Seguiment "gairebé complet". És el balanç que el sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) fa del primer dia de vaga indefinida dels treballadors de l'empresa Majorel de Barcelona, que revisa continguts per a TikTok. Aquest dilluns estaven cridats a la vaga per denunciar els "alts costos psicològics" que han d'assumir amb la feina, un desgast que, a ulls del sindicat, l'empresa "no està disposada a pal·liar de cap manera". Però també per una revisió del teletreball que no encaixa amb les demandes dels treballadors. "Ha estat la gota que ha fet vessar el got", han afirmat des del sindicat. SUT no forma part del comitè d’empresa de Majorel, format per USO, CCOO i UGT.

Ja fa més d’un any que Mark Zuckerberg va rebatejar Facebook com a Meta per formalitzar una aposta decidida per l’anomenat metavers, un concepte genèric introduït per Neal Stephenson en la seva novel·la Snow Crash, del 1992, i que ara aixopluga tecnologies diverses: la realitat virtual (RV, mons totalment sintètics), la realitat augmentada (RA, contingut digital sobreposat a imatges reals), la realitat mixta (RM, combinació de les dues anteriors) i fins i tot els bessons digitals (rèpliques virtuals de màquines, indústries o ciutats senceres per experimentar-hi). En el cas de Meta, l’orientació cap al metavers és una fugida endavant per desmarcar-se d’Apple i Google, les dues empreses de qui Meta depèn actualment per captar usuaris dels seus serveis xucladors de dades personals. L’objectiu del conglomerat presidit per Zuckerberg és atreure aquests usuaris a un entorn nou on regeixin únicament les seves normes i no calgui pagar als dos gegants digitals esmentats cap comissió per les transaccions econòmiques que s’hi facin.

Després d’anys d’escàndols sobre l’acumulació desmesurada de dades personals per part de Facebook i les seves filials Instagram i WhatsApp i sobre l’explotació comercial irregular d’aquestes dades, aquesta setmana el diari The Wall Street Journal (WSJ) ha fet públiques una sèrie de pràctiques de l’empresa que no només són reprovables o directament tòxiques, sinó que informes interns –proporcionats per algun empleat que encara conserva una mica de decència– demostren que l’alta direcció de Facebook era conscient dels efectes negatius que tindrien però va preferir ignorar-los si corregir-los anava contra els objectius del negoci, fins al punt de mentir públicament quan se’ls ho demanava.

Les xarxes socials no només han canviat la forma de relacionar-se, sinó que han revolucionat la política i, fins i tot, poden arribar a determinar el resultat de les eleccions. Jamie Bartlett a The People vs. Tech (Penguin Random House) explica com en la campanya nord-americana del 2016 el big data (i concretament Facebook) va ser clau per a la victòria de Donald Trump. Espanya i Catalunya no són alienes a aquesta realitat i els partits polítics ja aboquen milers d’euros per enviar missatges a segments concrets de votants més sensibles al seu espot per augmentar suports. Diumenge 26 d’abril el programa No pot ser de TV3 exposava, entre altres, el cas de Vox, que a l’octubre havia difós un anunci a Andalusia amb imatges de les protestes per la sentència del Procés on presumptes “separatistes” apallissaven un home que intentava apagar un contenidor. Per augmentar la transparència, des de fa un any Facebook publica les dades dels seus anunciants. A través d’aquesta eina, l’ARA ha recopilat diversos anuncis difosos entre el 2019 i el 2020 per part dels partits polítics per analitzar a qui van dirigits, així com els diners que han costat.

Un grup d'accionistes ha presentat aquest dimecres una demanda a Nova York contra Facebook, el seu fundador, Mark Zuckerberg, i els seus bancs col·locadors liderats per Morgan Stanley, als quals acusen d'ocultar que preveien un "fort "descens dels ingressos de la xarxa social abans de la sortida a borsa. "La realitat en el moment de la seva estrena en borsa era que Facebook estava experimentant una forta i pronunciada reducció en el creixement dels seus ingressos a causa de l'augment d'usuaris de la seva aplicació o web a través de dispositius mòbils en lloc d'ordinadors tradicionals", al·lega la querella interposada al Tribunal del Districte Sud de Nova York.