Comissió de Salut acalorada aquest dijous al Parlament de Catalunya. La cambra catalana ha convocat la consellera de Salut, Olga Pané, perquè expliqui en quin punt es troba l'accés a l'avortament a Catalunya i faci balanç de la gestió de l'epidèmia de la grip l'hivern passat. Pané ha presentat les dades i en el torn de preguntes la diputada de Vox María Elisa García Fuster ha carregat durament contra el dret de les gestants a interrompre l'embaràs si així ho desitgen adduint arguments inversemblants. "Jo vinc d'uns hospitals on he vist dones avortar. He vist com el nadó fuig i com intenta defensar-se i posa les manetes per intentar que no li clavin l'agulla", ha assegurat durant la seva intervenció.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

El fet que el Partit Popular tingui majoria absoluta al Senat no ha convertit ben bé aquesta cambra en un contrapoder del Congrés (on el PSOE fa funambulismes per mantenir a cada votació la majoria que va fer president Pedro Sánchez), sinó en una altra cosa. En el context de màxima polarització en què es troba la política espanyola, el Senat en mans de la majoria absoluta del PP s'ha convertit en una trinxera ideològica, en una barricada des de la qual es practica el filibusterisme parlamentari, es dispara munició de les marques FAES i Vox i s'utilitza la cambra de representació territorial per insistir en els discursos més rabiosament centralistes i nacionalistes. Reconvertit el Senat en luxosa caserna d'hivern institucional, els senadors dretans es dediquen a obstruir fins on poden les lleis i les iniciatives que els arriben del Congrés, ja sigui la d'amnistia, la del només sí és sí, la reforma laboral o, ara, el finançament singular. El Senat s'ha convertit en un instrument més al servei de l'únic objectiu que es proposa la dreta espanyola: acabar amb la legislatura, juntament amb la carrera política de Pedro Sánchez.

L'antic saló de plens del Senat ha acollit aquest dilluns una cimera antiavortista internacional que ha generat malestar entre els grups progressistes, que critiquen que el PP, que té majoria absoluta a la cambra alta, s'hagi avingut a cedir-li l'espai. Entre els plantejaments ultracatòlics que hi han ressonat al llarg del matí, contraris no només al dret a l'avortament sinó també als drets LGBTI o l'eutanàsia, ha generat polseguera el de Jaime Mayor Oreja, exministre durant la presidència de José María Aznar, que ha inaugurat l'acte comparant l'avortament amb l'esclavitud. "Tenim moltes més raons que els que defensen avui una moda dominant [en referència a l'avortament]. L'esclavitud també va ser durant segles una moda dominant", ha afirmat en un discurs en el qual ha fet una crida a plantar cara a "l'obsessió malaltissa amb la destrucció dels fonaments cristians" que atribueix al progressisme. "Cal viure com si Déu existís, amb sentit de la transcendència", ha defensat, per molt que "la moda dominant continuï rabiosa i enfadada amb nosaltres".

A l'aplicació del mòbil de l'Erika hi apareix que a la casa que tenim davant, als afores de la ciutat de Mesa, hi ha una persona inscrita com a demòcrata. De lluny es veu un home que està al garatge arreglant un quad vermell. "Hola, que hi és, la Chelsea? Estem donant informació sobre la Proposició 139 per protegir el dret a l'avortament a Arizona", diu l'Erika acostant-se-li. L'home s'aixeca i amb to sec, quasi molest, ens fa fora: "Aquí votem republicà. No en volem saber res, d'això. Marxeu". No és la primera vegada que li passa, comenta l'Erika: "Moltes vegades els fills estan inscrits com a demòcrates, però els pares són republicans".

Al carrer Frederic Mompou de la ciutat de Tarragona, des de fa uns dies, s'hi pot sentir a mitja veu un petit grup de religioses que prega a la via pública. "Señor mío, te pido por los padres que han abortado, derrama sobre ellos tu infinita misericordia", imploren amb retrats de la Mare de Déu i rosari en mà. Ho fan, diuen, per "les ànimes d'aquelles i aquells" que ingressen a l'únic centre privat especialitzat en interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) de la província de Tarragona, la Clínica Eira. "Fa cosa d'un any van començar a venir, els dimarts, quan obrim consulta. No eren gaire visibles i només pregaven. Però ara venen cada dia amb pancartes i es posen davant de la clínica. Fins i tot m'han fet una foto!", exposa el doctor Abel Garcia, anestesista de la Clínica Eira. Tot i que una instrucció del departament d'Interior de principis d'any veta les concentracions antiavortistes als centres per evitar que coaccionin les dones, aquests grups han trobat una escletxa per fer-ho sense saltar-se la norma: si no són almenys vint persones no han de comunicar l'aplec i no se'ls pot prohibir que el facin.

Nova polèmica per declaracions del papa Francesc. Després que fa tan sols uns mesos acabés disculpant-se per haver dit que als seminaris italians hi havia massa "mariconeig", ara els blancs de les seves controvertides paraules han estat els avortaments i les dones. Ha afirmat que no hi pot haver "cap discussió" sobre la interrupció de l'embaràs, que ha qualificat d'"homicidi", i ha deixat anar que el metge que el practica "és un sicari".

Blindar l’avortament a la Unió Europea (UE) en un moment de risc de retrocés en l'accés a aquest dret per l'augment de l'extrema dreta. És el repte del moviment europeu feminista La Meva Veu, la Meva Decisió, que també dona nom a la iniciativa europea ciutadana (l’equivalent comunitari de la ILP) per recollir un milió de signatures (250.000 a l'estat espanyol) abans de les eleccions europees del 9 de juny. L’objectiu és que la Comissió Europea resultant de les eleccions del mes de juny prengui en consideració la iniciativa i garanteixi que totes les dones dins el territori comunitari puguin interrompre l'embaràs. Es calcula que hi ha més de 20 milions d’europees en aquesta situació, i fins i tot en els estats on sí que és legal dones amb discapacitat, migrants o sol·licitants d’asil topen amb obstacles per accedir-hi.

2024 és l'any de Maria Rodríguez Soto (Barcelona, 1986), que el divendres 26 d'abril estrena Mamífera, film de Liliana Torres en què l'actriu i Enric Auquer són una parella estable i feliç trasbalsada per un embaràs no desitjat que fa qüestionar conviccions que semblaven fermes. La Lola que interpreta Rodríguez Soto, un retrat femení naturalista i complex, és el centre de la pel·lícula i un paper que confirma el talent brutal de l'actriu per contenir un volcà d'emocions i dilemes en el seu rostre. En paral·lel, l'actriu fa estada al TNC amb Els criminals, té pendents d'estrena la comèdia dramàtica de Dani de la Orden Casa en flames i prepara un paper de cinema del qual encara no pot parlar.

Vet aquí una pel·lícula a contracorrent. I no només perquè Liliana Torres retrata a Mamífera una dona de 40 anys que no vol tenir fills, sinó també perquè posa en escena un d’aquests esdeveniments transformadors, un embaràs no desitjat, i una protagonista que no canvia d’opinió, malgrat les conseqüències. Habitualment, un relat narra un arc de transformació personal, però aquí, encara que la situació posa a prova les conviccions de la Lola, interpretada amb una maduresa colpidora per María Rodríguez Soto, la protagonista no afluixa la corda i es manté ferma en el seu desig de no ser mare.

Dissabte al vespre, mentre l’Iran disparava drons i míssils contra Israel, Donald Trump es feia un tip de parlar del caos.

Dilluns França va introduir el dret a l'avortament a la seva Constitució, un moviment que va aconseguir suport transversalment en molts partits de les dues cambres malgrat algunes reserves. Dels 902 parlamentaris francesos, 780 van votar a favor del projecte de llei, 72 hi van votar en contra i 50 es van abstenir, durant la sessió extraordinària de votació a Versalles. Tot i que l'esquerra francesa feia anys que volia afegir una salvaguarda constitucional a l'avortament, fins al 2022 la majoria parlamentària considerava aquesta mesura innecessària per les garanties existents per a les dones franceses que volien avortar. Malauradament, el retrocés de drets de les dones en general i en particular la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de revocar Roe v. Wade, donant llum verda als estats individuals per prohibir el procediment, ha promogut la reforma constitucional francesa.

França s'ha convertit aquest dilluns en el segon país del món a inscriure explícitament a la seva Constitució el dret a l'avortament. Tot i les reticències dels sectors més conservadors de la dreta i una part de l'extrema dreta, finalment el president Emmanuel Macron ha aconseguit els suports necessaris per modificar la carta magna francesa. Amb la introducció a la Constitució d'una frase sobre la "llibertat" de recórrer a la interrupció voluntària de l'embaràs, França protegeix al màxim un dret fonamental de les dones i evita que futurs governs conservadors tinguin la temptació de qüestionar o restringir el dret a l'avortament. "M'he compromès a fer irreversible la llibertat de les dones a avortar", va proclamar Emmanuel Macron. França segueix el camí d'Eslovènia, fins ara únic estat on l'avortament està reconegut com un dret constitucional: "Tothom és lliure de decidir si té fills. L'Estat ha de garantir les oportunitats per a l'exercici d'aquesta llibertat i ha de crear condicions que permetin als pares decidir tenir fills", diu el text eslovè.

A un banc del passeig de la Bonanova hi ha cinc dones que resen per aconseguir "la fi de l'avortament", un dret reconegut a totes les gestants de Catalunya. Són a uns cent metres d'una clínica en la qual es fan interrupcions voluntàries de l'embaràs des de fa més de trenta anys. Fins ara es concentraven a la vorera del davant del centre, però una resolució de la conselleria d'Interior els ho prohibeix i, a partir d'ara, s'han de manifestar a una distància prudencial. "Hem patit uns deu anys d'assetjament organitzat per aturar avortaments", han explicat fonts de la clínica a l'ARA, que lamenten que la mesura arriba molt tard. Aquesta afecta diferents organitzacions religioses, com la campanya 40 Dies per la Vida, que dos cops l'any promou concentracions per descoratjar les dones que van al centre a interrompre el seu embaràs. Les organitza coincidint amb els períodes de la Quaresma i d'Advent, abans de Nadal: en total, són quaranta dies ininterromputs de mobilitzacions, de dotze hores cada una, de vuit del matí a vuit del vespre.

El departament d'Interior de la Generalitat ha emès una resolució prohibint que grups antiavortistes es concentrin a les portes dels centres d'interrupció voluntària de l'embaràs de Catalunya, segons ha pogut saber l'ARA. Sobretot, aquesta decisió va dirigida a una associació concreta: 40 Dies per la Vida. Són una entitat religiosa amb 20 anys d'història que va néixer als Estats Units i s'ha expandit per tot el món. Espanya no n'és una excepció i en els darrers dies freqüentaven les portes d'aquests centres mèdics i, segons fonts governamentals, increpaven les dones que hi acudien. No eren concentracions massives, però duraven hores i hores, fins al punt que a vegades hi han passat la nit fent torns. La campanya va començar el 14 de febrer i està previst que acabi el 24 de març, coincidint amb el període de la Quaresma. En total, són 40 dies. La seva activitat s'ha accelerat des de l'aprovació de la nova llei d'avortament ara fa un any.

Només 24 hores després que retrocedís la llei òmnibus de Javier Milei al Parlament argentí, el partit ultraconservador La Llibertat Avança presentava, a la mateixa Cambra de Diputats, un projecte de llei per derogar el dret a l’avortament a l'Argentina, que era legal des del desembre del 2020 fins a la setmana 14 de gestació. La iniciativa del partit de Milei busca il·legalitzar del tot la interrupció voluntària de l’embaràs, també en casos de violació, on el jutge tindria l'última paraula. L’única excepció a la norma seria per “evitar un perill imminent per a la vida de la mare”. A més, la iniciativa pretén modificar el Codi Penal i augmentar les penes de presó fins a tres anys per a les dones que se sotmetin a un avortament i fins a deu anys per a qui el practiqui.

D’aquell dia en recordo sobretot el so dels batecs. Els batecs d’aquells nadons que eren dins les panxes de les seves mares, mentre que a mi, aquell dia, m’havien dit que els de la meva ja no hi eren. Em van deixar durant hores en una sala plena de corretges, a mi sola per fer-me analítiques. Recordo aquells sons, i com em queien les llàgrimes per la seva sort i la meva pena, i sobretot per la indefensió d’estar vivint allò. El sistema sanitari no està preparat per atendre amb dignitat i cura les pèrdues gestacionals, no està prou humanitzat i cal fer-ho ja, perquè aquests detalls t’esquerden. Només cal analitzar-ho amb els ulls de qui pateix, de qui ha de rebre la mort en comptes de la vida. 

Chicago, 1968. Mentre el hippisme alça el seu últim clam de llibertat i el sistema ensuma l’alba ultraconservadora de l’era Nixon, la Joy (Elizabeth Banks), una mestressa de casa embarassada, ha d’enfrontar-se a la brutalitat del patriarcat. Quan se li diagnostica una insuficiència cardíaca que només es pot resoldre amb un avortament terapèutic, la comissió mèdica de l’hospital que l’atén, formada íntegrament per homes, no dona llum verda a la intervenció. La cruesa de la situació, acompanyada per un tractament sobri i elegant del drama familiar, convida a situar Todas somos Jane sota el radi d’acció del cinema de Todd Haynes. I, de fet, no sorprèn que la realitzadora del film sigui la dramaturga Phyllis Nagy, que debuta en la direcció cinematogràfica gairebé una dècada després d’escriure el guió de la icònica Carol.

Iowa va aprovar aquesta setmana la prohibició de l'avortament després de les sis setmanes d'embaràs, és a dir, abans que la majoria de les dones sàpiguen que estan embarassades. Amb aquest estat ja en són 14 els que han restringit l’avortament gairebé del tot. I 12 estats més han promulgat legislacions per prohibir-lo després de les 15 o 22 setmanes. Per altra banda, 21 estats l’han protegit.