L'entrada fulgurant i sense fiança de Santos Cerdán a la presó es pot entendre com una resposta directa del Suprem a la sentència del Constitucional que avala la llei d'amnistia. És, clarament, una forma de criminalitzar l'amnistia i el fet de concedir-la a qui es concedeix: independentistes catalans. El sil·logisme és clar: primera premissa, Santos Cerdán és un corrupte; segona premissa, Santos Cerdán va negociar l'amnistia; conclusió: l'amnistia és corrupta. És tan obvi que no calen explicacions, només la retòrica per donar-li gravetat i un aire tenebrós, de traïció a Espanya. Titulars com: “Santos Cerdán reconeix que va negociar l'amnistia perquè era essencial per a la investidura de Pedro Sánchez” simplement descriuen com funcionen les negociacions polítiques, però de sobte aquestes negociacions apareixen com el que sempre repeteix la dreta: una cosa il·legal, il·legítima, vergonyosa, una traïció a Espanya a canvi de l'interès d'un partit i d'una persona. Una porqueria, com va dir Felipe González. Dilluns, dins la furgoneta que entrava a la presó de Soto del Real, no hi anava Santos Cerdán tot sol: l'acompanyava l'amnistia.

AFALAGAR

Un conegut banquer d’aquest país explica el suggeriment que li va fer un conseller abans de la seva primera reunió amb un conegut president d’aquest país: "Fes-li molt la pilota i quan acabis torna a començar". Potser ningú no està lliure dels efectes de l’afalac, però en l’escena política actual s’ha convertit en un gènere per si sol. L’efecte de l’adulació és proporcional a la vanitat de l’adulat, que en el cas de Donald Trump voreja la patologia. Quan l’entorn no és prou obsequiós, és ell mateix qui es felicita per les seves polítiques grans i boniques i el seu altíssim coneixement enciclopèdic. 

]]>

L’amnistia porta gresca. Mentre que Catalunya l’acull amb desconfiança –queden molts caps per lligar–, a Madrid aflora el ressentiment. Deixo de banda la cridòria de ritual de l’espanyolisme indignat, i em quedo amb la fira de les vanitats representada per Feijóo i l’inefable Felipe González.

]]> Més que un Govern, el que tenen PP i Vox és una promotora immobiliària amb capacitat per legislar. En poc temps han aprovat dues mesures que, si s'arriben a aplicar, poden desfigurar definitivament la fesomia de Mallorca, fins a fer-la irreconeixible.

]]>

Pedro Sánchez està contra les cordes. Els casos de corrupció que esquitxen dos dels seus col·laboradors més directes, els exsecretaris d’organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, han deixat sense alè el president espanyol, que ha perdut la credibilitat i el control de la situació. I com que tot és susceptible d’empitjorar, l'enfrontament públic amb Donald Trump a propòsit de la despesa militar és una jugada de recorregut incert que pot donar-li molts mals de cap.

]]>

Conceptualment, les amnisties es concedeixen per corregir els abusos de poder que ha comès l'estat. Això respon la pregunta que es feia Felipe González, que va ser el primer a reaccionar (amb agror, per variar) a la sentència del Constitucional favorable a la llei d'amnistia, en nom de tots els patriotes de la bona Espanya: “Com és possible demanar perdó a uns delinqüents?”, es demanava.

]]>

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat l'encaix de la llei d'amnistia a la Carta Magna aquest dijous per sis vots a quatre: la majoria progressista s'ha imposat als quatre magistrats conservadors, que emetran un vot particular. La norma vol acabar així amb les conseqüències penals del Procés, però això no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders del 2017, entre els quals, l'expresident Carles Puigdemont encara exiliat. Cal tenir en compte que la decisió de l'alt tribunal avala el conjunt de la norma de forma general, responent al recurs que va interposar el PP, però no entra a valorar com s'ha d'aplicar en els casos concrets. Segons les dades de la sindicatura de l’amnistia d’Òmnium, en el seu informe del 30 de maig, queden 48 casos de concessió d'amnisties pendents de qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials al TJUE, mentre que en 75 casos no constava la resposta judicial i en més de 300 no s’havia tramitat.

]]>

Després de protestes inèdites del poder judicial, manifestos i atacs furibunds de la dreta, el govern espanyol de Pedro Sánchez ja respira tranquil almenys per una qüestió: la llei d'amnistia. Aquest dimecres els magistrats del Tribunal Constitucional han conclòs la deliberació sobre la norma de l'oblit judicial i, a l'espera de la votació definitiva que es produirà demà dijous, la majoria dels membres avalen la constitucionalitat de la llei, segons fonts jurídiques. Des de la cimera de l'OTAN a la Haia, Pedro Sánchez ha tret pit del resultat. "Vam dir que seria plenament constitucional", ha assegurat davant les crítiques que va rebre la llei des de l'inici, tant des de la dreta com també des del poder judicial. "És molt saludable que després de dos anys de debat la gent sàpiga que el TC ha valorat la constitucionalitat de la norma –ha dit–; malgrat els atacs que rebem el govern d'Espanya, avui s'ha demostrat que ha valgut la pena", ha acabat.

]]>

"La Constitució no prohibeix l'amnistia". És la conclusió a què han arribat aquest dimarts la majoria dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC), que continuen deliberant sobre la norma de l'oblit judicial. Segons fonts del tribunal, en aquesta primera part del debat els membres del TC han discutit sobre si una amnistia en abstracte té cabuda a la carta magna i la majoria progressista, tal com ja indicava l'esborrany de la vicepresidenta del Constitucional, Immaculada Montalbán, considera que sí que hi té encaix.

]]>

El Tribunal Constitucional ha engegat una setmana clau amb el debat sobre si l'amnistia encaixa o no a la Constitució. Aquest dilluns, després de tres hores de deliberació, una majoria de l'òrgan ha decidit oposar-se a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una qüestió prejudicial, que és una de les coses que plantejava el sector conservador, segons expliquen fonts de l'alt tribunal. D'aquesta manera, la majoria progressista del TC, tot i que no hi ha hagut votació, ha superat el primer bloc de debat sobre la norma després que hagin intervingut tots els membres de l'alt tribunal. La decisió de no acudir a Europa és rellevant, perquè si no s'hauria retardat tot el debat.

]]>

Una prioritat de la cultura democràtica és buscar sortides conciliadores als conflictes, intentar portar les coses a punts que permetin pactar i evitar la via de la confrontació violenta. Amb el rebuig a l’amnistia, la dreta espanyola i una gran part del poder judicial han deixat anar les seves pulsions autoritàries, les que divideixen la societat entre els amics i els enemics de la pàtria.

]]>

Espanya, aquest país en què el Congrés dels Diputats aprova una llei però, un any després, la justícia l’aplica a la carta: a alguns afectats, sí; a alguns altres, no. Espanya, aquest país en què un any després d’aprovada aquesta llei el Tribunal Constitucional dirà que és constitucional (ho sabem perquè en l’esmentat país es filtren fins i tot els esborranys de les sentències del més alt tribunal) però el poder judicial, per boca del Tribunal Suprem, es continuarà negant a aplicar la llei a tothom i portarà la sentència del més alt tribunal espanyol a la justícia europea.

]]>

L'estratègia orquestrada per la dreta política i judicial per torpedinar l'amnistia ha marcat el primer any de vida de l'amnistia i els seus fruits es veuran en la primera sentència que dictamini el Tribunal Constitucional. La ponència que elabora la vicepresidenta de l'organisme, la progressista Inmaculada Montalbán, avala la constitucionalitat de la llei, però no entra a valorar l'aplicació al delicte de malversació, que és el que afecta Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. En el text de gairebé 200 pàgines que aquest dilluns ha fet arribar a la resta d'integrants del tribunal, no entra en el conflicte obert al Tribunal Suprem amb els dirigents independentistes perquè al recurs del PP, que és el que ara es resol, no se'n feia cap menció.

]]>

El Consell de Menorca ha aprovat avui dematí l’acord que ha de permetre amnistiar i legalitzar les prop de 5.000 construccions ja prescrites que s’han aixecat sense permís durant dècades en el sòl rústic de l’illa. El govern del PP en minoria i Vox han ajuntat els seus vots per donar suport a l’aplicació de la Llei autonòmica 7/2024 de simplificació que permet als titulars d’aquests edificis regular la seva situació en un termini de tres anys i comptant amb el silenci positiu de l’administració.

]]>

Tensar la corda sense trencar-la i pilota endavant seria el resum de la setmana política. O en paraules d’algú molt proper a la negociació entre Junts i el PSOE: “Aquest és un joc d’imatges”.

]]>

Tal com va acabar el 2024, el 2025 arrenca marcat per l'agenda als tribunals, en la qual Pedro Sánchez té l'atenció posada perquè s'hi juga bona part del seu crèdit. Serà un any decisiu per a l'aplicació de la llei d'amnistia, el desllorigador de la investidura del president espanyol, així com la instrucció de les causes que afecten el seu entorn: la del fiscal general de l'Estat, la de la seva esposa, Begoña Gómez, i el cas Ábalos. La principal incògnita és si en alguna d'elles es trobarà l'escletxa per a la imputació del mateix Sánchez, que és el que realment busca la dreta política, judicial i mediàtica, i que el deixaria en mans de la majoria plurinacional, que és qui hauria d'autoritzar el suplicatori. Aquests són els principals episodis del calendari judicial del 2025.

]]>

El jutge valencià Joaquim Bosch publica Jaque a la democracia (Ariel, 2024), un llibre que alerta sobre les intencions autoritàries de l’extrema dreta i de la falta de contrapesos al poder polític, de què fa responsable també l’esquerra. 

]]>

Per més que continuï sent veritat allò que “Espanya mai no falla”, enrere han quedat (o haurien d’haver quedat) els dies en què l’evidència de les limitacions democràtiques de l’estat espanyol amb Catalunya actuava de suplement euforitzant carregador de raons per a les aspiracions independentistes.

]]>

L'Onze de Setembre arriba intoxicat per les notícies de la gran empastifada a ERC: un degoteig de brutícia que és indiciari, una vegada més, d'opacitat, de males pràctiques, de pèssims assessoraments, de lideratges exasperats, d'inseguretat combinada amb prepotència, de fugides endavant, d'interessos estrictament personals mal maquillats amb solemnes apel·lacions al bé comú i, si convé, a l'alliberament nacional. Tot plegat és decebedor, i particularment dramàtic, per a un partit que ha fet gala i ostentació d'una llarga trajectòria històrica èticament irreprotxable, i és trist perquè els cínics hi suquen pa i s'hi freguen les mans. ERC hauria de sortir del seu congrés a punt per iniciar una travessia, també llarga, pel desert. I assumir que les il·lusions i el projecte polític que un dia va ser capaç de generar el Procés han desembocat en aquest bassal de ressentiment, acusacions mútues, personalismes i descomposició. D'ERC, però no només.

]]>

1. Irresponsabilitat. Les comunitats autònomes del PP, amb Ayuso com a abanderada, sempre un pas al davant de Feijóo, Vox i el socialista manxec García-Page, abanderat del neofelipisme, porten l’amnistia al Constitucional. La impotència política traslladada als tribunals. Un exercici més de politització de les institucions que haurien de ser neutrals: atureu el que nosaltres no hem pogut evitar. I tan descaradament que presenten recusacions contra els membres del Constitucional que consideren que no són de la seva corda. Només faltaria donar-los la sentència escrita. Trist exercici que no fa més que confirmar la politització de les institucions espanyoles als alts nivells. Allà on no arriba, la dreta traspassa la feina als que considera afins. Patètica idea de la separació de poders i funcions.

]]>