L'actual líder de l'oposició, Lee Jae-myung, del Partit Democràtic (PD), guanyaria les eleccions presidencials a Corea del Sud amb un 51,7% dels vots, segons la projecció conjunta de tres emissores locals. El candidat overnamental del Partit del Poder Popular (PPP), Kim Moon-soo, hauria obtingut el 39,3% dels suports. En total, s'han presentat a les eleccions sis candidats presidencials.

Amb un esclat d'alegria s'ha rebut al carrer aquest divendres la decisió del Tribunal Constitucional de Corea del Sud de ratificar la destitució del president Yoon Suk-yeol per haver imposat la llei marcial el desembre passat. La sentència del més alt tribunal del país, adoptada per unanimitat, confirma el procés d’impeachment contra Yoon i posa fi a quatre mesos d’inestabilitat política. La Constitució obliga a convocar noves eleccions presidencials en el termini de seixanta dies: la data més possible és el 3 de juny, segons l’agència de notícies local Yonhap. Fins aleshores, l'actual primer ministre, Han Duck-soo, continuarà exercint com a president interí.

Les autoritats sud-coreanes han aconseguit finalment aquest dimecres detenir el president sud-coreà destituït, Yoon Suk-yeol, després de diversos intents per accedir a la seva residència, al centre de Seül. Un fort desplegament de 3.500 agents ha permès executar l'ordre de detenció, que ha culminat a les 10.33 hora local. El mandatari, cessat i processat per la declaració fugaç de la llei marcial al desembre, hauria acceptat comparèixer davant l'oficina anticorrupció per, segons ha dit, evitar un "vessament de sang".

El govern de Corea, un dels cinc països del món amb millors resultats a PISA, posa en marxa una iniciativa per “redefinir l’educació en l’era digital”, amb una forta inversió pressupostària –uns 700 milions d’euros en tres anys–. A partir de la primavera vinent, s’integrarà progressivament la intel·ligència artificial (IA) a les escoles per a l’aprenentatge de tot el currículum, que vol culminar establint una divisió de treball entre aquest instrument i els docents. L’objectiu, expliquen, és bastir un sistema educatiu més efectiu en el context de canvi de model productiu, més atractiu per als alumnes i més inclusiu.

La crisi de Corea del Sud escala encara més, un altre cop per l'actitud desafiant de Yoon Suk-yeol, el seu president destituït per voler imposar la llei marcial al país per primer cop des de la dictadura. Qui va posar en escac la democràcia amb l'excusa de la suposada ingerència nord-coreana a través de l'oposició, ara s'ha rebel·lat contra les forces de seguretat del seu país i ha impedit la seva pròpia detenció, que havia ordenat un tribunal de Seül. Ho ha fet a través del seu servei de seguretat, que ha obstruït la detenció a la seva residència de la capital del país, en un xoc sense precedents. Preocupats per la seguretat, les autoritats sud-coreanes han hagut de cancel·lar l'operació per arrestar-lo. L'objectiu era poder-lo interrogar per haver decretat la llei marcial al desembre. Yoon Suk-yeol és el primer president de la història democràtica del país que s'enfronta a l'intent de ser detingut.

Dies abans de marxar a unes vacances de les quals no tornaria mai, el pare d'Oh Jaejin estava molt content amb la idea de convertir-se en avi, després que el seu fill Oh li digués que la seva dona estava embarassada.

La crisi política i institucional a Corea del Sud s'agreuja encara més. Un tribunal de Seül ha emès una ordre de detenció contra el president Yoon Suk-yeol per haver intentat imposar la llei marcial el passat 3 de desembre. El líder sud-coreà està suspès de les seves funcions des del 14 de desembre, després que l'Assemblea Nacional (Parlament) aprovés la seva destitució amb tota l'oposició a favor de l'impeachment. És el primer president sud-coreà de la història democràtica del país que s'enfronta a la possibilitat de ser detingut.

La crisi política i institucional a Corea del Sud s'agreuja encara més. El Parlament ha aprovat aquest divendres la destitució del president en funcions del país, Han Duck-soo, tan sols dues setmanes després que la cambra donés llum verda a l'impeachment contra el president Yoon Suk-yeol per haver intentat imposar la llei marcial el passat 3 de desembre. Un total de 192 legisladors, tota l'oposició, han votat fer caure Duck-soo, superant els 151 vots necessaris (dels 300 que té el Parlament) perquè la mesura tingués èxit.

Els Estats Units, la Unió Europea i altres països asiàtics com el Japó o fins i tot Austràlia van viure amb alleujament quan el 3 de desembre, al cap de poques hores d'entrar en una crisi política de conseqüències imprevisibles, els mateixos coreans van solucionar-la. Perquè en aquests moments, tant a Occident com especialment a Washington, l'última cosa que voldrien és que un dels seus socis més fiables a la regió Àsia-Pacífic entrés en un període de desestabilització.

El Parlament sud-coreà ha aprovat la destitució del president, Yoon Suk Yeol, per haver intentat imposar la llei marcial fa onze dies, i als carrers de Seül s'ha viscut una explosió d'alegria. Les desenes de milers de manifestants que s'havien concentrat davant del Parlament mentre es produïa la votació han esclatat en crits de joia i consignes demanant la seva detenció. En el segon intent, la proposta de l'oposició per destituir Yoon del seu càrrec ha acabat prosperant: 204 diputats han votat a favor de l'impeachment, entre els quals dotze del mateix partit del president, el Partit del Poder Popular (PPP). L'oposició només necessitava sumar vuit diputats del partit governant per destituir-lo.

La fiscalia ha iniciat una investigació contra el president Yoon Suk-yeol i el seu entorn per intentar instaurar la llei marcial dimarts passat. Aquest diumenge, el ministre de Defensa del país ja ha estat detingut i el d’Interior ha dimitit. Si bé de moment la política ha salvat el president Yoon –el Parlament no va aprovar la moció de censura per destituir-lo– la justícia no ha perdut temps i ja ha fet els primers passos amb detencions i interrogatoris dels principals implicats.

L’any 1961, pocs dies després de prendre el poder amb un cop d’estat, el militar sud-coreà Park Chung Hee va ordenar la detenció dels empresaris més importants de Corea del Sud. Un cop arrestats, els va oferir dues opcions: o estar a les ordres del pla econòmic de desenvolupament que Park tenia planejat, o negar-se i podrir-se a la presó. Aquest xantatge de fusell en mà va marcar l’inici d’un dels processos de desenvolupament més exitosos de la Guerra Freda.

Amb desenes de milers de manifestants als carrers exigint la destitució del president Yoon Suk-yeol, el Parlament sud-coreà ha viscut una caòtica sessió aquest dissabte sense aconseguir que s'aprovés la moció de censura. El partit governant ha preferit protegir la presidència, més que salvar el president Yoon, a qui pràcticament tots donen per mort políticament per haver intentat aplicar la llei marcial dimarts passat. Els dirigents esperen que Yoon dimiteixi per buscar una sortida al partit i evitar donar un triomf a l'oposició.

La política sud-coreana reflecteix el malestar de la societat i les divisions internes del país. Segons les últimes enquestes, els ciutadans creuen que han perdut drets i poder adquisitiu. S'ha disparat el preu de l'habitatge, els sous s'han estancat i la vida es fa més difícil. Segons el Fons Monetari Internacional, l'economia sud-coreana creixerà només el 2,3% aquest 2024. Els joves després de superar el competitiu sistema educatiu s'enfronten a les dificultats per trobar feina i a un mercat laboral sense incentius. La taxa de natalitat és la més baixa de tot el planeta i la població envelleix. La divisió entre les generacions joves i la gent gran s'ha agreujat.

Yoon Suk-yeol és un polític conservador que no ha aconseguit fer gaires aliats ni tan sols al seu partit i que passarà a la història per haver provocat una greu crisi que va fer reviure els temps de la dictadura i va danyar la democràcia.

Manifestants a Seül demanen no només la dimissió del president Yoon Suk-yeol, sinó també la seva detenció per decretar la llei marcial i coquetejar amb els temps de la dictadura. Les manifestacions s'han succeït a ciutats d'arreu del país en forma de protesta, però també per celebrar que Corea del Sud continua sent una democràcia prou consolidada per no mirar el passat. Aquest dijous, s'ha fet públic que la policia ha obert una investigació per "insurrecció" contra el president Yoon per haver decretat la llei marcial i haver tret l'exèrcit al carrer, uns càrrecs que en aquest país es poden castigar fins i tot amb la pena de mort.

El president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol, s'enfronta ara a una moció de censura (impeachment) que el podria apartar del poder per haver intentat aplicar la llei marcial, per primer cop des de la dictadura, i haver-se vist forçat a retirar-la davant de la forta protesta social i el perill d'una intervenció violenta de l'exèrcit. El moviment de Yoon va sorprendre tothom, i més perquè va fer servir acusacions com "antidemocràtics i pro Corea del Nord" a la seva oposició política per justificar la llei marcial. Desgranem totes les claus d'aquesta crisi política històrica a Corea de Sud.

Entrevista amb l'analista del Cidob especialista en Àsia, Inés Arco, després de l'episodi de crisi política a Corea del Sud, en què el president ha intentat imposar una llei marcial però ha hagut de fer marxa enrere per l'oposició política i ciutadana.

Hores de caos i incertesa política a Corea del Sud, després que el president conservador Yoon Suk-yeol hagi sorprès tothom i hagi declarat la llei marcial. En un moviment sense precedents al país des de l'època de la dictadura (que va acabar el 1987), Yoon ha volgut decretar la llei marcial per aturar tota activitat política, poc després que el bloc centrista que domina el Parlament aprovés una retallada al seu pressupost governamental que li restava autoritat perquè reduïa els fons d'organismes clau de la seva administració. El president ha titllat aquests partits de "forces anti-democràtiques i pro-Corea del Nord", els ha acusat de segrestar el procès parlamentari i ha fet servir aquest argument per decretar la llei marcial. Però la declaració d'una llei marcial requereix l'aprovació del Parlament i la majoria opositora ha votat de seguida en contra de la decisió. Durant uns moments, ha semblat que l'exèrcit entraria al Parlament per fer complir la llei decisió del president, però s'hi ha trobat la resistència tant dels parlamentaris com d'una multitud de ciutadans que es manifestava a les portes e l'edifici.

Corea del Nord ha exhibit el seu múscul militar amb una prova de llançament d'un míssil balístic intercontinental per mostrar la seva "determinació de contraatacar" els seus rivals amb "l'arma estratègica més poderosa del món". Segons l'agència estatal KCNA, el dictador nord-coreà, Kim Jong-un ha afirmat que el test és un avís als "enemics" que amenacen la seguretat del país.