<![CDATA[Ara Balears - Pilar Rahola]]> 10 <![CDATA[“És molt possible que el producte Rahola s'hagi gastat, però jo no ho noto”]]>

Pilar Rahola ha celebrat 65 anys en família, aquesta mateixa setmana. Hem de parlar d’ella com a periodista, escriptora de novel·la històrica, opinadora, polemista, però també com a exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i exdiputada a Madrid. Després de molts anys llegint-la a La Vanguardia, escoltant-la a RAC1 i veient-la a TV3, ara viu una altra etapa de la seva carrera mediàtica escrivint a El Nacional i El Periódico i col·laborant amb el Todo es mentira del seu amic Risto Mejide, a Cuatro. Inevitablement, Israel acaba tensant la conversa.

]]> <![CDATA[De Cadaqués a Marivent]]> És possible que el poder hipnòtic del vídeo amb els il·lustres banyistes a la piscina de Pilar Rahola hagi fet que algunes persones no reparessin en una altra imatge poderosa del passat cap de setmana, la del rei Felip VI deixant-se retratar una altra vegada en companyia de diputats i representants de Vox. Això darrer va passar durant la recepció que ofereixen els Borbons cada estiu a Marivent, Mallorca, Espanya.

]]> <![CDATA[La paella indigesta del 'Telenotícies']]> Vint-i-cinc segons. Això és el que va durar aquest dijous al Telenotícies migdia la informació sobre la famosa fotografia de la paella de Pilar Rahola celebrada a la Catalunya Nord en què es veia el vicepresident Puigneró amb una vintena d’amics, sense mascareta ni distància. Tot i l’escàndol que ha provocat aquesta situació per la manca d’exemplaritat dels representants polítics, que la notícia ha sigut de les més vistes a les edicions digitals dels diaris i que ha sigut un tema abordat llargament a les tertúlies radiofòniques, al Telenotícies ha sigut un tràmit de vint-i-cinc segons que no ha merescut ni l’edició d’un vídeo. Tanta preocupació per fer els TN propers i populars, i el dia que hi ha una notícia política en què tothom hi suca pa, l’han agafat tard i amb pinces. La manera com ens van servir la informació tenia gairebé més d’implícit que de periodístic. Per tancar el bloc de política, Raquel Sans feia referència a la fotografia, que apareixia en pantalla a través del perfil d’Instagram de Pilar Rahola, el nom de la qual no es pronunciava en cap moment. Sans deia: “Aquesta foto del vicepresident Puigneró amb més de vint persones sense mascareta a la Catalunya Nord, amb el president Puigdemont, periodistes i amics, genera controvèrsia pel moment en què es fa pública”. Ni la paraula pandèmia ni tampoc covid tampoc es van pronunciar. El relat de la notícia seguia: “Comuns, PSC i PP ho han criticat i li demanen explicacions”, però en cap moment vam veure quines havien sigut aquestes crítiques ni en quin context s’havien fet. Aleshores vèiem una imatge de Puigneró atenent un grup de periodistes i Raquel Sans, sense que deixés de parlar, afegia: “El vicepresident afirma que és una qüestió d’àmbit privat i que complien les mesures que decreta el govern francès”. Però el que deia Puigneró als periodistes no ho sentíem i ni tan sols van fer que les explicacions a l’audiència es donessin a través de les seves pròpies declaracions, sinó que ens les comunicaven a través de la presentadora del Telenotícies per acabar més de pressa. Vint-i-cinc segons. 

]]> <![CDATA[La paella, per exemple]]> D'estiu en estiu, Pilar Rahola ens recorda que la política catalana és una cosa que passa en bona part a casa seva, o si més no, a les trobades que ella organitza. Com que tampoc sembla que ningú li ho discuteixi, deu ser veritat. Després ens queixem que no se'ns pren seriosament, però el mandat aquell de Tarradellas, segons el qual l'únic que no es pot fer en política és el ridícul, sembla que no té gaire predicament avui dia. Hem d'entendre que Pilar Rahola sacrifica a la política i al bé del país el temps que li deixa la seva exigent dedicació a l'art de la novel·la, que li va fer exclamar, fascinada pels fruits de la pròpia tasca: “Una mica Rodoreda sí que soc”. Una altra vegada ningú va tenir res a dir-hi, de manera que deu ser així.

]]> <![CDATA[27/5: Fer callar]]> Quan algú llegeix o sent en un mitjà una opinió que no comparteix, la reacció democràtica és demanar que surtin moltes més opinions diferents i que tinguin veu també les que li són més pròximes o favorables. La reacció no democràtica és exigir que es faci callar aquesta veu amb la qual es discrepa. Aquests dies, aprofitant que Pilar Rahola ha estat apartada de l’opinió de La Vanguardia, algunes veus han exigit que se l’aparti també de TV3. Em sembla una reacció del segon tipus, de la contrària a una cultura democràtica. A qui no li agraden les opinions de Pilar Rahola té tot el dret a demanar que en surtin també d’altres que li agradin més. Però no a demanar que se la silenciï. La democràcia es construeix sumant veus, no restant-ne ni fent callar. Certament, un mitjà de comunicació es pot plantejar prescindir d’una veu si pot comprovar que el que diu no interessa a ningú, que no té seguidors, que no representa una part de la societat. No és el cas, resultats en mà, de Pilar Rahola. Les seves opinions són escoltades i del tot democràtiques. I si no és això, exigir la seva censura només pot ser, en aquest cas o en qualsevol altre, un producte de la por: el temor que si la gent els pot escoltar els seus arguments siguin massa convincents.

]]> <![CDATA[Els analistes polítics són els pares]]>

No ens feia falta que les clavegueres de l’Estat fessin emergir una gravació privada de Pilar Rahola per saber que actuava d’altaveu polític de Junts per Catalunya. Ara bé, sentir-la parlar en primera persona -“si ara governem”, “el primer que hem de controlar”...- obliga a reflexionar sobre què serveixen les televisions exactament quan presenten algú com a “analista polític”.

]]> <![CDATA[Rahola i les preguntes infreqüents]]> Aquest dissabte a la nit Pilar Rahola era rebuda al Preguntes freqüents amb més deferència del que és habitual. No apareixia entre bambolines, per darrere de la presentadora, per asseure’s ràpidament a taula. Aquesta vegada Cristina Puig feia un cert cerimonial per generar suspens. Va creuar tot el decorat per esperar-la al costat de la gran pantalla que fa d’escenari del programa. Rahola va entrar amb el somriure còmplice de qui se sap encara més protagonista que de costum i totes dues van tornar a travessar el plató per asseure’s a taula. Els espectadors vam entendre de seguida que Rahola s’avenia a parlar públicament de les seves converses privades que la Guàrdia Civil ha filtrat il·legalment als mitjans. No era un soliloqui qualsevol de Rahola sinó que a aquella intervenció li donaven caràcter més solemne malgrat que els rètols poca-soltes impresos en pantalla per presentar-la restaven –com és habitual en aquest programa– respecte pel contingut.

]]> <![CDATA[El xou de la consellera i la Rahola]]> Dissabte tornava el Preguntes freqüents a TV3. Semblava que el més tens del programa havia de ser la trobada, cara a cara, dels doctors Trilla i Mitjà, que no havien coincidit mai abans, durant la pandèmia. La trobada, en canvi, va ser d’un gran fair play. Potser el més sorprenent va ser que Cristina Puig no li fes ni una pregunta a Oriol Mitjà perquè valorés el seu estudi sobre la hidroxicloroquina al qual milers de catalans van aportar diners i al qual TV3 va donar una gran cobertura en el seu moment. De cop, l’estudi ha desaparegut del panorama periodístic i televisiu. El plat fort del programa va ser la presència de l’exconsellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, recentment destituïda pel president Torra. L’entrevista es va centrar, sobretot, en intentar fer-li repetir el que havia dit feia uns dies a Catalunya Ràdio, on va considerar que el seu cessament era conseqüència d’un canvi de cromos. Puig també li va recordar les crítiques que, com a consellera, va llançar a TV3 i al programa per canviar amb massa facilitat al castellà en comptes de fer servir la traducció simultània. Va ser divertit quan la presentadora es va defensar dient que al FAQS això no ho feien i, per demostrar-ho, va preguntar en català al col·laborador que venia de Madrid: “Portes orellera?” El col·laborador no la va entendre i, immediatament, Cristina Puig va fer el que la consellera li retreia, donant-li la raó: “ Que si llevas pinganillo...” Ara bé, a l’hora d’abordar el tema de la pèssima gestió de Vilallonga al capdavant de la conselleria, Puig va recórrer a la vella estratègia del cosí del Zumosol. En comptes d’assumir personalment el gruix periodístic d’aquest assumpte, va treure el valuós comodí de Pilar Rahola, que sempre proporciona més rebombori. Puig es va limitar a llegir el que havia escrit la periodista en un article de La Vanguardia en què carregava contra l’exconsellera. I, automàticament, com qui treu el gladiador a l’arena, va fer sortir la Rahola d’entre les bambolines. La batalla estava servida: Vilallonga contra Rahola.

]]> <![CDATA[Pilar Rahola prepara una querella criminal contra els que l'acusen de plagi per 'L'espia del Ritz']]>

Pilar Rahola ha respost avui dissabte a les acusacions de plagi de l'escriptor i advocat Josep Maria Loperena. I ho ha fet a través de les xarxes socials. Rahola assegura que prepara una querella criminal contra la persona que l'acusa d'apropiació indeguda i que la font d'inspiració de la seva novel·la és un article que va publicar Jordi Finestres a la revista Sàpiens l'any 2003. Aquí podeu llegir l'article.

]]> <![CDATA[El monòleg de la Rahola]]> Dissabte a la nit al Preguntes freqüents va aparèixer Pilar Rahola a la seva secció habitual disposada a explicar a l’audiència què era el Consell per la República. Laura Rosell li va demanar: “Jo tinc molts dubtes i suposo que molta gent a casa seva també. Què és aquest Consell per la República?” I la Rahola va encetar un monòleg llarguíssim. Exactament el seu discurs va durar deu minuts i vint segons. Deu minuts i vint segons de peroració sense aturador mentre la presentadora només se la mirava. Cap pregunta, cap interrupció, cap petició d’aclariment. Res. Laura Rosel en estat de contemplació i Pilar Rahola fent el seu soliloqui. Després dels deu minuts de rotllo, li va dir a la presentadora: “No sé si t’ho he explicat o encara t’he embolicat més”. Laura Rosel li va respondre amb condescendència: “A mi aquestes coses em costen, eh, en general... M’hauré de fer un esquema. O ja me’l passaràs...” El més curiós és que la col·laboradora, cada vegada que deia el nom d’aquest organisme, li canviava el nom: en deia Consell de la República. I quan ja havia acabat el seu llarg discurs, Rosel li va demanar una puntualització: “¿Consell de la República o per la República?” I Rahola va rectificar i va allargar encara un minut més les explicacions. I un cop fet el tràmit de l’arenga de la Rahola, la van fer aixecar perquè entrés el proper convidat. El sermó del dissabte a la nit al servei de la causa i que passi el següent. Cap actitud periodística: entrar, escoltar el panegíric, deu minuts de rellotge i marxar.

]]> <![CDATA[Tele-Rahola i la bola de vidre]]> La setmana passada (del 7 al 13 de maig) Pilar Rahola va sortir sis dies a TV3, un temps acumulat d’una mica més de noranta quatre minuts en pantalla. De dilluns a divendres a 'Tot és mou' per tancar el programa. Dijous, a més, va fer doblet al 'Polònia', participant en l’esquetx de la primera gran 'sitcom' etnicista de Sant Esteve de les Roures.

]]> <![CDATA[Ramon Rovira i Juan Palomo]]> Fa cinc mesos el Grupo Godó va fitxar el periodista Ramon Rovira com a nou director general audiovisual per reanimar la cadena. I el nou responsable va decidir que la solució per revifar l’audiència passava per ell mateix. És l’estratègia del “Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”: el director es va donar un programa a ell mateix. 'La nit a 8TV' comença a les nou menys cinc del vespre i és el nou espai informatiu d’aprofundiment: tertúlies i entrevistes. La síntesi de la nova aposta es pot resumir amb una paraula: josepcuniteja. Començant per la corbata, continuant pel decorat i acabant pels convidats. Potser és el que buscaven. Fins al punt que van recórrer al valuós comodí de Pilar Rahola per inaugurar el programa. Mentre Ramon Rovira entrevistava el ministre Méndez de Vigo, ja posaven un requadre en pantalla perquè veiéssim com esbufegava la col·laboradora il·lustre amb les respostes del ministre. No li faltaven motius. Ramon Rovira va fer mitja hora llarga d’entrevista a Méndez de Vigo i no li va fer ni una sola repregunta ni li va rebatre cap ni un dels seus arguments. Ans al contrari. Quan el ministre va explicar que no poder investir Jordi Sànchez depenia d’un jutge i que el govern no hi tenia res a veure, Rovira li va contestar: “Ministro, en cualquier caso creo que estamos de acuerdo en que ni Jordi Sànchez ni Carles Puigdemont no tienen ninguna posibilidad de ser investidos en el futuro inmediato”. I el ministre li va donar la raó a ell. ¿Calia saber l’opinió de Rovira? Tenint en compte com costa a Catalunya aconseguir una entrevista amb un ministre en actiu del govern espanyol i establir-hi un diàleg intens, Rovira li va posar tan fàcil al ministre, va encaixar tan bé totes les seves respostes, que Pilar Rahola, quan va sortir, va admetre que s’havia indignat escoltant “les mentides” del ministre, i va afegir: “Si l’hagués tingut al davant, alguna pregunta impertinent li hauria fet, perquè he tingut la sensació que m’estava prenent el pèl”.

]]> <![CDATA[Pilar Rahola: “La correcció política impedeix la crítica a l’islam”]]> Per què, de tots els conflictes possibles al món, t’has fixat en el dels cristians?

]]> <![CDATA[La "festassa" de Rahola amb Puigdemont, Laporta i una vintena d'amics més a Cadaqués]]> "Festassa amb amics a Cadaqués". És el tuit estiuenc que va fer aquest dimarts a la tarda la popular periodista, escriptora i tertuliana Pilar Rahola. Però els amics no eren uns amics qualssevol. A la foto del tuit, una vintena de convidats, entre els quals el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l'expresident del Barça Joan Laporta; la seva mà dreta, Rafa Yuste; el doctor Bonaventura Clotet; els actors Marc Clotet i Natalia Sánchez ('Los Serrano'); els periodistes Helena García Melero i Joan Vehils, o el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, amb camisa hawaiana inclosa.

]]> <![CDATA[Rahola: "Anem cap a unes plebiscitàries, i amb una llista conjunta on hi haurà noms de la societat civil"]]> Convençuda que entre el passat i el present català hi ha vincles que cal exposar, encara que sigui a través de la ficció, Pilar Rahola –que aquest dijous ha presentat 'Mariona' (RBA-La Magrana), la seva nova novel·la– no ha defugit referir-se al context polític i social actual: "Quan ens deien que no podríem votar, hem agafat un martellet i hem fet una esquerda: el 9 de novembre serà la festa del vot, seran diverses diades per tot Catalunya i hi estarem tots implicats –ha dit, abans de fer un pronòstic–: "Anem cap a unes plebiscitàries, i amb una llista conjunta on hi haurà noms de la societat civil".

]]> <![CDATA[Pilar Rahola presenta novel·la, ambientada a la Catalunya revolucionària del segle XIX]]> La nova novel·la de Pilar Rahola, editada per La magrana (RBA), veurà la llum el pròxim 16 d'octubre. En aquesta ocasió, l'escriptora presenta la revolta vital i social de la Mariona i la seva ciutat, Barcelona. La descoberta literària per part de l'autora del període convuls, abrandat i en constant canvi que es va experimentar durant la revolució industrial catalana.

]]> <![CDATA[Pilar Rahola viatja al segle XIX en la seva propera novel·la]]> Pilar Rahola té un nou llibre llest per al pròxim mes d'octubre. De la mà de l'editorial La Magrana (RBA), la periodista presentarà 'Mariona', una novel·la ambientada durant la revolució industrial catalana.

]]> <![CDATA[Bellprat: de poblet de 100 habitants a 'Vila del Llibre' per dos dies]]> El petit poble de Bellprat (Anoia) no arriba al centenar d'habitants, però això no és obstacle perquè any rere any es converteixi en una llibreria d'enormes dimensions, encara que només sigui per un cap de setmana. Aquest dissabte i aquest diumenge hi arriba la setena edició de 'Bellprat Vila del Llibre', que comptarà amb l'assistència d'escriptors com Jordi Llavina, la il·lustradora Roser Capdevila o la periodista Pilar Rahola.

]]> <![CDATA[Pilar Rahola troba "molt indecent" i una "imbecil·litat" que el Gremi de Llibreters hagi inclòs el seu llibre entre els mediàtics de Sant Jordi]]>

La periodista i tertuliana Pilar Rahola ha criticat durament el Gremi de Llibreters per haver posat la seva novel·la 'El carrer de l'Embut' a la llista de vendes d'autors mediàtics aquest Sant Jordi. El sector va classificar els autors en dues llistes: una de general i una de mediàtics.

]]> <![CDATA[Tísner: un escriptor per redescobrir]]>

Avel·lí Artís-Gener s'enfurismava cada vegada que algú li deia polifacètic , no pas perquè no acceptés la pluriocupació a què s'havia dedicat des dels anys 30, sinó perquè associava la paraula amb "els tastaolletes que se senten encuriosits sense aprofundir en cap coneixement". Des que amb només 16 anys va publicar el conte Martínez editor al setmanari Mirador, Tísner va començar una carrera literària que passaria per l'articulisme (La Publicitat, L'Opinió) i, a partir de la dècada dels 60 -després d'un llarg parèntesi d'exili a Mèxic-, també per novel·les com Paraules d'Opòton el vell (1968) i L'enquesta del canal 4 (1973). Els quatre volums de memòries, Viure i veure (1989-1994), van aconseguir recuperar la popularitat que l'autor barceloní havia tingut abans de la Guerra Civil.

]]>