La Policia Nacional ha detingut a Palma un ciutadà alemany cercat al país germànic com a presumpte autor de delictes contra la confiança pública per estafa, frau i falsificacions. Segons ha informat Europa Press, l'home s'allotjava en un hotel de Ciutat.

L’advocat italià de l’expresident Carles Puigdemont atén l’ARA després de la suspensió del cas al Tribunal de Sàsser. És un dels advocats més reconeguts a Sardenya.

Fa quatre anys que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena activa i reactiva euroordres per intentar detenir i jutjar l’expresident Carles Puigdemont, però ja són sis els països que s'han negat a fer-ho. I no només a través dels seus sistemes judicials, com ha passat aquest dilluns a Itàlia. El revés italià al posicionament del jutge respecte a l’extradició –manté que l’euroordre del 2019 continua activa– se suma a les respostes negatives que Llarena ja ha rebut en altres ocasions per part d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Lituània i Suïssa. A través del mecanisme de coordinació policial Sirene, i que afecta tots els signants de l’acord de Schengen, les autoritats d’aquests països van informar al seu moment la justícia espanyola que no entregarien el dirigent independentista, tal com consta en la documentació de la peça oberta al Tribunal Suprem (TS) contra el president, avançada per Vilaweb i a la qual va tenir accés l’ACN.

La justícia escocesa no és competent sobre el procés d'extradició de l'eurodiputada Clara Ponsatí. Ho ha decretat aquest dijous el jutge Nigel Ross, del tribunal del xèrif d'Edimburg, que ha dictaminat que no té "cap jurisdicció" sobre el cas. Ponsatí havia sigut reclamada per Espanya per enfrontar-se a uns quants càrrecs relatius a la seva participació en el referèndum de l'1 d'Octubre en tant que consellera d'Educació del govern de Carles Puigdemont, durant els fets del 2017. Nigel Ross ha recordat que la possible extradició de l'exacadèmica de la Universitat de St Andrews era "una qüestió de les autoritats espanyoles", perquè l'eurodiputada havia indicat que no tornaria a Escòcia des de la seva residència actual a Bèlgica. Ponsatí s'hi va establir l'1 de febrer del 2020.

L'advocat del magnat nord-americà John McAfee, que va ser trobat mort aquest dimecres a la seva cel·la de la presó de Brians II, ha assegurat que no va detectar cap senyal que apuntés que el seu client es podia suïcidar. L'Audiència Nacional va aprovar el mateix dimecres que el creador del conegut antivirus que duu el seu cognom fos extradit als Estats Units, on la justícia l'acusa de frau i evasió fiscal, però el seu cos va ser trobat sense vida pels funcionaris del centre penitenciari.

El magnat nord-americà John McAfee, creador del conegut antivirus que duu el seu cognom, ha estat trobat mort aquest dimecres a la seva cel·la de la presó Brians II, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), on havia ingressat el 4 d'octubre, segons han confirmat a l'ARA fonts penitenciàries. Tot apunta que podria tractar-se d’una mort per suïcidi.

Julian Assange de moment no serà extradit pel Regne Unit als Estats Units. El seu calvari, però, no s'acaba aquí. Aquest dimecres se sabrà si queda en llibertat provisional o no, fet no menor després de tants anys privat de moviments i reclòs, primer en una habitació a l'ambaixada de l'Equador a Londres (durant set anys!) i des de l'abril del 2019 en una presó anglesa. Però, surti al carrer o no, el seu cas judicial encara es pot allargar, i força. Els Estats Units ja han anunciat un recurs a la decisió de la jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les, que, d'altra banda, ha resolt contra l'extradició més per motius humanitaris –per evitar que el seu plausible suïcidi a les presons dels EUA– que per la qüestió de fons. I quina és la qüestió de fons? Doncs el xoc, sempre desigual, entre el dret a la llibertat d'informació i els secrets d'estat. La irrupció el 2007 de Wikileaks, l'entitat liderada per l'activista australià i dedicada a la filtració de documents oficials d'entrada inaccessibles però considerats d'interès per a l'opinió pública, va sacsejar el món periodístic i polític. I va obrir un intens debat sobre si era lícit aquell activisme informatiu, un debat que segueix viu. Per a uns, Assange és una icona de la llibertat d'informació. La persecució de què ha estat objecte la seva persona per part dels Estats Units no ha fet sinó reforçar aquesta imatge. Per a d'altres, Wikileaks ja fa temps que va perdre la seva neutralitat, per exemple quan va focalitzar-se contra Hillary Clinton en les eleccions que acabaria perdent davant Donald Trump.

El Tribunal de Cassació belga ha ratificat aquest dimarts la sentència que ordena l’entrega de l’etarra Natividad Jáuregui a les autoritats espanyoles. La justícia belga rebutja així el recurs presentat pels advocats de Jáuregui, que no tindrà més oportunitats d’evitar l’extradició després d’esgotar tots els recursos possibles. La sentència contra Jáuregui, àlies Pepona, va ser dictada el 5 de novembre passat pel Tribunal d’Apel·lació de Gant i aquest dimarts finalment s’ha ratificat.

Un altre capítol en el periple judicial del raper Valtònyc a Bèlgica. Aquest dimarts, el jutjat d'apel·lació de Gant ha volgut fer un pas més abans de decidir sobre l'extradició del músic mallorquí i ha decidit elevar una pregunta al Tribunal Constitucional belga per determinar si les injúries a la Corona, un dels delictes pels quals se'l va condemnar a Espanya, s'emmarca o no dins la llibertat d'expressió. Així ho han explicat els advocats de l'exiliat a la sortida d'una breu vista.

Nou cop de la justícia belga a l’estat espanyol. Bèlgica no farà efectiva l’euroordre que demanava l’extradició de l’exconseller de Cultura Lluís Puig. El jutjat de primera instància de Brussel·les va considerar ahir que el Tribunal Suprem, que va ser qui va emetre l’euroordre, no era competent per fer-ho. A Puig se’l reclamava per malversació de fons públics en relació al referèndum de l’1 d’Octubre. Aquest és el primer veredicte d’un jutge belga sobre les euroordres dels polítics catalans des que van arribar a Bèlgica l’octubre del 2017, ja fa gairebé tres anys.

El jutge del Tribunal d'Apel·lació de Gant comunicarà la sentència sobre l'extradició del raper Valtònyc el 8 de setembre. Aquest dimarts, Josep Miquel Arenes (Valtònyc), exiliat a Bèlgica des del maig del 2018, ha acudit a una nova cita davant el magistrat, que ha escoltat les dues parts: la defensa de Valtònyc i la que representa l'estat espanyol, que reclama l'extradició del raper mallorquí, condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona per l'Audiència Nacional espanyola. La justícia belga es pronunciarà el 8 de setembre sobre l'extradició. Ara bé, encara quedarà una tercera instància judicial a la qual recórrer sigui quina sigui la decisió del jutge.

Amb les mesures de desconfinament, el tribunal d'apel·lació de Gant torna a celebrar aquest dimarts una vista pel cas del raper mallorquí Josep Miquel Arenes (Valtònyc), exiliat a Bèlgica des del maig del 2018. La justícia belga havia ajornat l'audiència que s'havia de celebrar el 24 de març pel covid-19. Segons fonts de la defensa esmentades per l'ACN, el jutge podria decidir aquest dimarts mateix si accedeix a l'extradició tal com demana el govern espanyol, però veuen més probable que anunciï una data per comunicar el veredicte.

Després d’una dècada de persecució, Julian Assange, de 48 anys, inicia aquest dilluns en un jutjat del sud de Londres el primer acte del que serà el judici final entre el fundador de Wikileaks i la Casa Blanca. “Un judici polític, el cas Dreyfus de la nostra època”, en paraules del diputat laborista britànic John McDonneld, en referència a l’oficial de l’exèrcit francès Alfred Dreyfus, jutjat i condemnat amb proves falses per traïció el 1895, discriminat perquè era jueu, com es demostraria més tard.

La Fiscalia belga, que representa la Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, va donar divendres, dia 13 de desembre, el seu vistiplau a la proposta de la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig d'ajornar el procediment d'extradició almenys durant un mes i mig. Així li donen temps al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de pronunciar-se sobre la seva demanda del 28 de juny del 2019 contra la decisió de Parlament Europeu perquè es reconeguin els seus escons d'eurodiputats. Ahir, doncs, el jutge de primera instància de Brussel·les Jan Coppens va resoldre, davant l'acord, convocar una nova vista el pròxim 3 de febrer.

Poc abans que el Tribunal Suprem fes pública la sentència contra els líders independentistes catalans, el govern espanyol va posar en marxa una campanya de comunicació d'abast mundial per convèncer l'opinió pública internacional que Espanya és una democràcia avançada on es respecta la separació de poders. La campanya es va fer a través de l'agència Espanya Global i fent servir la xarxa de 215 ambaixades i les seus de l'Institut Cervantes que l'Estat té repartides per tot el planeta. La idea que es volia transmetre era molt clara: Espanya ja no és aquell país endarrerit que va sortir del franquisme sinó un de modern on, si algú va a la presó, com és el cas dels polítics i líders socials catalans, és perquè s'ha saltat la llei.

Aquest dissabte l'executiu de Hong Kong encapçalat per Carrie Lam anunciava la suspensió de la tramitació de la llei d'extradició després que més d'un milió de persones bloquegessin el Parlament la setmana passada per denunciar que la llei es podia convertir en una eina per perseguir-hi la dissidència. Però tot i el moviment del govern, centenars de milers de persones han tornat a sortir en les últimes hores als carrers per exigir la retirada definitiva del projecte i la dimissió de Lam.

El govern de Hong Kong ha anunciat aquest dissabte la suspensió indefinida de la polèmica llei d'extradició que es preveia debatre en seu parlamentària i que permetria a la Xina processar la dissidència. La decisió arriba després de les multitudinàries manifestacions en contra de la normativa, la pròxima de les quals estava prevista per aquest mateix diumenge i que encara no s'ha desconvocat.

El govern dels Estats Units va acusar dilluns la multinacional tecnològica xinesa Huawei de frau bancari per la presumpta violació de les sancions a Iran i de robatori de secrets comercials a una competidora nord-americana. Per la seva banda, Pequín va respondre exigint a Washington que posi final a una "injustificada repressió contra empreses xineses", inclosa Huawei, i que siguin tractades "de manera justa i objectiva". L'empresa nega haver comès cap irregularitat.

El PP aposta per reformar el règim de l'euroordre perquè inclogui els delictes de sedició i rebel·lió per evitar casos com el de l'expresident Carles Puigdemont. Ara per ara aquests no formen part de la llista de 32 delictes del sistema d'extradició automàtic dins la Unió Europea. Per fer-ho, el PP presentarà una iniciativa parlamentària al Senat perquè el govern de Pedro Sánchez promogui aquest canvi a les institucions comunitàries.