Doha, la tranquil·la capital de Qatar, és habitualment coneguda per la seva seguretat pública i els seus centres comercials impol·luts. Per això, les escenes de pànic de dilluns, després que l'Iran llancés més d’una dotzena de míssils contra una base militar nord-americana pròxima a la ciutat, van ser totalment inèdites per als seus habitants. Les salves d'intercepció que van col·lidir amb els míssils i van explotar a l’aire eren visibles des de The Pearl Island, una illa artificial plena d’apartaments de luxe. Els compradors del centre comercial Villaggio van sentir unes explosions fortes, van cridar i van córrer a refugiar-se.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha arribat aquest dimarts a l’Aràbia Saudita en la seva primera gira exterior des que va retornar a la Casa Blanca, amb la missió de tancar pomposos acords comercials i d’inversió des d’un escenari idoni per a ell com les petromonarquies del Golf. El viatge de Trump, que s’allargarà fins divendres i inclou Qatar i els Emirats Àrabis Units, es produeix, però, en un moment de forta inestabilitat regional per la guerra d’Israel contra Gaza i les tensions amb l’Iran, que també marcaran la seva agenda.

Els viatges de Joan Laporta per l'Àsia durant l'última aturada de seleccions no es van limitar a Mongòlia i l'Azerbaidjan. El president del Barça també va visitar Qatar, un país dictatorial amb el qual va ser molt crític durant la presidència de Sandro Rosell, quan el club català va arribar a un acord amb Qatar Sports Investment (QSI) per convertir-lo en el principal patrocinador de la samarreta blaugrana. Laporta no va viatjar sol, Qatar. L'ARA ha pogut confirmar de fonts oficials del Barça que hi va anar acompanyat de Manel del Río, director de les àrees corporativa i esportiva i mà dreta executiva de Ferran Olivé, el tresorer que exerceix funcions de director general i que reporta directament a Laporta.

En una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.

Oscar Mojer (Palma, 1990) és disciplinat, té les idees clares i és devot de l’handbol, un esport que va conèixer a 18 anys, quan començava a estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Barcelona. “Vaig notar que m’agradava i un professor em va plantejar la possibilitat d’entrenar a l’escola Pare Manyanet”, explica. “Ràpidament em vaig sentir identificat amb els valors de companyonia i familiaritat que té aquest esport”, recorda. De llavors ençà, l’handbol es va lligar a la seva vida, i fins ara, que entrena l’Handbol Mallorca, a la Divisió d’Honor d’Argent d’Espanya. 

Mentre Israel intensifica els bombardejos a la franja de Gaza i les seves tropes avancen lentament sobre el terreny, entre bastidors continuen les negociacions per alliberar els ostatges capturats en l’atac del 7 d’octubre. Hamàs va declarar aleshores que el seu objectiu era intercanviar els segrestats per palestins empresonats a Israel, com ja s’havia fet en ocasions anteriors. Els moviments diplomàtics van començar aquell mateix dia i es van traduir en l’alliberament de quatre dones segrestades, primer una mare i la seva filla nord-americanes i després dues àvies israelianes. Les negociacions continuen encara, amb el so de les bombes de fons. Israel afronta la pitjor crisi d’ostatges de la seva història i Hamàs té poques cartes més per jugar.

Turquia, amb un Erdogan que vol autoproclamar-se pare dels musulmans, viu molt de prop el conflicte entre Israel i Palestina. Mentre les reivindicacions contràries als atacs contra el poble palestí se succeïen a la principal ciutat del país, Istanbul, el president turc sortia al pas amb declaracions pacificadores: “Com sempre diem, no hi ha perdedors en una pau justa”, deia. Un Erdogan poc incendiari i calmat feia justícia a un últim any en què s'havia acostat diplomàticament a Tel-Aviv. Un acostament que, fins i tot, donava pas al nomenament de caps diplomàtics entre països: l'any 2018 Ankara va expulsar l'ambaixador israelià per última vegada, i fins a l'any 2022 no n'havien tornat a tenir. Començava un idil·li que s'allargaria fins aquest mateix octubre: plans de visites mútues i converses amistoses. Fins i tot, quan el conflicte ja comptava amb centenars de morts, Erdogan oferia la seva ajuda: “Turquia està preparada per a qualsevol mena de mediació, inclosos els intercanvis de presoners, si les parts ho demanen”. Però tot va canviar.

Acompanyades per dos homes armats i amb la cara coberta, dues dones que estaven segrestades a Gaza pel moviment palestí Hamàs van ser alliberades dilluns a la nit per mitjà d’un equip del Comitè Internacional de la Creu Roja. Abans d’elles, divendres, dues dones més amb la nacionalitat dels Estats Units s’havien convertit en les primeres a ser alliberades per Hamàs després del seu atac sorpresa a Israel el 7 d’octubre.

L'entrada del grup saudita STC com a principal accionista de Telefónica marca un abans i un després dins de l'índex borsari espanyol. El capital àrab no té, fins ara, gaire presència dins de l'Íbex-35, però cada vegada s'evidencia més el seu interès per l'empresa espanyola.

És molt improbable que al llarg de la nostra vida no canviem mai d'opinió. Per això precisament evolucionem, perquè no ens quedem ancorats en allò que donàvem per fet fa vint, deu o cinc anys. El món canvia i el nostre pensament també. La clau està en l'argumentació que donem sobre els motius pels quals canviem de punt de vista. I la de Laporta respecte a fer negocis amb Qatar no se sosté. És una obvietat que el Barça necessita amb urgència augmentar els ingressos perquè està asfixiat. Com també que l'Aràbia Saudita i Qatar tenen pasta per avorrir-se i que s'aprofiten de la cobdícia, els somnis de grandesa i/o les necessitats econòmiques alienes per netejar la seva imatge i que no semblin el que són, règims autoritaris que es passen els drets humans pel forro.

Els estatuts del Barça recullen com una de les finalitats de l’entitat que “el club vetllarà per la protecció i promoció de la Declaració Universal dels Drets Humans” (…però la pela és la pela). Aquesta adversativa hauria de completar la frase perquè no fos una proclama hipòcrita, sinó una afirmació més fidel a la realitat. En els temps que corren, els valors que havien estat l’orgull dels culers amb l'Unicef al pit, es desdibuixen per ser vestigis. A Groucho Marx se li atribueix una cita cèlebre que bé podria adoptar Joan Laporta: “Aquests són els meus principis i, si no li agraden, en tinc uns altres”. El president, bel·ligerant amb l’aposta de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu de vendre la samarreta a Qatar, ara està “entusiasmat” de viatjar-hi i fer-hi negocis personals i per al club. 

Primer, Qatar, i ara, les Balears. Els taxis aeris arriben a l'Arxipèlag per connectar les illes amb helicòpters privats. L'empresa NextNorth ha anunciat l'arribada d'aquest transport després d'estrenar-se al Mundial de Qatar. Ara com ara, a la seva pàgina web només hi ha un tracte disponible, de Mallorca a Eivissa, per 3.900 euros.

Prestigi i reputació a cop de talonari. És el que sempre ha fet el nou-ric, adquirir prestigi i reputació exhibint els símbols dels poderosos. ¿Tothom té un preu o els diners no ho poden comprar tot? 

L'1 de gener s'obre el mercat d'hivern més atípic de tots els temps, bàsicament perquè mai abans s'havia disputat un Mundial a mitja temporada de les principals lligues de futbol. La cita mundialista sempre és un aparador per a molts futbolistes, que aconsegueixen tancar traspassos o millorar les condicions que tenen amb els seus clubs. Per a molts jugadors, el Mundial de Qatar ha significat un abans i un després. A l'ARA repassem els quinze noms que més l'han sabut aprofitar.

Quan l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani va posar sobre les espatlles de Lionel Messi el bisht, la túnica negra amb rivets daurats, ja sabia que l’argentí jugaria un any més al París Saint-Germain. Tot i les crítiques rebudes, Qatar se sentia victoriós el dia que es va posar punt final al Mundial més polèmic de les últimes dècades. De fet, els resultats esportius havien acompanyat. Si guanyava l’Argentina, rebia la copa un futbolista del PSG, club propietat dels qatarians. Si guanyava la selecció francesa, l’estrella del torneig seria Kylian Mbappé, també futbolista del mateix club, i el títol acabaria en mans d’un dels principals aliats de Qatar, França. També hi va ajudar tenir un estat àrab, el Marroc, a les semifinals. A Qatar només li va fallar la seva pròpia selecció, que va fer figa a la primera fase.

Ha passat de jove promesa dels socialdemòcrates grecs i europeus a ser el nom amb més responsabilitat del Parlament Europeu implicat en el Qatargate. L'exvicepresidenta de l'Eurocambra i actual eurodiputada Eva Kaili, de 44 anys i nascuda a Salònica, és llicenciada en arquitectura i enginyera civil i era una de les presentadores de telenotícies més conegudes de Grècia. El 2004 va fer el salt a la política i es va convertir en la diputada més jove del Parlament grec. El Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok) la va impulsar com la veu del futur i una dirigent que podria rejovenir i reformar el partit.

Menotti, Bilardo i Scaloni. Evidentment, el Mundial porta el nom de Leo Messi. També de Dibu. Però darrere de tot hi ha un lideratge silenciós del tècnic que va agafar la selecció fa quatre anys, de manera interina, i ha aconseguit que per fi Messi aixequi la Copa del Món. Scaloni, sense escarafalls, sense verborrea buida, sense discursos imposats, ha aconseguit crear un grup unit. I futbolísticament ha construït un equip que ha anat de menys a més, tot i la càrrega emocional que duien a sobre els jugadors: el pes de tot un país, les comparacions incessants amb Maradona.

Lionel Messi no destaca com a futbolista extrovertit o estrident. Ha estat amb els anys que ha anat agafant experiència i de tant en tant oferint imatges o paraules que han esdevingut icòniques, donat la dimensió del futbolista. Els últims anys al Barça i a la Selecció Argentina ens ofereixen algunes d'aquestes fotografies, que sovint trespasen l'àmbit de les seccions d'esports, per ocupar un petit lloc a la història. El considerat The GOAT (Great of All Times) ha fet història al Mundial de Qatar. I ho ha fet amb un somriure, deixant-nos imatges per al record i amb un "Qué MIira Bobo? Anda Pallá Bobo" dirigit al jugador de Paisos Baixos Wout Weghorst.

Amb 25 anys d'experiència, Corporate Europe és l'observatori de referència sobre el funcionament dels grups de pressió dins les institucions europees. Analitzem amb Kenneth Haar, un dels seus investigadors, les implicacions que hi ha darrere del Qatargate i quines reformes calen per acabar amb aquestes pràctiques.

Diumenge s’acaba el Mundial de Qatar i, justícia poètica, la clausura coincideix amb la crisi del Qatargate a la UE. Per si algú tenia dubtes dels mètodes dels poderosos d’aquest emirat, cada cop està més clar: reinen l’or i la insolència, que ajunta els diners amb el menyspreu i la utilització de les persones. Si hi havia ombres sobre l’adjudicació del Mundial a Qatar, cada cop és més evident l’estil marca de la casa.