Les palmes, l’operació sortida, la mona... i les pel·lícules de romans. Entre les tradicions de Setmana Santa n’hi ha una de molt característica: que les televisions programin històries bíbliques o pel·lícules d’espasa i sandàlia, també conegudes com a pèplums. Ara bé, ¿el públic encara s’enganxa a aquestes produccions de metratge llarguíssim i, per tant, ideals per farcir un bon tros de graella en època de vacances dels seus professionals?

La suposada transformació de la programació de Telecinco té com un dels mascarons de proa els nous informatius, comandats per Carlos Franganillo després de la jubilació de Pedro Piqueras. El nou telediari fa un mes que està en funcionament, un temps prudencial per saber si l'aposta de la cadena comença a donar fruits. El periodista, fins ara cara visible de La 1 i amb un passat com a corresponsal, va debutar a la primera cadena de Mediaset el 15 de gener, i aquell dia va registrar la millor dada per als informatius vespertins de Telecinco en els darrers onze mesos (11,5% i 1,5 milions d'espectadors a tot l'Estat). Així i tot, les seves dades encara estan lluny de poder fer ombra a l'opció preferida dels espanyols per informar-se, Antena 3, i queden per darrere de les que obtenia últimament el seu predecessor. De moment, les audiències de Telecinco, molt perjudicades en els darrers mesos, no noten un efecte Franganillo.

El discurs de la nit de Nadal del rei Felip VI ha registrat una audiència de 6.044.000 espectadors i un 64,1% de quota de pantalla en el conjunt total de les 30 cadenes que van emetre el discurs en directe. Aquestes dades suposen una caiguda del 10% respecte a l'any anterior i una pèrdua de 673.000 espectadors. La quota de pantalla també perd mig punt, segons dades de Barlovento Comunicación extretes de Kantar Media.

La Telecinco de l’era post-Vasile encara no ha trobat l'encaix còmode al panorama televisiu espanyol (o català). Traslladar Ana Rosa Quintana dels matins al vespre ha estat una operació ruïnosa, des del punt de vista de l’audiència, es miri com es miri. El seu programa, en aquesta nova ubicació, està marcant 821.000 espectadors de mitjana. Són el 31% menys que el que obtenia el primer canal de Mediaset a la mateixa franja horària, les mateixes setmanes d’un any enrere. La quota de pantalla de TardeAR també s’ha desplomat: del 14,3% s’ha passat al 10,1%. Aquesta caiguda de quatre punts i dues dècimes implica un retrocés del 29%.

El rei Felip VI ha rebut en audiència aquest dijous la presidenta del Govern, Marga Prohens, a les 10.10 h al palau de l'Almudaina, en una reunió que s'ha estès poc més de mitja hora. En la primera trobada de la popular amb el monarca des que va ser investida presidenta de l'Executiu balear, Prohens li ha entregat un document amb els deu eixos principals del nou Govern. "La conversa ha girat al voltant de les Illes i hem tractat els reptes que tenim en habitatge, manca de professionals, en el sector turístic, la sostenibilitat, el transport, la universitat i la innovació", ha dit la presidenta del Govern, després de reunir-se amb el rei.

Tot i que la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol sembla haver allargat el curs per a tothom, la temporada televisiva ja toca el seu final. I com sap qualsevol estudiant, final de curs és sinònim d'avaluació i notes, suspensos i aprovats. Quins són els programes que poden anar tranquils de vacances i quins no? Repassem els èxits i els fracassos de la temporada 2022-2023.

Els resultats del mes de juny serveixen per tancar la temporada. Per a TV3, el curs ha estat òptim, ja que ha liderat amb marges còmodes i una tendència lleugerament alcista. La creu a Catalunya la marquen Cuatro i La 1.

TV3 suma un nou mes com la cadena més vista de Catalunya i deixa enrere gairebé de forma definitiva el mal moment viscut a l'estiu. L'emissora obté un 13,2% de quota, una xifra menys positiva que la del setembre –baixa gairebé un punt– però que li permet mantenir-se al capdavant del rànquing i a una distància prudencial de la segona classificada, Telecinco. La principal novetat la trobem a Espanya, on Antena 3 no ha sigut capaç de retenir el lideratge obtingut al setembre i sucumbeix al poder de Telecinco, que recupera la primera posició del rànquing de cadenes més vistes.

Fa dues dècades l'estiu era la temporada en què les cadenes de televisió experimentaven amb la seva programació i oferien espais, amb més o menys qualitat, pensats específicament per a l'època vacacional. La fragmentació de l'audiència a causa de les plataformes ha fet desaparèixer aquesta tradició, i ha fet que sigui cada cop més difícil trobar un èxit televisiu de l'estiu. Aquest any no ha sigut una excepció i hi ha poques propostes que estiguin sobresortint d'una programació apàtica.

Si altres anys la temporada televisiva en obert estava marcada per realities que donaven la campanada sense que ningú esperés gaire d’ells, el curs 2020-2021 serà recordat pel rebombori generat per l’emissió de Rocío, contar la verdad para seguir viva, l’entrevista trossejada a Rocío Carrasco que no només va rebentar audímetres, sinó que va posar a prova el mantra segons el qual la fragmentació del sector audiovisual ens ha deixat sense experiències televisives col·lectives. Analitzem els principals encerts i errors dels canals generalistes durant aquest curs (amb xifres referides al conjunt d’Espanya, excepte en el cas de TV3).

Les plataformes han estat fins ara molt zeloses amb les seves dades. En donen poques i només les que els interessen. Però això pot canviar en molt poc temps. D’una banda, al Regne Unit estudien obligar-les a sotmetre’s a controls d’audiència, perquè competeixin en igualtat de condicions que la resta. De l’altra, la multinacional Nielsen -referent mundial en audímetres i sistemes de mesurament de consum mediàtic- ha desenvolupat un sistema que comença a donar xifres fiables, per molta opacitat que pretenguin els gegants de l’streaming. El fet que el director general de Netflix hagi admès les bondats tècniques d’aquesta eina -havent malparlat de l’anterior metodologia de Nielsen- fa pensar que les dades d’audiència de les plataformes aviat s’incorporaran a les de les cadenes convencionals.

Rocío Carrasco no ha pogut derrotar TV3. El documental sobre la filla de Rocío Jurado ha catapultat l'audiència de Telecinco (i a Espanya obté una dada singularment alta), però la pública catalana reté la primera posició durant 45 mesos consecutius.

L’any del coronavirus ha sotragat les graelles televisives i ha comportat més consum mediàtic, però els podis d’audiència es mantenen inalterats. TV3 segueix sent líder a Catalunya i Telecinco a Espanya. Els canvis es noten més, de fet, a la banda baixa. Antena 3 marca mínim històric a Catalunya i La1 ho fa a Espanya.

La retransmissió de la compareixença de Pedro Sánchez aquest dissabte per explicar els detalls de l'estat d'alarma va registrar una audiència al conjunt d'Espanya de 18 milions d'espectadors, segons ha avançat la consultora Barlovento. La quota de pantalla resultant de les emissions en diferents canals s'enfila fins al 80,9%.

Les dones són el target dominant quan es parla de consum televisiu. Segons un informe de la consultora Barlovento, elaborat amb dades de Kantar Media, les espectadores representen un 55% del total de l'audiència que consumeix televisió, amb una mitjana de 248 minuts al dia, 34 minuts més que els homes. La presència de dones ha anat en augment durant els últims 10 anys: l'any 2010 representaven un 53,9% del total d'espectadors i durant els primers mesos del 2020 –les dades són fins al 29 de febrer– un 54,9%.

Quan va tancar l’edició número 18 de Gran Hermano, el desembre del 2017, el format semblava tocat de mort: el reality havia marcat el seu mínim històric amb un 14,7%, la meitat de l’audiència de deu anys enrere. Però la reanimació del format, per la via d’adjuntar-li el sufix VIP, ha resultat tot un èxit: l’any següent, la sisena edició amb famosos s’enfilava fins al 29,7% i, enguany, la setena es va tancar ahir amb una mitjana global del 32,5% de share : unes quotes habitualment fora de l’abast de les cadenes, des de la implantació de la TDT.

Un Mundial de bàsquet difícilment pot aspirar a fer ombra al de futbol, però les xifres que ha obtingut Cuatro amb l’emissió del campionat que es va disputar a la Xina entre el 31 d’agost i aquest diumenge no són gens negligibles i han suposat una petita injecció d’optimisme per a una cadena que acumula molts mesos en crisi. La final del torneig, en què la selecció espanyola es va imposar a la de l’Argentina, va tenir, al conjunt de l’Estat, 6.168.000 espectadors i una quota de pantalla del 46,5%, unes dades que la situen com la segona emissió més vista del 2019, malgrat haver-se disputat a les dues del migdia, un horari poc propici a les audiències massives. Aquest any només la final de la Copa del Rei de futbol, que es va jugar un dissabte en prime time, havia aconseguit un resultat més elevat, amb 6.430.000 seguidors, tot i que el seu share va ser inferior, del 44%.

El 2019 no ha començat bé per a Televisió Espanyola: a les dificultats per completar el concurs públic per escollir el nou president de RTVE s’hi suma una crisi d’audiència preocupant que ha deixat La 1 amb un 9,8% de quota de pantalla a Espanya al gener, el registre més baix des del setembre del 2016 i només nou dècimes per sobre del mínim històric, de 8,9%, que va marcar el juliol del 2014. A aquests mals resultats hi han contribuït diversos factors, però un d’especialment rellevant són els Telediarios, que fa sis mesos van deixar de ser els informatius més vistos a l’Estat i des del novembre se situen en la tercera posició, per darrere dels d’Antena 3 i Telecinco.