A Oscar Valiente, director de Norma Editorial, se li ha trencat la veu aquest dijous durant la cerimònia de premis del Manga Barcelona, però no tant per recollir el trofeu al millor manga shonen –per a Frieren, de Kanehito Yamada i Tsukasa Abe– com per l’emoció de celebrar la 30a edició d’una fira en què ha estat involucrat des d’aquella pionera convenció de manga organitzada a l’antic Sant Andreu Teatre l’abril de 1995 que va servir d’assaig per al primigeni Saló del Manga, inaugurat el 27 d’octubre a l’estació de França. Si en aquella edició va congregar unes 1.000 persones, la que s’ha inaugurat aquest dijous a Fira Barcelona Gran Via n'espera reunir 165.000, fet que igualaria el rècord de l’any passat.

De cabells blaus i mirada tímida però decidida, Irene Bonnin (Palma, 1989) parla amb claredat i passió. Des d’adolescent la seva vida ha estat lligada a la cultura asiàtica i a la seva promoció a Mallorca, sobretot del seu vessant lúdic: animació, còmics i música. “Ara està més normalitzat, però fa 15 anys, quan deies que llegies manga (còmics japonesos) o que veies anime (dibuixos animats japonesos) i, a sobre, tenies els cabells blaus, la gent pensava coses rares”, comenta. “Quan en parlaves”, comenta, “s’imaginaven un home a la seva habitació, a les fosques, veient porno animat (hentai), fent coses estranyes amb ninots... i al final l’anime i el manga són un mitjà més per explicar una història”.

Quaranta anys separaven la publicació d’Adolf, serialitzat entre el 1983 i el 1985, dels fets que expliquen el gruix de les seves vinyetes, concentrats als voltants de la Segona Guerra Mundial. I quatre són també les dècades que ha trigat el manga d’Osamu Tezuka a ser traduït al català, una finestra temporal que permet reexaminar la nostra relació amb l’obra. El 1999, quan es va editar per primera vegada en castellà, els lectors que vinculaven el còmic japonès amb la fantasia desfermada es van sorprendre que els seus codis servissin per tractar els conflictes bèl·lics, els genocidis i el pensament totalitari. Avui, amb una mirada avesada a la lectura en sentit oriental i coneixedora del relleu que té la figura de Tezuka (de qui es va poder veure una exposició al MNAC el 2019), sabem que Adolf no és excepcional pel seu tema, sinó perquè es tracta de la darrera gran creació del principal arquitecte de la historieta nipona, mort el 1989.

Oliver Atom i Benji Price han sigut ídols d'infància de molta gent. El gran públic els coneix sobretot per la sèrie animada Campeones: Oliver y Benji, que adaptava la sèrie de manga de Yoichi Takahashi Capità Tsubasa i que, amb diverses interrupcions, feia 43 anys que es publicava al Japó. Fins que aquest dijous se n'ha anunciat el final.

Recordo prou el gegantí impacte cultural i lingüístic que va significar l’emissió de Bola de Drac per TV3 a la dècada dels 90 per entendre i empatitzar amb el dol generacional que observo des d'aquest matí entre els fills dels boomers i altres mil·lennials arran de la mort del creador de la sèrie, Akira Toriyama. Són les criatures que es quedaven hipnotitzades davant el televisor quan la inoblidable veu de Jordi Vila els convidava a seguir les peripècies de Son Goku a la percaça de les set boles de drac.  

El món del manga s'ha llevat aquest divendres amb la pitjor notícia possible: la mort d'Akira Toriyama, un dels autors més importants de la història del gènere i del còmic en general. La seva importància com a creador va més enllà de la memòria sentimental de la generació que es va criar durant els anys 80 i 90 i que, quan sortia de l'escola, veia religiosament Doctor Slump i Bola de drac a TV3. Toriyama és un nom clau per explicar l'evolució del manga en les últimes dècades i, de retruc, de la cultura popular, tant al Japó com a Occident.

El 1992, l’arribada de Bola de drac als quioscos va inaugurar la publicació regular de manga en llengua catalana. Més de tres dècades després, la història plena d’alts i baixos de l’edició de manga en català va assolir el 2023 el rècord històric de 139 mangues publicats en català, fita que supera en 61 volums la dada del 2022 i gairebé dobla la dels anys d’eufòria de Bola de drac. Les xifres recollides pel divulgador Marc Mensa al portal ComiCat certifiquen que el boom actual del manga també ho és del manga en català. De fet, en el moment de més expansió del mercat del manga, la quota del català ha aconseguit situar-se en un meritori 8,2%.

Ella mateixa no n’era conscient. "Soc l’autora catalana més venuda? Ostres!" Però les xifres són eloqüents: en només dos anys, Míriam Bonastre (Pineda de Mar, 1994) ha venut 450.000 exemplars dels dos volums del seu còmic Hooky, la majoria als Estats Units. I aquesta xifra no inclou les vendes de l’últim semestre del 2023, en què s’ha publicat al mercat nord-americà el tercer volum de la sèrie amb una tirada inicial de 190.000 exemplars. El mes del llançament es va situar en el número 1 de la llista de bestsellers de llibres il·lustrats i manga del New York Times. "Em costa una mica d’assimilar-ho –admet Bonastre–. M'estic tot el dia a casa, fent còmics amb l'iPad. Només en soc conscient quan vaig a les firmes i veig que als lectors els agrada molt la història".

El nou anime original de Netflix entronca amb el primer superheroi de la història del manga amb ressò internacional, l'Astro Boy d'Osamu Tezuka. Pluto adapta el còmic homònim de Naoki Urasawa, publicat entre 2003 i 2009, i inspirat en una de les històries originals d'aquest jove androide. Com a Astro Boy, a Pluto també ens trobem amb un univers en què conviuen humans i robots d'intel·ligència molt avançada que segueixen un codi de comportament similar al de les lleis de la robòtica d'Isaac Asimov. No ataquen mai les persones tot i que sí que poden enfrontar-se a altres robots malèfics. Un altre tret que els diferencia dels humans és que la seva memòria artificial, a diferència de la nostra, no s'esvaeix amb el temps. No obliden mai els records dolorosos, com tampoc els bonics.

Els fans del manga i l'anime de les Illes Balears s'han d'apuntar les següents dates a l'agenda: del 5 al 15 d'abril arriba el primer Festival de Manga i Anime (FEMA) en català. La nova proposta tindrà lloc el 14 i el 15 d'abril a Palma; el 5, el 12 i el 15 d'abril a Eivissa, i el 8 i el 15 a Menorca i a Formentera. És una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Govern.

L’ARA ofereix quatre llibres que faran les delícies dels fans del famós anime d’Akira Toriyama: la guia oficial, amb entrevistes al seu autor, un repàs de les adaptacions animades de Bola de Drac, la informació de les pel·lícules més recents i de Bola de Drac GT, i la superenciclopèdia.

Fa dos mesos, la llista dels llibres més venuts del gremi de llibreters estatal (Cegal) mostrava un fenomen inèdit: dos dels tres títols més venuts eren còmics. Al número tres hi apareixia Astèrix i el griu, l'últim àlbum de la saga supervendes d'Astèrix i Obèlix, però el més insòlit és que el número dos era un pack amb les dues primeres entregues d'un manga sobre voleibol, Haikyû!!, de Haruichi Furudate. De fet, a la vuitena posició de la llista tornava a aparèixer Haikyû!!, però aquest cop en la versió senzilla del seu primer número. Segons el director editorial de Planeta Cómic, David Hernando, sumant les vendes de les dues edicions, Haikyû!! va ser el títol més venut d'aquella setmana a Espanya.

 'Península'

Els zombis perden el tren

A Corea del Sud ja no hi ha trens cap a Busan. De fet, el país ha quedat en quarantena després del brot d’un virus que transforma els infectats en zombis violents, i els seus supervivents malviuen a l’estranger, com refugiats-pàries en una zona de ningú legal. Un grapat són reclutats per fer una incursió a la seva antiga pàtria i recuperar un camió carregat amb 20 milions de dòlars. Aquest és l’escenari que planteja Península, una seqüela que allarga l’estada en l’imaginari de Train to Busan. Fa cinc anys, vaig defensar la pel·lícula en aquestes mateixes pàgines, elogiant la seva narrativa espectacular i clàssica, que només pretenia sacsejar l’espectador durant un parell d’hores. En realitat, vaig fer trampa, perquè la pel·lícula de Yeon Sang-ho va néixer amb un apèndix incorporat: Seoul Station, una preqüela animada i sòrdida, en sintonia estètica amb l’obra prèvia del director. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

Són aquelles coses que només passen al Japó. Enmig d'una pandèmia global i la crisi més important de la història del cinema, una pel·lícula ha destrossat el rècord de recaptació als cinemes japonesos que posseïa des de feia vint anys El viatge de Chihiro. La nova reina de la taquilla japonesa és Els guardians de la nit, un anime que arriba aquest divendres als cinemes i que amb 315 milions d'euros recaptats va destrossar per més de 70 milions el rècord del film de Miyazaki. Com s'explica un èxit tan espaterrant, especialment en un context de restriccions pel covid? La variable pandèmica és la més fàcil de resoldre del misteri. “Al Japó les restriccions no han sigut tan estrictes com aquí –explica Oriol Estrada, divulgador de cultura japonesa–. Quan a Europa estàvem confinats a casa, allà les mesures de precaució eren voluntàries”. Amb els blockbusters de Hollywood desapareguts i la pel·lícula present en tots els cinemes, la pandèmia va crear un escenari que més que frenar la recaptació, la va potenciar.

]]>

Macoto Tezka (Tòquio, 1961) és el nom artístic de Makoto Tezuka, cineasta de culte de qui l’any passat el Festival de Sitges reivindicava l’excèntric debut, The legend of the Stardust Brothers (1985), i que ara supervisa la mostra que el Manga Barcelona dedica al seu pare, Osamu Tezuka, el Déu del Manga.

]]>

Tot va començar a l’Estació de França, on el 27 d’octubre del 1995 es va inaugurar la primera edició del Saló del Manga i el Videojoc, que va néixer com a apèndix del Saló del Còmic per acollir l’emergent comunitat d’aficionats al còmic japonès sorgida arran de l’èxit de títols com Akira i Bola de Drac. 25 anys després, els 1.000 visitants d’aquella cita es multiplicaran per 150 en l’edició del Manga Barcelona, que comença avui i que fins diumenge ocuparà 78.000 m(2) (3.000 més que l’any passat) de Fira Barcelona Montjuïc als pavellons 1, 2, 3, 4, 5 i la plaça Univers. Ja s’han esgotat les entrades per divendres, dissabte i diumenge, però se’n posaran unes quantes a la venda cada dia a mesura que el públic marxi del recinte.

]]>

Durant molts anys, els responsables del Saló del Manga -ara conegut com a Manga Barcelona- han hagut de fer mans i mànigues per dissenyar una programació expositiva atractiva per al públic. El problema principal és que, a diferència del que passa en el còmic europeu i el nord-americà, al Japó no hi ha gairebé col·leccionisme d’originals. Els dibuixos dels autors de manga no acostumen a sortir dels seus estudis i és difícil veure’ls exposats. Que viatgin a l’estranger, a més, és un fet gairebé insòlit. Per això és tan excepcional que, per celebrar el 25è aniversari, el Manga Barcelona hagi aconseguit la gesta d’organitzar una exposició amb prop de 200 originals d’Osamu Tezuka, la figura cabdal de la història del manga.

]]>

El Saló del Manga ha donat a conèixer avui els premis a les millors obres de manga i 'anime' publicades a Espanya l'últim any. 'Arashiyama, la montaña de los deseos', del guionista Fidel de Tovar i el dibuixant Dani Bermúdez (Norma Editorial), ha sigut guardonat en la categoria de millor manga espanyol.

]]> Després de vendre més de 4 milions d'entrades al Japó, 'One piece gold' s'estrenarà el 4 de novembre als cinemes catalans. Es tracta de l'última pel·lícula basada en el famós 'anime' d'Eiichiro Oda, que actualment s'emet per TV3.

]]>

El venerat 'mangaka' Yoshihiro Tatsumi va morir aquest diumenge als 79 anys com a conseqüència d'un càncer contra el que feia anys que hi lluitava, segons informen diversos mitjans especialitzats. Nascut a Osaka el 1935, Tatsumi va ser un dels autors més importants del còmic japonès i el creador del gènere 'gekiga', que a partir dels anys 50 va incorporar temes adults i literaris, així com una concepció de llibertat autoral al manga.

]]>