La reunió a Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de "tots els municipis de Mallorca" davant aquest projecte que l’empresa promotora va voler impulsar a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant, com davant d'altres iniciatives similars que es puguin promoure al sòl rústic de l’illa.

L'entitat Arrels Marines ha rebut una denúncia ciutadana en el marc de la campanya #LaMarNoÉsTeva, en què un usuari ha gravat la massificació que es viu diàriament en una zona protegida de la badia de Palma, prop del cap Enderrocat, un espai declarat reserva marina i integrat a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

La població de ferreret, Alytes muletensis, gripau endèmic d'Europa i restringit a la serra de Tramuntana, creix lentament encara que continua catalogat com a espècie en perill a la primera Llista Roja Espanyola d'Espècies Amenaçades, que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha presentat aquest divendres en el marc del Dia mundial de la biodiversitat. Segons es desprèn de la llista, consultada per Europa Press, la població és d'aproximadament 500 a 1.500 parelles adultes, encara que augmenta lentament gràcies als esforços coordinats de recuperació després d'un llarg període de declivi i gairebé extinció. L'augment actual, que probablement va començar al voltant del moment en què se'n van fer les primeres reintroduccions el 1989, s'ha mantingut fins i tot durant anys de sequera, notablement el 1999-2000.

La figuera ha estat, durant segles, una de les icones del paisatge i del rebost de Mallorca, però la seva supervivència no depèn només del clima, sinó de les nostres decisions de compra. Amb aquesta convicció neix la nova iniciativa de l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, coneguda com a Arcufi, que acaba de presentar a Lloret de Vistalegre la campanya titulada amb un lema tan directe com suggeridor: 'Si menges figa, que sigui la meva'. Aquesta proposta no només és un joc de paraules amb les varietats locals, sinó una crida urgent a la responsabilitat dels consumidors i a l’autoestima del sector primari.

El Parlament ha reclamat al Govern que elabori i publiqui l'Informe de l'Estat del Medi Ambient de les Illes Balears abans que acabi el 2026 gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua. Malgrat que Vox ha estat l'únic partit a votar-hi en contra, el PP ha maniobrat per no haver de fer l'estudi, obligatori per llei, aquesta legislatura. Els populars han presentat una esmena per eliminar la data de termini de presentació que figurava en el primer punt i, com que el PSIB l'ha rebutjada, s'hi han abstingut (els populars sí que han votat a favor dels altres punts de la iniciativa).

El GOB ha advertit que el recent tancament del litoral de la finca de l’Estalella pot provocar "impactes irreversibles sobre hàbitats i espècies d’alt valor ecològic" inclosos dins espais protegits de la Xarxa Natura 2000. El tancament, executat amb pals de fusta i tanca cinegètica al llarg de tot el litoral confrontant amb la finca, impedeix el pas pels camins tradicionals utilitzats fins ara per excursionistes i ciclistes entre el Racó de l’Arena (l’Estanyol) i el pas de Vallgornera. Cal recordar que aquest itinerari havia estat habilitat per l’Ajuntament de Llucmajor com a ruta senderista.

La tala i reubicació d’arbres al campus de la UIB, especialment a l’aparcament de Can López (situat darrere dels edificis Guillem Cifre de Colonya i Gaspar Melchor de Jovellanos), ha generat malestar entre part de la comunitat universitària, que qüestiona l’impacte de les actuacions sobre el paisatge i el patrimoni natural del campus.

Dues milanes han tornat a volar aquest dimecres a Mallorca després de sobreviure a trets d’arma de foc. Els exemplars, recuperats pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib), han estat alliberats a l’ermita de Bonany, a Petra.

La tranquil·litat a Sineu i a la zona de Son Venrell s’ha tornat a veure alterada. La plataforma Macrogranges No ha denunciat davant la Conselleria d’Agricultura un nou abocament de fems a la finca on s’havia de fer la macrogranja. Fou dijous dia 19 de març. Segons l’entitat, el fet va provocar “olors fortes” que es varen estendre per tot el municipi de Sineu i varen ser clarament percebudes, fins i tot, per veïns de Lloret de Vistalegre, la qual cosa generà un notable malestar social.

Arrels Marines ha demanat a Ports IB la paralització del projecte de reorganització del camp de fondeig de la badia de Formentor per poder avaluar-ne l’impacte ambiental i estudiar alternatives de menys afectació sobre el fons marí.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.

Eduardo Maynau, delegat de Red Eléctrica a les Balears, ha defensat aquest dimecres que l’entrada per la Ferradura del segon cable elèctric que connectarà amb la Península és l’opció “indubtablement de menor impacte ambiental sobre l’hàbitat de la posidonia oceànica”, considerat d’interès comunitari europeu.

Els presidents dels consells d’Eivissa i Formentera han anunciat aquest dimecres que sol·licitaran l’ús dels fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) —anteriorment conegut com a ecotaxa— per cobrir els costos del trasllat de residus de les Pitiüses a la planta de TIRME a Mallorca, dins del pla pilot de gestió de residus i davant del final de la vida útil de l’abocador de Ca na Putxa. Segons els càlculs, aproximadament el 91% dels residus provindran d’Eivissa i el 9%, de Formentera, i els costos anuals del pla pilot s’estimen en uns 10 milions d’euros.

Un salt base des d’una zona prohibida de la serra de Tramuntana ha encès les alarmes del sector ecologista a Mallorca. El vídeo del salt, difós a les xarxes socials, mostra com l’activitat es va fer a pocs metres d’un dels escassos nius actius d’àguila pescadora, una espècie catalogada com a vulnerable i que just ara inicia el període de cria.

La proposta del Consell de Mallorca de desafectar un tram de l’antiga carretera de Pollença a Lluc ha generat crítiques de diversos col·lectius en defensa dels camins públics. La iniciativa afecta el tram comprès entre els quilòmetres 3,2 i 3,4 de la via, al pas per una finca del municipi de Pollença.

 L’Ajuntament d’Inca ha iniciat les obres de reforma del dipòsit d’aigua potable del serral de les Monges. Aquesta actuació està destinada a garantir el correcte funcionament d’aquesta infraestructura estratègica per al subministrament d’aigua al municipi. Les obres han estat adjudicades a l’empresa Obres Comas Beltran SL per un import de 259.906,21 euros (IVA inclòs). El termini total d’execució és de cinc mesos, tot i que les feines de reparació i impermeabilització de l’interior del dipòsit es desenvoluparan en un termini màxim d’un mes per garantir en tot moment el subministrament d’aigua al municipi.

La navegació està darrere del 33,5% dels residus a la mar i el 32,2% procedeix del turisme, comerç i hostaleria, segons un nou estudi pilot desenvolupat a les Balears per les fundacions Mallorca, Menorca i Eivissa Preservation, el qual revela una presència generalitzada i persistent de residus.

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat la modificació de les tarifes d'aigua corrent subministrada a partir de la SAM, l'empresa municipal que se n'encarrega de la gestió. La nova fórmula, més social, bonificarà les factures, per exemple, de les famílies nombroses, les monoparentals, les que tinguin una persona dependent a càrrec o en les que hi hagi una víctima de violència de gènere. Així, el Consistori estableix a partir d'ara un sistema de blocs de consum, a fi que s'implantin tarifes progressives i "perquè pagui més qui més consumeix", ha explicat el regidor de Medi Ambient i president del Consell d'Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, que ha recordat que els preus de l'aigua no s'han tocat des del 1989, "però la situació climàtica, hídrica i poblacional ha canviat".

La guerra de l’aigua no s’atura a Palma. De moment, l’Ajuntament de Jaime Martínez ha aconseguit llevar-se de damunt els informes preliminars de la Direcció General de Recursos Hídrics per donar llicències urbanístiques. L’argument oficial és que hi ha un “un embós” monumental, que fonts municipals han arribat a xifrar en 500 expedients. D’aquesta manera, Cort remarca que no s’han pogut atorgar projectes per fer front a la manca d’habitatge a causa del que defineix com a coll d’ampolla de Recursos Hídrics. Ara bé, segons dades consultades per l’ARABalears, la major part –fins al 80%– dels projectes que passen per la Direcció General que han de tirar endavant corresponen a xalets.