“Algunes persones diuen que és possible arribar a ser vertaderament espanyol/a si una persona s’hi esforça. Altres, en canvi, pensen que per ser realment espanyol/a s’ha d’haver nascut espanyol/a. Amb quina d’aquestes opinions està més d’acord?”.

Aliança Catalana es vanta de ser l'únic partit independentista i titlla de "processistes" la resta de forces sobiranistes. El desembarcament al partit de persones provinents de partits unionistes o que han professat el seu espanyolisme, però, ho posa en entredit. El cas més simptomàtic és el de Jordi Rierola, el nou regidor del partit de Sílvia Orriols a Manlleu. Rierola, que va substituir Roger Saborit al ple d'aquest dimarts, és un conegut espanyolista a la localitat osonenca, segons expliquen diversos veïns consultats per aquest diari, que asseguren que ha esborrat algunes fotografies "compromeses" que tenia a les xarxes socials com en celebracions de la selecció espanyola a la seva ciutat. "Ha canviat de jaqueta i ara va d'independentista quan abans era espanyolista, però racista i xenòfob ho ha estat sempre", asseguren.

Dues de les preguntes que li solen fer al poeta Mario Obrero són: com pot ser que només tinguis 21 anys (i sis llibres publicats) i per què un noi de Getafe parla tan bé gallec i català. Per a la primera no té resposta —"ho haurien de preguntar a la meva mare", diu— però per a la segona sí: "Vaig constatar un buit que tenia com a madrileny i espanyol. No hi ha cap problema si em menjo una paella o una ensaïmada o uns pebrots de Padrón, però arribar a dir «bon dia» o «bos días» semblava que fos una heretgia. Venint d'un context tan monolingüe, vaig descobrir que tinc mazo acento i això curiosament també em va acostar a les altres llengües. Igual que Virginia Woolf reivindicava fa segles l’habitació pròpia, doncs em va interessar la llengua pròpia perquè em permetia participar en una identitat que no està gens allunyada de mi. Al cap i a la fi, vaig estudiar en una escola pública que es diu Concepción Arenal, una feminista gallega, i el poble del costat de Getafe es diu Parla", explica a Barcelona, on ha presentat el poemari Tiempos mágicos (La Bella Varsovia) al Festival de Poesia.

Primer va ser a Catalunya, però ara les entitats espanyolistes que combaten el català a l'escola amplien fronteres i actuen tant al País Valencià com a les Illes Balears. L'últim capítol ha estat la consulta per la llengua al País Valencià, en què s'ha pogut veure Escuela de Todos acudint a la síndica de greuges valenciana. Dilluns passat es feia públic que la plataforma d'entitats nascuda a Catalunya per defensar el castellà a l'escola, denunciava 78 ajuntaments valencians a la defensora del poble autonòmica per "vulnerar les regles de neutralitat institucional al sol·licitar públicament a les famílies que optessin pel valencià com a llengua base d'educació". Vuit d'aquests ajuntaments són del PP –com Xàbia o Sueca–, dos dels quals en coalició amb Vox. Segons l'entitat, no han trobat cap consistori que demanés el vot pel castellà.

L'extrema dreta viu un moment de creixement a tots els nivells. En política és evident, amb formacions com Vox o Aliança Catalana com a exemples a Catalunya i l'Estat. Les enquestes apunten que els joves són el seu principal nínxol de mercat i les estratègies comunicatives sovint s'adrecen a captar persones d'aquesta franja d'edat. Ara també a la universitat, amb sindicats com Estudiants pel Canvi (EPC), que ha passat d'un a cinc representants al claustre de la Universitat de Barcelona.

Bob Pop, el presentador del programa de llengua del 3Cat Bob in translation (n’adoro el títol), ha dit en una entrevista a l'APM? que és "classista" demanar que la gent que viu a Catalunya aprengui el català.

La tramitació dels pressupostos de les Balears per al 2025 continua el seu curs i els partits polítics ja han presentat les seves esmenes als comptes del Govern. En el cas de Vox, entre d’altres, reclama subvencions nominatives per a diferents entitats espanyolistes per valor de 375.000 euros, a més de 250.000 euros per fer una campanya en els mitjans de comunicació per promoure l’elecció de llengua. També demana set milions d’euros per aplicar el Pla de segregació lingüística durant el primer trimestre del curs 2025-2026.

Les famílies varen decidir i un 83% varen triar el català per escolaritzar els seus fills de 3 anys el curs 2024-2025, segons el dret a elecció que va implantar el Govern. Ara bé, els defensors d'una major presència del castellà a les aules continuen pressionant-hi. La plataforma espanyolista Plis ha iniciat una campanya a xarxes on assenyala centres concrets pel seu model lingüístic en català. L'entitat es refereix al CEIP Bendinat, el CEIP Es Puig de Lloseta, el CEIP Can Cantó d’Eivissa i l’escola de Son Serra, i acusa aquests centres de no complir amb la voluntat dels pares. Ho fa a partir de les dades que els ha facilitat la Conselleria d’Educació i Universitats, diu Plis.

Una de les coses que em van quedar més clares en llegir l'extraordinària biografia de Winston Churchill publicada per Roy Jenkins l'any 2001 és que tant en l'esfera política com en la militar, i fins i tot en la personal, les victòries i les derrotes sempre són relatives. En efecte, una victòria o una derrota no són ben bé fets, sinó més aviat interpretacions acomodatícies de fets. Per descomptat, quan aquestes lectures de la realitat van més enllà del que és raonable hem de parlar d'autoengany, de cinisme o d'ambdues coses alhora. Si m'ho permeten, els resumiré un vell conte xinès que té diverses variants. Un home arriba a un poble i li regala un imponent cavall blanc al primer jove que es troba pel carrer. Tothom diu "Quina sort!", però un vell afegeix: "Ja ho veurem". Al cap d'uns minuts el jove cau del cavall i es trenca una cama. Tothom exclama "Quina mala sort!", i l'ancià sentencia: "Ja ho veurem". I, en efecte, després arriben uns soldats que recluten obligatòriament tots els joves sans per anar a la guerra. La gent diu "Quina bona sort ha tingut!", i el vell rebla de nou: "Ja ho veurem". Etcètera. 

La Diada Nacional de Catalunya i l'espanyolisme han tingut sempre una relació complicada. Però és amb l'esclat del Procés –o quan estava a punt d'esclatar, el 2010– que partits com el PP deixen de participar, "per la deriva independentista", en l'ofrena floral a Rafael Casanova, últim conseller en cap de Barcelona abans de la derrota catalana davant les tropes borbòniques. Ara bé, aquesta posició no ha sigut unànime dins l'espanyolisme, ja que mentre el PP s'apartava dels actes –també dels de la Generalitat a partir del 2013– grups unionistes han volgut reivindicar "l'espanyolitat" de Casanova o fer actes alternatius. Com viu l'unionisme de dretes l'Onze de Setembre?

El PP ha protagonitzat un aquelarre contra l'independentisme amb l'objectiu que Europa eviti l'aplicació de l'amnistia. Ha estat aquest dijous en la presentació de la candidatura a les eleccions europees, que encapçala Dolors Montserrat. Des del primer moment, aquest acte celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona s'ha plantejat com un combat contra el nacionalisme i el sobiranisme, que encaixa també amb el to de la recta final de la campanya catalana. I l'avís ha vingut de la mateixa Montserrat: "Europa no pot permetre que l'amnistia tiri endavant, el PP europeu no ho pot permetre".

No és gaire habitual que un polític passi de ser socialista a donar suport al feixisme i a les teories racials. Encara menys mentre és alcalde. Però és el cas de Dante Pérez Berenguer, l'únic alcalde de Catalunya que presumeix públicament de ser racista fent seves les teories de la conspiració, de la defensa de la "raça espanyola" o "ibèrica" i alertant del poder de jueus i maçons. Pérez és alcalde de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià) des del 2015, primer defensant el PSC, després el PP (va ser cap de llista a Lleida en les últimes eleccions generals) i ara sense un partit de referència. Va abandonar els socialistes perquè els considerava tous contra l'independentisme i ha acabat fent el mateix amb els populars en un procés de radicalització que s'ha accelerat pel pacte per l'amnistia. Pérez considera que també Vox forma part del "sistema", el "globalisme" i "el sionisme", i s'ha emmirallat en Núcleo Nacional, una formació que creu en el partit únic i la raça i que és pròxima al neonazisme.

Espanyolitzar és que naixis i et diguin Francesc i el registre letal et sentenciï posant-te Francisco. Espanyolitzar és ser aquell nen microbi que des del seient de darrere del cotxe veu com els seus pares tremolen quan els para la Guàrdia Civil i només surten monosíl·labs de por en castellà. Espanyolitzar és anar a escola i aprendre zero, o poc, o malament, o molt malament, o tot al revés, la història, política, literatura, arquitectura, astronomia, parapsicologia, taxidèrmia, botànica funerària o el bricolatge de putxinel·lis del teu país. Espanyolitzar és no saber res.

"Trens i avions plens i molts autocars". El vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), Álex Ramos, donava per fet aquesta setmana que un bon nombre de ciutadans d'arreu de l'Estat desembarcarien a Barcelona diumenge per assistir a la manifestació contra l'amnistia. La mobilització, però, podria no ser tan massiva com suggeria el número 2 de l'entitat espanyolista. Segons ha pogut saber l'ARA, l'unionisme només ha aconseguit muntar dos autobusos des de l'Estat i ni tan sols estaven plens aquest dijous. Un sortirà dissabte a la nit des de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid i l'altre, a la mateixa hora, des de Pamplona, amb preus que ronden dels 50 als 70 euros. L'entitat confiava que també s'organitzessin autobusos des de València o Saragossa, però no en sortirà cap ni de la capital del País Valencià ni de l'Aragó.

Per als que ja tenim entre una edat i dues, la notícia resulta espaterrant: Ramón Tamames Gómez és el probable candidat a president del govern –sembla que se sabrà del cert demà dimarts– en la moció de censura contra Pedro Sánchez impulsada per Vox!

La precampanya per al cicle electoral d'aquest 2023 s'ha traslladat aquest dissabte als carrers de Madrid. L'espanyolisme ha intentat fer una demostració de força omplint la plaça de Cibeles de Madrid, però no ha aconseguit repetir la imatge de Colón de l'any 2019. L'han evitat el PP i Ciutadans, que no hi han enviat els seus primeres espases. No hi era el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ni tampoc cap membre de la nova direcció de Ciutadans, tot i que sí que hi ha participat l'exlíder dels taronges Inés Arrimadas. L'únic líder polític que ha participat en la marxa ha estat el president de Vox, Santiago Abascal, que ha defensat una mobilització "permanent" contra Sánchez. En plena crisi a Castella i Lleó, als populars no els compensa fotografiar-se al costat de l'extrema dreta i han argumentat l'absència del seu líder per donar "protagonisme" a la societat civil.

L'associació espanyolista de docents PLIS ha demanat recusar el magistrat Gabriel Fiol, qui ha de decidir sobre l'ús del català a les aules de les Illes Balears, ja que no està d'acord que s'imparteixi en castellà almenys el 25% de l'horari lectiu. A més, ha demandat el Govern balear perquè el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha acceptat l'Obra Cultural Balear com a demandada. "Un jutge no ha de ser només imparcial, també ha de tenir aparença d'imparcialitat, i Gabriel Fiol no en té, ja que va ser premiat per l'OCB", ha apuntat PLIS en un comunicat.

Sembla una notícia menor, i de fet la gran majoria dels mitjans d’aquí no la van ni recollir; però també resulta significativa d’un fenomen que, sense tenir res de nou, val la pena de subratllar i analitzar.