El Repositori Institucional de la Universitat de les Illes Balears ha incorporat la col·lecció Atalaiant des de l’espai, que reuneix 91 articles de divulgació científica publicats pel doctor Joan Bauzà Llinàs, membre del grup de recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (CLIMARIS) i del Centre de Tecnologies de la Informació Geogràfica (CTIG), entre els anys 2016 i 2020 a l’edició de cap de setmana de l’ARA Balears.

La tercera edició de Cine Consciente, el cicle de cinema mediambiental impulsat per Mallorca Preservation, arrenca aquest dijous, 24 de setembre, a Palma, amb una programació de quatre documentals i col·loquis amb experts. Les projeccions es faran a l’Estudi General Lul·lià i abordaran qüestions com la conservació de les zones humides, la desaparició dels grans taurons de la Mediterrània, la regeneració dels sòls i la recuperació del vell marí.

El Parlament reclamarà al govern espanyol que valori declarar les muntanyes submarines del Canal de Mallorca com a Parc Nacional Marí gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Economia de la Cambra. Tots els partits llevat de Vox han votat a favor d'aquesta iniciativa per protegir les muntanyes submarines que hi ha entre Mallorca i les Pitiüses, "un dels espais marins més singulars i valuosos de la Mediterrània occidental", segons explica el text de la PNL. Es tracta d'una estructura de 275 quilòmetres de longitud, cims que arriben als 94 metres de profunditat i hàbitats que s'estenen fins a més d'1,2 quilòmetres. Les Olives, Ausiàs March i Émile Baudot són les muntanyes que formen part d'aquests espais, que acullen fons de rodòlits (algues marines amb forma de pedra), coralls, esponges i gorgònies de profunditat.

La plataforma No a la importació de residus ha exigit al Consell de Mallorca que revisi el càlcul de la tarifa de residus i faci auditories independents davant les "greus conclusions" de l'informe de control financer. Davant les informacions sobre la publicació de l'informe de control financer de la institució insular, la plataforma, formada per 20 entitats, ha posat el focus en els "beneficis estratosfèrics" que obté l'empresa concessionària Tirme.

Deià ha començat aquest divendres a aplicar talls d’aigua tres dies per setmana a l’hotel La Residència i a diverses zones del municipi davant la falta de recursos per garantir el subministrament. La restricció afecta dilluns, dimecres i divendres el sector de Llucalcari, l’Empeltada, les Coves de can Puigserver, la Cala i la zona de la carretera cap a Sóller.

Més de 10.000 barques sortiran a la costa de les Illes Balears per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, un esdeveniment meteorològic que podria tenir unes conseqüències mediambientals "molt negatives". Així ho explica la biòloga de la Fundació Marilles Raquel Vaquer, qui assegura que "la destrucció de la flora i fauna marina que es podria produir si no es respecten les normes durant l'eclipsi d'1 minut i mig necessitarà dècades per recuperar-se".

La Fiscalia de les Illes Balears ha interposat una querella arran de la denúncia presentada per l'Associació de Navegants ADN Mediterrani sobre la gestió dels camps de boies de Ports de les Illes Balears (PortsIB). El procediment ja ha estat repartit a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Palma, on ha quedat registrat com a diligències prèvies.

L'alliberament de Nura, una tortuga marina que ha passat diversos mesos recuperant-se al Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium, ha servit aquest dimecres per presentar la campanya 'Aquí Salvam Tortugues', una iniciativa que pretén donar a conèixer com s'ha d'actuar quan se'n localitza un exemplar o un niu al litoral.

Comencem per la conclusió: la protecció de la sargantana pitiüsa ha fracassat; la invasió de serps –detectades a Eivissa per primer cop el 2003– ha resultat fatídica per a l’espècie animal més emblemàtica de les Pitiüses. A Eivissa, la sargantana ha desaparegut en el 90% del territori; li queden “dos o tres anys”, segons la doctora en Biologia Antònia Maria Cirer, pionera en l’estudi d’aquest rèptil i principal veu crítica amb les polítiques de protecció que ha adoptat el Govern. A la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la sargantana pitiüsa apareix ara mateix com a espècie “en perill d’extinció” i en ràpid declivi, amb una distribució de població “marginal” i “fragmentada”. Sobre el terreny, quasi qualsevol pagès d’Eivissa us dirà que fa anys que no veu cap de les sargantanes que, temps endarrere, poblaven les tradicionals parets de pedra seca, una simbiosi centenària entre els humans i aquests animals.

Les praderies de posidònia oceànica estan experimentant un "declivi accelerat". Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (de l'Aràbia Saudita). La investigació ha demostrat que l'escalfament prolongat degrada les praderies de posidònia oceànica fins i tot quan les temperatures es mantenen per sota dels límits letals.

La primera vegada que Marco Magazzu (Roma, 1990) va nedar a Tailàndia devora mantes gegants gairebé s’ofega. “De debò, vaig començar a plorar. Faria el mateix si tingués la sort de trobar taurons en el seu medi natural, en alta mar. Ho faria d’emoció, no de por!”, confessa. Biòleg marí i amb un màster en Ecologia Aquàtica, forma part de l’equip tècnic de la Fundació Palma Aquarium, responsable de la xarxa d'encallament de cetacis de les Balears. També cuida i recupera tortugues, però avui respon per desmuntar Spielberg i corregir la mala fama dels taurons.

El Trenc de fons, vestit amb calçons curts, una camiseta i un capell, més habitual d'un turista que d'un resident, amb els peus en remull. Aquest ha estat el vídeo que ha fet el conseller d'Agricultura del Govern, Joan Simonet, per defensar-se de les acusacions que ha rebut de desprotegir el Parc Natural del Trenc. El vídeo comença amb una frase que es repeteix una vegada i una altra: "Que no us enganin".

La reunió a Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de "tots els municipis de Mallorca" davant aquest projecte que l’empresa promotora va voler impulsar a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant, com davant d'altres iniciatives similars que es puguin promoure al sòl rústic de l’illa.

L'entitat Arrels Marines ha rebut una denúncia ciutadana en el marc de la campanya #LaMarNoÉsTeva, en què un usuari ha gravat la massificació que es viu diàriament en una zona protegida de la badia de Palma, prop del cap Enderrocat, un espai declarat reserva marina i integrat a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

La població de ferreret, Alytes muletensis, gripau endèmic d'Europa i restringit a la serra de Tramuntana, creix lentament encara que continua catalogat com a espècie en perill a la primera Llista Roja Espanyola d'Espècies Amenaçades, que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha presentat aquest divendres en el marc del Dia mundial de la biodiversitat. Segons es desprèn de la llista, consultada per Europa Press, la població és d'aproximadament 500 a 1.500 parelles adultes, encara que augmenta lentament gràcies als esforços coordinats de recuperació després d'un llarg període de declivi i gairebé extinció. L'augment actual, que probablement va començar al voltant del moment en què se'n van fer les primeres reintroduccions el 1989, s'ha mantingut fins i tot durant anys de sequera, notablement el 1999-2000.

La figuera ha estat, durant segles, una de les icones del paisatge i del rebost de Mallorca, però la seva supervivència no depèn només del clima, sinó de les nostres decisions de compra. Amb aquesta convicció neix la nova iniciativa de l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, coneguda com a Arcufi, que acaba de presentar a Lloret de Vistalegre la campanya titulada amb un lema tan directe com suggeridor: 'Si menges figa, que sigui la meva'. Aquesta proposta no només és un joc de paraules amb les varietats locals, sinó una crida urgent a la responsabilitat dels consumidors i a l’autoestima del sector primari.

El Parlament ha reclamat al Govern que elabori i publiqui l'Informe de l'Estat del Medi Ambient de les Illes Balears abans que acabi el 2026 gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua. Malgrat que Vox ha estat l'únic partit a votar-hi en contra, el PP ha maniobrat per no haver de fer l'estudi, obligatori per llei, aquesta legislatura. Els populars han presentat una esmena per eliminar la data de termini de presentació que figurava en el primer punt i, com que el PSIB l'ha rebutjada, s'hi han abstingut (els populars sí que han votat a favor dels altres punts de la iniciativa).

El GOB ha advertit que el recent tancament del litoral de la finca de l’Estalella pot provocar "impactes irreversibles sobre hàbitats i espècies d’alt valor ecològic" inclosos dins espais protegits de la Xarxa Natura 2000. El tancament, executat amb pals de fusta i tanca cinegètica al llarg de tot el litoral confrontant amb la finca, impedeix el pas pels camins tradicionals utilitzats fins ara per excursionistes i ciclistes entre el Racó de l’Arena (l’Estanyol) i el pas de Vallgornera. Cal recordar que aquest itinerari havia estat habilitat per l’Ajuntament de Llucmajor com a ruta senderista.