afegit: "Els argentins no permetrem que un organisme internacional intervingui en la nostra sobirania, i molt menys en la nostra salut".

Les Abuelas de Plaza de Mayo, que fa gairebé cinquanta anys que s’organitzen de manera col·lectiva per trobar els més de 400 nadons que van robar als seus fills i filles durant la dictadura militar argentina, van tancar el 2024 amb una bona notícia: la restitució de la identitat del net número 138, fill de Marta Enriqueta Pourtalé i Juan Carlos Villamayor, dos militants de l’organització guerrillera peronista Montoneros que van ser fets desaparèixer pels militars el desembre de 1976. En aquell moment, la Marta estava embarassada de gairebé nou mesos, i va donar a llum al centre de detenció i tortura de l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA), avui reconvertit en espai de memòria i drets humans. Fa 25 anys que la Comissió Nacional pel Dret a la Identitat (Conadi) investigava aquest cas, fins que aquest dijous, el jutge ha informat sobre els resultats obtinguts pel Banc Nacional de Dades Genètiques (BNDG) sobre el net 138, i ha confirmat la seva autèntica identitat.