Menorca va camí de batre enguany el rècord d’arribades de visitants. Les darreres dades d’Aena comptabilitzen més de 3,1 milions de passatgers a l’aeroport fins a agost, un 2,5% més que l’any passat, quan es varen assolir xifres històriques. Mentrestant, els habitants de l’illa pateixen l’emergència de l’habitatge i han hagut de canviar els hàbits de consum. Perquè a Menorca ja no es pot viure, ni de bon tros, com abans.

Omplir el dipòsit torna a empènyer el cost de la vida. L’encariment dels carburants ha fet pujar la inflació a les Balears fins al 4,4% a l’agost, cinc dècimes més que el juliol i la taxa més elevada des de l’abril del 2023. Les Illes queden així lleugerament per damunt de la mitjana estatal, situada en el 4,3%, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La tecnològica mallorquina Robot, una de les empreses industrials de base tecnològica més consolidades de les Balears, és a punt de passar a mans sueques. La multinacional HMS Networks ha llançat una oferta per adquirir el 100% de les accions de l’empresa fundada a Mallorca i especialitzada en sistemes d’automatització d’edificis, especialment d’hotels. L’operació valora Robot en 21 milions d’euros i, si es completa, comportarà també la seva exclusió de BME Growth.

Ferran Portella és professor titular d'Economia de la UIB, i analitza per a l'ARA Balears la disfunció existent entre els preus del metre quadrat i els salaris dels illencs. Explica com la crisi de l'habitatge ha canviat la percepció i la tolerància dels ciutadans als excessos turístics.

No és un debat fàcil. Parlar del cost de l’atenció sanitària als turistes obliga a moure’s en una línia fronterera fina i delicada. D’una banda, el principi d’universalitat de la sanitat, que garanteix que qualsevol persona que ho necessiti ha de ser atesa; de l’altra, l’obligació que té qui ha d’assumir el cost d’aquesta atenció.

La moratòria que és vigent des del 2022 ha fet perdre en aquests quatre anys més de 2.800 places turístiques a Menorca, que ofereix en aquesta temporada 81.261 llits als visitants, per davall de la barrera dels 84.000 que havia superat tot just en sortir de la pandèmia.

Fa anys que Antonio Turiel (Lleó, 1970), físic, matemàtic i investigador del CSIC, alerta que el model econòmic global s’acosta als límits energètics del planeta. La guerra entre Israel i l’Iran i la tensió a l’estret d’Ormuz, assegura, no han fet altra cosa que accelerar una crisi que considera inevitable. Convidat a Mallorca pel moviment No Normal, defensa que les Balears s’han de preparar per a un futur amb menys petroli, menys turisme i més vulnerabilitat social. “El pitjor seria continuar pensant que tot tornarà a ser com abans”, adverteix.

L'economista Miquel Puig és un dels autors de l'Informe Fènix, crític amb l'estructura productiva de Catalunya, i especialment amb el model turístic que crea feines de salaris baixos. Aquest dimarts l'ha presentat, acompanyat de l'economista menorquí Guillem López Casasnovas, a Palma.

El Fòrum de la Societat Civil ha presentat aquest dimecres un document per definir el futur model econòmic de les Illes Balears. El text, que es debatrà al congrés del 13 de novembre, defensa una reducció del pes del turisme en l'economia balear i proposa mesures per afavorir la diversificació productiva, entre les quals la creació d'un impost sobre les grans fortunes que, segons els càlculs del mateix Fòrum, podria arribar a recaptar fins a 325 milions d'euros anuals.

El 17 de maig del 2003, agents de Medi Ambient van retirar la primera serpent a Eivissa, un exemplar de colobra de ferradura que un jardiner va trobar mentre regava unes oliveres arribades d'Andalusia. Dues setmanes després n’apareixia un segon exemplar, aquesta vegada de serp blanca, i aquell mateix any tres més serien retirades. És a dir, fa 23 anys que va començar tot i, des del primer cas, l'arribada de serpents es va poder relacionar amb l'entrada d’oliveres per les vil·les de luxe. Però han passat dues dècades i les oliveres encara entren, perquè els vivers volen continuar guanyant diners i perquè els nostres polítics tenen por de posar límits al descontrol, no fos cas que el sistema mafiós neocapitalista que domina l'illa els faci fora de les cadires. La invasió de serpents és molt més que una invasió biològica, és un símptoma. El símptoma d’una illa que ha perdut el nord. És difícil trobar una metàfora més precisa del que passa, perquè, a la fi, el que hi ha darrere és un model econòmic que explota Eivissa sense control, que arracona i expulsa els eivissencs, siguin sargantanes o éssers humans.