El Capitoli de Washington és la seu del Congrés dels Estats Units. Des del 1931 el frare petrer Juníper Serra (Miquel Josep de nom de fonts) és l’únic personatge no nord-americà que hi té una estàtua. Forma part d’una col·lecció dedicada al centenar de pares de la pàtria. Juntament amb el polític Ronald Reagan, el mallorquí representa l’estat de Califòrnia. Hi arribà el 1769, a 56 anys, després de dues dècades evangelitzant a Mèxic al servei del rei Carles III. Es trobà amb un territori gairebé inexplorat, on acabaria fundant nou missions. N’hi hagué que foren l’embrió de ciutats com Los Angeles, San Francisco, San Diego i Sacramento.

La policia mantenia aquesta tarda acordonats els voltants del Museu Jueu de Washington, on aquest dijous a la matinada dos treballadors de l'ambaixada d'Israel als Estats Units han sigut assassinats a trets. Uns metres més enllà de l'entrada del museu, als peus d'un edifici de maons vermells, un equip policial encara continuava netejant les restes de sang de Yaron Lischinsky i Sarah Milgram abans de reobrir el pas a la zona. Algunes persones s'acostaven a l'escena del crim per deixar-hi rams de clavells i espelmes. A tan sols unes passes hi ha l'oficina de l'FBI i el centre de convencions on l'estiu passat es va celebrar la cimera de l'OTAN. "Ara mateix estic sorprès, trist i enfadat... no em puc creure que el "mai més" estigui passant de veritat. Això és resultat de tot l'odi que circula", explica a l'ARA Mark Rosenberg, un rabí de Florida que ha viatjat expressament al lloc dels fets per mostrar el seu condol. El "mai més" al qual es refereix el rabí és el lema que va encunyar la comunitat jueva després de l'Holocaust.

Un dia després del tràgic xoc aeri entre un avió de passatgers i un helicòpter militar a Washington, amb 67 víctimes i cap supervivent, l'Administració Federal d'Aviació (FAA) ha decidit tancar el corredor d'helicòpters proper a l'aeroport Ronald Reagan de Washington. Es tracta d'una mesura preventiva, mentre les autoritats avancen en la investigació dels fets, les quals ja han recuperat la caixa negra de l'avió.

L'accident aeri que ha costat la vida a 67 persones sobre el riu Potomac, a Washington, s'ha produït a pocs centenars de metres de la capçalera de la pista de l'aeroport nacional Reagan. Es tracta d'un aeroport amb una localització insòlita: és a vint minuts en cotxe de la Casa Blanca. És tan a la vora de la ciutat que els passatgers que estan a punt d'aterrar-hi gaudeixen d'un passeig turístic de franc mentre sobrevolen l'obelisc del Mall, les teulades del Memorial Lincoln o del Capitoli i la residència presidencial mateixa. 

He tornat al cementiri d’Arlington, una hora abans que tanquessin al capvespre. A causa de les eleccions, aquesta setmana no hi ha hagut gaire turisme a Washington, de manera que he pogut enfilar els carrers en solitud i silenci, amb aquelles fileres de creus de marbre blanc a banda i banda, perfectament arrenglerades, que sembla que es perdin en l’infinit.

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

La ciutat de Washington, la capital del país més ric del món, ha al·legat que la inseguretat i la insalubritat són motius suficients per arrabassar les poques propietats dels sensesostre que viuen als seus parcs. Després de desmantellar el campament d'Union Station, li ha arribat el torn al de la plaça McPherson, situada a dos carrers de la Casa Blanca, on desenes de persones sense llar dormien cada nit en tendes de campanya i on s'havia constituït una petita comunitat. L'ARA ja va constatar al desembre les dures condicions en aquest i altres parcs d'una ciutat governada per demòcrates, que s'autoproclama la més progressista dels Estats Units.

La policia de Memphis ha anunciat en un comunicat que desmantella la unitat Scorpion, a la qual pertanyien els agents acusats d'assassinar el jove Tyre Nichols, després d'una pallissa que va quedar enregistrada en les càmeres dels agents. Després de l'enèsim cas de violència policial als Estats Units, la unitat, formada per 50 agents i que tenia la funció de rebaixar els índexs de criminalitat en algunes zones més conflictives, quedarà "permanentment desactivada".

"Som als Estats Units d'Amèrica, la nació més rica del món. No hi hauria d'haver persones sense sostre en aquest maleït país", lamenta l'Scotlund des de la tenda de campanya on dorm cada nit, situada als peus del departament d'Estat i a escassos metres del memorial a Abraham Lincoln. Als seus 54 anys, s'autoproclama alcalde de Triangle Park, el campament on s'ha instal·lat després de vagar durant mesos per diversos punts de Washington, la capital política del món occidental.

El xef espanyol José Andrés i les actrius Sofia Vergara i Eva Longoria, així com el músic Emilio Estefan, entre d'altres, s'han sumat com a consellers a la junta del futur Museu Nacional dels Llatins Nord-americans a Washington. L'Institut Smithsonian –posseïdor del conjunt de museus més gran de món–, a què se sumarà aquest nou centre, ho ha confirmat en un comunicat en què ha recordat que també hi haurà altres personalitats llatines com l'exeditor del diari Miami Herald. El Congrés dels EUA va aprovar el passat mes de gener el projecte i va donar als promotors un termini de divuit mesos per presentar un pla concret per a la construcció del museu.

Els camins de l’Andrew Casto, dels Estats Units, i la Kafa Said, del Iemen, es van creuar per primera vegada el 2016 al país del primer. Poc després d'haver-se conegut, la Said va anar-se'n a casa de visita un temps, sense saber que s'estava embarcant en una autèntica odissea. Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials poc després i, conscients de la seva intenció d’aprovar un veto migratori per bloquejar l'entrada als Estats Units de ciutadans de diversos països, en gran mesura de majoria musulmana, com el Iemen, la parella va intentar, sense èxit, accelerar la tornada de la Kafa. Les portes es van tancar i, davant la incertesa de quant de temps seguirien així, van decidir buscar un lloc del món on poguessin estar junts mentrestant. No tenien res allà, però van acabar al Caire, la capital d'Egipte. “Vam intentar vèncer el rellotge, perquè sabíem que el veto arribava, però no ho vam aconseguir”, recorda ara l'Andrew. Un cop al Caire, tot “es va convertir en esperar”, reconeix.

La metxa està encesa, però falta per veure si acaba dinamitant la presidència de Donald Trump o s'apaga abans que el 20 de gener Joe Biden accedeixi a la Casa Blanca. A onze dies que el demòcrata assumeixi el càrrec, creixen les opcions de veure un impeachment exprés contra Trump. Al contrari que en el procés que va fracassar el 2020, en què només un senador republicà, Mitt Romney, va donar suport a la seva destitució, ara sembla haver-hi més d'un conservador del Senat disposat a derrocar-lo. El dubte és si el nombre serà prou perquè l'impeachment tiri endavant.

El president Donald Trump ha portat massa enllà la seva increïble espiral de negació de la realitat, és a dir, de no reconeixement de la seva derrota electoral. El que ha fet és inconcebible, un atac en tota regla des de dins, des del mateix cim institucional, a la democràcia de la primera potència mundial: ha fet servir el seu càrrec per incitar les masses a assaltar la cambra dels representants de la sobirania popular. No hi ha precedents d'uns fets així, ni als Estats Units ni en gaires altres latituds. I els precedents més coneguts ens transporten a èpoques funestes de la història contemporània. La comparació entre el populisme conspiranoic de Trump i els feixismes del segle XX ja no és cap banalització. La deriva de l'encara president ha traspassat tots els límits. Tot i que es veia a venir que podia passar alguna barbaritat, la visió del Capitoli envaït per extremistes trumpistes armats ha deixat astorat mig món, i avergonyida el gruix de la societat nord-americana, que no es reconeix en un espectacle tan negre. Entre els qui no s'hi reconeixen, pel que es comença a veure, també hi ha una part considerable i rellevant de votants i membres del Partit Republicà, dins del qual ja es pot parlar de fractura.

El president nord-americà Donald Trump ha ingressat en un hospital militar, on hi passarà uns dies “per precaució”, segons ha informat la Casa Blanca, unes hores després que donés positiu de covid-19. Trump continuarà exercint les seves funcions des del Walter Reed National Military Medical Center.

Ruth Bader Ginsburg era moltes coses als Estats Units. La segona dona que va ocupar una de les nou cadires del Tribunal Suprem. Un referent del feminisme per la seva lluita des dels anys 70 per la igualtat de drets de les dones. Una llegenda i una de les veus més que respectades de la justícia nord-americana. I, sobretot, una autèntica icona cultural d’una generació molt més jove, que sobtadament i particularment els últims anys ha entès la figura de Ruth Bader Ginsburg, jutge de més de 80 anys, com l’encarnació de l’esperança d’un futur empoderat i lúcid.

La frase del publicista Sir John Hegarty és tota una sentència: "No construeixis un negoci, crea una marca". Òbviament és un mal auguri per a un altre publicista, Daniel Snyder, el propietari de la franquícia de Washington de la lliga nord-americana de futbol americà, els fins ara anomenats Redskins (pellroges) de la NFL. Actualment, l'únic equip sense nom al món.

Els carrers de Teheran deixaven clar ahir que l'assassinat del poderós general iranià Qasem Soleimani a mans dels Estats Units de Donald Trump ho ha canviat tot. Fa només unes setmanes la capital iraniana era escenari d'una gran onada de protestes antigovernamentals, reprimida amb brutalitat desmesurada per l'executiu de Hassan Rouhani. Aquest dilluns centenars de milers d'iranians –milions, segons els mitjans estatals– han tornat a sortir al carrer. Aquest cop, però, agafats de la mà dels representants del govern per celebrar el funeral del "màrtir" Soleimani. L'estima pública cap a Soleimani, considerat un heroi per bona part de la societat iraniana, ha capgirat les prioritats: l'odi cap a la Casa Blanca –i la gran amenaça exterior que diuen que Washington suposa– uneix, almenys de moment, bona part dels iranians. I l'executiu ho està aprofitant per apaivagar focs passats.

Donald Trump llança un nou torpede contra el dret d’asil. Els Estats Units rebutjaran a partir d’avui els migrants que arribin demanant refugi si no ho han sol·licitat prèviament en un altre país durant el camí. La directiva, publicada ahir pels departaments de Seguretat Nacional i Justícia, està dissenyada de manera específica perquè sigui aplicada a la frontera amb Mèxic i, així, s’aturi de manera dràstica el flux migratori procedent de l’Amèrica Central. Viola la llei internacional d’asil i molt probablement fins i tot la llei nord-americana.

La Cambra de Representants dels Estats Units ha enviat una nova pilota calenta a la taula del president nord-americà, Donald Trump. Aquest dijous aquesta cambra -controlada pels demòcrates- ha aprovat una resolució que demana a Trump que retiri el suport militar a l'Aràbia Saudita en la guerra del Iemen.

El president rus, Vladímir Putin, ha advertit els Estats Units que respondrà amb fermesa si decideixen instal·lar míssils a qualsevol país europeu. Putin ha assegurat que no busca un enfrontament directe amb Washington: "No el volem, i menys amb una potència global com els EUA". Aquestes declaracions arriben després que els dos països hagin abandonat el tractat INF, que impedia l'ús de míssils nuclears de curt i mitjà abast.