Nova jugada de daus de Julian Assange, que de moment evita l'extradició als Estats Units. Però la victòria és molt petita. El fundador de WikiLeaks, de 52 anys, podria tenir l'oportunitat d'apel·lar contra la seva extradició als Estats Units si l'administració Biden rebutja donar les garanties que aquest dimarts ha demanat el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les per justificar la possibilitat de revisar el cas. En resum, els jutges claven una puntada de peu a la pilota i condemnen Assange a continuar esperant, a la presó, però encara amb moltes menys possibilitats de sortir-se'n.

La sort de Julian Assange ens importa cada cop menys perquè el projecte de WikiLeaks representa la fe en les societats obertes, i ara resulta que els imperis estan tornant amb força. L’aniversari de la guerra d’Ucraïna és el recordatori més llampant d’aquesta fragmentació del món. Però n’hi ha més: l’aïllacionisme de Trump, que fa quatre dies amenaçava de deixar d’ajudar els aliats de l’OTAN i de posar un aranzel del 10% a les importacions si guanya les eleccions; o el desenganxament del Sud Global, que vol dir que la democràcia més gran del planeta, l'Índia, no ha condemnat ni amb paraules ni amb sancions l’assassinat d’Aleksei Navalni. Llegint la premsa aquest cap de setmana, tots els articles acabaven amb la conclusió que Europa hauria d’invertir molts més diners en defensa per protegir allò que Josep Borrell va anomenar “el jardí europeu”, en contraposició a “la jungla” que és “la major part del món”. En comptes de regir-se per normes cada cop més clares i compartides, el planeta es trosseja en poders que competeixen entre ells de forma cada cop més anàrquica i descarnada.

És possible que us hàgiu oblidat de Julian Assange. Han passat onze anys des que va desaparèixer de l’escena pública: primer en el confinament claustrofòbic de l’ambaixada equatoriana i després, al cap de gairebé cinc anys, a la presó de màxima seguretat de Belmarsh. Lluny de la vista, lluny del pensament. Tot això està a punt de canviar ara que presenta una última batalla desesperada al Tribunal Suprem de Londres per evitar ser extradit als Estats Units i tornar a desaparèixer, molt probablement, aquesta vegada en una presó estatal durant molt de temps. Per què ens hauria de preocupar?

El calvari judicial de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, viu aquest dimarts i aquest dimecres un nou episodi, ara al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. I, en funció de la resolució dels dos jutges, Victoria Sharp i Jeremy Johnson, el camí legal al Regne Unit per aturar l'extradició als Estats Units podria acabar de forma abrupta.

La sentència de dilluns dia 4 del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les va ser la més estranya que he vist mai, sobretot perquè l'anava devorant a través dels tuits inconnexos dels periodistes que eren al tribunal. Amb cada nova informació semblava que Julian Assange passaria el que li quedava de vida a la presó. I després, per sorpresa, el comunicat final: "Assange ha guanyat".

Julian Assange ha guanyat el judici per l’extradició als Estats Units. Però el seu viacrucis judicial d'una dècada encara és lluny d'acabar. La jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les –conegut com a Old Bailey–, ha denegat, en funció de criteris centrats en la salut física i mental d'Assange, l'extradició a Washington de l'activista per la llibertat d'expressió i fundador de Wikileaks. Amb tot, els Estats Units tenen 14 dies per apel·lar contra la decisió, i acaben d'anunciar que hi recorreran davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. A la pràctica, Assange haurà de tornar a lluitar per la seva llibertat.

Els Estats Units no donen treva a Julian Assange. Instants abans que aquest dilluns es reprengués al centre de Londres la vista per la seva possible extradició a Washington, ha sigut formalment detingut una vegada més –tot i que ja està empresonat des de l’abril del 2019, quan va ser expulsat de l’ambaixada de l'Equador, on es va refugiar el 2012–, acusat de nous càrrecs per part del govern nord-americà. Càrrecs que li imputen ser l’instigador i màxim responsable de xarxes internacionals de pirates informàtics per poder robar tota mena de documents secrets.

La defensa de Julian Assange, fundador de Wikileaks, presentarà aquest dimecres davant de la cort de magistrats de Westminster, al centre de Londres, una petició de llibertat condicional per la fragilitat general del seu estat de salut i la potencial i ràpida propagació de la pandèmia del coronavirus en els centres penitenciaris del Regne Unit. D’acord amb la seva defensa, i sota les recomanacions del sistema de beneficis jurídics, Assange es troba dins d'una categoria d'interns que haurien de ser alliberats per mitigar l'impacte de la Covid-19.

En un racó d’una de les sales de la Carlton House, una mansió al centre de Londres, John Shipton, australià d’aspecte fràgil i maneres exquisides, observava aquest matí de dimarts com un grup de periodistes ateníem una conferència de premsa sobre l’imminent judici d’extradició als Estats Units que dilluns vinent s’inicia a la capital britànica contra el seu fill, Julian Assange.