El primer trimestre de 2025 no només ha suposat un rècord en l'arribada de turistes a les Illes, sinó també un augment de beneficis per als hotelers balears, que en aquests moments negocien amb els sindicats el nou conveni d'hostaleria i la pujada salarial que s'hi inclourà. Les Illes varen rebre 810.045 turistes (un 3,6% més que el primer trimestre de 2024), que varen gastar 578 milions d'euros (un 10,1% més). De fet, les Balears varen ser la segona destinació que més ha incrementat l'ocupació, just per darrere de Benidorm, segons el Baròmetre Hoteler de STR i Cushman & Wakefield.

7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

Definitivament, el 2023 no va ser un mal any per a la banca espanyola. Més enllà d'uns guanys històrics, la seva rendibilitat –o estat de salut– es va disparar. Així ho constata, de nou, el Banc d'Espanya: la rendibilitat sobre el capital (ROE, per les seves sigles en anglès) es va situar en el 12,4%, molt per sobre de la rendibilitat registrada a finals del 2022, quan era del 9,86%, segons dades de l'organisme supervisor.

A mesura que es van tancant els comptes financers del 2023, es confirma que els beneficis dels principals bancs del país batran rècords. No ve de nou. Els resultats trimestrals apuntaven maneres. El motiu d'aquests beneficis és ben senzill: les entitats cobren més pels diners que presten –en hipoteques o crèdits– i paguen menys pels dipòsits bancaris. Però, per què es remuneren poc els dipòsits? Puc oferir una explicació i una sospita no confirmada. 

A la gran banca espanyola mai li havia anat tan bé com aquest 2023 i el motiu principal és la pujada dels tipus d'interès. Les cinc principals entitats financeres de l’Estat han tancat una setmana de resultats històrics, amb el Santander al capdavant (11.076 milions d’euros). Aquesta entitat, juntament amb Bankinter, el BBVA, el Banc Sabadell i CaixaBank, han guanyat 26.088 milions d’euros, un 27% més que l’any 2022. La ronda de resultats que va acabar divendres amb CaixaBank ha servit, a més, per constatar que tots els bancs esperen millorar encara més els seus guanys durant el 2024 que ara arrenca. Amb tot, el sector manté alguns dels seus vells problemes i n'hi suma de nous. Aquests són alguns dels problemes que pertorben el dolç moment del sector bancari.

Tinc uns quants records particularment nítids dels estius de la meva infantesa: la flaire de la graella, el ric-ric de les cigales i la sensació d’estar avorrida fins a l’exasperació. Tot i que tenia un calendari relativament reglamentat i passava llargues temporades dels estius de colònies, hi havia setmanes en què els meus pares –tots dos treballaven– no m’havien omplert l’agenda i tant els feia si estava prou activa o entretinguda.

La guerra d'Ucraïna va disparar els preus de l'energia davant la por dels talls de subministrament per la gran dependència europea del gas rus. A més, ha provocat una inflació generalitzada. Amb aquest panorama, les grans energètiques espanyoles que cotitzen a l'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, van disparar els guanys a una xifra rècord el 2022: 12.780 milions d'euros, una dada que és un 41,5% superior a la de l'any anterior.

La reputació dels bancs es qüestiona sovint: manca d'atenció a la gent gran; la desaparició de caixers en pobles; sous de directius estratosfèrics –fins i tot quan van ser rescatats–; abusos en algunes clàusules... I ara, uns excel·lents resultats financers.

Optimisme al BBVA. L'entitat financera presidida per Carlos Torres va registrar un benefici net de 6.420 milions d'euros el 2022, la qual cosa suposa un increment del 38% respecte a un any abans (4.653 milions d'euros). Es tracta d'una xifra històrica pel que fa als guanys fins ara registrats, que supera fins i tot els del 2007, just abans de la crisi financera, en què va guanyar 6.126 milions d'euros. "És un gran any", ha sintetitzat Torres en roda de premsa aquest dimecres. Les claus dels resultats estan en els ingressos per l'alça dels tipus d'interès, així com l'augment del crèdit que l'entitat ha donat.

Pas endavant d'Espanya per reformar el mercat elèctric europeu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat sobre la proposta que el govern de Pedro Sánchez enviarà avui mateix a la Comissió Europea per canviar de dalt a baix un mercat que, des de fa temps i, en particular, arran de la crisi energètica que viu Europa, l'executiu denuncia que no funciona. Les claus de la proposta inclouen canviar la fixació dels preus del mercat elèctric europeu i afavorir contractes d'energia (en particular renovable) a llarg termini (com a mínim uns 10 anys) per tenir preus estables i menys volatilitat.

¿Estan o no estan augmentant els seus marges les empreses en plena crisi de preus? Aquesta és la gran pregunta que des de fa setmanes intenten respondre des del món econòmic i, a diferència del que està passant amb els salaris –tothom constata una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors–, en el cas de les companyies el debat continua obert i la resposta té matisos. Aquest dijous el Banc d'Espanya ha intentat resoldre-la, i la conclusió és que les empreses estan augmentant els seus marges però de manera molt heterogènia: no en tots els casos i tampoc d'una manera "desproporcionada", apunta l'organisme supervisor. En tot cas, comerç i hostaleria estan al centre de la diana.

La presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Maria Frontera, ha manifestat aquest dimarts al World Travel Market (WTM) que els empresaris del sector no es plantegen a hores d'ara apujar salari als treballadors del sector, segons ha informat la FEHM amb un comunicat. Frontera ha respost d'aquesta manera a les peticions del Govern per apujar els salaris dels treballadors després de les bones xifres amb les quals ha acabat la temporada 2022 i ha qüestionat les prediccions de l'Executiu sobre un allargament de la temporada fins a una durada de deu mesos. "Ells no saben des de quin dia hi haurà temporada ni quan acabarà", ha assegurat, i ha reivindicat que els hotelers necessiten a hores d'ara "millorar la rendibilitat". "Els marges han canviat moltíssim i ara han de començar a retornar els préstecs ICO", ha afegit.

La gran discussió macroeconòmica de les últimes setmanes a Espanya és si l'economia del país entrarà en recessió o no. Després de mesos d'admonicions de les veus més pessimistes i de negatives dels optimistes, en els últims dies el Banc d'Espanya ha afirmat que el creixement del tercer trimestre oscil·larà entre el -0,5% i el 0,5%, obrint la porta al temut concepte econòmic, i l'Airef anava més enllà sostenint que hi haurà recessió tècnica: el creixement serà negatiu l'últim trimestre d'aquest any i el primer de l'any vinent.

El primer cop que Pedro Sánchez va parlar públicament de "retallar els beneficis caiguts del cel" va ser a principis de setembre de l'any passat, en plena escalada del preu de la llum. El president del govern espanyol anunciava que es posaria en marxa l'anomenada "minoració del gas". Una mesura, però, que a hores d'ara encara és difícil d'explicar i, sobretot, de calcular. De manera planera, la idea que tenia la Moncloa, i en particular el ministeri de Transició Ecològica, era retallar els "beneficis caiguts del cel" que estaven obtenint empreses com les centrals hidroelèctriques, les nuclears, les eòliques o fotovoltaiques i quedar-se'ls per poder reduir la factura de la llum.

El Parlament reclama al govern espanyol que formi un grup de treball per estudiar la possibilitat d'implantar un impost a les empreses que s'han lucrat gràcies al covid-19 –pime i autònoms n'estarien exempts. Aquest era un dels punts d'una proposició no de llei (PNL) que ha presentat MÉS per Mallorca i que incloïa una altra mesura que ha estat rebutjada: demanar al Ministeri d'Economia un llistat de les empreses i els sectors que han augmentat els beneficis de manera evident gràcies als contractes públics que s'han fet per combatre la pandèmia. El primer punt s'ha aprovat després d'incorporar-hi una esmena del PSIB amb 51 vots a favor i 30 en contra.

El Regne Unit està entrant en la recessió més profunda dels últims 300 anys. Milions de llocs de treball estan amenaçats. El deute públic ha ultrapassat el 100% del PIB. ¿No sembla el moment idoni per plantejar-se els fonaments conceptuals de la teoria econòmica, oi?

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha proposat la desaparició progressiva de la reducció per tributació conjunta de l'IRPF, disponible per a persones casades o que tenen un fill en comú. Si bé l'Airef reconeix que el benefici fiscal d'aquest tipus de tributació sí que aconsegueix el seu objectiu, és a dir, beneficiar les llars que només tenen un ingrés, també considera que genera un "desincentiu a la participació laboral de les dones", en paraules de la seva presidenta, Cristina Herrero. Per a l'organisme, això genera que "s'accentuïn els problemes de desigualtat de gènere" que ja arrossega l'economia espanyola.

Els beneficis de CaixaBank van caure en el primer semestre de l’any a la meitat respecte als del 2018, fins als 622 milions d’euros. Al darrere d’aquesta forta davallada hi ha l’aplicació de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que reduirà durant les pròximes setmanes el nombre de treballadors del banc en 2.023, passant de 37.000 a 35.000. Si s’obviés la despesa de l’ERO, amb un cost de 978 milions d’euros (685 milions nets), l’entitat hauria guanyat 1.307 milions, un 0,7% més que ara fa un any.