El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha reunit aquest dimecres amb el president interí de Síria, Ahmed al-Sharaa, durant més de mitja hora després que ahir anunciés l'aixecament de totes les sancions al nou govern de Damasc per donar-li "una oportunitat per créixer". Sobre les catifes infinites del Palau Reial de Riad, teixides a mà amb motius geomètrics que evoquen la solemnitat del poder, Trump i Al-Sharaa, acompanyats del príncep hereu i líder de facto de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, han posat junts per a la premsa en una imatge molt estudiada i carregada de simbolisme.

Tal com va passar el 2018, l'Aràbia Saudita i el seu príncep hereu, Mohamed Bin Salman, estan en boca de tothom: tant de mandataris com de mitjans de comunicació internacionals. Tanmateix, les raons no poden ser més diametralment oposades. Llavors, el líder saudita i el seu regne es trobaven a l'ull de l'huracà pel brutal assassinat del periodista i dissident Jamal Khashoggi. Ara, són protagonistes perquè han adquirit un enorme pes al tauler geoestratègic, sobretot a l'Orient Mitjà, però no només. Les visites de presidents, ministres d'Afers Exteriors i emissaris a Riad se succeeixen aquests dies a un ritme frenètic. La cirereta d'aquest estatus de hub diplomàtic podria ser la celebració d'una cimera sobre la pau a Ucraïna entre el president rus, Vladímir Putin, i l'estatunidenc, Donald Trump, ell mateix promotor de la idea.

La frase em balla pel cap des que la vaig sentir asseguda al sofà de casa: “Los que están aquí (Aràbia Saudí) van a poder comprobar que sois un país amable y cariñoso.” El president de la RFEF, Rafael Louzán, anunciava el desig de repetir la Supercopa espanyola de futbol a l’Aràbia Saudí. El to de gat escaldat que posava fa sospitar que ni ell es creu els dos adjectius que s’ha tret de la màniga: "amable i carinyós". O se li han tergiversat els conceptes i creu que “amable” és insultar i burlar-se dels jugadors i aficionats que han perdut, i “carinyós” és tocar el cul de les dones, fer-los fotos sense permís i riure-se’n.

El president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Rafael Louzán, ha demanat disculpes a l'afició del Mallorca pels abusos, tocaments, insults i agressions que van viure després del partit de la Supercopa d'Espanya disputat a l'Aràbia Saudita. En declaracions als mitjans de comunicació ha explicat que "aparentment" són certes les denúncies que han fet els aficionats del club balear i ha assegurat que faran feina perquè "situacions com aquestes no es tornin a repetir en les pròximes edicions". Tot i que reconeix aquests fets, Louzán ha remarcat que ha estat una edició de la Supercopa d'Espanya "molt exitosa".

Dues persones més han estat executades aquest diumenge a Riad, la capital d'Aràbia Saudita, segons ha anunciat el mateix ministeri de l’Interior. D'aquesta manera el nombre de persones ajusticiades aquest any al país ja puja a 306, una xifra que supera de molt les registrades en anys anteriors i que fa que l'Aràbia Saudita hagi superat els seus propis rècords i ja sigui el segon país del món on més s'aplica la pena de mort, després de l’Iran. L'oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides ja va expressar a principi de desembre la seva preocupació pel gran augment de les execucions al país, i diverses organitzacions de drets humans també han signat un comunicat conjunt en què posen el crit al cel per aquesta situació.

Dos moviments empresarials recents a Espanya han provocat que totes les mirades es posessin sobre el golf Pèrsic. En particular, sobre dues de les seves economies més rellevants: l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. El primer moviment està a punt d’arribar a bon port: l’adquisició per part de la teleoperadora saudita STC Group d’un 9,9% del capital social de Telefónica, operació que es preveu que es tanqui aquest novembre, un cop el govern espanyol doni llum verda a la compra. El segon, en canvi, va descarrilar al juny: l'entrada (fallida) del grup Taqa, amb seu a Abu Dhabi, a Naturgy. "No podíem cedir el control a l’emiratiana Taqa", va dir el conseller delegat de CriteriaCaixa, Ángel Simón, en una entrevista a La Vanguardia. El braç inversor de La Caixa i principal accionista de Naturgy (26,7%) va dur la batuta d'aquelles converses.

Les suposades reformes socials i econòmiques del regne de l'Aràbia Saudita que impulsa l'hereu al tron, el príncep Mohammed bin Salman –responsable intel·lectual de l'assassinat del periodista opositor Jamal Khashoggi–, no només passa pels negocis de la Federació Espanyola de Futbol de l'època de Luis Rubiales i la Supercopa, a canvi de molts diners i cap pregunta. L'estratègia de diversificació de l'economia rere l'anomenat programa Visió 2030 –destinat a reduir la dependència del país dels ingressos petroliers– també es vincula directament amb el foment del turisme.

El tenista Rafa Nadal, pocs anys enrere, va opinar sobre la bretxa salarial al món del tenis dient: “Les models guanyen més que els seus col·legues, però ningú no diu res. Per què? Perquè elles tenen més seguidors. Amb el tenis passa el mateix, guanyen més els qui mobilitzen més públic”. Per acabar d’arreglar la comparativa, va afegir que “evidentment tinc mare, germana i són les persones que més estimo en aquest món, o sigui que què més vull que els homes i les dones tinguem els mateixos drets”. A principis d’aquest any, el tenista s’ha convertit en ambaixador del tenis de l’Aràbia Saudita justificant que el país “té un gran potencial” i “s’ha obert al món”. La feina de Nadal, òbviament, no és altruista. Tampoc és casualitat que l’Aràbia Saudita hagi triat un home per fer d’ambaixador i no una dona. Perquè les dones, com sabeu, són millors fent de models. 

Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l'anàlisi revela també que la majoria d'elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l'Acord de París que en els set anys anteriors.

Luis Rubiales ha informat que tornarà a Espanya per posar-se a disposició de la justícia després de l'ordre de detenció de la Fiscalia que hi ha contra ell un cop finalitzada l'operació d'aquest dimecres de la Guàrdia Civil en relació amb els contractes que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va firmar mentre ell n'era el president per portar la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. Però abans Rubiales es prendrà el seu temps a la República Dominicana, on és actualment. L'exmandatari no té previst trepitjar territori espanyol fins al 6 d'abril, d'aquí dues setmanes.

Dia mogut a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) de Las Rozas (Madrid). La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) ha escorcollat aquesta seu per presumptes contractes irregulars relacionats amb la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita i amb altres negocis. A més, s'estan duent a terme una desena d'escorcolls a domicilis particulars en diverses províncies de la geografia espanyola, segons informen fonts de la Fiscalia a l'ARA.

En l’entrevista que li va fer Ana Pastor a Rafael Nadal el tenista va tirar fora totes les pilotes sobre igualtat i la seva decisió de convertir-se en ambaixador de l’Aràbia Saudita per a aquest esport. A cinc sets hauria estat un triple 6-0. Explica que no va ser el guany econòmic el que el va moure a acceptar ser imatge d’una dictadura teocràtica que vulnera sistemàticament els drets més fonamentals, que el seu objectiu no és blanquejar el règim sinó contribuir a millorar la salut dels saudites. Doncs o bé els espectadors som uns crèduls i ens empassem aquest globus veient com la pilota ens sobrepassa i entra o bé són els saudites els que li han col·locat una bona bola a contrapeu que Nadal ni ha vist passar. Aquesta segona possibilitat és poc versemblant per a algú que s’ha passat la vida viatjant pel món i que assegura que es va informar abans d’acceptar la proposta. Que fins i tot va visitar el país. Doncs no sé què és pitjor, si equivocar-se per ignorància o fer-ho amb coneixement de causa. Ara, que caldria saber on va mirar el tenista quan va fer un volt pel paradís del petroli. Dubto molt que tingués accés a les dones o que intercanviés una sola paraula amb alguna de les moltes immigrants que treballen en el servei domèstic en condicions d’esclavitud. No crec que consultés les lleis que obliguen tots els ciutadans a seguir un islam fonamentalista i radical. Si Rafael Nadal coneix bé tot aquest panorama i tot i així s’ha venut al poder saudita, la seva decisió és encara més ignominiosa. 

Que Rafa Nadal és un dels millors esportistes de la història de l'esport és inqüestionable. Que és un masclista després d'escoltar les seves declaracions a Ana Pastor, també. Aquest "per què" amb el qual finalitzava la frase "La inversió? La mateixa. Oportunitats? Les mateixes. Els mateixos sous? No, per què?" és tan demolidor com definitori. El seguit d'arguments amb els quals intentava argumentar la seva postura en contra que les esportistes cobrin el mateix que ells són l'abecé del masclista de manual: que generen menys, que parteixen de les mateixes condicions, que què vol dir ser feminista i que ell té mare i germana. Li va faltar la dona per cantar bingo.

Deia fa pocs dies el defensa internacional Aymeric Laporte que no és feliç a l'Aràbia Saudita, on ha marxat per guanyar una milionada. Explicava que altres jugadors, amb les butxaques ben plenes, viuen situacions similars. Creuen que no es respecten els contractes, que no hi ha prou seriositat, que la vida allà és complicada.

L'Imperi Otomà va caure durant el segle XIX en una decadència accelerada. No podia competir amb les industrialitzades potències occidentals ni podia reprimir els corrents nacionalistes al seu interior. Va perdre el flanc sud (Egipte i els ports mediterranis) i el flanc nord (els Balcans). Era un imperi incapaç de sostenir-se per ell mateix. Un desastre.

Ha començat l’any amb les males notícies de sempre i algunes de noves, com els propòsits, però encara es pot olorar una mica la pluja tímida que ens ha caigut a sobre. Quan no podem esperar que la meteorologia ens acompanyi ni que el món s’arregli sol, apareixen, per donar-nos un respir, les coses petites. Literalment. No és que m’encomani a la carrincloneria, per ben intencionada que sigui. L’any nou encara no m’ha canviat el cervell. Però la història minúscula d’un ratolí m’ha alegrat la vista i els pensaments. 

La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) posa un avió xàrter des de Madrid per viatjar fins a l'Aràbia Saudita a cadascuna de les edicions de la Supercopa d'Espanya que disputa en aquest país totalitari del Pròxim Orient i hi convida desenes de periodistes de mitjans de comunicació espanyols i internacionals per tal que la cobertura de l'esdeveniment sigui de primer nivell. Una vegada aterrats a l'Aràbia Saudita, aquests periodistes s'allotgen al mateix hotel de la ciutat que acull la competició, que en les últimes dues edicions ha estat la capital, Riad, com també ho serà enguany. Allà ja apareix la primera mostra de masclisme: les periodistes dones no poden fer ús del gimnàs ni de la zona d'aigües. És exclusiva per als homes.

"Com actuaràs per salvar una vida?", deixa anar Gerard Farrés pocs dies abans de participar en el seu dissetè Dakar. La pregunta ressona al Manlleuet. "El psicòleg em diu: «Et faràs mal, et perdràs, es trencarà el vehicle». La primera vegada li vaig contestar: «Tot això em passarà?» I no és que aquestes coses et passin una vegada, és que al Dakar et passaran diverses vegades. T'has de preparar per a totes aquestes situacions límit. Fins i tot, per la de trobar-te un company malferit", explica el pilot de 44 anys mentre pren un tallat durant una conversa amb l'ARA al restaurant de la plaça Fra Bernardí de Manlleu, on tothom el saluda.

El president rus, Vladímir Putin, ha estat rebut aquest dimecres als Emirats Àrabs Units i a l’Aràbia Saudita amb tots els honors en un inusual viatge llampec fora de Rússia durant el qual s’ha reunit amb els màxims dirigents dels dos països àrabs per abordar qüestions com la invasió d’Ucraïna, l’ofensiva militar d’Israel sobre Gaza i el preu del petroli. La visita del mandatari rus als dos influents petroestats forma part d’una atapeïda agenda de reunions diplomàtiques en què també hi ha una trobada aquest dijous a Moscou amb el president de l’Iran, Ebrahim Raisi, que reflecteix l'esforç del Kremlin per continuar expandint les seves relacions polítiques, comercials i militars amb països no occidentals.