El Barça de Hansi Flick ja coneix el calendari de la Lliga 2025-26. L’equip blaugrana debutarà a la competició el 15, el 16 o el 17 d'agost a Mallorca i la tancarà el 23 o el 24 de maig a Mestalla. Si no hi ha cap imprevist o gir de guió, el retorn de la Primera Divisió al Camp Nou serà el cap de setmana del 13-14 de setembre en la quarta jornada, contra el València, després que finalment la Lliga hagi acceptat la petició del club blaugrana per disputar els tres partits a domicili.

La temporada 2024/25 ja és història. Els aficionats del Barça seran fàcils de reconèixer quan es torrin prenent el sol a la platja, cremin calories pujant el Puigmal o baixin d’un avió a l’aeroport de Bali. Seran aquells amb una rialla d’orella a orella que els durarà fins a l’agost. L’equip de Hansi Flick va decidir posar la cirereta a la seva temporada gairebé meravellosa conquerint San Mamés, silenciant els aficionats locals i recordant-li a Nico Williams on es juga el millor futbol del continent. Amb dues esgarrapades de Lewandowski a la primera part, el Barça va enllestir la feina feta després de rebre el passadís als campions. Olmo va posar la cirereta amb el tercer de penal.

Barcelona és una festa si ets del Barça, tot i que el Vila-real es va endur els tres punts cap a la Plana i va celebrar de passada que jugarà la Champions. Catalunya s'emociona amb un equip que no vol perdre ni les costellades els dies que tens ressaca. Però és impossible competir igual quan ja ets campió i quan la setmana ha estat llarga, amb un derbi exigent i una rua antològica. Després de fer sortir mitja ciutat als carrers, el Barça va celebrar el títol de Lliga amb una nova festa a l’Olímpic Lluís Companys que va començar després de caure amb el Vila-real en un partit en què l’únic que va acabar amb cara de pocs amics va ser Lewandowski, que ja sap que aquest any no serà el màxim golejador de la Lliga. No es pot tenir tot, en aquesta vida. Aquesta tot just és la primera derrota a la Lliga aquest any 2025. Un èxit sense esquerdes, en què ningú pot dubtar del joc d'un equip excitant.

Ara sí, el Barça és el campió de la Lliga. Els blaugranes van confirmar aquest dijous el títol després d'un disputat derbi amb l'Espanyol, a qui es va acabar imposant amb dos gols. L'eufòria dels jugadors va ser evident després del xiulet final, si bé la tensió que es respirava a la gespa i a les grades de Cornellà-El Prat –i els aspersors, que es van engegar tot just acabar el partit– va forçar ràpidament el trasllat de la celebració als vestidors. Com van viure els de Hansi Flick la victòria de portes endins? Què van fer en sortir de l'estadi? Com ho va viure l'afició a Canaletes? Recollim en imatges els millors moments de la celebració de la Lliga, que aquest divendres continuarà amb la icònica rua pels carrers de Barcelona i que culminarà amb una festa diumenge a l'Estadi Olímpic.

El Barça ja és campió de Lliga després de vèncer (0-2) ahir l'Espanyol a l'RCDE Stadium amb gols de Lamine Yamal i Fermín López. Només dos anys després de l'última vegada amb Xavi Hernández a la banqueta. Els blaugranes han trencat els pronòstics de principi de temporada, que no eren precisament els més optimistes per la falta de reforços més enllà de Dani Olmo i Hansi Flick. Es pensava que la sobrevinguda arribada de l'entrenador alemany vindria seguida d’uns anys de transició i domini madridista gràcies al fitxatge de Kylian Mbappé. Però, malgrat la inexperiència d'un grup molt jove, els culers han tornat a aixecar un doblet set anys després de l'últim. Si en aquella temporada 2017-18 destacaven estrelles mundials ja consagrades en el panorama futbolístic, com Leo Messi o Luis Suárez, ara Flick ha potenciat la fam competitiva de 14 jugadors menors de 25 anys entre els quals destaca l'enorme potencial d'un adolescent que respon al nom de Lamine Yamal Nasraoui Ebana.

El Barça torna a ser campió de Lliga, dos anys després, de nou gràcies a un triomf a Cornellà-El Prat. El conjunt blaugrana va segellar matemàticament el títol en el mateix escenari i contra el mateix rival que ho va aconseguir per darrer cop, aleshores amb Xavi Hernández. Aquest cop, això sí, amb menys rotunditat, perquè l’Espanyol va plantar cara en un derbi disputat (0-2) en què va pesar l’eficàcia. No hi va haver sardana, però sí una tímida celebració blaugrana sobre la gespa que van escurçar aspersors i els jugadors de l'Espanyol, que juntament amb Hansi Flick van demanar als blaugranes que marxessin als vestidors a continuar la celebració. El Barça va començar a l’RCDE Stadium una rua que allargarà aquest divendres pels carrers de Barcelona. Es tanca així una temporada gairebé rodona, amb Lliga, Copa i Supercopa d'Espanya.

El Barça té a tocar la Lliga, després de guanyar el clàssic a Montjuïc diumenge i ampliar la distància a set punts amb el Reial Madrid. Espanyol, Vila-real i Athletic de Bilbao són els tres rivals que els queden als blaugranes abans de la clausura del campionat. Amb el goal average a favor respecte als blancs, els de Hansi Flick només necessiten dos punts més per aixecar el trofeu i segellar el doblet. 

1. El Barça de Hansi Flick guanyarà la seva primera Lliga. I ho farà amb molt mereixement i en circumstàncies molt difícils, havent de jugar els partits de casa a Montjuïc, que no és un hàndicap gens menor. Però diumenge, amb més ambient que mai, el Barça va sentenciar el campionat amb una altra gran victòria contra el Reial Madrid. I això que l’equip ho tenia tot en contra: un Mbappé inspiradíssim, la màfia arbitral que sabia el pa que s’hi donava, un 0-2 en contra al quart d’hora de partit i l’estadística. Mai en la història del futbol, ni Barça ni Madrid s’havien aconseguit guanyar quatre partits consecutius en una mateixa temporada. Aquest rècord també va caure gràcies a una altra remuntada històrica. El d’aquest diumenge és, sens dubte, el partit que quedarà dels dos anys d’exili a l’Estadi Lluís Companys. Va ser un altre monument al futbol. I, dels últims partits, el Barça ja en porta uns quants en què enamora el món sencer, no només la parròquia culer, que torna a estar molt engrescada. La final de Copa –també amb remuntada inclosa–, els dos partits contra l’Inter i els 90 minuts de diumenge, que van acabar 4-3 però podrien haver acabat 8-7 i no hauria estat estrany.

Ja ho va dir Lamine Yamal després de guanyar la Copa del Rei, i el Reial Madrid no li va voler fer cas. Aquest any els blancs poden marcar tots els gols que vulguin al Barça, que els tocarà agenollar-se. Ja es poden situar 0-2 a favor just començar el partit, que els tocarà topar contra un mur de realitat: no poden amb aquest Barça, que es pot proclamar dijous campió de Lliga al camp de l'Espanyol després de desfer-se per quart cop consecutiu de l'equip de Carlo Ancelotti en un clàssic elèctric en el qual va passar de tot. Va ser el millor inici de comiat de l'Estadi Olímpic, amb una pluja de gols en què per moments va fer la sensació que al Barça ja li havia anat bé encaixar dos gols de seguida. En lloc de fer reaparèixer els fantasmes de l'Inter, els dos gols matiners de Mbappé van ferir l'orgull de l'equip i van fer despertar una fera que es cruspiria un Madrid amb orgull, però molt petit si parlem de futbol. Sort en va tenir l'equip Ancelotti de les decisions arbitrals, o encara hauria pogut prendre més mal, com amb unes mans de Tchouaméni no xiulades al final del partit.

Un pas més. El Barça continua acostant-se al títol de Lliga i rebrà la setmana vinent el Reial Madrid a l’estadi Olímpic conscient que un triomf deixarà la competició enllestida. Però tot costa, en aquesta vida, i per endur-se els tres punts de Valladolid va caldre serrar les dents i treballar fort per evitar patir una ensopegada que hauria fet mal. L’equip de Flick va fer el que calia fer, al José Zorrilla, però al descans més d’un barcelonista es fregava els ulls veient el Barça perdent contra un equip ensorrat. És cert que era el partit ideal per fer rotacions, però l’equip de Flick gairebé es va picar els dits en un duel que va acabar amb Gavi lesionat. Res és fàcil i no et regalen res. Qui es veia campió abans d'hora s'equivocava.

Victòria ajustada del Barça contra el Mallorca en una nit de rotacions i petits patiments a Montjuïc (1-0). Amb aquest marcador, el Reial Madrid arribarà a la final de Copa a un mínim de quatre punts a la classificació de la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

Un Barça ple de rotacions fetes pensant en la final de Copa contra el Reial Madrid va fer una mossegada més al títol de Lliga després de guanyar (1-0) un Mallorca sostingut per les aturades del seu porter Leo Román. El talent de Dani Olmo, Pedri i Lamine Yamal va guiar un conjunt blaugrana experimental en què Ansu Fati va tornar a ser titular sis mesos després i va rebre l’escalf de l’afició i els companys. També va jugar d’inici Héctor Fort, i Eric Garcia va demostrar la seva polivalència fent de lateral dret i va servir una assistència.

Treballadíssima victòria del Barça al camp del Leganés. Només un gol en pròpia porteria a la segona part va enderrocar la resistència del conjunt madrileny. Amb aquest triomf, els de Hansi Flick sumen tres punts més a la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

Per guanyar la Lliga cal enamorar i cal sobreviure. Cal mostrar a tothom les teves virtuts i cal tenir un xic de sort. Cal guanyar quan ho mereixes i quan no tens el dia. Cal endur-se els tres punts amb un vestit d’etiqueta i amb la granota de treball. A Leganés, el Barça va passar-ho malament en un partit en què no va sentir-se mai còmode. Però un gol en pròpia porta dels locals va obrir el camí del triomf a un equip que posa encara més pressió al Madrid. Tot surt de cara, a l’equip de Flick.

No cada dia pot ser festa major. El barcelonisme semblava que estava a punt per veure un triomf que podia deixar la Lliga mig vista per a sentència, però el Betis es va encarregar de tirar aigua al vi blaugrana enduent-se un empat que tampoc és un accident greu. Punxar amb un Betis en bona ratxa de resultats és una possibilitat, però després de veure com el Madrid es deixava mitja Lliga a casa amb el València, el barcelonisme va acabar amb la sensació d’haver deixat encara viu l’equip d’Ancelotti. I ja sabem que, amb el Madrid, com més aviat el deixis fora de combat, millor.

El vent bufa inflant les veles del Barça, un equip jove, valent i engrescador que creu cegament en les seves capacitats. Quan Lamine Yamal surt a jugar, no li passa pel cap que pot perdre. En canvi, el Girona surt a jugar una mica espantat, conscient que el mateix vent que fa navegar ràpidament el Barça cap amunt, a ells els empeny perillosament cap al fons de la classificació. Es fa estrany pensar que fa menys d’un any el Girona era capaç de golejar el Barça tant a Montilivi com a l’Estadi Olímpic. Semblen records de fa dècades, d’una era llunyana. I no fa tant, en realitat. Aquest diumenge, el derbi no va tenir color (4-1).

Lamine Yamal i Ferran Torres, amb dos gols en el temps afegit que van deixar amb un pam de nas el Metropolitano, van culminar una remuntada que val el seu pes en or (2-4). El Barça va remuntar un 2-0 advers a casa de l'Atlètic de Madrid per aconseguir un triomf que pot ser determinant en el transcurs de la Lliga. A la tercera, Hansi Flick per fi va poder superar el Cholo Simeone i ho va fer pagant-li amb la mateixa moneda: culminant la remuntada en els últims minuts en una setmana molt cruel per als matalassers. El conjunt blaugrana és un líder amb fusta de campió.

Barça i Osasuna es veuran les cares aquest dijous a Montjuïc (21 hores) en un partit que correspondrà a la passada jornada 27 de Lliga. El Barça buscarà distanciar-se del seu principal perseguidor: el Reial Madrid. Per altra banda, l'Osasuna vol reenganxar-se a posicions europees i allunyar-se del descens.

No cal guanyar sempre amb èpica, com a Lisboa. Els grans equips també saben enllestir la feina en pocs minuts, com va fer el Barça de Flick davant un València convertit en un ninot destinat a cremar. Una exhibició ofensiva que recorda altres èpoques, quan golejar era una rutina. El nou Barça, ple de cares joves, va desfer el malefici de les darreres setmanes a la Lliga, fent pagar els plats trencats a un València que va sortir escaldat de Montjuïc (7-1). En tot just 15 minuts, el Barça ja havia marcat tres gols.

Ensopegada del Barça al camp del Getafe. Els de Hansi Flick van caure al parany defensiu de José Bordalás i van desaprofitar la derrota de l'Atlètic de Madrid a Leganés. A continuació, uns apunts en calent.