Per què l'escala musical té set notes? Per què algunes cançons ens fan plorar d'emoció? Existeix el silenci? Per què hi ha sorolls que ens molesten? Per què un oboè no sona igual que un violí? Encara que costi de creure, la resposta de totes aquestes preguntes la tenen les matemàtiques. El Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona explora les múltiples relacions entre la música i les matemàtiques amb l'exposició interactiva MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos, comissariada per la catedràtica de la Universitat de Barcelona Magda Polo i el divulgador musical Carlos Calderón. "La música és capaç d'emocionar-nos perquè té una essència fonamentalment matemàtica", explica Polo, que espera que aquesta exposició serveixi perquè "la gent perdi la por a les matemàtiques".

José Luis Carballido no era un nen fascinat pels dinosaures, però sí pel passat. Va néixer a Mar del Plata, a l'Argentina, i quan va dir que volia estudiar biologia, molts li van dir: “En aquest país, si estudies això, acabaràs conduint un taxi”. Es va especialitzar en paleontologia i fa uns anys va descobrir l’espècie de dinosaure més grossa que s'ha conegut fins ara, que des de fa uns mesos s'exposa al museu CosmoCaixa de Barcelona.

"Tot ell és colossal". Així s'ha descrit la nova criatura que, a partir de dijous, habitarà la sala gran del museu CosmoCaixa de Barcelona. Ha arribat acompanyat de dotze exemplars més de dinosaures que, si no s'aixeca ben amunt el cap, són francament difícils d'admirar. Des de terra, l'altura dels ulls arriba tot just a la ròtula de l'esquelet estrella de l'exposició, la del Patagotitan mayorum, l'animal més gros que ha caminat mai per la Terra (si més no dels que s'han descobert fins ara). Les seves mides són estratosfèriques: 38 metres de llarg i 77 tones, l'equivalent a 14 elefants africans. Tot plegat, obliga a pujar dues plantes del museu per poder contemplar el Patagotitan sencer.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

És una posta de sol. Nikola Tesla (Smiljan -actual Croàcia, antiga Sèrbia-, 1856; Nova York, 1943) passeja per un parc de Budapest mentre declama el Faust de Goethe. De cop i volta s’atura. Acaba de tenir una idea. Una d’aquelles que, sense saber-ho, ajudarien a canviar el món. Quina? Ni més ni menys que el camp magnètic rotatiu que anys després utilitzaria per crear el motor d’inducció. El moment Eureka! quedaria immortalitzat en forma d’esquema dibuixat a terra amb el bastó. Va ser aquest, però podria haver sigut qualsevol altre, com el potencial del corrent altern o la transmissió d’informació i energia sense fils. O alguna de les seves gairebé 300 patents reconegudes en els àmbits de l’electromagnetisme, la radiodifusió i l’electricitat, que han acabat arribant fins als nostres dies. Tesla, geni excèntric d’abast universal, serà present en forma d’exposició a CosmoCaixa de Barcelona fins al febrer.

Els centres i exposicions de la Fundació La Caixa d'arreu de l'Estat van rebre més de 3,8 milions de visitants al llarg de l'any passat, segons informa la institució. Els vuit CaixaForum i el CosmoCaixa van rebre 1,2 milions de visitants, i els més visitats van ser el CosmoCaixa (358.000 visitants), el CaixaForum de Madrid (230.891) i el CaixaForum de Barcelona (213.478). Algunes de les exposicions més vistes van ser Càmera i ciutat, Vampirs. L'evolució del mite i Sabres i mastodonts. Les exposicions itinerants arreu del territori van rebre 2,6 milions de visitants.

"És un meravellós experiment tecnològic que connecta l'art amb l'ànima del poble, de la ciutat, del país, del món", diu el director d'orquestra Gustavo Dudamel sobre Symphony. Un viatge al cor de la música, la pel·lícula de realitat virtual que es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona des d'aquest dimarts fins al 8 d'octubre. "No és una pel·lícula per veure-la, sinó una experiència que cal viure-la", precisa Igor Cortadellas, el director artístic d'un projecte "gran però que té la fragilitat i la delicadesa d'una petita capsa de música".

La col·laboració de l'Obra Social La Caixa amb el British Museum dona fruits sucosos: 'Faraó. Rei d'Egipte' va ser l'exposició més vista l'any passat al CaixaForum de Barcelona, que va rebre 863.605 persones, un 15,4% més que el 2017. Les altres dues mostres més vistes són 'Disney. L'art d'explicar històries', i 'Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmatre' –oberta fins al 20 de febrer.

L'exposició 'Andy Warhol. L'art mecànic' de CaixaForum Barcelona ha estat la més visitada del 2017 a la xarxa de centres de l'Obra Social La Caixa. Amb 228.000 visitants, la retrospectiva sobre l'artista nord-americà –la més important que s'ha fet mai a l'Estat– s'ha convertit també en la més vista dels últims cinc anys en tots els centres CaixaForum.

La relació entre art i ciència busca respondre al misteri de la 'desaparició' de l'astronauta rus Ivan Istotxnikov a 'Sputnik: l'odissea del Soyuz 2', l'exposició que aquest divendres s'ha inaugurat al Cosmocaixa, i de la qual el fotògraf Joan Fontcuberta n'és el comissari. Per a ell, les imatges no són un reflex "innocu, escèptic i objectiu del món", tot i que "sovint les entenguem com les mateixes realitats". Aquest n'és el gran perill, com demostra l'exposició.