Fa uns dies, Najat El Hachmi escrivia un article a l'ARA en què reivindicava la rellevància de les escriptores pioneres i posava d’exemple el cas de Carme Riera, que recentment ha tret una novel·la nova. L’article em va semblar honest i ple d’encerts: més enllà de les preferències literàries de cadascú, és important reconèixer el paper de les predecessores en aquells àmbits que tradicionalment han arrossegat estereotips, prejudicis i discriminacions de caràcter masclista. És evident que Carme Riera és un bon exemple d’autora que va trencar sostres i que va fer-se un lloc en un gremi extremadament masculinitzat, en el qual la presència femenina era, com a mínim, residual.

Catalunya atrau i ha atret històricament gent de terres foranes ben diverses, però també n’ha enviat a l’estranger. Avui mateix, ¿quant talent jove se’n va i després només poden tornar amb renúncies? Els qui estan preparats i volen fer carrera i guanyar-se bé la vida, sovint opten per anar a països on se’ls valori la formació i la feina millor que aquí, on les darreres crisis les hem finançat amb sous estancats i preus (sobretot de l’habitatge) exageradament a l’alça.

Aquests dies s’ha presentat el cartell de les Festes de la Mercè (que em sembla preciós, per cert, però això no ve al cas), i s’ha sabut que, enguany, Najat El Hachmi serà la pregonera de la gran setmana de festes de Barcelona. Com acostuma a passar, la notícia ha generat polèmica, aquest cop per l’escepticisme de l’escriptora pel que fa a la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI (el que ara tothom coneix com a llei trans, vaja). El gran magnificador de polèmiques que és Twitter ha recuperat un article d’El Hachmi publicat l’octubre de l'any passat en aquesta casa, on l’escriptora es formulava una sèrie de preguntes sobre la llei trans, i ara diverses persones i institucions (com ara l’Observatori contra l’Homofòbia) demanen al nou alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que es faci enrere en la seva decisió i triï una altra pregonera.

Les crítiques i la polèmica per l'elecció de l'escriptora Najat El Hachmi com a pregonera de les festes de la Mercè no s'aturen i han provocat també que surtin veus en defensa seva, en especial de l'entorn cultural i en defensa de la llibertat d'expressió, sobretot a través de les xarxes socials. Escriptors com Quim Monzó, Blanca Llum Vidal o l'editora Pilar Beltran han defensat El Hachmi i la llibertat d'expressió i han criticat la politització de la seva elecció.

“Pensava que no dormia de l’estrès. I va resultar que el problema eren les baralles”. Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) es lleva cada dia molt d’hora. Cap a les cinc. Li agrada llegir quan encara és fosc. També aprofita per escriure. I durant molt de temps no podia fer-ho. “Em llevava a les tres. Algunes vegades per culpa del camió de les escombraries, d’altres per festes a casa d’algun veí”. El problema, sobretot, eren les baralles. “No sé per què, però a sota de casa se n’acumulaven moltes”. I van decidir marxar. “Canviar de pis és el millor que m’ha passat. M’ha canviat la vida i m’he reconciliat amb la ciutat”. Per això aquest ha sigut un bon any, tot i tenir l’espina clavada “de no haver escrit prou”.

La primera vegada que un senyor va començar a fer preguntes profundes a la plaça pública d’una ciutat democràtica la cosa no va acabar bé. A l’individu el van jutjar per corrompre les ànimes dels joves i promoure la impietat, i van acabar obligant-lo a fer un glop de cicuta mortal. Però potser el pitjor s’ho va endur la resta de la humanitat: va néixer la filosofia.

Aquest divendres, l'escriptora Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) serà a la Congregació de sa Pobla. Sobretot, parlarà de la realitat intercultural i del xoc cultural que suposa per a algú ser un nouvingut en un indret concret. L'acte, organitzat per l'associació Pa i Mel, serà a les 18 hores.

Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) va arribar a Vic amb 8 anys. És llicenciada en filologia àrab i escriptora, autora de cinc novel·les que han rebut premis com el Ramon Llull i el Prix Ulysse, l'última de les quals és Dilluns ens estimaran (Edicions 62). Aliou Diallo (Conakry, República de Guinea, 1996) va arribar a Salt amb 13 anys. És graduat en dret i ciències polítiques i activista, treballa a la Fundació IReS i col·labora amb l'ARA. Per això ell és qui guia aquesta conversa sobre l'experiència de tots dos com a nouvinguts i catalanoparlants.

L’escriptora Najat El Hachmi ha sigut distingida amb el premi de periodisme María Luz Morales, que reconeix treballs publicats centrats en el feminisme i l’empoderament de les dones. El Hachmi ha estat reconeguda per la peça d'opinió "Confinadas de por vida", publicada a El País l’abril del 2020, un article en què reflexiona sobre el confinament a causa de la pandèmia i el compara amb el que viuen les dones arribades del Magrib, com la seva mare, que són obligades a quedar-se a casa com una forma de domesticació. El guardó, convocat per l’Observatori Cultural de Gènere i l’Ajuntament de Santa Coloma, amb el suport de l’ARA, s’entregarà aquest dimarts al vespre. 

Najat El Hachmi és una escriptora catalana nascuda a Beni Sidel, en una família musulmana marroquina. La seva última novel·la és la guardonada Dilluns ens estimaran, premi Nadal 2021. La seva mirada observa la transformació de dos mons que en són un de sol.

L’estiu de 1967 es reuniren a Vallvidrera tres catalans, J.M. Castellet, Josep Ferrater Mora i Joaquim Molas; un mallorquí, Baltasar Porcel, i un valencià, Joan Fuster. Al mig de la sala un magnetòfon enregistrava un debat sobre (la) cultura catalana que no ha vist la llum fins al 2019.

L'escriptora Patrícia Gabancho observa els casos d'escriptors com Najat el Hachmi, Matthew Tree, Pius Alibek, Monika Zgustova i Saïd el Kadaoui, que han triat la llengua catalana com a vehicle d'expressió literària. A més, entrevistem un dels escriptors europeus amb més projecció del moment, Peter Stamm, del qual Acantilado acaba de publicar la seva última novel·la, Siete años.