El cost de la vida a les Balears continua pressionant les economies familiars. Una família mitjana de tres membres ha de destinar prop del 70% del salari a cobrir les despeses bàsiques, segons dades de la Confederació de Consumidors i Usuaris de les Balears (Consubal), que alerta de la situació de vulnerabilitat creixent de moltes llars de l’Arxipèlag.

Fins a 2.000 persones o famílies dels 14 municipis del Pla de Mallorca s’han estalviat un total de 20.412.525 d’euros des que el Govern de les Illes Balears posà en marxa a principi de legislatura les mesures fiscals com ara l’eliminació de l’impost sobre successions o impost a les herències, i l’eliminació de l’impost sobre transmissions patrimonials en la compra del primer habitatge habitual.

Un grup de magnífics articulistes escriuen aquesta setmana de manera col·lectiva el que molts pensam: és urgent canviar el model econòmic de les Illes Balears. Tots tenim clar que això implica reduir uns quants milions de turistes i començar a apostar de bon de veres pel sector primari i per la indústria.

Els mitjans de comunicació acompleixen una funció social de primer ordre i, a més a més, d’un alt valor democràtic pel fet que contribueixen a la formació de l’opinió pública. A partir d’aquesta premissa, per sentit de la responsabilitat i moguts pels sentiments d’estima, respecte i servei a la terra i als ciutadans de Mallorca, un grup de col·laboradors dels tres diaris en paper editats a l’illa (ARA Balears, ‘Diario de Mallorca’ i ‘Última Hora’) ens hem concertat per publicar aquest article. La finalitat és reclamar a tots els partits polítics, a les instàncies que tenen la capacitat de modificar l’estat de coses vigent –singularment, les institucions d’autogovern i els ajuntaments–, com també, en general, al conjunt dels poders econòmics i socials, susceptibles de condicionar i influir en la presa de decisions, un canvi radical, progressiu i temperat, però ferm, del model econòmic actual.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), a partir de la informació recopilada entre associacions hoteleres i cadenes associades, preveu per aquesta Setmana Santa una ocupació mitjana al voltant del 70%, en línia amb els resultats de l'any passat. Aquestes previsions es produeixen en un context internacional marcat per la incertesa geopolítica, tot i que el sector hoteler ha destacat l'estabilitat de la demanda turística cap a Mallorca gràcies a la fortalesa de la destinació.

El Govern treballa en un nou segell, Producte elaborat a les Balears, que permetrà als industrials reivindicar el que es fa a les Illes, encara que sigui amb materials i matèries primeres de fora. La iniciativa neix després que la normativa actual sobre productes locals obligui que almenys el 50 % dels ingredients siguin de les Illes perquè un producte pugui lluir el distintiu de Producte de les Illes Balears.

Les Balears varen mantenir el 2025 el seu protagonisme com el principal mercat de matriculacions d'embarcacions d'esbarjo a Espanya, malgrat registrar un descens interanual de la seva activitat, segons l'informe de mercat elaborat per ANEN amb dades de la Direcció General de la Marina Mercant. De les 1.418 matriculacions del mercat de lloguer d'embarcacions en l'àmbit estatal, les Illes varen registrar 321 embarcacions destinades a aquesta activitat. D'aquesta manera, les Illes lideren el mercat estatal i concentren prop d'una quarta part del total del xàrter malgrat acusar una caiguda del 23,2%. Després de les Balears hi ha Barcelona, amb 194 unitats matriculades, i Alacant, amb 171 unitats.

Les Balears del segle XXI posen les teories econòmiques a prova. Mentre els principis establerts pels teòrics parlen generalment de créixer, d’anar a més, a les Illes l’únic que ara mateix augmenta és el consens sobre la necessitat de canviar de sentir i reduir. En funció de l’organisme o de l’especialista consultat, les propostes i receptes pel futur varien entre decréixer o mantenir les xifres actuals de passatgers. Però en cap cas –ni tan sols ho fa el sector de l’allotjament– es proposa incrementar les estadístiques d’arribades. El repte econòmic per les Balears el 2026 té un nom: saber frenar i posar límits.

14 de març del 2001. Falten pocs dies per a la ITB, la fira turística de Berlín, on hi ha gran expectació perquè el sector viu intensament el debat sobre la implantació d’una taxa per a pernoctacions dels visitants. Era una de les grans promeses electorals del president socialista Francesc Antich, qui havia trencat l’hegemonia de la dreta el 1999.

L'atur registrat a les oficines dels serveis públics d'ocupació va baixar 914 persones al desembre a les Balears en relació amb el mes anterior (-3,02%) i 887 persones en relació amb el darrer mes de l'any passat (-2,94%) i tanca l'any per sota dels 30.000 aturats (29.305), segons dades publicades aquest dilluns pel Ministeri de Treball i Economia Social.

Més de la meitat dels comerços, bars i restaurants del centre de Ciutadella ja estan tancats. Fa tres setmanes que ha acabat oficialment la temporada i Menorca ha entrat en hibernació. A l’aeroport ja només hi ha vols directes amb Barcelona, Madrid, Palma, València i Londres, i l’illa ha perdut 20.000 habitants en només vuit dies. Ha passat de les més de 110.000 persones que es comptabilitzaven a finals d’octubre als 90.000 escassos que l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) ha registrat des de principis de novembre. A l’illa hi resideixen actualment 13.000 persones menys de les 103.281 que figuraven en el darrer cens oficial de població. “La buidada de població és més abrupta en aquesta època que abans de començar la temporada”, apunta el director de l’Obsam, David Carreras.

“És fonamental entendre que, si volem millorar la societat, ens haurem d’implicar en la construcció d’alternatives econòmiques”. Qui parla és el president de Mercat Social Illes Balears, Jordi López. Implicar-se vol dir no només fer una reflexió sobre el consum que exercim, sinó també participar en empreses col·lectives que apostin per una altra manera de fer. D’aquí la importància d’un petit gran negoci com Terranostra, l’únic supermercat cooperatiu mallorquí, que va més enllà de ser simplement un establiment comercial: bona part dels seus 600 socis treballen a l’establiment dues hores i mitja al mes i, a més a més, entre tots prenen les decisions que afecten la cooperativa.