L'organització del temps és un dels pilars del nostre dia a dia i millorar-la un dels propòsits que ens acostumem a fer quan arriba Cap d'Any. "No tinc temps per fer res", "No me n'adono i em passen els dies volant", són frases que sovint surten de la nostra boca i a les quals podem posar remei si dediquem una petita estona al dia, o fins i tot a la setmana, a organitzar-nos correctament totes les coses que farem els dies posteriors. Hi ha diverses maneres d'aconseguir aquest propòsit, però una de les més antigues i fiables és la d'anar apuntant totes les tasques pendents. Hi ha molts formats que ho permeten, però el més comú és el de l'agenda. N'hi ha de convencionals, modernes, digitals o, fins i tot, en què no necessites ni escriure, però totes tenen la mateixa funció: ajudar a organitzar-nos la vida una mica millor. Encara avui són un dels grans regals de Nadal i un dels moments més esperats per als aficionats al paper és quan arriba l'hora de canviar l'agenda antiga, que ens ha acompanyat durant l'any, i substituir-la per una de nova.

Quantes vegades s'ha vaticinat equivocadament la fi dels diaris impresos? El dossier d'aquest diumenge el dediquem al futur del paper imprès, siguin llibres o premsa. La lectura en pantalla i en paper és diferent, i no ho deim nosaltres, ho diu el nostre cervell, que processa la informació de manera molt diferent segons si la llegeix en format físic o digital. Per això abordarem el futur dels diaris i els llibres impresos, les diferències que impliquen respecte als productes digitals i com processa el cervell la informació captada d'un suport o l'altre.

En principi, pot semblar que llegir és només llegir. Segons el DIEC, “distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres”, i també “adquirir coneixença del que diu un escrit”. Tanmateix, una pregunta que va sorgint de forma recurrent al voltant de la lectura és si produeix els mateixos efectes fer servir un suport de paper que digital. Quasi un centenar d’estudis publicats aquests darrers anys, molts dels quals han estat recopilats i comparats en dues metaanàlisis publicades al Journal of Reserach in Reading i a Review of Educational Reserach, assenyalen que hi ha algunes diferències interessants que caldria tenir en compte.

Concentració, desacceleració, unitat, intimitat... en el nostre temps, resulta difícil preservar tot allò que fa de la lectura en paper una experiència diferencial. Ho suggeria, ja en un reculat 1979, la novel·la de la qual hem reproduït el fragment inicial. Però el 2022 la dificultat ha augmentat. Com planteja l'assagista Eudald Espluga a No seas tú mismo (Paidós, 2021), de la televisió engegada a l'habitació del costat hem passat a la hibridació tecnològica: ja no estem escindits entre els mons online i offline, com deia Zygmunt Bauman, sinó que ara tot és un. La tecnologia és social i la societat és tecnològica. És, doncs, possible presentar batalla? Encara podem tancar la porta, com ens exhortava a fer el narrador de la novel·la? Què vol dir avui llegir un llibre o un diari de paper?

L’agenda de paper resisteix el pas del temps. I mai més ben dit, perquè per a editorials i marques de papereria són un objecte de disseny i creativitat molt competitiu. Permet repassar d’una revolada el que s'ha fet durant tot un any i encara aguanta en un món en què l’agenda del mòbil, a mà sempre, i amb músiques i missatges que ajuden a recordar les tasques, semblava que havia d'enterrar per sempre la de paper.

El paper de vàter, un dels grans productes estrella dels supermercats i dels reptes del confinament, es va començar a fer servir per a la neteja de les parts íntimes a la Xina. L’habilitat dels mestres paperers xinesos, ja al segle II dC, en treballar les textures i la importància de la higiene en la seva medicina tradicional els ha convertit en pioners de l’ús d’un paper específic per a després de les necessitats. A Occident, mentrestant, s’utilitzaven fulles, pedres o fang per a aquest menester. Els romans més adinerats utilitzaven llana mullada amb aigua de roses o esponges lligades a un pal. Fins a la generalització de la impremta, aprofundir en aquesta tasca es converteix en un malson que diu molt poc de l’espècie humana. Amb la popularització dels diaris, el periodisme oferia un doble servei a la ciutadania: informar-la i netejar-li el cul.

"Hem notat un increment en les vendes d'agendes de paper, més que cap altre final d’any", assegura amb vehemència Núria Raja, gerent de la papereria Raima de Barcelona. Destaca que les agendes més demandades són les de color rosa, lila i taronja, relligades i amb una goma elàstica que les tanqui per les cobertes, i les de mida DIN A-5.