Escrivia l’any passat que unitat és una paraula enlluernadora, i que potser ens tornarà a enlluernar si PP i Vox arriben al poder. Mentrestant, Joan Tardà ha publicat un article proposant un viratge estratègic d’ERC per tal que esdevingui un partit “no exclusivament independentista”, que apel·li a les esquerres que defensen l’autodeterminació per tal de representar millor la pluralitat del país. No cal dir que a Tardà li han dit de tot els patriotes de sempre. Aquests atacs ens poden fer empatitzar amb ell i amb qualsevol que és prou lliure per enfrontar-se als que practiquen el que Ferran Sáez anomena “l’heretgia per aclamació”. Però això no vol dir que no puguem veure punts febles en la seva aposta. El principal és que una aliança d’aquesta mena dificulta tota mena de col·laboració d’ERC amb Junts, que és un aliat indispensable per aconseguir avenços en un sentit sobiranista. Si realment es crea un tercer espai d’esquerra “autodeterminista” (com l’anomena Tardà), aquest espai ha de ser capaç de cooperar amb el PSC i Junts quan sigui útil, i enfrontar-s’hi també quan convingui. Malgrat tot, com vaig escriure també fa una setmana, sumar escons és molt més fàcil que sumar vots, i no és descartable que una opció electoral unitària de l’esquerra “autodeterminista” sumés sufragis, però també en dispersés, com ja li va passar el 2015 a la candidatura de Junts pel Sí.

En la primera manifestació unitària des de l'inici del Procés i també en la primera que no hi ha govern independentista al capdavant de la Generalitat, l'ANC i Òmnium han culpat els partits independentistes d'haver facilitat la investidura de Salvador Illa amb les seves divergències. “La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat a tenir una Generalitat en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre”, remarca el text unitari, que ha estat llegit en aquest apartat pel president d'Òmnium, Xavier Antich.

Durant el Procés, la competència dins l’independentisme va produir-se tant en el terreny dels partits polítics com en el de les entitats civils. Més enllà de l’ideal d’unitat, hi havia la vitalitat de projectes i estratègies pròpies d’una societat dinàmica i plural. Si convergents i republicans competien per liderar el moviment des de la dreta nacionalista i l’esquerra liberal –amb la CUP pressionant a l’extrem–, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural jugaven al mateix estira-i-arronsa en el terreny civil. De fet, d’entrada, la irrupció de l’ANC va agafar Òmnium a contrapeu.

Andreu Buenafuente, Carlos Bardem, Jordi Évole, Ismael Serrano, Laura Rosel, Jordi Basté i la cantant Mushkaa. Aquestes són algunes de les personalitats de la societat civil que han subscrit un manifest, auspiciat per Òmnium Cultural amb altres organitzacions, que defensa el dret a la protesta i denuncia la investigació de l'Audiència Nacional contra Tsunami Democràtic.

Les eleccions del 23-J van atorgar a l'independentisme un gran poder de decisió, malgrat la desorientació dels últims anys en què el moviment ha anat desenfocant els objectius i ha anat perdent centenars de milers de votants pel camí. En un context de reorientació estratègica sis anys després de l'1-O, les reivindicacions sobre la llengua i la identitat han tornat amb força. Van entrar de ple amb les negociacions de la mesa del Congrés, en què es va acordar l'oficialitat del català a la UE –encara no assolida– i l'ús de la llengua a la cambra baixa estatal amb els vots de Junts i ERC. En la Diada també hi van jugar un paper clau, fins i tot en la manifestació de l'ANC. I el Govern també s'ha centrat en l'impuls de la llengua com "un pilar bàsic" i objectiu de legislatura. Així el president, Pere Aragonès, ha acordat aquesta setmana amb Pedro Sánchez una llei de pluriulingüisme.

"L'amnistia que cal és total i no parcial com la que ens venen, que deixa fora moltes persones que hem lluitat per drets i llibertats", va defensar Pablo Hasél a Catalunya Ràdio pocs dies abans que es registrés el text de la llei. El raper, que fa gairebé tres anys que està a la presó, va criticar que la mesura només es vinculi al Procés. La causa de Hasél, però, no només l’afecta a ell, sinó a totes les persones encausades en les protestes pel seu empresonament. I dos joves ja han estat condemnats a presó. A diferència dels set joves sentenciats per diferents mobilitzacions independentistes, a ells dos no els salvarà la llei d'amnistia.

En el tradicional acte que celebra per la Diada, Òmnium ha fet una crida als partits independentistes a aprofitar la seva força després de les eleccions espanyoles per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació. I ho ha fet quantificant les persones que s'hi haurien de poder acollir, rebaixant la xifra inicial de 4.400 a 1.432 i sense incloure-hi l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, que era entre els assistents a l'acte, juntament amb el president, Pere Aragonès, i representants de totes les formacions.

L'ANC fa setmanes que va anunciar que pel cinquè aniversari de l'1 d'Octubre instal·laria una muralla d'urnes davant del Palau de la Generalitat, molt abans que la crisi al Govern implosionés. Ara bé, que aquesta acció hagi sigut avui, amb l'executiu a punt de trencar-se i el moviment independentista desorientat, li ha reforçat el seu simbolisme, ja que l'1-O és sinònim d'unitat. Aquesta muralla d'urnes –que no passava dels dos metres– representa per a l'ANC la distància entre les institucions i el poble. Una esquerda que els últims dies, amb Junts i ERC enfrontats, afirmen que ha augmentat: si per la Diada el clam principal era "botiflers", avui ha estat "Aragonès, dimissió" i "Govern, dimissió". Una plaça Sant Jaume plena ha repetit els dos eslògans, i de tant en tant també en ressonava un altre: "Llista cívica, llista cívica". L'Assemblea té clar que la vol impulsar i presentar-se a les eleccions, i ara les seves manifestacions ja tenen traces de míting electoral.

De motius n'hi havia sobradament per a la desmobilització. Tot i això, un cop més, milers de persones han tornat a sortir a manifestar-se per la independència recordant que el conflicte pot estar latent però en cap cas no està resolt. Malgrat la decepció de molts i la irritació amb els que van crear expectatives que no van complir, a pesar dels errors i de la falta d'una estratègia comuna dels partits que comparteixen govern. Malgrat tot, milers de persones han sortit al carrer convocades per l'ANC i Òmnium, que molt cordialment han posat en evidència discursos antagònics. Xavier Antich, amb la legitimitat dels seus 190.000 socis, posava Òmnium a la posició de sortida "d'un nou cicle per a la resolució democràtica del conflicte polític" i advertia contra "els discursos populistes de l'antipolítica". Minuts després, Dolors Feliu posava l'ANC al davant d'una exigència clara: "Independència o eleccions", i avançava la disposició de construir una llista cívica al marge dels partits polítics.

El relator especial de l'ONU per als drets a la llibertat de reunió pacífica i associació, Clément Voule, ha assegurat aquest dilluns que el Catalangate és un cas "rellevant" i creu que s'ha de pressionar els estats perquè s'aturi l'ús del programa espia Pegasus. Alertat en una sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU pel president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, del cas d'espionatge massiu a polítics i activistes independentistes, Voule ha instat aquest òrgan a "adoptar mesures contundents" per tal que els països "prohibeixin l'ús de Pegasus": "Ens posa en perill a tots". Mentrestant, aquest relator aposta per una "moratòria a la venda d'aquest tipus de programari espia".

Els carrers del centre de Terrassa i el Parc de Vallparadís es convertiran, el 27 i 28 de maig, en un gran escenari de l'escena contemporània en català. El Festival Límbic, organitzat per Òmnium Cultural, ha programat una cinquantena d'artistes de música, circ, dansa, humor, teatre, poesia, performances i instal·lacions. Entre els caps de cartell hi ha el músic Ferran Palau, que actuarà després de Ven'nus i Maria Jaume. Serà en l'últim tram de la inauguració del festival, el divendres 27, que arrencarà a la plaça Vella amb espectacles de carrer de Yldor Llach i la companyia de Miquel Barcelona, entre d'altres. Totes les activitats són gratuïtes.

Aquest dissabte Jordi Cuixart deixarà de ser president d’Òmnium i passarà el relleu a Xavier Antich. Aquesta és l’última entrevista de Cuixart com a president d’una entitat que va agafar amb 70.000 socis i que ara frega els 200.000.

Sacsejada al capdavant de l'independentisme. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural i un dels grans símbols del moviment, ha anunciat aquest divendres que deixa la presidència de l'entitat i que serà rellevat pel filòsof Xavier Antich, actual membre de la junta. "Toca fer el relleu, ningú és imprescindible", ha afirmat a RAC1, des d'on ha revelat que el vicepresident, Marcel Mauri, també deixarà el càrrec. President d'Òmnium des del 19 de desembre del 2015, Cuixart ha decidit no presentar-se a la reelecció per a un tercer mandat de quatre anys perquè considera que "calen nous lideratges" i que "cal deixar espai perquè puguin aflorar". Des d'aquest divendres, que s'ha convocat l'assemblea general per escollir la nova junta el 26 de febrer, Cuixart serà el president en funcions després de més de sis anys al càrrec i d'haver-lo mantingut estant empresonat per l'1-O perquè, com sempre ha defensat, no fos l'Estat qui decidís qui comandava l'entitat.

El president al davant i la resta del Govern al seu darrere. No hi ha dubte que a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat s'ha volgut donar la imatge de màxima solemnitat per la detenció, aquest dijous a Sardenya, de l'expresident Carles Puigdemont. El cap de l'executiu, Pere Aragonès, ha cancel·lat la seva agenda oficial, ha reunit d'urgència tots els consellers –excepte la d'Exteriors, Victòria Alsina, que és a l'Alguer– i s'ha abordat conjuntament la resposta del Govern a una situació "gravíssima". "Exigim la posada en llibertat immediata del president Puigdemont", ha exclamat Aragonès en un to greu que han compartit la resta de membres del consell executiu.

Als quioscos de tot el món aquest dimarts es llegia el titular següent: "Els separatistes, un maldecap per a Espanya fins i tot a la presó". És la portada del New York Times, que dedica una de les sis notícies principals del dia al president d'Òmnium, Jordi Cuixart. A les pàgines interiors, el requadre en tres paràgrafs de la portada es converteix en una extensa entrevista a Cuixart a la presó de Lledoners. I el titular es pregunta: "Criminal o màrtir? Un pres posa en un dilema polític Espanya". I, de fet, Cuixart tampoc deixa de preguntar-se en veu alta qüestions que puguin donar resposta al seu futur: "En algun moment, Espanya haurà de preguntar-se a si mateixa: què vol fer amb mi? Eliminar-me? No poden", conclou. Així s'acaba un reportatge que repassa els orígens de Cuixart i també l'evolució del Procés.

Amnistia Internacional continua denunciant que el secretari general de Junts i exlíder de l'Assemblea, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, estan privats de llibertat tres anys i cinc mesos després del seu empresonament. Aquesta vegada l'organització ha destacat la seva situació en l'informe anual sobre els drets humans al món. En l'apartat sobre Espanya, Amnistia alerta que Sànchez i Cuixart "continuaven a la presó" al final del 2020 després d'haver sigut declarats culpables "de sedició en relació amb les manifestacions i el referèndum d'independència del 2017". Sense entrar en valoracions, l'organització recorda la situació dels llavors líders de les entitats sobiranistes en l'apartat que tracta la llibertat d'expressió i de reunió a l'estat espanyol.

Després que aquesta setmana el Congrés rebutgés fins i tot tramitar la llei d'amnistia impulsada per l'independentisme, els rectors de les universitats públiques catalanes i més d'un centenar d'acadèmics i investigadors han reclamat l'amnistia per als líders independentistes empresonats i exiliats. Convocats per Òmnium Cultural, han escenificat el seu suport amb una fotografia a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona al costat del vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, que ha destacat el paper de les universitats com a "punt de trobada dels valors compartits". "Les universitats del nostre país, una de les peces clau per a la sortida de la crisi econòmica i social que patim, han tornat a demostrar que estan sempre al costat dels drets i les llibertats", ha assegurat, i ha considerat "evident" el "gran consens de país a favor de l'amnistia".

Òmnium Civil Rights Europe, la delegació de l’entitat a Brussel·les, ha fet públic un manifest subscrit per mig centenar de personalitats internacionals en el qual es demana l’amnistia per als represaliats per l’Estat en el marc del procés sobiranista com a primer pas per a la resolució del conflicte polític. El signen, entre d’altres, Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil; Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d'Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Weiwei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel.