El 1960 –fa tot just, doncs, 65 anys, que sol ser l'edat de la jubilació– el sociòleg Daniel Bell (1919-2011) publicà un text que es deia La fi de la ideologia. Va obrir un debat que, en general, fou seriós, substancial i de molt llarg recorregut; el context comunicatiu d'aquell moment, que ara consideraríem “elitista”, ho permetia (avui es traduiria segurament en un parell d'estirabots a X i dues dotzenes d'insults anònims). Va durar tant, aquell debat, i obtingué tantes rèpliques, que el 1988 Bell publicà un segon text que remetia al primer: Retorn a la fi de la ideologia. El fet que sortís només uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, de l'ensorrament del socialisme real, va ser considerat per alguns com una mera casualitat i per altres com un vaticini argumentat similar al que havia fet una dècada abans Emmanuel Todd.

La dreta espanyola mostra una gran desimboltura que es tracta de denunciar el règim dictatorial veneçolà. Uns crits, Alberto Núñez Feijóo, als actes públics! Unes soflames, Isabel Díaz Ayuso, en favor de la llibertat! Uns amaneraments a les entrevistes, Abascal! Uns editorials radiats i escrits, la premsa afí! La llibertat que proclamen la representa millor que ningú la susdita Ayuso: és la llibertat de prendre canyes en plena pandèmia si ets jove, i de morir ofegat, sols i sense assistència mèdica a un racó qualsevol d'un geriàtric, si ets vell. També, la llibertat de muntar un psicodrama institucional i mediàtic per protegir un nòvio delinqüent, mentre s'afina la magistratura per enviar un fiscal general de l'estat pa'lante.

En la cerimònia de comiat del president Carter (mort als cent anys) el president Biden va apel·lar a “l’obligació de no donar cap refugi segur a l’odi”. No és difícil imaginar-se a què es referia tenint Trump al davant i en un moment en què l’egopolítica –mai absent en qualsevol àmbit de poder– viu moments d’alta intensitat en detriment dels que haurien de ser principis del comportament polític: el respecte a l’adversari i el reconeixement de la ciutadania. I, tanmateix, als EUA torna un president que fa de la impunitat virtut i de la mentida, el motor de la seva acció pública; i acompanyat d’Elon Musk, que avui és el principal promotor de la dissolució de la veritat en el món a partir del seu control sobre part de l’espai de la comunicació digital.

Nicolás Maduro, nascut a Caracas l’any 1962 en el si d’una família treballadora, va iniciar la seva consciència política influït per les idees d’esquerres del seu pare. Ja com a estudiant, va començar a militar en unions estudiantils i, tot i que mai va anar a la universitat, va rebre una beca per estudiar formació política a l'Havana, entre el 1986 i el 1987, on es va acostar més a les idees dels socialisme. A finals dels anys vuitanta, va començar a treballar com a conductor d’autobusos a Caracas, on va prendre contacte amb el món sindical i els treballadors del transport públic. De seguida va començar a destacar-hi i a vincular-se, així, al Movimient Bolivarià, que aleshores lluitava per l’alliberament d’Hugo Chávez, empresonat per la participació en un intent de cop d’estat fallit, el 1992.

Representants del PP i Vox de les Balears s'han sumat aquest dijous a Palma a les manifestacions en suport d'Edmundo González, que han tingut lloc a diferents indrets d'arreu del món, com per exemple Madrid, Bogotà, Buenos Aires i diverses localitats dels Estats Units. Després de les eleccions del juliol a Veneçuela, l'oposició liderada per González va denunciar que s'havia comès frau electoral i van publicar actes que certifiquen la victòria amb el 70% dels vots.

El govern del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha elevat a un nivell "sense precedents" la repressió contra els opositors i ha comès violacions dels drets humans que es poden qualificar de crims de lesa humanitat, segons ha conclòs la missió independent de les Nacions Unides sobre Veneçuela en el seu últim informe, publicat aquest dimarts. Entre les violacions que s'han pogut documentar hi ha la mort de persones que participaven en protestes, detencions arbitràries i violacions greus dels processos judicials, desaparicions forçades, tortures i violència sexual.

La detenció de dos espanyols per part de Veneçuela acusats d'orquestrar un pla per matar el president del país, Nicolás Maduro, ha encetat un nou capítol en la tensió diplomàtica entre Caracas i Madrid. Ara el conflicte escala a la Unió Europea: l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat en funcions, Josep Borrell, ha titllat aquest diumenge de "règim dictatorial" el govern de Maduro. "Naturalment que és un règim dictatorial i autoritari, però dient-ho no arreglem res. El que es tracta és d'intentar resoldre el problema", ha dit en declaracions a Telecinco.

El Ministeri d'Afers Exteriors ha negat categòricament que Espanya estigui implicada en l'operació contra el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, després que el govern del país hagi detingut dos espanyols als quals acusa de participar en un pla per assassinar el líder chavista. L'executiu espanyol desmenteix que els detinguts –tots dos de Bilbao– siguin agents del CNI, tal com va assegurar Veneçuela, i l'ambaixador al país ja ha reclamat tota la informació disponible sobre la seva situació i estat. "Espanya defensa una solució democràtica i pacífica en la situació a Veneçuela", afirmen fonts del ministeri. Les famílies dels arrestats havien denunciat la seva desaparició dilluns davant l'Ertzaintza.

El líder de la principal coalició opositora a Veneçuela, Edmundo González Urrutia, ha aterrat aquest diumenge a la tarda a la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid. El ministeri d'Exteriors espanyol havia informat a la matinada que el líder opositor s'havia enlairat des de Caracas en un avió de les forces aèries. Ja des de Madrid, aquesta tarda González ha publicar una carta a les xarxes socials on agraeix “profundament” al govern de Sánchez “que m’hagi acollit i que em doni protecció en aquests moments”. També defensa la seva marxa del país sud-americà perquè “canviïn les coses i es pugui obrir una nova etapa a Veneçuela”. L'opositor argumenta la seva marxa per evitar "un conflicte de dolor i patiment".

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha anunciat que Nadal s'avança al país i començarà l'1 d'octubre. Les setmanes prèvies a Nadal, el govern chavista acostuma a augmentar la quantitat de menjar que reparteix als barris més desfavorits, i fins i tot distribueix productes especialment anhelats per la població com el pernil. En conseqüència, la mesura tindria com a objectiu desviar l'atenció i evitar les protestes al país poques hores després que la Fiscalia de Veneçuela hagi sol·licitat a un jutjat especialitzat en delictes de terrorisme que emeti una ordre de detenció contra el líder opositor, Edmundo González Urrutia. El govern de Maduro acusa González Urrutia d'haver publicat actes electorals falses per sostenir la seva denúncia que es va cometre frau electoral a les eleccions presidencials del 28 de juliol. Menys d'una hora després de la petició de la Fiscalia, el tribunal ha emès l'ordre d'arrest contra el candidat que va encapçalar la principal coalició opositora, la Plataforma Unitària Democràtica, als comicis.

L'oposició veneçolana, liderada per la inhabilitada María Corina Machado, i el chavisme s'han mobilitzat aquest dimecres per reivindicar les seves victòries respectives en les eleccions presidencials que es van celebrar fa tot just un mes i que han agreujat la crisi del país.

El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela ha ratificat, aquest dijous, la victòria de Nicolás Maduro a les eleccions presidencials del 28 de juliol. Gairebé un mes després d’uns comicis que han generat malestar i incomoditat no només en l'oposició dins del país sinó també en la comunitat internacional per manca de transparència, el màxim poder judicial del país ha declarat que els resultats que va oferir el Consell Nacional Electoral (CNE) són vàlids: "certifica de manera inobjectable el material electoral peritat i convalida, aquesta sala, els resultats de l’elecció presidencial [...]", ha sentenciat la presidenta del Tribunal, Caryslia Rodríguez.

Vint dies després de les eleccions a Veneçuela, el país està immers en plena crisi postelectoral: mentre el chavisme i l'oposició s’atribueixen la victòria –fins i tot amb violència als carrers–, la comunitat internacional té un paper rellevant en la formació de l’opinió pública arreu del món. A escala regional, els països llatinoamericans han optat per vies diverses: mentre l’Argentina, el Perú i Costa Rica van acusar Maduro de frau electoral a l’instant, els governs d’esquerres –amb més capacitat de mediar per afinitat ideològica amb Maduro– han pres, també, camins diferents. Els ulls han estat posats sobretot en els presidents del Brasil, Colòmbia i Mèxic, Luiz Inácio Lula da Silva, Gustavo Petro i Andrés Manuel López Obrador.

El president veneçolà, Nicolás Maduro, va comparèixer dimecres davant dels mitjans de comunicació, gairebé quatre hores després d’haver-los convocat a la seu del Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela, per anunciar que ha interposat un recurs contenciós electoral perquè el màxim poder judicial certifiqui els resultats. “Em presto a sotmetre’m a qualsevol interrogatori, citació, investigació que sigui requerida”, va afirmar després de considerar les crítiques a les eleccions un “intent de cop d’estat” de l’oposició.

Nicolás Maduro era l’únic civil que havia acompanyat Hugo Chávez des del principi. Se suposa que això el va fer el successor ideal. Va superar per poc la gran prova de foc després de la seva mort: guanyar les eleccions de l’any 2013, encara amb el chavisme de dol, amb una diferència de 200.000 vots per davant del candidat de l’oposició, Henrique Capriles Radonski.

Des de ben d’hora al matí aquest dimarts, centenars de persones arribaven a la concentració convocada per María Corina Machado i Edmundo González, de l’oposició antichavista, davant la seu de les Nacions Unides al barri Los Palos Grandes de Caracas. La gent arribava vestida de blanc, el color que l’oposició identifica amb la pau, davant del clàssic vermell del chavisme. Entonant l’himne nacional i als crits de “llibertat” i “Edmundo president”, milers de persones s’han anat concentrant a l’espera de rebre els seus líders amb emoció.

El Consell Nacional Electoral (CNE), l’òrgan electoral veneçolà controlat pel chavisme, ha proclamat de forma exprés Nicolás Maduro Moros president electe de la República Bolivariana de Veneçuela per al període 2025-2031. “Assumeixo el mandat del poble per ser el seu president i portar el nostre país a la pau i a la prosperitat, a la unió nacional a través del diàleg”, ha dit el mandatari. Maduro ha advertit que l’oposició està intentant perpetrar un cop d’estat “de caràcter feixista i contrarevolucionari” i que s’intenta posar en pràctica “el model d’entreguisme a l’imperi nord-americà”, i ha repudiat els líders de la dreta i la ultradreta globals com Vox, Javier Milei o Jair Bolsonaro. “Aquesta pel·lícula ja la coneixem”, ha dit: “Veneçuela no és colònia ni dels Estats Units ni de ningú”. Diversos líders internacionals han posat en qüestió els resultats de les eleccions d'aquest diumenge, segons els quals el chavisme ha obtingut un 51,2% del suport davant del 44,2% del candidat Edmundo González. Maduro ha assegurat que farà que aquest resultat sigui “irreversible”.

El Consell Nacional Electoral de Veneçuela ha proclamat Nicolás Maduro guanyador de les eleccions presidencials amb el 51,2% dels vots davant del 44,2% de l'opositor Edmundo González Urrutia. Però l'oposició no reconeix els resultats i denuncia frau electoral. Anna Ayuso és investigadora sènior per a Amèrica Llatina del CIDOB. Parlem amb ella sobre els escenaris que obren aquests comicis a Veneçuela.

El resultat de les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge en què Maduro s'ha proclamat guanyador amb el 51,2% dels vots, segons el Consell Nacional Electoral (CNE), ha provocat reaccions oposades dels líders mundials, dividits davant les sospites de corrupció i la manca de transparència que denuncia l'oposició veneçolana. L'expectació al món és palpable i les reaccions d'uns i altres reafirmen el clima de blocs que marca la geopolítica actual. La Xina, Rússia i l'Iran han felicitat Maduro. Al bloc occidental, encapçalat pels Estats Units i els països de la Unió Europea, no se'n refien dels resultats i han exigit més transparència. A la regió de l'Amèrica Llatina regna la divisió.