Una nit més, la meva amiga, que té un restaurant de cuina catalana al barri antic de Barcelona, m’envia la foto de quan, de matinada, marxa cap a casa. “Flipa com la gent ve al meu restaurant. Això és el Gòtic”, diu. Contra una tanca metàl·lica, al seu petit, preciós carrer, plena de grafits sense gràcia, que ja no caldrà netejar (quant duraria?) un sofà abandonat, un sac de runa, capses de cartró, bosses d’escombraries llençades de qualsevol manera. El terra ple de qualsevol mena de material corporal, humà i caní, de diversos cupatges. “Rates com gats”, diu la meva amiga. El petit abocador de cada jornada.

La gentrificació no és només un fenomen habitacional, també pot ser comercial. Al cor de Barcelona, al Barri Gòtic, en especial a la zona més concorreguda, s’està produint la substitució del comerç històric per les botigues de souvenirs. La combinació de pandèmia i preu per metre quadrat està resultant decisiva. Dos anys de sequera de visitants, amb episodis llargs de tancament pels confinaments, han deixat els comerços tradicionals al límit. Molts no han pogut reobrir, i menys si havien de seguir pagant el preu del local al nivell prepandèmia. Els propietaris dels espais en general han volgut tornar al nivell d’ingressos que tenien fa dos anys. El resultat és que a les vies més importants, per exemple els carrers Ferran i Comtal, moltes de les persianes que han tornat a pujar són de negocis de souvenirs camuflats legalment com a botigues de roba: aquesta és la manera que tenen de burlar la prohibició municipal d’obrir aquest tipus d’establiment. En efecte, venen roba, però bàsicament samarretes amb lemes suposadament enginyosos sobre Barcelona. Feta la llei, feta la trampa. El control, de moment, sembla que no s’està produint.

L a de Sant Miquel és aquella placeta, sovint deshabitada, situada al darrere de l’Ajuntament de Barcelona. Un lloc que ha estat recentment reformat, per prohibir-hi l’aparcament de vehicles, crear un espai per als infants i fer-la una plaça “jugable”. La notícia, però, ha estat un monòlit de pedra. Malgrat els aclariments de les autoritats, que diuen que es tracta d’un joc infantil, per a molts només ha estat la darrera modificació d’un indret que porta 2.000 anys canviant d’aspecte sense èxit.

L'emblemàtic edifici d'estil classicista del Borsí, a la plaça de la Verònica del Gòtic, tindrà un ús veïnal després de nou anys abandonat, des que va tancar l'Escola d'Arts i Oficis. Dels seus 2.100 metres quadrats, 950 es faran servir per a una biblioteca, 800 per a un equipament veïnal i la resta es destinarà a espais compartits pels dos usos. Ho ha explicat avui l'Ajuntament en un acte on també ha participat l'equip d'arquitectes Martínez Lapeña - Torres, responsable de l'obra, i entitats veïnals que han participat en la planificació de l'edifici.