Amb proclames, vestits de blau i amb ganes de visibilitzar la importància del mar, els alumnes i professors del CEIP Ses Rotes Velles de Calvià han sortit a la platja de Santa Ponça per commemorar el Dia de la Mediterrània. La jornada ha servit per posar en relleu la necessitat de preservar un ecosistema essencial per al medi ambient, la biodiversitat i el control del clima, i per inculcar als més petits els valors de sostenibilitat i respecte pel planeta.

Adel i Alilou van sortir d'Algèria en dues pasteres el 2020 i 2022. De la primera i dels seus passatgers no va quedar rastre; la segona va ser rescatada sense dues persones. Anys després, les seves famílies s'aferren encara a l'esperança que continuïn vius: ningú els pot demostrar el contrari. És el silenci al qual s'enfronten els éssers estimats de milers de migrants desapareguts després de llançar-se a la mar en el seu intent d'arribar a Europa, com ha pogut constatar EFE parlant amb els germans d'Adel i Alilou.

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

"No es pot escriure la història d’Itàlia entre el 1200 i el 1500 sense fixar-se en els catalans i les seves ambicions", explica l’historiador britànic David Abulafia (Twickenham, 1949). Professor emèrit d’història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge, és autor d’assaigs traduïts al castellà com El descubrimiento de la humanidad, El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo i Un mar sin límites. Una historia humana de los océanos. Ara, per primera vegada, se’l pot llegir en català, amb La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500 (Veles i Vents). Al llibre, traduït per Oriol Ràfols, l’historiador aborda els conflictes que hi va haver a la Mediterrània entre el 1200 i el 1500 per la supremacia política i naval i pel control del seu centre, Sicília, i la part meridional d’Itàlia.

Les aigües del nord de Menorca acolliran una àrea marina protegida gegant que serà un santuari de cetacis, principalment de catxalots, segons va confirmar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el transcurs de la Tercera Conferència dels Oceans (UNOC3), que té lloc a Niça. Segons la documentació tècnica que tramita el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), la zona que es protegirà és d'una dimensió aproximada als 3,5 milions d'hectàrees.

La fundació Marilles, en col·laboració amb el Shark Conservation Fund (SCF), ha posat en marxa el projecte SARKO, una iniciativa amb un pressupost de 600.000 euros i una durada de tres anys per millorar la conservació de les poblacions de taurons i rajades a les Balears i al Mediterrani. L'objectiu principal del projecte és establir una base científica sòlida i treballar amb els sectors clau, com els pescadors, per garantir la supervivència d'aquestes espècies en perill. Entre les seves metes hi ha aconseguir la declaració de noves zones protegides, integrar mesures d’alliberament d’exemplars dins els plans de gestió pesquera i incloure més espècies en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE).

Les persones a bord de la pastera que el divendres passat 11 d'octubre va ser localitzada entre Menorca i Sardenya, tres dels quals varen ser rescatats i 11 estan desapareguts, eren un grup de joves algerians que es va autoorganitzar amb la intenció d'arribar fins a Formentera. De moment, segons Europa Press, no s'ha trobat el cos de cap dels que varen morir en el trajecte, que va durar almenys 11 dies i en el qual es varen desviar diversos quilòmetres al nord-est de la seva destinació en circumstàncies encara per determinar.

"El Mediterrani que coneixien els nostres pares i els nostres avis se n’està anant". Així ha reflexionat el geòleg marí Miquel Canals sobre el procés de tropicalització de la mar Mediterrània. Al parer de la biòloga marina Cèlia Marrasé, malgrat els efectes de l'escalfament global i l'impacte de la contaminació, "la natura sempre se'n sortirà". "Si fa més calor, unes espècies marxaran i en vindran altres, s’adaptaran... Però hauríem de pensar que l'home està dins de l’ecosistema, i això val més pensar-ho amb temps. Està més en perill l’espècie humana que la vida al planeta", ha afegit Marrasé.

Quan es tracta de migració i de com fer front al que és un debat sense aturador a tot Europa, l'esquerra i el centreesquerra han decidit abraçar els postulats de la dreta. També al Regne Unit, com es desprèn del viatge que aquest dilluns ha fet a Roma el primer ministre britànic, Keir Starmer, que s'ha entrevistat amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, davant la qual ha elogiat l'acord a què va arribar amb Albània per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil: "El govern del Regne Unit ha mostrat un gran interès en aquest acord", ha dit Meloni en una conferència de premsa conjunta.

L'ONG Open Arms va rescatar 374 persones al Mediterrani en només quatre dies la setmana passada. És la segona missió que l'organització fa al Mediterrani central aquest any, després que al gener rescatés 9 persones més, en una operació en la qual van tenir el vaixell ancorat i sense permisos per navegar durant 20 dies. La portaveu d'Open Arms a Itàlia, Valentina Brinis, explica que en aquesta missió, la 111, han rescatat "moltes famílies i nens". Els més menuts eren dos nadons: un d'un mes i l'altre de dotze setmanes.

La combinació de satèl·lits d'observació de la Terra, superordinadors i avançats algoritmes han permès traçar el mapa d'escombraries marines al mar Mediterrani més complet fins ara. Els resultats indiquen que la quantitat de plàstic flotant al Mediterrani podria haver ocupat una superfície d'aproximadament 95 quilòmetres quadrats durant el període 2015-2021, la qual cosa equival a uns 7.500 camps de futbol.

Al llibre de família del Ruxeyan Adil, nascut a Kobane, al Kurdistan sirià, hi diu que té 25 anys, però ell assegura que només en té 23. Explica que, tot i que es troba una mica millor i que la teràpia psicològica li està anant molt bé, encara té molts problemes per dormir a les nits. El Ruxeyan és un dels supervivents del naufragi de l'Adriana, el pesquer que la matinada del 13 al 14 de juny del 2023 es va enfonsar davant de la costa del Peloponès, a Grècia. A bord es calcula que hi viatjaven entre 700 i 750 persones (la majoria del Pakistan, Síria, Palestina, Egipte i l'Afganistan) que havien salpat de Líbia. Només en van sobreviure 104 i només es van trobar 82 cossos, dels quals se'n van poder identificar 58. Es tracta d'una de les tragèdies més importants al mar Mediterrani.

Els vaixells espanyols i internacionals que a partir del cap de setmana i fins dia 9 de maig participaran en l'exercici multinacional avançat Minnex 24, començaran a arribar aquest dijous a l'Estació Naval de Maó. Segons ha informat el Ministeri de Defensa i ha recollit Efe, més de 500 efectius procedents d'Espanya, Bèlgica, els Estats Units, Romania i altres països acudiran a l'illa en aquest exercici, que anualment lidera i organitza l'Armada.

Un centenar de migrants han mort o desaparegut en les rutes del Mediterrani central i oriental des que va començar l'any, segons les estimacions de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). És el doble que el primer mes de l'any passat, que va ser un dels més mortífers de l'última dècada, amb 3.041 víctimes comptabilitzades. L'organisme, que depèn de l'ONU, sempre adverteix que les seves dades són subestimades, perquè molts migrants s'ofeguen al mar sense deixar rastre.

Les Illes Balears disposen de 149 espècies marines amenaçades, de les quals, només 20, el 13%, tenen un programa específic de seguiment que permet determinar si les poblacions en perill són estables, augmenten o disminueixen. Aquest és el resultat, per a l'Arxipèlag, de l'informe que han fet en l'àmbit de tot l'Estat les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del govern de Canàries. Per a Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) i coordinador d'Observadores del Mar, "el cas de les Balears no és el pitjor, encara que queda molt per fer". I és que les Illes es troben a la meitat de la llista.

“Mai no he vist una quantitat de tonyina com la que tenim ara”. Així de rotund es manifesta Antoni Fiol, que en pesca des de l’any 1998. “Pensa que quan vaig començar a pescar-ne només era possible durant un mes i mig, i ara, pràcticament, es pot pescar durant tota la temporada autoritzada, és a dir, des del mes d’abril a final de desembre”, afirma.

"Què val una hectàrea de posidònia? Jo això no ho puc contestar, però si em demanen quin és el valor de qualitat de l'aigua que genera la posidònia, sí que ho puc calcular". Qui pronuncia aquestes paraules és l'economista Antoni Riera, que defensa la necessitat de determinar el valor del capital natural. L'especialista ha calculat tres serveis ambientals que ofereix la posidònia: la millora de la qualitat de l'aigua, la protecció de la costa i la captura de carboni o millora de la productivitat biològica. La suma d'aquests tres serveis mostra que les 65.000 hectàrees de praderies de posidònia oceànica del marc balear acumulen un valor de 21.281.411 euros.

Molts mallorquins esperen amb delit la temporada de la llampuga, que a les Balears comença el 25 d'agost i acaba el 31 de desembre, encara que els mesos més forts són els de setembre i octubre. Les darreres dades a l'abast són del 15 de setembre i ja se n'han pescat 30 tones, quatre més que l'any passat en la mateixa data. “Però això no vol dir que sigui una temporada millor, perquè en altres èpoques ha començat malament i després ha millorat i a la inversa, hi ha moltes casuístiques”, diu el president de la Confraria de Pescadors de les Balears, Domingo Bonnín, un gran fan de la llampuga. “Jo sempre ho dic: la llampuga és un peix de pas, però una passada de peix. La majoria de gent només el menja amb pebres, però es pot fer de moltes maneres: bullit, fregit, a la planxa, en forma de sushi...”. I es tracta d'un producte que surt a compte pescar perquè el mateix Bonnín admet que “si tens una bona temporada de llagosta a l'estiu i una bona temporada de llampuga, pràcticament has salvat l'any”.