Almenys deu pacients haurien mort al Regne Unit després de patir una pancreatitis, presumptament com a efecte secundari de les anomenades injeccions contra l'obesitat de fàrmacs per perdre pes com Mounjaro, Wegovy i Ozempic. Segons l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès), des que es van introduir aquesta mena de medicaments que suprimeixen la gana i es fan servir per tractar tant l’obesitat com la diabetis tipus 2, s’han rebut més de 560 notificacions de pacients amb inflamació del pàncrees. La informació la publiquen aquest dijous The Guardian i The Times, si bé només és aquest segon mitjà el que quantifica el nombre de víctimes, així com el de les persones afectades: no menys de 560.

Les hormones sexuals femenines s'encarreguen de protegir les dones contra l'abús de fàrmacs i opiacis en els casos de dolor crònic. Així ho demostra un estudi de l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington a St. Louis que s'ha fet amb ratolins. L'estudi constata que davant de casos de dolor crònic, les rates mascles s'autoadministren quantitats més grans d'opioide, concretament de fentanil, que les rates femella, una conclusió que obre la porta a nous tractaments del dolor amb estrògens.

L'empresa de Manacor Bio Island XXI és, de moment, l'única de les Illes amb autorització de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per treballar en biotecnologia aplicada al cànnabis medicinal. Recentment, ha signat un acord estratègic amb la basca Sovereign Fields, que té seus a Euskadi i Portugal i és capdavantera en producció de material vegetal autoritzat. L'objectiu de l'acord és desenvolupar varietats medicinals i produir principis actius farmacològics del cànnabis per a la indústria mèdica estatal i europea.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

El metamizol és el principi actiu del Nolotil, un dels analgèsics més utilitzats a Espanya i un dels medicaments que més es prescriu per al dolor intens, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha començat a revisar la seguretat d'aquest element per analitzar quin és el risc de patir agranulocitosi, un trastorn que es caracteritza per una caiguda sobtada dels glòbuls blancs que pot provocar infeccions greus, ja que augmenta la vulnerabilitat a patir infeccions.

La radiografia que el farmacòleg Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) fa de l’impacte del consum de medicaments al seu llibre Crònica d’una societat intoxicada (Columna Edicions) és demolidora: la polimedicació és la norma, també en persones que no ho necessiten; moltes malalties i defuncions es poden atribuir al mal ús i als efectes adversos dels fàrmacs, i, malgrat la confiança gairebé cega que hi tenim, dels milers de medicaments comercialitzats des del 1945, només uns 200 són efectius i milloren la nostra qualitat de vida.

Tenir dificultats per dormir trastoca la vida personal i laboral. Les persones que ho pateixen van cansades, els hi costa més concentrar-se durant el dia, tenen mal de cap i, fins i tot, estan més irascibles. El camí més curt per posar fi a aquesta situació, i també el més econòmic, són les benzodiazepines, uns fàrmacs que tranquil·litzen i indueixen el son. Van néixer per mitigar els episodis d'ansietat, però també s'utilitzen de forma generalitzada contra l'insomni i altres alteracions que no deixen dormir. Espanya és el tercer país del món amb més consum d'aquests medicaments, el primer d'Europa, i els experts alerten que la seva prescripció està indicada per un màxim d'un mes i que allargar el consum pot comportar riscos per a la salut. "Quan es fa un ús prolongat es genera un cercle viciós que desemboca amb dependència", avisa el director d'AdSalutem Institut del Son, Antoni Esteve, que aconsella revisar el diagnòstic si els símptomes que han motivat el consum d'aquests fàrmacs, com Orfidal o Vàlium, persisteixen al cap de trenta dies de tractament.

Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) ha demostrat que un component clau en un fàrmac contra el càncer, el Rucaparib, té potencial per assentar les bases per a un nou tractament contra el Parkinson.

“De petit, sentia repugnància per les drogues. Però quan, amb certa edat, em varen explicar que els medicaments també ho eren, em va caure el món a sobre. Després de conèixer els efectes d’alguns, per xerrades antidrogues, vaig saber que et podien fer sentir millor. I quan vaig passar una depressió, vaig decidir començar a provar pel meu compte. Primer amb la codeïna i, després, amb el Rivotril (clonazepam)”. Qui ho explica és Lim –o 0800 Don Lim, el seu nom artístic de cantant de trap, i com es vol identificar–, un jove de 21 anys de Mallorca que va tornar addicte als fàrmacs i arribà, fins i tot, a la sobredosi. A través del mercat negre, el jove ha pogut accedir tant a benzodiazepines –és a dir, ansiolítics o hipnosedants– com a analgèsics opioides –família dins la qual es troba el ja popular fentanil. Mentre que el primer grup de fàrmacs ja fa temps que es recepta amb certa lleugeresa, les Unitats de Conductes Addictives (UCA) comencen a advertir un augment també en la prescripció dels analgèsics, especialment del tramadol.

¿L'aprovació dels nous fàrmacs contra el càncer és opaca? ¿Hi ha diferències en la incorporació de medicaments a la cartera de serveis de cada país? Les negociacions amb les farmacèutiques i l'arribada als pacients són algunes de les qüestions que Luis Cabezón, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de Torrejón (Madrid), ha radiografiat a l'ARA. L'oncòleg ha participat en la jornada anual de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), que s'ha celebrat a Barcelona amb més de 1.800 especialistes per debatre les últimes novetats diagnòstiques i terapèutiques del càncer.

Cada cert temps apareix un medicament amb el potencial de canviar el món. Segons els experts sanitaris, l’última novetat a oferir aquesta possibilitat són els nous fàrmacs per tractar l’obesitat: l’Ozempic, el Wegovy, el Mounjaro i d’altres que podrien sortir al mercat ben aviat. Encara és d’hora, però el cert és que mai no ha existit res com aquests medicaments. Jonathan Engel, historiador de la medicina i la sanitat del Baruch College de Nova York, els qualifica de revolucionaris.

L’ombra del fentanil aguaita les Balears i el conjunt de l’Estat amb un deixant de morts que superà els 100.000 només el 2022 als Estats Units. A les Illes, la presència d’aquest opioide dins el mercat il·legal encara és una sospita, perquè no s’ha aconseguit detectar-hi oficialment aquesta substància. Ara bé, que els venedors de droga puguin estar utilitzant fentanil per tallar altres estupefaents –és a dir, adulterar-los– és un fet que comença a preocupar les autoritats. Les alertes han botat i la prova és que el PADIB (Programa Antidrogues de les Illes Balears) ja prepara un equip de treball perquè, en cas que el fentanil arribi al circuit il·legal, no agafi el sistema de salut per sorpresa. Mentrestant, dins del mercat legal –el farmacològic– les vendes van en augment: segons els càlculs del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB), la seva prescripció gairebé s’ha duplicat en deu anys. La tendència també creix al conjunt de l’Estat i, per això, les autoritats sanitàries ja treballen en un pla per acotar l’ús clínic dels opioides.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) investiga si els fàrmacs que imiten el funcionament de l’hormona GLP-1 per tractar la diabetis adquirida i perdre pes com Ozempic, Saxenda i Wegovy poden augmentar els pensaments suïcides i conductes autolesives. El comitè de farmacovigilància europeu ja està revisant les dades disponibles per verificar si les alteracions psiquiàtriques podrien ser un efecte secundari d'aquests medicaments, si els fàrmacs augmenten la vulnerabilitat dels consumidors a tenir-los o si els pacients tenen aquestes ideacions independentment de l'ús d'aquests tractaments per aprimar-se. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), que depèn del ministeri de Sanitat, s'ha afegit a la investigació europea.

Dietes restrictives. Més exercici físic que mai. Però cap millora. Per molts esforços que fa, els dígits de la bàscula no baixen. El pes fa anys que la turmenta. Limita la seva mobilitat i devalua la seva autoestima. I es culpabilitza. L’obesitat és una malaltia, però socialment encara només se n’acostumen a veure les conseqüències estètiques, que s’atribueixen a un estil de vida sedentari i a una mala alimentació. Com si només depengués de la seva voluntat. 

El consum d’ansiolítics continua a l’alça a les Illes Balears. Entre el 2010 i el 2020 el nombre de pacients que en prenien es va mantenir estable entorn dels 112.000. Però la pandèmia va suposar un punt i a part: l’any 2022 ja eren 147.390 els usuaris d’aquest tipus de medicaments (que formen part del grup de les benzodiazepines) i en els tres primers mesos del 2023 ja se n’han comptabilitzat 87.600. Aquest darrer valor, segons Oriol Lafau, el coordinador de l’Oficina de Salut Mental de les Illes Balears, mostra que “previsiblement s’acabarà aquest any amb registres superiors als dels períodes precedents”.

Canviar els xarops de tota la vida per fàrmacs amb una forma semblant a les llaminadures que millorin l'experiència dels infants que s'han de medicar, sobretot els que pateixen malalties cròniques i prenen remeis diàriament. Aquest és l'últim repte del Servei de Farmàcia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que les pròximes setmanes engegarà un estudi pioner a Europa per fer medicaments utilitzant l'última tecnologia que ofereixen les impressores 3D. L'objectiu no només és millorar la tolerabilitat, sinó també poder personalitzar cada dosi i comprovar-ne l'eficàcia.

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Anthony S. Fauci, el màxim assessor de la pandèmia del president nord-americà, Joe Biden, va compartir en una entrevista la seva experiència amb el fàrmac antiviral Paxlovid per intentar esvair els dubtes sobre la seva efectivitat. El doctor, de 81 anys, va revelar que s'havia contagiat i que es va prendre durant cinc dies les pastilles fabricades per Pfizer, cosa que, diu, va evitar la progressió greu de la infecció. "El Paxlovid va fer el que se suposava que havia de fer: evitar. Tinc 81 anys, vaig estar en risc d'hospitalització i ni tan sols vaig estar a prop d'estar prou malalt per acabar ingressat", va dir.

Hi ha malalties d'origen genètic que la ciència encara no ha aconseguit aturar. Però hi ha bones notícies: el nombre de possibles dianes terapèutiques que hi ha a la superfície de les proteïnes humanes és molt més elevat del que es creia, segons ha demostrat un equip d'investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Una tècnica innovadora ha revelat l’existència de multitud de "portes ocultes" que controlen la funció d'algunes proteïnes, els llocs al·lostèrics, i que podrien utilitzar-se com a blanc farmacològic per canviar dràsticament l’evolució de malalties tan diverses com la demència, el càncer i les malalties infeccioses. Tota una revolució que va gestar-se ara fa tres anys i que podria canviar les regles del joc per al descobriment de teràpies: es podrien desenvolupar medicaments més segurs (que generin menys efectes secundaris), més intel·ligents (que bloquegin només les proteïnes que causen la malaltia) i més eficaços (que frenin la progressió). Els resultats s’han publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista Nature i són d'accés obert perquè més laboratoris puguin identificar dianes potencials de manera més precisa i dirigida.