Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.

La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.

Nascut a Otxandio (Biscaia) el 1983, Peio Otxandiano representa la "nova generació" que buscava Bildu per intentar arribar per primera vegada a la Lehendakaritza. Aquest dilluns el fins ara director de Programa de la formació sobiranista ha estat proposat com a candidat a les pròximes eleccions basques, tal com ha anunciat el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi. Va ser precisament Otegi qui es va apartar ara fa unes setmanes de la cursa per ser president amb la idea de buscar perfils joves que no tinguin motxilles tan pesades com la seva. Les enquestes apunten a un frec a frec entre Bildu i el PNB per ser primera força a les urnes i tot apunta que seran els pactes postelectorals, preferentment amb el PSE, els que acabin decantant la balança.

Entre els milers de platges espanyoles, n'hi ha una on no oneja la bandera blava: la platja política. Perquè alguns estudis pioners del mercat electoral comparaven la competició dels partits per captar votants amb els xiringuitos que intenten atreure els banyistes d’una platja al seu establiment.

El “vostè és més generós amb els botxins que amb les víctimes” que li etzibà Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez fa uns dies al Senat és un revival del hit “vostè traeix els morts” de Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero. Demostra la incomoditat del PP amb la fi d’ETA i amb la substitució de les “armes pels escons” que preconitzava el mateix Aznar o amb el mantra que es pot defensar qualsevol idea en absència de violència. De fet, no satisfets amb el rendiment electoral que han extret de l’exhumació del cadàver d’ETA, la dreta política i mediàtica espanyola, com que encara som en campanya, ha menyspreat la decisió de Bildu de descartar com a candidats a regidor set condemnats per delictes de sang com a “contribució a la pau i a la convivència”.

Els set condemnats per delictes de sang que anaven com a candidats de Bildu a les eleccions i que han renunciat a anar a llistes han fet un gest que té tot el sentit, però que deixa el regust agre de constatar que la dreta nacionalista espanyola torna a sortir-se amb la seva. El PP i tot el seu amplíssim entorn polític i mediàtic (Vox, Ciutadans i les múltiples plataformes civils de dreta extrema i extrema dreta que pul·lulen per les Espanyes, així com l'embafador llistat de capçaleres periodístiques, emissores de ràdio i televisió i perfils a les xarxes), al qual també s'ha d'afegir l'entorn judicial i policial, no tan sols no han abandonat mai la consigna “Tot és ETA” dels temps d'Aznar, sinó que l'han completada amb un “ETA no ha deixat mai d'existir” que fa dotze anys que està vigent. I si depèn d'ells, seguirà vigent molts d'anys més.

Lluny de suavitzar el xoc, la renúncia de set condemnats per assassinats d’ETA de les llistes d’EH Bildu ha propiciat aquest dimarts el cara a cara més tens entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Senat. L’escalada dialèctica s’ha situat a l’altura de l’elevada tensió política que mantenen els líders del PSOE i el PP, aspirants a la Moncloa a finals d’any i que ara rivalitzen en el primer assalt del 28-M. “O trenca amb EH Bildu o trenca amb la decència”, li ha advertit el líder conservador. El cap de l’executiu de l’Estat s’hi ha tornat equiparant l’actitud de Feijóo amb la del govern de José María Aznar l’11-M de 2004: “Va mantenir la mentida i va difamar les víctimes per un interès purament electoralista. Ningú podria superar aquella infàmia, però vostè sembla decidit a igualar-la”. 

És conegut que Espanya està molt lluny de tenir un mínim consens sobre el seu passat. Així, dreta i esquerra tenen visions completament diferents tant sobre el període republicà com sobre la Guerra Civil i, sobretot, el franquisme. Però és que aquestes discrepàncies arriben fins al passat més recent, en concret fins al final d'ETA, ara fa deu anys, que la dreta es nega a commemorar. Vegem-ho.

És la cara més visible del partit revelació el 2020 al Congrés: EH Bildu. Amb cinc escons, un menys que el PNB, els abertzales han aconseguit convertir-se en una força clau per a les majories a la cambra en una estratègia coordinada amb ERC. Amb una llarga trajectòria de periodista -va dirigir l’extint Egin i va ser cofundadora i directora de Gara -, Mertxe Aizpurua (Usurbil, Guipúscoa, 1960) va estrenar-se l’abril del 2019 en la política estatal. Tenir per primer cop grup parlamentari propi ha donat a EH Bildu una visibilitat inaudita, però també un context en què veuen una “finestra d’oportunitat” que volen mantenir oberta fins al final de la legislatura de Pedro Sánchez.

El Senat ha aprovat definitivament aquest dimarts els pressupostos generals de l'Estat. Al debat final s'hi arribava amb totes les incògnites resoltes, així que el ple s'ha centrat bàsicament en una única controvèrsia: la majoria de partits de l'oposició han censurat que no se'ls hagi acceptat cap de les més de 3.500 esmenes que havien presentat durant la tramitació dels comptes en aquesta cambra. Els dos partits del govern espanyol –el PSOE i Unides Podem–, ajudats per ERC, el PNB i EH Bildu, han unit els seus vots per tombar qualsevol intent de canviar els pressupostos.

Des que Arnaldo Otegi va reconèixer a Radio Euskadi que, si res no canvia, EH Bildu està en disposició de sumar els seus cinc vots per tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat, la maquinària per evitar-ho no ha parat amb un atac per terra, mar i aire. L’estratègia ha agrupat socis que en els últims anys havien estat allunyats, fins i tot enfrontats: la dreta espanyola veu una gran oportunitat de colpejar el govern; el foc amic intern del PSOE s’hi afegeix per desgastar Sánchez i la seva aliança amb Unides Podem, i el PNB aprofita l’oportunitat perquè veu en la nova estratègia d’EH Bildu una amenaça per als seus interessos. Es recrea gairebé el mateix nucli dur, contra els catalans de Pujol, que va sumar forces a la mort de Franco per fer la reforma.

ʺ¿I si un diputat de Bildu va prémer el gallet?ʺ S’ho pregunta, des de la portada de La Razón, la filla del tinent coronel assassinat per ETA l’any 1981, José Luis Prieto Garcia, mentre mostra un retrat del seu pare, rivetejat amb una bandera espanyola. Ella porta també un pin amb els colors de la rojigualda i la bandera bicolor apareix, així mateix, a la cinta que li sosté les ulleres. I a la capçalera del rotatiu. Dels cinc congressistes de Bildu a Madrid, tres eren nens o no havien nascut aleshores. Queden només un diputat i una diputada. I se sap que l’autora material va ser dona, així que el titular assenyala, sense fonament, un càrrec electe concret. I ho fa quan cinc persones van ser condemnades ja per aquella acció, incloent-hi Mercedes Galdós, que va admetre haver participat en 17 assassinats. L’estratègia, esclar, és igualar Bildu i ETA per impedir que el partit basc pugui avalar els pressupostos. ʺEls presos d’ETA acostats per Sánchez sumen gairebé 90 assassinats", diu la portada de l’Abc, buscant el mateix efecte. El contrapunt el dona El País. Entrevista el ministre Ábalos, que ho és de Transports –no és la cartera més cobejada i, per això, quan el presenten de seguida hi afegeixen ʺi home fort del PSOEʺ. El titular escollit sembla ja decidit abans de fer l’entrevista: ʺBildu ha tingut més sentit de la responsabilitat que el PP amb els pressupostosʺ.

L’àmplia majoria que el president espanyol Pedro Sánchez ha aconseguit per tirar endavant la tramitació dels pressupostos generals de l’Estat ha tingut un cost: la unitat dins el seu partit. El protagonisme d’EH Bildu en les negociacions dels comptes ha generat inquietud al PSOE. Diversos barons s’han declarat els últims dies preocupats perquè la formació abertzale participi en els acords sobre els comptes de l’Estat. A diferència dels socis de coalició de Sánchez, Unides Podem, tots preferirien que el president es decidís per Ciutadans com a aliat.

En l'última votació de l’estat d’alarma va saltar la banca, en aquest cas literalment, quan es va fer públic un pacte firmat pel PSOE, el grup confederal d’UP i les confluències i Bildu. El document, amb els logotips de les tres formacions, suposava la fi de l’aïllament de l'esquerra abertzale i l’adquisició en aquell moment d’una nova centralitat absoluta. Un pas de gegant per a ella. Hi havia raons de sobres: l’acord contenia la derogació de la reforma laboral del PP abans de la finalització de les mesures extraordinàries pel covid-19 (és a dir, que no es pugui utilitzar aquesta reforma laboral per facilitar l’acomiadament i la rebaixa de les condicions dels treballadors i treballadores), que les inversions de les entitats locals de tot l’Estat per pal·liar els efectes econòmics i socials de la crisi no computin en la regla de despesa, una regla que, a més, en cap cas s’aplicaria a la comunitat autònoma basca i la comunitat foral de Navarra. Tot això a canvi d’una abstenció de cinc diputats.

Des dels temps de la Reforma Política el PNB havia sigut el grup basc al Congrés. L’únic. Un subjecte a qui no li feien falta adjectius ideològics. Els jeltzales, amb Xabier Arzalluz com a gran munyidor de l’estratègia, han teixit durant més de 40 anys una teranyina político-institucional perquè qualsevol cosa que afecta Euskadi passés per ells. El canvi d’estratègia d’EH Bildu, amb una política més possibilista d’acords, ha provocat que trontollin els fonaments del monopoli basc del PNB a Madrid. L’acord subscrit dimecres pel PSOE i Podem és un exemple d’aquesta nova dinàmica.