Abans de convertir-se en un escriptor conegut i admirat a tot arreu, Kurt Vonnegut va començar a estudiar antropologia a la Universitat de Chicago. Va tenir una idea de tesi que, malgrat que ell va considerar-la com la seva gran contribució, va ser rebutjada pel seu departament perquè, segons ells, era simple i, alerta, massa divertida: Vonnegut pensava que les històries tenen formes que es poden dibuixar en forma de gràfica i ell pretenia estudiar si les històries explicades per diferents cultures tenen formes diferents, o no. Vonnegut, desanimat, va deixar la carrera, però va començar a escriure, així que la seva pròpia història va acabar tenint un bon final.

Hi ha escriptors que fan ciència-ficció, o que usen elements i trucs propis del gènere, per fugir de la realitat més immediata i abordar temes i aspectes diguem-ne atemporals de la condició humana sense els obligats ancoratges ètics, ideològics i sociopolítics de l’època en què viuen i escriuen. Ara penso en Solaris del polonès Stanislaw Lem, una obra mestra suggeridora i riquíssima de sentit, però en tot moment hermètica i abstracta. L’ús que el nord-americà Kurt Vonnegut (1922-2004) va fer de la ciència-ficció a les seves novel·les –recursos, motius, temes, pretextos argumentals– és tot el contrari del de Lem: Vonnegut fa servir la ciència-ficció, i a la novel·la Esmorzar de campions es veu claríssimament, per abordar frontalment totes les cares de la realitat del seu país, i això inclou des de la política, l’economia i la cultura fins a la psicologia i la rutina domèstica de les famílies i els individus.

'Kurt Vonnegut: A través del tiempo'

(3,5 estrelles)

Direcció: Robert B. Weide i Don Argott. 127 minuts. Estats Units (2021). Documental. Disponible a Filmin a partir del 29 d'abril

]]>