La Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

Si depèn de Pedro Sánchez, Laura Borràs no ho tindrà fàcil amb l'indult. I és que la petició d'indult parcial amb què el TSJC acompanya la condemna de la líder de Junts –perquè considera que la llei és massa dura per al seu cas concret– ha convertit el govern espanyol en un actor inesperat. Estem davant d'un cas de lawfare com diu Junts o en un de corrupció com defensa tota la resta de l'arc parlamentari. Si continua sent el president del govern espanyol, Sánchez tindrà a les seves mans la rebaixa de la pena –4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació– per evitar que la presidenta suspesa del Parlament trepitgi la presó i aquest divendres, des de la Xina, ja ha refredat aquesta possibilitat. Tot plegat, mentre la presidenta de Junts insistia a posar l'accent en el Parlament i tornava a reclamar a l'independentisme que la restitueixi.

No és gens habitual que un tribunal acompanyi una sentència condemnatòria amb una petició avançada d'indult, malgrat que el Codi Penal prevegi aquest escenari excepcional. L'article 4.3 exposa que el tribunal "acudirà al govern exposant el que cregui convenient sobre la derogació o modificació del precepte [en el qual se sustenta la condemna] o la concessió d'indult, sense perjudici d'executar la sentència, quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la llei resulti penada una acció o omissió que, en opinió del jutge o del tribunal, no hauria de ser-ho, o quan la pena sigui notablement excessiva". Aquesta última part és la que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entén que es dona en el cas de Laura Borràs i, per tant, avança que serà partidari de la concessió d'un indult –en aquest cas parcial– per una mica més de la meitat de la condemna. Els magistrats entenen que la condemna –per prevaricació i falsedat documental– compleix la llei, però que la llei castiga excessivament aquests comportaments.

“Política”, piulava el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan Pedro Sánchez va concedir els indults als presos polítics el 22 de juny de l’any passat. Era una manera de sintetitzar la paradoxa que havia envoltat la mesura de gràcia fins a la seva concessió: els condemnats la valoraven amb escepticisme, era tabú explicar-ne la veritat públicament i, fins ara, és l’únic resultat tangible de l’aposta entre el PSOE i ERC pel diàleg. Ara torna a ser matèria classificada. Què passarà si el Tribunal Suprem els revoca? ¿La Moncloa dictarà nous decrets d’indult corregint les deficiències que hagi pogut trobar la sala tercera de l’alt tribunal? ¿Forma part de les negociacions que van reprendre dimecres el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà? L’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, quan era interpel·lat pels indults abans que es concedissin, sempre repetia que “a vegades, perquè les coses surtin bé, cal treballar amb discreció”.

Fa un any que el president d’ERC, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969), va sortir de la presó després de rebre l’indult. Amb aquesta efemèride al cap, visita la redacció de l’ARA.

L'aprovació dels indults per part del consell de ministres aquest dimarts ha començat a fer córrer el rellotge per excarcerar els presos polítics. Els nou líders independentistes està previst que surtin de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses aquest dimecres al matí. L'efecte de la mesura de gràcia del govern espanyol, doncs, encara es pot demorar 24 hores, ja que abans hi ha un estricte procés que s'ha de seguir al peu de la lletra: primer, caldrà que el rei signi els indults -cosa que en principi ha fet aquesta mateixa tarda-, després que la decisió es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) -previsiblement al d'aquest dimecres a les 7.30 h- i finalment que el Tribunal Suprem ordeni l'excarceració dels presos i el jutjat de vigilància penitenciària notifiqui la resolució als centres penitenciaris on compleixen condemna.

Hem llegit amb atenció l’article del president d’Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras i, malgrat l’audàcia del gest, ens preocupen, i molt, diverses qüestions que creiem cabdals; algunes per dites i d’altres per omeses.

Comença a caminar una nova Generalitat republicana. Amb el govern encapçalat per Pere Aragonès, tindrem, després de més de 80 anys, un president d’Esquerra Republicana de Catalunya escollit amb normalitat parlamentària. Amb els mateixos objectius que ens han mogut sempre: construir un país pròsper, just i plenament lliure per a tots i cadascun dels ciutadans que viuen a Catalunya, pensin el que pensin i vinguin d’on vinguin. La nova Generalitat republicana té uns reptes immensos, però afronta les greus crisis que estem vivint amb voluntat transformadora, i estic convençut que sabrà liderar la reconstrucció social i econòmica del país i guanyar-se la confiança de la ciutadania mantenint-se sempre al costat de la gent.

El Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre l'indult als presos del Procés i no hi ha hagut sorpreses. Aquest òrgan judicial ens té acostumats a una bel·ligerància contra els independentistes catalans que excedeix el que és jurídic i es manifesta fins i tot en interpretacions creatives de la llei quan no és prou dura per castigar-los. Així que absolutament ningú esperava un informe favorable en aquest tema. Tot i això, el text de la resolució no deixa de ser sorprenent.

Finalment tenim nou Govern a Catalunya i s'obre l'esperança d'una nova etapa. El principal partit de l'oposició, liderat per Salvador Illa, també ha donat mostres de voler fer les coses d'una manera diferent.

A Pedro Sánchez li ha arribat l'hora dels indults. Més de dos anys i mig després de la sentència, s'haurà de mullar si vol tenir un gest amb els presos polítics. El Tribunal Suprem li ha passat aquest dimecres definitivament la pilota amb el trasllat de l'informe sobre la mesura de gràcia. Com era d'esperar, és contrari a la concessió dels indults però destaca per la seva bel·ligerància: arriba a dir que "l'indult es presenta com una solució inacceptable" i avisa que alguns implicats són líders de partits que, "a dia d'avui, garanteixen l'estabilitat del govern espanyol", tal com ja va posar de manifest la Fiscalia. L'oposició del Suprem condiciona el govern espanyol perquè no podrà atorgar un indult total, però a més li afegeix pressió en la seva lluita per defensar la mesura parcial. Ja aquest dimecres des del Congrés, Sánchez ha hagut de tornar a defensar l'indult en ple foc creuat amb el PP. "La Constitució recull un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia. El govern prendrà la decisió en benefici de la convivència", ha assegurat.

El Poder Judicial reacciona al clima d'indult als presos polítics que ha generat Pedro Sánchez. El president del CGPJ, Carlos Lesmes, ha assegurat en un acte organitzat pel Col·legi d'Advocats de Madrid que l'indult com a "mesura de concòrdia pot ser entès i fins i tot acceptat". Però "un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar", ha afegit, donant a entendre que, segons el seu criteri, no es dona el context que dibuixa el president del govern espanyol. La dreta ha insistit en els últims dies que els presos polítics no han mostrat penediment, sinó que han entonat el "ho tornarem a fer", i interpreta que no contribueixen a aquest escenari de "concòrdia" a què s'han referit Sánchez i Lesmes. L'informe de Manuel Marchena apunta precisament en aquesta direcció.