El Mallorca Design Festival 2027 tornarà a convocar el Premi Nacional de Paisatgisme, dotat amb 3.000 euros per l'estudi Jardins Tramuntana. El guardó, que arriba a la segona edició, s'adreça a estudiants, titulats i professionals amb un màxim de cinc anys d'experiència, residents a Espanya. Les propostes es poden presentar fins al 30 de desembre de 2026.

El llargmetratge documental L’odissea del vell marí, dirigit per Marta Hierro i Núria Abad, ha iniciat amb bon peu la seva trajectòria en el circuit de certàmens cinematogràfics després d’haver-se estrenat al CaixaFòrum Palma. En una entrevista concedida als estudis de Ràdio Illa, la codirectora Núria Abad ha destacat la bona acollida del projecte, que acaba de ser guardonat amb el primer premi al millor llargmetratge documental al festival Som Cinema de Lleida, abans de continuar el seu recorregut per l’Evolution Mallorca International Film Festival a Palma i el Suncine de Barcelona.

Els boscos de les Balears han començat una transformació que els convertirà, segons els experts, en espais cada vegada més semblants al Marroc. La comparació, que forma part de l’anàlisi de la Xarxa Forestal, és una de les advertències que fan els tècnics forestals després d’un estiu que ha castigat especialment els pins, les alzines i altres espècies mediterrànies. La successió de sequeres extremes i onades de calor amenaça de transformar la vegetació que coneixem avui. Els primers efectes ja són visibles. “El canvi de paisatge, sens dubte, ha començat”, adverteix a l’ARA Balears Carolina Rodríguez, degana territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests.

Amb el projecte Balears Verd, Miquel Ramis, mestre en pedra, pagès i restaurador d’edificis, proposa sembar un milió d’arbres i arbusts. Autor d’Agricultura regenerativa, diu que és urgent passar a l’acció per mitigar el canvi climàtic.

El Repositori Institucional de la Universitat de les Illes Balears ha incorporat la col·lecció Atalaiant des de l’espai, que reuneix 91 articles de divulgació científica publicats pel doctor Joan Bauzà Llinàs, membre del grup de recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (CLIMARIS) i del Centre de Tecnologies de la Informació Geogràfica (CTIG), entre els anys 2016 i 2020 a l’edició de cap de setmana de l’ARA Balears.

La tercera edició de Cine Consciente, el cicle de cinema mediambiental impulsat per Mallorca Preservation, arrenca aquest dijous, 24 de setembre, a Palma, amb una programació de quatre documentals i col·loquis amb experts. Les projeccions es faran a l’Estudi General Lul·lià i abordaran qüestions com la conservació de les zones humides, la desaparició dels grans taurons de la Mediterrània, la regeneració dels sòls i la recuperació del vell marí.

El Parlament reclamarà al govern espanyol que valori declarar les muntanyes submarines del Canal de Mallorca com a Parc Nacional Marí gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Economia de la Cambra. Tots els partits llevat de Vox han votat a favor d'aquesta iniciativa per protegir les muntanyes submarines que hi ha entre Mallorca i les Pitiüses, "un dels espais marins més singulars i valuosos de la Mediterrània occidental", segons explica el text de la PNL. Es tracta d'una estructura de 275 quilòmetres de longitud, cims que arriben als 94 metres de profunditat i hàbitats que s'estenen fins a més d'1,2 quilòmetres. Les Olives, Ausiàs March i Émile Baudot són les muntanyes que formen part d'aquests espais, que acullen fons de rodòlits (algues marines amb forma de pedra), coralls, esponges i gorgònies de profunditat.

La plataforma No a la importació de residus ha exigit al Consell de Mallorca que revisi el càlcul de la tarifa de residus i faci auditories independents davant les "greus conclusions" de l'informe de control financer. Davant les informacions sobre la publicació de l'informe de control financer de la institució insular, la plataforma, formada per 20 entitats, ha posat el focus en els "beneficis estratosfèrics" que obté l'empresa concessionària Tirme.

Deià ha començat aquest divendres a aplicar talls d’aigua tres dies per setmana a l’hotel La Residència i a diverses zones del municipi davant la falta de recursos per garantir el subministrament. La restricció afecta dilluns, dimecres i divendres el sector de Llucalcari, l’Empeltada, les Coves de can Puigserver, la Cala i la zona de la carretera cap a Sóller.

Més de 10.000 barques sortiran a la costa de les Illes Balears per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, un esdeveniment meteorològic que podria tenir unes conseqüències mediambientals "molt negatives". Així ho explica la biòloga de la Fundació Marilles Raquel Vaquer, qui assegura que "la destrucció de la flora i fauna marina que es podria produir si no es respecten les normes durant l'eclipsi d'1 minut i mig necessitarà dècades per recuperar-se".

La Fiscalia de les Illes Balears ha interposat una querella arran de la denúncia presentada per l'Associació de Navegants ADN Mediterrani sobre la gestió dels camps de boies de Ports de les Illes Balears (PortsIB). El procediment ja ha estat repartit a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Palma, on ha quedat registrat com a diligències prèvies.

L'alliberament de Nura, una tortuga marina que ha passat diversos mesos recuperant-se al Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium, ha servit aquest dimecres per presentar la campanya 'Aquí Salvam Tortugues', una iniciativa que pretén donar a conèixer com s'ha d'actuar quan se'n localitza un exemplar o un niu al litoral.

Comencem per la conclusió: la protecció de la sargantana pitiüsa ha fracassat; la invasió de serps –detectades a Eivissa per primer cop el 2003– ha resultat fatídica per a l’espècie animal més emblemàtica de les Pitiüses. A Eivissa, la sargantana ha desaparegut en el 90% del territori; li queden “dos o tres anys”, segons la doctora en Biologia Antònia Maria Cirer, pionera en l’estudi d’aquest rèptil i principal veu crítica amb les polítiques de protecció que ha adoptat el Govern. A la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la sargantana pitiüsa apareix ara mateix com a espècie “en perill d’extinció” i en ràpid declivi, amb una distribució de població “marginal” i “fragmentada”. Sobre el terreny, quasi qualsevol pagès d’Eivissa us dirà que fa anys que no veu cap de les sargantanes que, temps endarrere, poblaven les tradicionals parets de pedra seca, una simbiosi centenària entre els humans i aquests animals.

Les praderies de posidònia oceànica estan experimentant un "declivi accelerat". Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (de l'Aràbia Saudita). La investigació ha demostrat que l'escalfament prolongat degrada les praderies de posidònia oceànica fins i tot quan les temperatures es mantenen per sota dels límits letals.

La primera vegada que Marco Magazzu (Roma, 1990) va nedar a Tailàndia devora mantes gegants gairebé s’ofega. “De debò, vaig començar a plorar. Faria el mateix si tingués la sort de trobar taurons en el seu medi natural, en alta mar. Ho faria d’emoció, no de por!”, confessa. Biòleg marí i amb un màster en Ecologia Aquàtica, forma part de l’equip tècnic de la Fundació Palma Aquarium, responsable de la xarxa d'encallament de cetacis de les Balears. També cuida i recupera tortugues, però avui respon per desmuntar Spielberg i corregir la mala fama dels taurons.

El Trenc de fons, vestit amb calçons curts, una camiseta i un capell, més habitual d'un turista que d'un resident, amb els peus en remull. Aquest ha estat el vídeo que ha fet el conseller d'Agricultura del Govern, Joan Simonet, per defensar-se de les acusacions que ha rebut de desprotegir el Parc Natural del Trenc. El vídeo comença amb una frase que es repeteix una vegada i una altra: "Que no us enganin".

La reunió a Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de "tots els municipis de Mallorca" davant aquest projecte que l’empresa promotora va voler impulsar a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant, com davant d'altres iniciatives similars que es puguin promoure al sòl rústic de l’illa.

L'entitat Arrels Marines ha rebut una denúncia ciutadana en el marc de la campanya #LaMarNoÉsTeva, en què un usuari ha gravat la massificació que es viu diàriament en una zona protegida de la badia de Palma, prop del cap Enderrocat, un espai declarat reserva marina i integrat a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.