Una dona amb bicicleta sortida del no res ens avança en un dels molts embussos que se succeeixen a Teheran cada dia vestida amb roba esportiva. "Això era impensable abans, les dones no poden conduir vehicles de dues rodes", ens diu la Newsha des del nostre vehicle. Veurem què passa amb el nou president, però la majoria de dones de l'Iran encara veuen molt lluny assolir els seus drets. "Volem la llibertat d'Europa que aquí com a dones no tenim", diu l'Azadeh. I la Fairuza ens fa fixar-nos en un senyal de trànsit, equipat amb una càmera: "No és només per controlar el trànsit, també serveixen per veure si portem el mocador al cap de manera correcta, si no és així t'arriba una notificació i has d'anar a la policia". Però unes hores després ens creuem amb dues dones que passegen amb el cap descobert en un dels carrers principals de la capital.

"El nostre missatge és clar. Hem de posar fi a les detencions" era l'eslògan que repetia amb freqüència als mítings electorals Hassan Rouhani, l'actual president de l'Iran i considerat un moderat. Malgrat això, des que Rouhani va arribar al poder a mitjans del 2013, no només han augmentat les detencions al país persa, sinó que també s'han disparat les execucions.

Hassan Rouhani ha demanat aquest dimecres l’alliberament de les persones detingudes “innocents que no anaven armades” durant les dues setmanes de protesta a l'Iran en contra de l’encariment del preu de la benzina. Amb un to conciliador, el president iranià ha demanat “clemència religiosa i islàmica” contra els arrestats que no van cometre delictes i, en aquest sentit, ha admès que hi ha empresonats per haver cremat pneumàtics durant les manifestacions.

L'Iran ha trobat un nou jaciment petrolífer al seu territori, d'on es calcula que es podran extreure uns 53.000 milions de barrils de cru. Aquesta quantitat permetria augmentar gairebé un terç les reserves del país. El president iranià, Hassan Rouhani, ha fet l'anunci aquest diumenge en un discurs davant de milers de persones a la ciutat meridional de Yezd.

El president iranià, Hassan Rouhani, ha descartat aquest dimecres negociar amb els Estats Units mentre no retiri les seves sancions, i ha insistit que Teheran no negociarà amb "un enemic que busca que l'Iran es doblegui utilitzant armes de pobresa i pressió".

A cop de tuit, com ja ha convertit en un costum, el president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat un augment de les sancions contra l'Iran. És la resposta de la Casa Blanca al bombardeig, dissabte passat, contra instal·lacions petrolieres de l'Aràbia Saudita, que va obligar el primer exportador de petroli del món a rebaixar la producció a la meitat i va fer disparar els preus del cru.

L’Iran va dir prou ahir i va anunciar que es retirava parcialment de l’acord nuclear signat el 2015 amb les principals potències mundials. Després de la retirada dels Estats Units del pacte, anunciada per Donald Trump feia tot just un any -el 8 de maig del 2018-, i la reintroducció de sancions al govern iranià que han danyat enormement l’economia del país, el president Hassan Rouhani va anunciar per televisió aquesta retirada parcial i va donar a les potències mundials un termini de 60 dies perquè aconsegueixin contrarestar l’efecte de les sancions nord-americanes. En cas contrari, el país començarà a enriquir urani per sobre dels nivells que li permetia l’acord nuclear, que es va forjar per tractar d’impedir que l’Iran pogués desenvolupar armes nuclears.

La Casa Blanca ha anunciat que envia un grup de portaavions i bombarders al Golf Pèrsic davant les "indicacions i advertències preocupants" relacionades amb l'Iran. "Enviem un missatge clar i inconfusible al règim iranià que qualsevol atac contra els interessos dels Estats Units o dels nostres aliats es trobarà amb una força implacable", ha dit John R. Bolton, conseller de seguretat nacional, en relació al desplegament, sense donar més detalls sobre la naturalesa de la suposada amenaça iraniana.

Els Estats Units han posat en marxa aquest dilluns a la matinada la segona onada de sancions contra l'Iran, que qualifiquen com "les més dures" que s'han aplicat mai contra l'economia persa. És la política del president Donald Trump, que al maig es va retirar de l'acord nuclear amb Teheran signat el 2015 per les grans potències del planeta, incloent-hi el govern de Barack Obama, per garantir que el règim dels aiatol·làs no fes un ús militar de la tecnologia nuclear. Si a l’agost Washington va bloquejar les transaccions financeres i el sector automobilístic, ara ataca el petroli i el banc central, amb l’objectiu d’obligar l’Iran a negociar que aturi els programes energètics i de desenvolupament de míssils balístics i limiti la seva influència a Síria, el Iemen o el Líban. El president iranià, Hassan Rouhani, assegurava ahir en un discurs televisat que Teheran “esquivarà les sancions amb orgull” i continuaran venent el seu petroli al món, i titllava la política de Washington de “guerra econòmica”.

Els EUA han restablert les sancions contra l'Iran que van ser aixecades amb l'acord nuclear assolit el 2015 en una complexa taula multilateral en què, a més de la Unió Europea, van participar la Xina i Rússia. Amb un absolut menyspreu pel pacte firmat pel seu predecessor, Barack Obama, i per la comunitat internacional, Donald Trump ha decidit imposar el seu criteri unilateral i imprevisible al país persa i als seus teòrics socis internacionals. Trump estreny d'aquesta manera l'aliança amb Israel i continua allunyant-se de la UE.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat clar. "Sense condicions prèvies. Si volen reunir-se, em reuniré", ha proclamat aquest dilluns a la nit el líder nord-americà durant una roda de premsa conjunta a Washington amb el primer ministre italià, Giuseppe Conte. Trump ha reiterat que estaria més que disposat a reunir-se amb el seu homòleg iranià, Hassan Rouhani, "sense condicions prèvies" perquè, segons va argumentar, "no passa res per reunir-se".

"La mare de totes les guerres", així va definir Hassan Rouhani, el president iranià, un possible conflicte entre els Estats Units i el seu país. I Donald Trump, el president dels Estats Units, no ha trigat a respondre. "Al president iranià Rouhani: mai més torni a amenaçar els Estats Units o patirà les conseqüències que només alguns han patit abans en la història", ha escrit dilluns a la matinada el president nord-americà al seu perfil de Twitter. "Ja no som un país que suportarà les seves demencials paraules de violència i mort. Vagi amb compte!", ha afegit.

"Podem dir que avui [per ahir] ha acabat la sedició". Amb aquestes paraules es va expressar ahir el comandant en cap dels Guardians de la Revolució de l'Iran, el general Mohammad Ali Jafari, per anunciar que les protestes que han sacsejat el país persa des de dijous passat ja es poden donar per acabades completament. "Els enemics saben que de cap manera poden amenaçar la República Islàmica", va assegurar. Ahir desenes de milers de persones es van manifestar a l'Iran a favor del règim, convocades precisament per contrarestar les mobilitzacions de protesta.

El president rus, Vladímir Putin, va aconseguir dimecres el suport de Turquia i l'Iran per posar en marxa un nou procés de pau per a Síria impulsat pel seu país. "Els presidents de l'Iran i Turquia [Rouhani i Erdogan] han donat suport a la iniciativa de convocar un congrés per al diàleg nacional sirià", va dir Putin en comparèixer davant la premsa després de la cimera que va reunir els tres mandataris a la ciutat russa de Sotxi, a la vora del mar Negre.

Vladímir Putin ha defensat aquest dimecres a Teheran la importància de l'acord nuclear signat l'any 2015 entre l'Iran i sis grans potències i ha rebutjat rotundament que els Estats Units el violin o el trenquin unilateralment.

“Val més boig conegut que savi per conèixer”, diu Pere Vilanova, investigador del Cidob especialitzat en el Pròxim Orient, en referència a les eleccions presidencials que se celebren aquest divendres a l’Iran. Els col·legis han obert aquest matí i, segons Reuters, s'han format les primeres cues. "Tothom hauria d'anar a votar en aquestes eleccions", ha esperonat el líder suprem Ali Khamenei després d'haver introduït la papereta a l'urna.

L'Iran celebra eleccions presidencials aquest divendres, 19 de maig. Hassan Rouhani, l'actual president, espera repetir per un segon mandat però es disputa la presidència amb el conservador Ebrahim Raisí. Són els que tenen més probabilitats, però no els únics candidats. 1.636 iranians, entre els quals, 137 dones, s'hi havien presentat, però només sis van passar els filtres de selecció. Cap dona. L'alcalde de Teheran, Mohammad Bagher, era un dels escollits, però va anunciar la seva retirada dilluns i va demanar el vot per Raisí.