Dos homes tanquen etapa al Liceu al final de la temporada 2025-2026. Per una banda, el director musical, Josep Pons, que marxa després de catorze anys i amb un objectiu clarament aconseguit: recuperar primer i consolidar després les bones prestacions de l'Orquestra Simfònica del Liceu. Per l'altra, l'artista resident dels del 2020, el director escènic Àlex Ollé, que a més d'impulsar les microòperes de nova creació ha estrenat una magnífica producció de Lady Macbeth de Mtsensk, de Xostakóvitx. Pons i Ollé seran ben presents en la temporada 2025-2026 del teatre de la Rambla, que s'inaugurarà amb La guineueta astuta, de Janáček, amb direcció escènica de Barrie Kosky i musical del mateix Pons. Serà la temporada de Lise Davidsen, la gran soprano del moment, entomant la Isolda wagneriana en una nova producció del Liceu dirigida per Bárbara Lluch. El teatre estrenarà una altra producció pròpia, Le nozze de Figaro, de Mozart, amb direcció escènica de Marta Pazos.

"Quan em vaig incorporar com a artista resident del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, el director artístic, em va demanar quina òpera m'agradaria dirigir", recorda Àlex Ollé. La resposta va ser Lady Macbeth de Mtsensk, la segona i última òpera de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), que només s'havia representat al Liceu el maig del 2002. "Sempre m'havia semblat extraordinària, tant des del punt de vista musical com dramatúrgic. I continua sent de gran actualitat", afegeix sobre el títol que inaugura la temporada 2024-2025 del Liceu, de la qual es faran vuit funcions del 25 de setembre al 7 d'octubre, amb Josep Pons al capdavant de l'orquestra i l'aigua com a protagonista escènica. Efectivament: un escenari entollat per interpretar l'òpera que el 1936 va dur Stalin a exclamar que "era caos en comptes de música" i a Xostakóvitx a témer per la seva vida.

En contra del que molts pensen, a Mallorca la ruralia començà a morir molt abans del boom turístic. A partir de la segona meitat del XIX els aires de la Revolució Industrial ja havien arribat a l’illa. El sector secundari exhibiria múscul des de diferents sectors: mobles, bijuteria (Manacor), productes tèxtils (Palma, Bunyola, Esporles, Santa Maria, Sóller i Pollença) i calçat (comarca del Raiguer i Llucmajor).

El patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, presidit per Salvador Alemany, ha ratificat aquest dimecres la reorganització del departament musical del Liceu, aprovada per la comissió executiva del teatre. S’ha renovat quatre temporades més el contracte del mestre Josep Pons com a director musical del Gran Teatre, amb l'objectiu de consolidar el projecte de millora de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, iniciat l’any 2012 amb la seva arribada, i la projecció de futur del departament.

Considerat com un dels professionals més rellevants de la seva generació, el director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, va ser investit doctor honoris causa per la UAB. En el primer acte presencial de la UAB des de l'esclat de la pandèmia, Pons va reivindicar el rol dels directors d'orquestra "per aglutinar ànimes". "La feina d'un director ha de servir a la música, i no servir-se d'ella", ha assegurat. A l'acte també es va recordar el professor i economista Arcadi Oliveres, que va morir dimarts passat.

Amb la inauguració del Gran Teatre del Liceu, el 1847, es formava també el que actualment és l’orquestra més antiga de l’Estat. “Nascuda per acompanyar les grans veus”, tal com el seu director musical actual, Josep Pons, recorda que es presentava inicialment, l’orquestra ha estat concebuda durant molts anys en un sentit servicial, en lloc de tenir una entitat pròpia, tot i haver estat dirigida per alguns dels més grans mestres -des de Toscanini, Strauss o Stravinski, fins a Riccardo Muti o Kirill Petrenko- i haver tingut músics en plantilla de la talla de Pau Casals.

'Kàtia Kabànova', de Janáček

Gran Teatre del Liceu. 8 de novembre

Les òperes de Leoš Janáček arriben amb excessiva parsimònia a la programació del Liceu, malgrat tractar-se d’un corpus fonamental en la història del gènere operístic. Poques veus com la del compositor txec mostren un estil tan inconfusiblement personal i una capacitat única per empatitzar amb les dissorts del seus personatges. La protagonista de 'Kàtia Kabànova' és un exemple paradigmàtic, una ànima amb ànsies de llibertat atrapada en un matrimoni infeliç enmig d’un ambient petitburgès i opressor. L’escletxa que li ofereix una relació adúltera acaba en tragèdia, amb Kàtia ofegada tant per les aigües del Volga com pel pes del propi remordiment.

]]>

“Al futbol hi ha feina de gimnàs, pissarra per estudiar tàctiques, rondos... ¿I què són els rondos en una orquestra? La música de cambra”, explicava fa uns mesos el director musical del Liceu, Josep Pons, a propòsit d’un cicle cambrístic que havia de fer-se realitat la temporada 2018-2019 al teatre de la Rambla. Ahir va repetir la comparació futbolística durant la presentació de Les cambres del Liceu, un cicle de quatre concerts que Pons considera fonamental per a la bona salut de l’orquestra: “La música de cambra és l’embrió, la cèl·lula que desenvolupada ens condueix a l’orquestra”.

]]>

El Gran Teatre del Liceu ha renovat Josep Pons com a director musical de la fundació fins a la temporada 2021/22. Pons es va incorporar a la direcció musical del Liceu el setembre del 2012 i des d’aleshores s’ha encarregat de dissenyar i implementar el Pla musical de millora de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu.

]]>