El GOB ha advertit que el recent tancament del litoral de la finca de l’Estalella pot provocar "impactes irreversibles sobre hàbitats i espècies d’alt valor ecològic" inclosos dins espais protegits de la Xarxa Natura 2000. El tancament, executat amb pals de fusta i tanca cinegètica al llarg de tot el litoral confrontant amb la finca, impedeix el pas pels camins tradicionals utilitzats fins ara per excursionistes i ciclistes entre el Racó de l’Arena (l’Estanyol) i el pas de Vallgornera. Cal recordar que aquest itinerari havia estat habilitat per l’Ajuntament de Llucmajor com a ruta senderista.

La tala i reubicació d’arbres al campus de la UIB, especialment a l’aparcament de Can López (situat darrere dels edificis Guillem Cifre de Colonya i Gaspar Melchor de Jovellanos), ha generat malestar entre part de la comunitat universitària, que qüestiona l’impacte de les actuacions sobre el paisatge i el patrimoni natural del campus.

Dues milanes han tornat a volar aquest dimecres a Mallorca després de sobreviure a trets d’arma de foc. Els exemplars, recuperats pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib), han estat alliberats a l’ermita de Bonany, a Petra.

La tranquil·litat a Sineu i a la zona de Son Venrell s’ha tornat a veure alterada. La plataforma Macrogranges No ha denunciat davant la Conselleria d’Agricultura un nou abocament de fems a la finca on s’havia de fer la macrogranja. Fou dijous dia 19 de març. Segons l’entitat, el fet va provocar “olors fortes” que es varen estendre per tot el municipi de Sineu i varen ser clarament percebudes, fins i tot, per veïns de Lloret de Vistalegre, la qual cosa generà un notable malestar social.

Arrels Marines ha demanat a Ports IB la paralització del projecte de reorganització del camp de fondeig de la badia de Formentor per poder avaluar-ne l’impacte ambiental i estudiar alternatives de menys afectació sobre el fons marí.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.

Eduardo Maynau, delegat de Red Eléctrica a les Balears, ha defensat aquest dimecres que l’entrada per la Ferradura del segon cable elèctric que connectarà amb la Península és l’opció “indubtablement de menor impacte ambiental sobre l’hàbitat de la posidonia oceànica”, considerat d’interès comunitari europeu.

Els presidents dels consells d’Eivissa i Formentera han anunciat aquest dimecres que sol·licitaran l’ús dels fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) —anteriorment conegut com a ecotaxa— per cobrir els costos del trasllat de residus de les Pitiüses a la planta de TIRME a Mallorca, dins del pla pilot de gestió de residus i davant del final de la vida útil de l’abocador de Ca na Putxa. Segons els càlculs, aproximadament el 91% dels residus provindran d’Eivissa i el 9%, de Formentera, i els costos anuals del pla pilot s’estimen en uns 10 milions d’euros.

Un salt base des d’una zona prohibida de la serra de Tramuntana ha encès les alarmes del sector ecologista a Mallorca. El vídeo del salt, difós a les xarxes socials, mostra com l’activitat es va fer a pocs metres d’un dels escassos nius actius d’àguila pescadora, una espècie catalogada com a vulnerable i que just ara inicia el període de cria.

La proposta del Consell de Mallorca de desafectar un tram de l’antiga carretera de Pollença a Lluc ha generat crítiques de diversos col·lectius en defensa dels camins públics. La iniciativa afecta el tram comprès entre els quilòmetres 3,2 i 3,4 de la via, al pas per una finca del municipi de Pollença.

 L’Ajuntament d’Inca ha iniciat les obres de reforma del dipòsit d’aigua potable del serral de les Monges. Aquesta actuació està destinada a garantir el correcte funcionament d’aquesta infraestructura estratègica per al subministrament d’aigua al municipi. Les obres han estat adjudicades a l’empresa Obres Comas Beltran SL per un import de 259.906,21 euros (IVA inclòs). El termini total d’execució és de cinc mesos, tot i que les feines de reparació i impermeabilització de l’interior del dipòsit es desenvoluparan en un termini màxim d’un mes per garantir en tot moment el subministrament d’aigua al municipi.

La navegació està darrere del 33,5% dels residus a la mar i el 32,2% procedeix del turisme, comerç i hostaleria, segons un nou estudi pilot desenvolupat a les Balears per les fundacions Mallorca, Menorca i Eivissa Preservation, el qual revela una presència generalitzada i persistent de residus.

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat la modificació de les tarifes d'aigua corrent subministrada a partir de la SAM, l'empresa municipal que se n'encarrega de la gestió. La nova fórmula, més social, bonificarà les factures, per exemple, de les famílies nombroses, les monoparentals, les que tinguin una persona dependent a càrrec o en les que hi hagi una víctima de violència de gènere. Així, el Consistori estableix a partir d'ara un sistema de blocs de consum, a fi que s'implantin tarifes progressives i "perquè pagui més qui més consumeix", ha explicat el regidor de Medi Ambient i president del Consell d'Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, que ha recordat que els preus de l'aigua no s'han tocat des del 1989, "però la situació climàtica, hídrica i poblacional ha canviat".

La guerra de l’aigua no s’atura a Palma. De moment, l’Ajuntament de Jaime Martínez ha aconseguit llevar-se de damunt els informes preliminars de la Direcció General de Recursos Hídrics per donar llicències urbanístiques. L’argument oficial és que hi ha un “un embós” monumental, que fonts municipals han arribat a xifrar en 500 expedients. D’aquesta manera, Cort remarca que no s’han pogut atorgar projectes per fer front a la manca d’habitatge a causa del que defineix com a coll d’ampolla de Recursos Hídrics. Ara bé, segons dades consultades per l’ARABalears, la major part –fins al 80%– dels projectes que passen per la Direcció General que han de tirar endavant corresponen a xalets.

De petit, Antoni Escandell volia ser Félix Rodríguez de la Fuente i fer feina amb ell. Un ‘somni’ que el tràgic accident aeri patit el 1980 a Alaska pel divulgador burgalès va frustrar, però que no va ser més que l’estímul que confirmà la vertadera vocació del naturalista i realitzador menorquí. “Els meus pares i concos sempre han contat que a tres anys ja tenia inquietud per la fauna, els ocells i la biodiversitat”, explica Escandell, que a 63 anys encara se sent motivat per impulsar projectes audiovisuals i divulgatius sobre la natura. El darrer, nascut amb el canvi d’any, es diu faunix.tv, una plataforma gratuïta on aboca bona part dels seus coneixements i el material enregistrat durant dècades. Des dels 65 capítols del Balears salvatge d’IB3 als documentals emesos per TV3, el Nàufrags de l’Evolució sobre la sargantana endèmica de l’illa de l’Aire doblement premiat als Estats Units i el Life in cold blood, filmat conjuntament amb Richard Attenborough per a la BBC britànica, entre d’altres.

Els darrers temporals han fet desaparèixer gairebé tota l’arena de les platges més conegudes de la costa sud de Menorca. La força del vent i l’embat de les ones han arrasat completament els arenals de Binigaus, Sant Tomàs i Sant Adeodat, al municipi del Migjorn Gran, com també el primer tram de Son Bou (Alaior), la platja més llarga de l’illa.

Un vídeo difós pel perfil d’Instagram @holajolaibiza ha mostrat un tauró nedant dins el port de Marina Botafoc, a Eivissa, en una imatge tan inusual com impactant. L’escena, enregistrada un matí de febrer, mostra l’animal movent-se amb tranquil·litat a pocs metres dels molls d’una de les zones amb més activitat nàutica de l’illa.

Faci una prova. Vagi a Google Earth (disponible en web i Android) i faci zoom damunt de la seua platja preferida. Quan hi sigui, seleccioni la funció ‘Mostrar imatges passades’ fins a la primera foto nítida. Hem fet la prova amb les platges del petit i superpoblat municipi d’Eivissa, ja que són el tema d’aquest article: Talamanca, les Figueretes i un bocí de platja d’en Bossa. Les primeres fotos realment clares són de 2008-2009. Només han passat 17 anys, però, així i tot, es pot apreciar com Talamanca ha perdut una part de l’arena, mentre que hi ha un bocí de platja d’en Bossa que simplement s’ha evaporat.

El Jutjat d'Instrucció número 6 de Palma ha decidit arxivar la causa oberta contra l’exconseller de Medi Ambient Miquel Mir i part de l’antiga cúpula de Medi Ambient del Govern per un presumpte delicte de prevaricació respecte de la caducitat sistemàtica d'expedients a la Conselleria. Fonts jurídiques han explicat a l'ARA Balears que no era fàcil mantenir oberta la investigació tot i la querella formulada en el seu moment per la Fiscalia de Medi Ambient, "ja que per als delictes de prevaricació cal identificar molt bé la intencionalitat, i en aquest cas sembla que era sobretot desídia sistematitzada". El jutjat precisament ho arxiva perquè considera que preses les declaracions, no es pot considerar que els expedients caducassin de manera deliberada. 

Dos exemplars adults de dofí llistat (Stenella coeruleoalba) han estat localitzats sense vida els dies 18 i 19 de gener a dues platges de les Illes Balears. Un ha aparegut a Cala Galdana, a Menorca, i l’altre a la platja del Trenc, a Mallorca. En tots dos casos, els animals s’han trobat en bon estat corporal i han estat traslladats a les instal·lacions de la Fundació Palma Aquàrium per ser sotmesos a anàlisis i estudis científics.