Aina Salom (Alaró, 1980) va accedir al deganat de la Facultat de Dret de la UIB amb l’objectiu de marcar una nova etapa al centre. Des de la seva arribada, ha apostat per obrir la Facultat a la societat, reforçar l’ús del català i promoure una formació jurídica moderna, innovadora i centrada en l’alumnat. El seu projecte busca convertir la Facultat en un espai més proper, dinàmic i connectat amb la realitat professional i social.

La Fundació Miquel Jaume-Palma Futsal i la Universitat de les Illes Balears han signat un conveni de col·laboració que suposarà la creació d’un equip femení de futbol sala integrat exclusivament per estudiants universitàries. Es tracta d’una iniciativa pionera que vol reforçar el vincle entre l’esport d’elit i la formació acadèmica al campus balear.

Les aules de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es buiden de cada vegada més aviat. Després de Pasqua, coincidint amb l’inici de la temporada turística, l’absentisme s’accentua especialment als cursos superiors, on molts estudiants compaginen estudis i feina. “Entre un 30 i un 40% dels alumnes poden deixar de venir a classe perquè fan feina”, assegura el professor David Abril, que considera aquesta tendència “estructural” i estretament vinculada a la realitat del mercat laboral i a la necessitat de pagar els estudis de manera autònoma. Amb tot, l'absentisme en augment dels estudiants al llarg de tot el curs és un tema que ocupa la comunitat universitària.

Prop d’uns 1.500 estudiants de grau de la Universitat de les Illes Balears participaran en l’acte de graduació conjunt que tindrà lloc el pròxim 9 de juliol a l’estadi de Son Moix, a Palma. Les inscripcions encara estan obertes, de manera que la xifra final de participants podria variar lleugerament.

Les Balears faran aquest setembre el major recompte de persones sense llar i en situació d'exclusió residencial que s'ha impulsat fins ara a l'Arxipèlag. La iniciativa, promoguda per l'Observatori Social de les Balears (OSIB) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Xarxa per a la Inclusió EAPN Balears, desplegarà prop de 500 persones voluntàries als municipis de més de 20.000 habitants amb l'objectiu de dimensionar una realitat que continua en gran part oculta.

María Pombo, una de les influencers més seguides d'Espanya, ha estat la protagonista de dues de les preguntes de l'examen de castellà de Selectivitat que han fet els alumnes de les Illes Balears aquest dimarts, el primer dia de les proves PAU a l'Arxipèlag. Concretament, la creadora de contingut surt en la pregunta on es demana als estudiants que identifiquin i expliquin les relacions sintàctiques que s'estableixen entre les oracions del següent fragment: "La polèmica de María Pombo sobre la lectura ha demostrat la capacitat que tenen avui les xarxes socials per fixar un debat en la conversa pública".

“Ja ho teniu gairebé fet. Heu fet un batxillerat exigent i ara el més important és confiar i arribar amb el cap clar”. Aquesta és la principal recomanació que fa Fèlix Coll, exalumne de l’IES Biel Martí de Ferreries i un dels estudiants amb millor nota de la Selectivitat del 2025, als estudiants que enguany s'hi presenten. Ell va treure un 9,35 sense ponderar i avui estudia Enginyeria Electrònica, Industrial i Automàtica a la UIB. Coll ofereix consells per afrontar els tres dies d'avaluacions a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), a la qual enguany es presenten 4.950 alumnes dels centres educatius de les Balears els dies 2, 3 i 4 de juny. La xifra és lleugerament superior a la de l’any passat, quan hi varen participar 4.860 estudiants. La majoria dels examinands són de Mallorca (80,9%), seguit d’Eivissa (9,6%), Menorca (9,1%) i Formentera (0,4%). Les dones continuen sent majoria, amb un 60,2% del total.

La Universitat de les Illes Balears va projectar aquest dijous el documental Global Grab: Mozambique's Coal and Jindal's extractive curse, una investigació sobre els impactes socials i ambientals de l’extracció de carbó a Moçambic per part del grup indi Jindal. La projecció s’emmarca en el programa Scholars at Risk i hi ha assitsit el periodista i director del film, Anand Mangnale, perseguit pel govern de l’Índia i acollit durant el darrer any per la UIB.

La Selectivita 2026 (PAU) incorporarà un reforç significatiu dels mecanismes de control amb la implantació de detectors de radiofreqüència i l’aprovació d’un nou acord de regulació de conductes fraudulentes i sancions. El dispositiu, impulsat per la Conselleria d’Educació i Universitats i la UIB, s’aplicarà durant les proves previstes els dies 2, 3 i 4 de juny del 2026 i estableix un sistema de mesures que va des d’amonestacions fins a la invalidació total de la convocatòria en els casos més greus.

La Universitat de les Illes Balears col·labora amb el cicle IEC-ARA 'Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem' a Palma, una proposta que convida a analitzar alguns dels principals interrogants del present des d’una mirada plural i experta. La primera sessió, titulada De les vacances pagades a la turismofòbia ha tingut lloc el 14 de maig, a l’espai Sa Riera (Palma) i s'ha centrat en el debat sobre el model turístic actual i les seves tensions. Hi han participat la doctora Joana Maria Seguí, catedràtica del departament de Geografia de la UIB, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i membre de la Societat Catalana de Geografia, especialitzada en transports, i el doctor Macià Blàzquez, catedràtic del departament de Geografia de la UIB i també membre de la Societat Catalana de Geografia, especialitzat en turisme. La sessió ha estat moderada per Jaume Perelló, director de l’ARA Balears. 

Arran de l’accident registrat aquest dimecres, 13 de maig, al campus de la UIB, la institució ha decidit intensificar el pla de revisió de tots els edificis del campus. La mesura s’ha pres després que una finestra de vidre es desprengués per una ratxa de vent i caigués dins una aula de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos mentre hi havia classe, i que provocàs que una alumna resultàs ferida. La revisió s’ha prioritzat especialment als edificis on es faran les proves d’accés a la universitat: Gaspar M. de Jovellanos, Guillem Cifre de Colonya i Antoni M. Alcover i Sureda.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) acull aquest dijous, 14 de maig, la jornada 'Malgrat la por, la solidaritat i la memòria. Relats de dones en les presons franquistes', una iniciativa impulsada pel LiCET i l'Oficina d'Igualtat de la UIB per reivindicar la memòria de les dones represaliades durant el franquisme. Les activitats es desenvoluparan entre la sala de graus de l'edifici Ramon Llull, al campus universitari, i la sala d'actes de Sa Riera, a Palma.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) enceten aquesta setmana un nou cicle de debats per reflexionar sobre alguns dels grans canvis socials i culturals que tenen lloc a les Balears. El cicle arrencarà aquest dijous, 14 de maig, amb una primera sessió centrada en una de les qüestions que més debat genera avui a les Illes: la transformació de la percepció social del turisme.

La investigadora de l'Imedea Anna Traveset ha estat reconeguda amb el premi Nacional d’investigació en la modalitat Alejandro Malaspina, dins l’àmbit de les Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals. El guardó reconeix una trajectòria científica de referència internacional centrada en l’estudi de les interaccions ecològiques i la biodiversitat en ecosistemes insulars.

A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

Fa 40 anys, el Parlament balear aprovava la Llei de normalització lingüística. Quaranta anys després, si bé és ben cert que no s’ha normalitzat la situació del català com a llengua pròpia i cooficial de les Illes, també ho és que massa sovint l’anormalitat s’acompanya de diagnòstics apocalíptics. Hi ha motius perquè la situació preocupi: el català perd presència en molts d’àmbits i els joves, sobretot en les relacions informals, es comuniquen cada vegada més en castellà. Ara bé, si només miram el tassó mig buit, deixam de veure una part de la realitat que és igualment significativa.

Un estudi elaborat per investigadores de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE-UIB) de la UIB, amb una mostra de 457 estudiants universitaris, apunta que la comunicació oberta amb la mare té un impacte directe en la manera com els joves viuen la seva sexualitat. Segons les conclusions, quan aquest diàleg és fluid i sincer, augmenta la sensació d’autoeficàcia sexual. És a dir, la capacitat de prendre decisions, posar límits i actuar amb seguretat i autonomia. També es redueix la presència de mites i creences errònies sobre la sexualitat.

El primer Baròmetre del Consell Social de la UIB mostra que només el 51,2% dels estudiants voldria rebre majoritàriament les classes en català, mentre que un 40,4% opta pel castellà, en un context de convivència lingüística però amb grans diferències segons els estudis i els territoris. L’enquesta, basada en 2.067 respostes, també revela que l’ús del català a les aules varia de manera molt marcada entre facultats i illes, amb casos especialment singulars com el de Formentera, on cap estudiant declara voler rebre les classes majoritàriament en castellà.

La futura ampliació del metro de Palma fins a l’hospital de Son Espases, que ja ha sortit a informació pública i que representa una de les actuacions més ambicioses en mobilitat a curt termini per part del Govern, travessa zones amb elevat risc d'inundació. El projecte incorpora un estudi d'impacte ambiental que constata aquest condicionant estructural, ja que afecta totes les alternatives plantejades i pot determinar tant el traçat final com la viabilitat ambiental del projecte.

Els alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) resideixen majoritàriament a la llar familiar, tria els estudis per vocació, utilitza de manera intensiva la Intel·ligència Artificial (IA) per a fins acadèmics i es veu treballant en la funció pública. Així ho conclou el primer Baròmetre del Consell Social de la UIB, basat en una mostra de 2.067 estudiants, que suposen el 36,8% d'homes i el 63,2%, de dones, com ha detallat aquest dilluns el director de l'Institut Balear d'Estudis Socials (IBES), Gonzalo Adán, amb el president del Consell Social, Antoni Bennasar.