Tica Font (Vall d’Uixó, 1956) és la presidenta i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Llicenciada en Física per la Universitat de València, ha estat directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. És experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar. Font és una de les veus expertes de les II Jornades per la Pau que ha organitzat la plataforma Mallorca per la Pau i deixa clar que les guerres són un pretext per fer negoci.

El Consell de Mallorca exigirà finalment un mínim de cinc anys de residència legal per poder optar a les ajudes socials incloses en el paquet destinat a pal·liar els efectes econòmics derivats de la guerra a l’Iran. Inicialment, la institució insular havia previst fixar aquest requisit en tres anys.

Quan Israel i els EUA van començar la guerra de l'Iran, el 28 de febrer passat, el món sencer es va estremir, però a Mallorca el calfred va tenir un to particular: “Això afectarà la temporada turística?”, va ser l'interrogant que es feien, ansiosos, els empresaris del sector turístic i els seus servents, també coneguts com a governants electes. I encara molts de ciutadans rasos, contribuents purs i simples, es feien la mateixa pregunta, perquè tenen interioritzat un temor ancestral semblant al de la petita aldea gal·la dels còmics d'Astèrix. En efecte, si aquells guerrers dels boscos gals vivien amb la por que un dia el cel no els caigués damunt el cap, molts mallorquins d'avui pensen angoixats en la possibilitat que un dia deixin de venir turistes. Han assimilat la idea que el turisme és la seva font d'alimentació (“el turisme ens dona menjar”, repeteixen, com un salm responsorial) i que dedicar-se a altres activitats econòmiques que no siguin el turisme equival a un retorn a una vida d'escassedats i privacions. (Per edat, la majoria no han conegut l'escassedat ni les privacions, però dins el repertori de prejudicis que han incorporat inclou també una intensa aporofòbia).

Diu Pegah Khoei, nascuda a l’Iran fa 41 anys, que la Tonada de collir figues va ser una de les melodies que quan va arribar a Mallorca, ara fa sis anys, la varen fer sentir com a casa. “Té unes vibracions que em traslladen als sons de l’Iran, especialment als de l’oest del país”, comparteix, si bé tot d’una matisa que no és, ni de bon tros, l’única. Així ho demostra el fet que Figues de Tadjikistan sigui només un dels vuit temes que conformen Aigua ballant, el primer treball discogràfic del grup Qanat, un trio on Khoei, juntament amb Tomeu Gomila i José Miguel Puigserver, teixeix ponts entre la música tradicional de les Balears i melodies perses i bizantines. Així, al disc es poden sentir temes com Fandango Bandarí o Sant Antoni de Khorasan, que aconsegueixen sonar noves i tradicionals alhora. “Pot semblar que som enfora, però basta escoltar les músiques tradicionals de llocs com Mallorca i l’Iran per adonar-se que les arrels són les mateixes. Tenim més coses en comú que diferències entre nosaltres. A mi em va bastar escoltar les gravacions de la padrina de la meva parella per veure-ho clar. Sentir-la cantar les tonades de feina em va traslladar directament als sons que havia sentit tota la vida a ca nostra”, comparteix.

El Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei per destinar 160,75 milions d'euros a pal·liar els efectes econòmics que la guerra a l'Iran té per a les Balears. Una mesura que complementa les que ja ha aprovat el govern espanyol i que representaran 70 milions d'euros més per a les Illes. De les deduccions fiscals per als hipotecats fins a les subvencions als sectors afectats, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha explicat en què es destinaran aquests recursos.

El Govern aprovarà abans de Setmana Santa un decret llei amb rebaixes fiscals i ajudes directes als sectors afectats per la pujada de preus derivada de la guerra a l'Iran, entre les quals hi ha deduccions per a les hipoteques variables. Les mesures complementaran l'escut social anunciat pel govern espanyol divendres passat, que preveuen rebaixes de l'IVA als combustibles i una pròrroga als contractes de lloguer. L'Executiu les vol dur endavant amb el vistiplau de tots els partits i, per això, el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, els ha convocat aquest dimecres.

El paquet de mesures aprovat pel govern espanyol per fer front als efectes de la guerra de l’Iran tindrà un impacte superior als 70 milions d’euros a les Illes Balears. Així ho ha assegurat aquest dilluns a Palma la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb agents socials i econòmics.

Dues setmanes després de l'inici de la guerra d'Israel i els Estats Units (EUA) contra l'Iran, el final és incert. Malgrat que el Govern continua advocant per una resolució ràpida del conflicte, aquesta setmana ha començat una sèrie de reunions amb els sectors que es podrien veure més implicats per l'increment de preus que acompanya la guerra. Encara no hi ha prou dades oficials per estimar la magnitud de l'impacte. Amb tot, ara per ara tot apunta a un increment del combustible que fa un efecte papallona damunt múltiples factors: des del transport (amb l'agreujant de la insularitat) fins a la cistella de la compra, passant per l'agricultura, els viatges i la mobilitat.

El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha mostrat el seu rebuig a una baixada "generalitzada" d'impostos per la guerra a l'Iran i Orient Mitjà, però sí que reclamarà la limitació dels preus de l'energia o mesures per a la protecció de l'ocupació i l'activitat econòmica, si són necessàries. El dirigent sindical ha avançat que aquesta serà la posició que defensarà CCOO davant la reunió que mantindrà aquest dijous amb representants del govern espanyol i altres forces sindicals, per avaluar possibles actuacions pels efectes del conflicte.

Mojtaba Khamenei, fill de l’exlíder suprem Ali Khamenei i assenyalat com a nou cap de la República Islàmica de l'Iran, tindria un complex turístic luxe a Camp de Mar, a Mallorca. Així ho recull una investigació de Bloomberg, citada pel diari El País, que apunta que es tracta del Steigenberger Hotel & Resort Camp de Mar i que el patrimoni del nou líder suprem de l'Iran s’estendria per diversos països europeus.

Ens han anuncia tantes vegades la Tercera Guerra Mundial que, quan arribi, no ens ho creurem. Com tampoc no ens hauríem imaginat que podria existir un polític com Donald Trump, un egòlatra que ha dinamitat el rol d’un dirigent en un estat democràtic, la decència i el sentit del ridícul. Convertit en una caricatura i un mirall per als populistes d’extrema dreta, amenaça l’ordre mundial mogut per la seva megalomania. Si agites vespers a Ucraïna, Veneçuela, Gaza, Groenlàndia i l’Iran, tard o d’hora algun ens picarà a tots.

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres a la plaça de les Tortugues de Palma per manifestar el seu rebuig a la guerra a l'Orient Mitjà i a altres conflictes com el de Palestina i Ucraïna.

L'associació de transportistes de PIMEM, Astam, ha denunciat públicament "l'abús" que, segons l'associació, han fet les principals companyies petrolieres davant el conflicte a l'Iran. Segons ha assenyalat l'associació en una nota de premsa, els transportistes han detectat un increment de fins a 15 cèntims per litre en el preu de referència del gasoil professional que, a parer seu, és una pujada "totalment injustificada i basada en moviments especulatius amb l'excusa del conflicte a l'Iran".

El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha aprovat aquest dimecres una llei que suspèn la cooperació del país amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), segons ha informat la televisió iraniana. La decisió de trencar relacions amb l'AIEA ja va ser aprovada al Parlament l'endemà mateix de l'alto el foc pactat amb els Estats Units i Israel, i la setmana passada va rebre el vistiplau del Consell de Guardians de l'Iran, però calia la signatura del president.

Les treves són moments per al màrqueting militar: els països agressors solen magnificar els danys infligits i els agredits intenten minimitzar-los. I enmig de la polseguera de les bombes costa molt de veure-hi clar. Així, Donald Trump va dir que en l'atac del 22 de juny havia "arrasat" les instal·lacions nuclears iranianes. L'Iran, en canvi, assegura que el dany ha estat molt menor del que s'havien imaginat inicialment. L'única font fiable, els inspectors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), no tenen permís per comprovar in situ l'estat de les instal·lacions nuclears. I tampoc se sap si Teheran va moure els 400 quilos d'urani que segons l'agència havia arribat a enriquir per sobre del 60% abans de l'atac. I encara és més difícil de calcular l'impacte polític: si ara a l'Iran, després del pitjor atac que ha patit des de la guerra amb l'Iraq dels anys 80, les veus que reclamen armament nuclear per protegir-se són més i més poderoses.