Nova tragèdia al mar. Almenys 50 persones han mort durant el naufragi d'una pastera que transportava persones des de l'Àfrica fins a les Canàries. Així ho ha denunciat a les xarxes socials l'ONG espanyola Caminando Fronteras i ho ha confirmat poc després, a la Cadena SER, el govern canari. Segons expliquen des de l'ONG, la pastera va sortir de Mauritània el passat 2 de gener amb, com a mínim, 86 persones a bord, i ahir les autoritats del Marroc van poder rescatar només 36 supervivents de l'embarcació. Per la seva banda, el servei espanyol de Salvament Marítim no té informació sobre aquest naufragi perquè els seus mitjans no han intervingut en el rescat dels supervivents.

Un nou estudi científic que prediu l'aturada del corrent oceànic de l'Atlàntic aquest mateix segle ha disparat més d'una alarma entre els investigadors que es dediquen a l’estudi del canvi climàtic. I també alguna espurna de terror entre els inexperts, pel caos climàtic que podria desencadenar aquest fenomen. L'article va ser publicat el 25 de juliol a la revista Nature Communications pels investigadors danesos Peter Ditlevsen, del Niels Bohr Institute, i Susanne Ditlevsen, de l’Institut de Ciències Matemàtiques, tots dos de la Universitat de Copenhaguen. Prediu que l’AMOC, la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic, més coneguda com el corrent del Golf, es podria aturar molt abans que no es pensava. La probabilitat més alta la situen l’any 2057 i “amb un 95% de certesa entre el 2025 i el 2095”. Aquests resultats han fet arrufar el nas a més d’un expert. En primer lloc, perquè es tracta d’un càlcul estadístic sobre el qual “encara hi ha moltes incerteses”. En segon lloc, perquè s’allunya d’altres estudis com els de l’IPCC, més conservadors, que tot i admetre que el canvi climàtic està alentint aquest corrent, en situen l'aturada més enllà del segle XXI. Les possibilitats del cataclisme i les seves conseqüències també es discuteixen.

Fa deu anys, l'Eurocambra aprovava que els corredors Mediterrani i Atlàntic formessin part de la llista de nous projectes considerats "prioritaris" en el marc de la Xarxa Transeuropea de Transport. Pels múltiples retards i problemes en l'execució de les obres, el primer dels dos, el Corredor Mediterrani, sempre ha ocupat més titulars, mentre que l'Atlàntic ha quedat en un segon pla, qüestió que ha aixecat la indignació de les zones afectades. Ara, però, l'executiu de Pedro Sánchez li ha tornat a donar visibilitat anticipant una inversió de fins a 16.000 milions d'euros per a tot el traçat.

Martí Ramírez, Sergi Franch, Joaquim Planells i Juan Bautista Romero no havien navegat mai per l'oceà Atlàntic, fins ara. Però això no ha estat cap problema, ja que s'han proclamat campions de la Talisker Whisky Atlantic Challenge, una cursa per a embarcacions de rem entre les illes Canàries i l'illa caribenya d'Antigua. L'equip Ocean Cats, format per tres catalans i un murcià, s'ha imposat a embarcacions amb més experiència després de quatre setmanes de navegació. Van iniciar el periple el passat 12 de desembre a l'illa de la Gomera, a les Canàries, i després de més de 5.000 km han arribat a Antigua amb un temps de 31 dies, 17 hores i 9 minuts.

Queden menys de cent dies per a l’inici de la temporada d’huracans a l’Atlàntic. Oficialment començarà l’1 de juny i s’allargarà fins al 30 de novembre. Al llarg d’aquests sis mesos es farà un seguiment exhaustiu de tots els ciclons tropicals que es formin entre les costes d’Àfrica i d’Amèrica, i se'ls les acabarà batejant amb un nom en cas que generin vents sostinguts superiors als 61 km/h.

L a nit és negra i gairebé sense estrelles. Una lluna en quart creixent treu el nas entre els núvols que ens acompanyen des que hem salpat de l’illa africana de Lanzarote. Amb la son encara enganxada als ulls, començo la guàrdia que em tindrà vigilant mentre la resta de la tripulació dorm.

La temporada d'huracans a l'Atlàntic, que té el tret de sortida l'1 de juny, està a punt d'acabar. Oficialment ho farà avui. Al llarg dels últims sis mesos s'han arribat a batejar un total de 18 ciclons tropicals, incloent-hi sis huracans, tres dels quals de categoria 3 o superior en l'escala Saffir-Simpson.

Durant els primers tres mesos del 2019 han aparegut 1.100 dofins morts a la costa atlàntica de França, una xifra rècord des que se’n té registre científic en aquest país, fa més de 40 anys. La majoria presentaven mutilacions, talls i ferides profundes, causades per les xarxes de pesca on haurien quedat atrapats, i en molts casos també pels estris tallants que els pescadors fan servir per treure’ls de les malles. Però aquests 1.100 dofins que, segons l’observatori Pelagis de França, han arribat morts a les costes franceses el primer trimestre de l’any (el 2018 van ser 700 i el 2017, 846) són només una petita part dels dofins que queden atrapats a les xarxes de pesca, perquè més del 80% dels cadàvers acaben dins el mar.

La temperatura de l'aigua del mar ha pujat notablement al llarg dels darrers dies i actualment arriba a valors realment elevats arreu, per damunt dels habituals per aquestes dates en conjunt.

Almenys vuit persones han mort i una vintena han resultat ferides pel pas de l'huracà 'Irma' a les Petites Antilles, al Carib. L'illa francesa de Sant Martí ha sigut una de les més castigades per la borrasca tropical, de categoria 5, la més alta. "Tots els edificis han resultat afectats", ha explicat la ministra francesa d'Ultramar, Annick Girardin, inclosos l'hospital, l'aeroport i el quarter general dels bombers.

Una combinació d'errades tècniques i humanes van portar al desastre del vol Air France París-Rio que el juny de 2009 es va estavellar a l'Atlàntic amb 228 persones a bord. L'autoritat d'aviació francesa BEA ha presentat aquest dijous el seu informe final sobre la tragèdia, que conclou que la tripulació no va reaccionar correctament als problemes mecànics de l'Airbus 330.