Més de 10.000 barques sortiran a la costa de les Illes Balears per viure l'eclipsi del pròxim 12 d'agost, un esdeveniment meteorològic que podria tenir unes conseqüències mediambientals "molt negatives". Així ho explica la biòloga de la Fundació Marilles Raquel Vaquer, qui assegura que "la destrucció de la flora i fauna marina que es podria produir si no es respecten les normes durant l'eclipsi d'1 minut i mig necessitarà dècades per recuperar-se".

La Fiscalia de les Illes Balears ha interposat una querella arran de la denúncia presentada per l'Associació de Navegants ADN Mediterrani sobre la gestió dels camps de boies de Ports de les Illes Balears (PortsIB). El procediment ja ha estat repartit a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Palma, on ha quedat registrat com a diligències prèvies.

L'alliberament de Nura, una tortuga marina que ha passat diversos mesos recuperant-se al Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium, ha servit aquest dimecres per presentar la campanya 'Aquí Salvam Tortugues', una iniciativa que pretén donar a conèixer com s'ha d'actuar quan se'n localitza un exemplar o un niu al litoral.

Comencem per la conclusió: la protecció de la sargantana pitiüsa ha fracassat; la invasió de serps –detectades a Eivissa per primer cop el 2003– ha resultat fatídica per a l’espècie animal més emblemàtica de les Pitiüses. A Eivissa, la sargantana ha desaparegut en el 90% del territori; li queden “dos o tres anys”, segons la doctora en Biologia Antònia Maria Cirer, pionera en l’estudi d’aquest rèptil i principal veu crítica amb les polítiques de protecció que ha adoptat el Govern. A la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la sargantana pitiüsa apareix ara mateix com a espècie “en perill d’extinció” i en ràpid declivi, amb una distribució de població “marginal” i “fragmentada”. Sobre el terreny, quasi qualsevol pagès d’Eivissa us dirà que fa anys que no veu cap de les sargantanes que, temps endarrere, poblaven les tradicionals parets de pedra seca, una simbiosi centenària entre els humans i aquests animals.

Les praderies de posidònia oceànica estan experimentant un "declivi accelerat". Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (de l'Aràbia Saudita). La investigació ha demostrat que l'escalfament prolongat degrada les praderies de posidònia oceànica fins i tot quan les temperatures es mantenen per sota dels límits letals.

La primera vegada que Marco Magazzu (Roma, 1990) va nedar a Tailàndia devora mantes gegants gairebé s’ofega. “De debò, vaig començar a plorar. Faria el mateix si tingués la sort de trobar taurons en el seu medi natural, en alta mar. Ho faria d’emoció, no de por!”, confessa. Biòleg marí i amb un màster en Ecologia Aquàtica, forma part de l’equip tècnic de la Fundació Palma Aquarium, responsable de la xarxa d'encallament de cetacis de les Balears. També cuida i recupera tortugues, però avui respon per desmuntar Spielberg i corregir la mala fama dels taurons.

El Trenc de fons, vestit amb calçons curts, una camiseta i un capell, més habitual d'un turista que d'un resident, amb els peus en remull. Aquest ha estat el vídeo que ha fet el conseller d'Agricultura del Govern, Joan Simonet, per defensar-se de les acusacions que ha rebut de desprotegir el Parc Natural del Trenc. El vídeo comença amb una frase que es repeteix una vegada i una altra: "Que no us enganin".

La reunió a Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de "tots els municipis de Mallorca" davant aquest projecte que l’empresa promotora va voler impulsar a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant, com davant d'altres iniciatives similars que es puguin promoure al sòl rústic de l’illa.

L'entitat Arrels Marines ha rebut una denúncia ciutadana en el marc de la campanya #LaMarNoÉsTeva, en què un usuari ha gravat la massificació que es viu diàriament en una zona protegida de la badia de Palma, prop del cap Enderrocat, un espai declarat reserva marina i integrat a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

La població de ferreret, Alytes muletensis, gripau endèmic d'Europa i restringit a la serra de Tramuntana, creix lentament encara que continua catalogat com a espècie en perill a la primera Llista Roja Espanyola d'Espècies Amenaçades, que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha presentat aquest divendres en el marc del Dia mundial de la biodiversitat. Segons es desprèn de la llista, consultada per Europa Press, la població és d'aproximadament 500 a 1.500 parelles adultes, encara que augmenta lentament gràcies als esforços coordinats de recuperació després d'un llarg període de declivi i gairebé extinció. L'augment actual, que probablement va començar al voltant del moment en què se'n van fer les primeres reintroduccions el 1989, s'ha mantingut fins i tot durant anys de sequera, notablement el 1999-2000.

La figuera ha estat, durant segles, una de les icones del paisatge i del rebost de Mallorca, però la seva supervivència no depèn només del clima, sinó de les nostres decisions de compra. Amb aquesta convicció neix la nova iniciativa de l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, coneguda com a Arcufi, que acaba de presentar a Lloret de Vistalegre la campanya titulada amb un lema tan directe com suggeridor: 'Si menges figa, que sigui la meva'. Aquesta proposta no només és un joc de paraules amb les varietats locals, sinó una crida urgent a la responsabilitat dels consumidors i a l’autoestima del sector primari.

El Parlament ha reclamat al Govern que elabori i publiqui l'Informe de l'Estat del Medi Ambient de les Illes Balears abans que acabi el 2026 gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua. Malgrat que Vox ha estat l'únic partit a votar-hi en contra, el PP ha maniobrat per no haver de fer l'estudi, obligatori per llei, aquesta legislatura. Els populars han presentat una esmena per eliminar la data de termini de presentació que figurava en el primer punt i, com que el PSIB l'ha rebutjada, s'hi han abstingut (els populars sí que han votat a favor dels altres punts de la iniciativa).

El GOB ha advertit que el recent tancament del litoral de la finca de l’Estalella pot provocar "impactes irreversibles sobre hàbitats i espècies d’alt valor ecològic" inclosos dins espais protegits de la Xarxa Natura 2000. El tancament, executat amb pals de fusta i tanca cinegètica al llarg de tot el litoral confrontant amb la finca, impedeix el pas pels camins tradicionals utilitzats fins ara per excursionistes i ciclistes entre el Racó de l’Arena (l’Estanyol) i el pas de Vallgornera. Cal recordar que aquest itinerari havia estat habilitat per l’Ajuntament de Llucmajor com a ruta senderista.

La tala i reubicació d’arbres al campus de la UIB, especialment a l’aparcament de Can López (situat darrere dels edificis Guillem Cifre de Colonya i Gaspar Melchor de Jovellanos), ha generat malestar entre part de la comunitat universitària, que qüestiona l’impacte de les actuacions sobre el paisatge i el patrimoni natural del campus.

Dues milanes han tornat a volar aquest dimecres a Mallorca després de sobreviure a trets d’arma de foc. Els exemplars, recuperats pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib), han estat alliberats a l’ermita de Bonany, a Petra.

La tranquil·litat a Sineu i a la zona de Son Venrell s’ha tornat a veure alterada. La plataforma Macrogranges No ha denunciat davant la Conselleria d’Agricultura un nou abocament de fems a la finca on s’havia de fer la macrogranja. Fou dijous dia 19 de març. Segons l’entitat, el fet va provocar “olors fortes” que es varen estendre per tot el municipi de Sineu i varen ser clarament percebudes, fins i tot, per veïns de Lloret de Vistalegre, la qual cosa generà un notable malestar social.

Arrels Marines ha demanat a Ports IB la paralització del projecte de reorganització del camp de fondeig de la badia de Formentor per poder avaluar-ne l’impacte ambiental i estudiar alternatives de menys afectació sobre el fons marí.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.