Fa uns dies ho va fer l'OCDE, el think tank de les economies més avançades, i aquest dimarts ha estat el Banc d'Espanya amb la publicació d'un nou informe sobre projeccions macroeconòmiques. L'organisme supervisor que ara presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024, però també el del 2025. De fet, la seva previsió és la més optimista pel que fa a l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest any i ja el situa en el 3,1%, tres dècimes més en comparació amb la previsió elaborada al setembre i molt per sobre de la previsió del govern espanyol (2,7%). De cara al 2025, el Banc d'Espanya també revisa el creixement econòmic en tres dècimes i el situa en el 2,5%. Són previsions, però, damunt les quals planen riscos geopolítics: des de les polítiques aranzelàries que puguin desplegar els Estats Units, fins a l'evolució econòmica de dues potències com França i Alemanya.

El deute públic de les Balears es va situar en 8.727 milions d'euros el segon trimestre del 2024, un 21,5% del Producte Interior Brut (PIB), segons les dades publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya. D'aquesta manera, el deute públic de l'Arxipèlag va disminuir en 127 milions respecte al primer trimestre de l'any i va augmentar en 254 milions si es compara amb el segon trimestre del 2023, segons el Protocol de dèficit excessiu. Dit d'una altra manera, el deute de les Balears en finalitzar el segon trimestre de 2024 es va situar al 21,5% del PIB, una xifra lleugerament per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, que va ser del 21,9%.

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

Espanya se salva de l'obertura d'un expedient sancionador per part de Brussel·les per un excés de dèficit. Tot i incomplir les regles fiscals el 2023, tant Madrid com Brussel·les argumenten que aquest desajust és temporal i que aquest any l'Estat ja assolirà l'anhelat objectiu del 3% de dèficit, que és just el límit acordat per la Unió Europea. "És una notícia extraordinària. [...] Estem consolidant els comptes públics", s'ha congratulat en la sessió de control al Congrés el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Creixement econòmic i mercat laboral, ingressos i prudència en la despesa. Són els ingredients de la recepta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per continuar reduint el dèficit a Espanya. Per ara, el resultat no ha estat negatiu: el dèficit va tancar l'any 2023 en un 3,66% del PIB, per sota del compromís del govern espanyol amb Brussel·les (3,9%), mentre que l'objectiu per a aquest 2024 és assolir un dèficit del 3% del PIB i cenyir-se, així, a les regles fiscals. Ara bé, de cara a aquest 2024 hi ha la pregunta de si amb aquests ingredients n'hi haurà prou tenint en compte que, si bé el pols de l'economia i de la recaptació es manté, és a un ritme menor. Montero té clar que sí: "El govern [espanyol] no té previst aplicar cap retallada", ha afirmat aquest dijous durant la presentació de l'execució pressupostària del 2023. La ministra ha insistit en el fet que la brúixola continuarà marcant el mateix rumb.

El Banc d'Espanya (BdE) torna a caminar en sintonia amb el govern espanyol. Aquest dimarts, l'organisme que presideix Pablo Hernández de Cos ha revisat a l'alça el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya aquest 2024 i el situa en l'1,9%, només una dècima per sota de la previsió de l'executiu central, que estima que l'economia creixerà un 2% aquest any. Així es desprèn de l'informe de projeccions macroeconòmiques corresponent al primer trimestre d'aquest 2024, i publicat aquest dimarts, en el qual el Banc d'Espanya es mostra més optimista en comparació amb l'escenari que va dibuixar el desembre de l'any passat. Aleshores, l'organisme supervisor anunciava una revisió a la baixa del creixement econòmic i apuntava a un rebot del PIB espanyol d'un 1,6% el 2024. Pel que fa a les projeccions del 2025 i el 2026, el BdE les manté sense canvis: un creixement del PIB d'un 1,9% i un 1,7% respectivament.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

És conegut què signifiquen termes com infanticidi (matar infants) o parricidi (matar familiars directes). Tanmateix, el diccionari de l’IEC no té entrada per a austericidi, que s’ha significat com l’austeritat mata. Per analogia, però, fora més pertinent significar-ho com a matar l’austeritat. 

L’avançament electoral del 23-J va deixar algunes lleis empantanegades al Congrés dels Diputats. També reformes. Una d’elles tenia per objectiu modificar un superpoder que té el Senat (gairebé l'únic) i que no és menor: la capacitat de vetar el sostre de despesa i els objectius de dèficit i deute, el pas previ per elaborar uns pressupostos generals de l’Estat. La reforma duia la firma del PSOE i Podem i bàsicament volia fer desaparèixer aquest superpoder. Si les pròximes setmanes tots dos partits aconsegueixen revalidar el govern a l'Estat (Podem sota el paraigua de Sumar), podrien maleir no haver assolit que prosperés la reforma abans de la dissolució del Congrés i el Senat al maig. El motiu d'aquest maldecap és que després del 23-J el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta al Senat. Els d’Alberto Núñez Feijóo, doncs, podrien fer la guitza usant aquest poder i, de fet, no seria el primer cop.

"La creació d'ocupació, la millora dels beneficis empresarials i l'augment del consum". Aquests són els tres elements principals que a ulls del govern espanyol expliquen el boom de la recaptació tributària l'any 2022, que supera i amb escreix la xifra històrica assolida el 2021. Els resultats han tornat a superar les expectatives del ministeri d'Hisenda pel que fa als ingressos tributaris: 255.463 milions d'euros el 2022, un 14,4% més en comparació amb l'any anterior, segons ha detallat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous. És a dir, 32.078 milions més.

Després de tres anys de forta despesa per la pandèmia i de dues dècades arrossegant dèficit pressupostari, el deute federal dels Estats Units ja supera els 30 bilions de dòlars i està a punt de tocar el sostre legal. Per alleugerir aquesta càrrega, el president Joe Biden necessita arribar a un acord amb els republicans, que ara controlen la Cambra de Representants i tenen la clau per desbloquejar la qüestió. Però no estan disposats a incrementar el sostre de deute ni a aprovar uns pressupostos que impliquin augmentar els impostos, les dues propostes del president, que aquest dijous ha reiterat durant la presentació dels pressupostos per a l'any fiscal 2024.

Després de mesos de pressió en públic i en privat, el govern català ha aconseguit que la taxa de referència de dèficit per a les comunitats autònomes amb vista al 2023 es flexibilitzi. Segons ha pogut confirmar l'ARA amb fonts dels executius espanyol i català, aquest límit, que havia de ser del 0,1% el 2023, serà finalment del 0,3% del PIB, un fet que s'aprova aquest dimarts en el Consell de Ministres, quan es tirarà endavant el sostre de despesa de l'any vinent.

A Brussel·les preocupa el deute i dèficit públic espanyol, fins al punt que ha demanat a Madrid una política fiscal "prudent" de cara al 2023. És a dir, reduir la despesa i focalitzar els estímuls sobre les famílies i empreses més vulnerables a l'increment dels preus, en particular els energètics. Això es desprèn de les recomanacions de primavera que la Comissió Europea ha publicat aquest dilluns, després que els estats membres enviessin els seus plans d'estabilitat per als tres anys vinents. En concret, l'executiu comunitari alerta de "desequilibris" vinculats amb l'endeutament elevat d'Espanya i més "en un context de desocupació elevada".

L'alça dels preus ha deixat en mal lloc les previsions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) per al 2022. En la línia del que ha fet el Banc d'Espanya, l'ens supervisor que dirigeix Cristina Herrero rebaixa el creixement de l'encomia espanyola al 4,3% aquest any. Això són dos punts menys que les últimes previsions de l'Airef, publicades el mes d'octubre (6,3%), i una caiguda de 0,8 punts percentuals pel que fa al creixement de l'economia espanyola el 2021, que va ser del 5,1%.

"Espanya incompleix les normes del dèficit". Després de la crisi financera ens vam fer un fart de llegir aquesta notícia any rere any. Les famoses normes són les del Pacte d'Estabilitat i Creixement, ara mateix suspeses per permetre barra lliure de despesa en resposta al coronavirus. Però la recuperació econòmica es va consolidant i, en una UE tradicionalment dividida entre partidaris de la disciplina pressupostària i els que reclamen màniga ampla, el debat sobre què fer amb les normes serà una de les grans batalles econòmiques d'aquest 2022, com va intuir-se aquest dilluns en la primera reunió de l'Eurogrup de l'any.

Cadascú ja hi pot dir la seva. La Comissió Europea ha llançat aquest dimarts la consulta pública per a la revisió del Pacte d'Estabilitat i Creixement, és a dir, la regulació que fixa les normes de dèficit i deute per als països de la UE. Era una promesa del 2020, que la pandèmia va posar en standby i que ara Brussel·les ha recuperat empesa justament per les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus. El meló s'obre en un context absolutament diferent. Les normes, que fixen límits de dèficit del 3% del PIB i de deute al 60%, estan excepcionalment suspeses fins al 2023. l ara el dèficit mitjà a la UE és del 8,2% i el deute frega el 93%. El debat és extremadament complex i espinós perquè enfronta els blocs que demanen més rigidesa pressupostària amb els que esperen més flexibilitat. Però Brussel·les té una cosa clara: les economies necessiten temps per recuperar-se i perquè el debat no neixi mort ha obert una consulta molt genèrica que no proposa nous objectius.

Quan va esclatar la pandèmia i els confinaments van aturar en sec les economies de la majoria de països, la Comissió Europea no va dubtar a suspendre per via d'emergència les normes de dèficit i deute i donar barra lliure als governs de la Unió Europea perquè gastessin el que calgués per donar suport a empreses i ciutadania. Les conseqüències per a les arques públiques eren previsibles, per als més ortodoxos fins i tot temudes, i aquest dijous l'agència europea d'estadística, l'Eurostat, les ha confirmades després que el deute públic dels governs de la zona euro hagi superat per primera vegada la barrera simbòlica del 100% del producte interior brut (PIB). El primer trimestre del 2021, el conjunt de les economies que fan servir l'euro van registrar un deute públic equivalent al 100,5% del seu pes, 11,43 bilions d'euros en xifres absolutes.

L'impacte econòmic de la pandèmia ha tornat a situar Espanya al capdavant del rànquing del dèficit públic de la Unió Europea. Les mesures per alleugerir els efectes de les restriccions pel coronavirus -tant les socials com les econòmiques- aprovades durant l'últim any van disparar el dèficit espanyol el 2020 fins a l'11% del PIB (davant el 2,9% del 2019). Segons les dades que Eurostat ha publicat aquest dijous, l'Estat és el soci europeu amb una xifra de dèficit públic de l'any passat més elevada, si bé va augmentar de forma generalitzada arreu d'Europa a conseqüència de la pandèmia. A tots els estats membres es va disparar per sobre del 3% del PIB a excepció de Dinamarca. En el conjunt de l'Eurozona, va augmentar una mitjana del 7,2% (davant el 0,6% del 2019), mentre que en el conjunt dels Vint-i-set el dèficit es va situar en el 6,9% (un 0,5% l'any anterior).

El dèficit públic d'Espanya s'ha disparat fins al 10,97%, segons ha anunciat avui la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. És una xifra molt superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019 i que frega –però no supera– els límits assolits durant la crisi anterior. En concret, l'any 2010 es va arribar a un dèficit de l'11,2%, una xifra rècord des del 1850 (el primer any del qual hi ha registres). Aquest 2020, tot i que la caiguda de l'economia espanyola ha sigut la més destructiva des de la Guerra Civil, el dèficit no ha arribat a superar la marca anterior.